dijous, 24 de setembre del 2009

No m'ho pensava

Un dimecres nit i més de 25000 persones al camp de l'Espanyol??? Em semblava impossible. Si, jo era d'aquells incredols que creia que no podia ser viure un dimecres nit amb un ambient impresionant al camp de l'Espanyol.

I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.

Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.

A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.

Familia Jarque, moltes felicitats!!!!

dimarts, 15 de setembre del 2009

Estadi dels somnis

El dissabte vaig comprar el dvd conmemoratiu de la inauguració de l'Estadi. Amb la ceremònia d'inauguració i el partit contra el Liverpool.

Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.

En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.

Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.

Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.

De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.

Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.

Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????

Endavant Espanyol!!!

dissabte, 5 de setembre del 2009

Una setmana

Una setmana és el que queda perque torni la lliga a casa. La lliga arribarà i estrenarà l'estadi de Cornellà - El Prat. I que millor que fer-ho contra un dels millors equips d'Europa, el Real Madrid. No tinc cap simpatia per aquest club, com tampoc pels nostres veïns F.C. Barcelona. Són els dos últims clubs del mòn a qui m'agradaria veure campió d'alguna cosa, ni que sigui un torneig de pecotilla. No vull que guanyin mai. Però és de reconeixer que encetar aquesta temporada amb la visita del Madrid és el millor que ens podia passar.

Després de la inauguració del camp amb un ple històric a Cornellà - El Prat, sembla ser que haurem de tornar a penjar el cartell de "no hi ha bitllets" a les taquilles de l'Estadi. En partit de lliga i sense regalar entrades, no sé si havia passat mai a can perico.

Aquest cop tothom s'haurà de rescar la butxaca i el millor de tot és que a les grades com a molt hi haurà uns 2500 madridistes. Fins ara a Montjuïc cada cop n'hi havia menys, però és de reconeixer que n'hi havia masses i que alguna vegada fins i tot havian arribat a ser més de 10000. El pitjor era veure'ls com campaven a "sus anchas" i es creien amos i senyors de l'estadi en qüestió. Ens veien com un germà, un germà petit. Una prepotència insoportable.

Disfruto molt guanyant al Barça, no hi ha res comparable a aixó tret de guanyar algun títol o partit super important per nosaltres (tots ho són), però veure els aficionats blancs marxar del nostre estadi amb la cua entre les cames i sense ganes de fer voleiar les seves banderes m'omple d'orgull.

Aquest cop Cornellà no els deixarà viure. Estic segur que no s'els sentirà. Aquest estadi i més en un partit com el de dissabte on serà ple a vessar de pericos que no pararem de cridar i cantar a favor dels nostres, farà que la presencia dels blancs passi totalment desapercebuda.

Dani Jarque la victòria o la sola presencia de tota aquesta gent perica a les grades serà un gran homenatge cap a tu. Sé que des del cel o des d'on siguis apoyaràs tot el que faci falta a aquest club que també és el teu.

Per tot això, no hi ha més que dir dues paraules:

ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!!