No puc entendre de cap de les maneres la sanció a José Callejón per dedicar un gol a Dani Jarque. Si bé és una vergonya que l'àrbit en qüestió l'hi mostrés la tarjeta, encara és més penós no saber rectificar a temps i que el comité l'hi treiés la multa i la tarja. Doncs no, al cap d'una setmana s'han ratificat en la seva desició i l'hi mantenen. Ara què hem de fer? Recollim un céntim de cada aficionat que vagi demà al camp i els hi portem amb una bosseta als membres del comité de competició?
Ja no es tracta de si és fútbol o no, es tracta de humanitat i aquí a la lliga espanyola i pel que els àrbits representa, no n'hi ha.
Podria parlar de l'arbitratge del Bernabeu, però sincerament no en tinc ganes. Em quedo un altre cop amb el menys preu de l'àrbit (no vull ni dir el nom) quan Luís García l'hi va demanar perque allargava 4 minuts tenint en compte el resultat del partit i ell amb xuleria i prepotència l'hi va respondre que "és el que mereixeu". Què mereix ell? I quan Pochetino l'hi va anar a donar la mà; perque no l'hi va ni dirigir la mirada?
Estic molt emprenyat i no sé que podria fer si em trobés un home d'aquests cara a cara; Iturrlade, Clos, Esquinas, Turienzo, Rubinos...
dissabte, 25 de setembre del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
SEMPRE TAMUDO
A la meva memòria tinc guardats molts dels gols de Tamudo i d'alguns les dates en que els va fer. Gols que han passat a la història del club per la seva bellesa (Celta, Sevilla, Madrid...), gols que han passat a la història per la seva importància (Mestalla, Bernabeu, Murcia...), gols que han passat a la història per haver assolit un récord i fastiguejar al rival etern (Tamudazoooo, Bonano, 3-1...) i així podria anar afegint gols i gols fins arribar a l'última jornada de la temporada passada on per fi va poder fer un hat trick. De hat trick ja n'havia fet un altre, però l'àrbit de torn no va considerar gol un "gol fantasma" contra el Villarreal a la temporada 2007/2008.
He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.
El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.
I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.
He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.
El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.
I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.
dilluns, 22 de març del 2010
L'etern gafe de ser perico
Aquest mes de març he passat 15 dies a Kenia. Una setmana de safari, per acabar amb una segona setmana a les platges paradisiaques de l'Oceà Índic.
Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.
Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.
Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.
Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.
Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.
Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.
Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.
Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.
Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.
Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
