divendres, 30 de gener del 2009

Quasi ho aconseguim

Ha anat de poc. Ha acabat l'eliminatoria de quarts de final contra els culés. Ens ha faltat poc per eliminar-los, només un gol. El partit d'anada va ser tot esperit i ens van voler dir que tenien al camp l'equip sense estrelles i que per això no haviem perdut però que a la tornada altre gall cantaria.

La tornada ha sigut aquesta nit i la veritat és que amb un pèl de sort s'ens han posat per davant en el marcador amb un 3-0. Però aquest Espanyol que hem vist en aquests dos últims partits de copa no té res a veure amb el que hem anat veient a la lliga. Un equip lluitador, que no dona cap pilota per perduda i que fins al final de partit corre, corre i corre.

En l'entrada anterior a aquesta vaig comentar el que m'havia dit el flequer de davant de casa "no ús en sortireu pas". Doncs ara més orgullós que mai seguiré anant a comprar el pa amb la meva suadera de pericosonline i amb la meva suadera de l'Espanyol. Que s'enteri de quina pasta estem fets i de si ens rendim o no ens rendim. Veurà que aquesta afició és més lluitadora, animadora que pas la seva. Si, amb 3 - 0 s'han atrevit a cantar allò que ja hem sentit més d'una vegada a l'orinal de "a segunda a segunda" i "perico que vuela a la cazuela", però a partir del 3 - 1 i més tard amb el 3 - 2; els tenien per corbata.

Ara l'ho únic que vull és que l'equip segueixi lluintant com en aquests dos partits. A per totes, a guanyar a qualsevol equip i a qualsevol camp; només sumant de tres en tres sortirem d'allà sota. I igual que vosaltres, vull que en sortim quan abans millor.

Endavant Espanyol!!!!!!!!!!!!

dimarts, 20 de gener del 2009

No ús en sortireu pas...

Aquestes són les primeres paraules que he sentit al plegar de treballar a les 6 del matí. Jo com cada dia, abans d'entrar al pis, vaig a la fleca de davant a comprar el pa.

Conversa en aquells moments... l'Espanyol. I justament tres culés parlant-ne. Que si és l'equip amb el 9é pressupost de primera, que si no saben fitxar, que han venut lo bo que tenien... que no s'en sortiran. Un d'ells m'ha vist i sap que soc perico, però jo l'ho únic que feia era fer-me el distret, mirar el pa de les estanteries i no dir res.

Altres vegades hagués donat la meva opinió i els hi hagués dit que no cantessin victòria, però noi... avui no he pogut. La mala llet em corria per dintre. Potser perque parlen així del meu Espanyol i potser també perque em dona la sensació que tenen raó.

Al final m'ho ha dit. Albert no ús en sortireu pas. Aneu a segona... en fi... que havia de fer, donar-li la raó? Dir-li que no? Res, li he dit que estem malament, que ja veurem que passa i després m'he tornat a fer el despistat.

Ara ve en Pochetino. Vosaltres creieu que ens treurà d'aquí on som? L'ho únic bo que li veig és que és amic del nucli dur del vestidor (Tamudo, De la Peña, Luís...) i que aixó pot jugar al seu favor. Però pensar que no ha entrenat mai a cap equip em fa por. Jo crec que necessitavem un Camacho, un Luís Fernandez... però clar ens van passar a davant altres equips.

En fi... un vot de confiança pel nostre estimat Pochetino i si ús plau; FES-NOS SORTIR D'AQUÍ BAIX. No podem estrenar camp a segona. I l'any que ve, espero no sigui massa tard, però directiva totalment nova.

diumenge, 18 de gener del 2009

No tinc paraules!

Acaba el partit a Malaga i estic trist. Trist perquè ara mateix no veig cap solució per aquest equip que s'en va de caps a segona. Necessitem un revulsiu? Un altre entrenador? Més motivació? Un altre porter???? De veritat que no en tinc ni idea. Les coses van molt malament.

Ara dimecres la copa contra els culés. Què farem? Encara més pena? Amb quina cara truco jo als socis de la penya per dir-lis que s'animin a passar 3 hores a l'autocar per pujar a Montjuic a veure el derbi? S'em colarà algun culé a l'autocar? Tot són preguntes sense resposta.

Ho veig tot molt malament. Si encara estic amb la sang calenta i avui estic de mala llet. No acostuma a passar, però avui ho veig tot negre.

En fi... un cop més. Espanyol siguis on siguis esterem amb tu.

Salut i Espanyol!

dilluns, 5 de gener del 2009

FA UN ANY

Passada aquesta nit de reis però d'ara fa un any, va començar el declive del nostre Espanyol. Recordo que soritem de Montjuic havent viscut un partit que recordarem molts anys, un partidàs on vam sobreposar-nos al Villarreal amb un gran fútbol i on totes les coses ens sortien de cares. Recordo que els comentaris d'aquella nit a Montjuic eren referents a les moltes possiblitats que teniem d'anar a la Champions i que haviem guanyat quasi segur el gol average al nostre rival d'aquella nit.

Ara, un any després, acabem d'empatar contra l'Ath. de Bilbao a San Mamés. Potser un bon resultat, però ara ja no ens podem permetre errors que signifiquin perdre punts. No ens podem permetre cap resultat negatiu, i l'ho únic que hem de fer és buscar maneres de pujar aquesta moral que ara mateix està per terra.

He tingut l'oportunitat de parlar amb diferents pericos durant aquests dies i la veritat és que tots estem molt pessimistes. Jo mateix el primer. Deixant a part l'any del Murcia on les coses anaven molt pitjor, mai havia estat tant negatiu amb el meu equip. Em costa veure una sortida. Em costa veure la llum després del tunel, em costa pensar en que ens salvarem i també em costa pensar que estranarem un camp dintre de poc temps.

El camp de Cornellà El Prat que ara hauria de ser l'únic pensament dels pericos, crec que ha passat clarament a un segon terme. A mi realment tant em fa estrenar-lo aquesta temporada amb un amistós contra el Liverpool, que fer-ho la pretemporada o temporada que ve. M'és absolutament igual. L'ho únic que vull és salvar la categoria. Ara per ara és la única cosa que tinc dins el meu cap.

Ara podriem dir que venen 21 partits clau en els que no es pot fallar, però abans que aquests, valdria centrar-se en els pròxims 5. Díficils partits contra Almeria, Malaga, Valladolid, Recreativo i Getafe. Crec que tant si com no d'aquests cinc partits hem de sumar un mínim de 12 punts; tot i així crec que serien pocs. Llavors ens vindrà un altre cop el Tourmalet i no podem fallar. No podem fallar més. Hem d'anar a totes, ens han de sortir les coses de cara i els jugadors sobretot ells han de treure això endavant com sigui.

Un altre cop ho torno a dir; ara més que mai ENDAVANT ESPANYOL!!!