DE SARRIÀ A CORNELLÀ

Qui mana?

2010-09-25T16:49:00.002+01:00

No puc entendre de cap de les maneres la sanció a José Callejón per dedicar un gol a Dani Jarque. Si bé és una vergonya que l'àrbit en qüestió l'hi mostrés la tarjeta, encara és més penós no saber rectificar a temps i que el comité l'hi treiés la multa i la tarja. Doncs no, al cap d'una setmana s'han ratificat en la seva desició i l'hi mantenen. Ara què hem de fer? Recollim un céntim de cada aficionat que vagi demà al camp i els hi portem amb una bosseta als membres del comité de competició?

Ja no es tracta de si és fútbol o no, es tracta de humanitat i aquí a la lliga espanyola i pel que els àrbits representa, no n'hi ha.

Podria parlar de l'arbitratge del Bernabeu, però sincerament no en tinc ganes. Em quedo un altre cop amb el menys preu de l'àrbit (no vull ni dir el nom) quan Luís García l'hi va demanar perque allargava 4 minuts tenint en compte el resultat del partit i ell amb xuleria i prepotència l'hi va respondre que "és el que mereixeu". Què mereix ell? I quan Pochetino l'hi va anar a donar la mà; perque no l'hi va ni dirigir la mirada?

Estic molt emprenyat i no sé que podria fer si em trobés un home d'aquests cara a cara; Iturrlade, Clos, Esquinas, Turienzo, Rubinos...

SEMPRE TAMUDO

2010-05-12T15:42:00.003+01:00

A la meva memòria tinc guardats molts dels gols de Tamudo i d'alguns les dates en que els va fer. Gols que han passat a la història del club per la seva bellesa (Celta, Sevilla, Madrid...), gols que han passat a la història per la seva importància (Mestalla, Bernabeu, Murcia...), gols que han passat a la història per haver assolit un récord i fastiguejar al rival etern (Tamudazoooo, Bonano, 3-1...) i així podria anar afegint gols i gols fins arribar a l'última jornada de la temporada passada on per fi va poder fer un hat trick. De hat trick ja n'havia fet un altre, però l'àrbit de torn no va considerar gol un "gol fantasma" contra el Villarreal a la temporada 2007/2008.

He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.

El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.

I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.

L'etern gafe de ser perico

2010-03-22T00:50:00.002+01:00

Aquest mes de març he passat 15 dies a Kenia. Una setmana de safari, per acabar amb una segona setmana a les platges paradisiaques de l'Oceà Índic.

Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.

Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.

Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.

Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.

Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.

ADÉU 2009

2009-12-31T14:42:00.002+01:00

Adéu 2009, no tornis. Que dolent aquest any per tota la familia periquita.

Havia de ser un any plegat de bones noticies sobretot per l'innauguració del camp, però al final ha sigut un any que tots voldriem que no hagués existit, que passes per alt, que no hagués passat res del que ha passat.

Fútbolisticament ha sigut un any nefast. Només 10 partits a tope per salvar un decens cantat des de feia temps i la resta molt dolent.

Però el que cap de nosaltres hagués volgut viure va ser la mort del nostre capità. No sé, n'he parlat dues o tres vegades en aquest blog però cada cop que la cosa sembla que ja queda una mica lluny i no t'afecta tant, hi ha algu que t'el recorda.

Ara estava mirant les noticies i en acabar han fet un "anunci resum" amb la cançó d'en Lluís Llach. Era un resum amb imatges de l'any i tant bon punt han ensenyat l'imatge del nou estadi de Cornellà - El Prat el dia de l'innauguració en el moment que l'escut es partia en mig la gespa del camp se m'ha posat pell de gallina, alguna llagrima als ulls... No he recordat aquell dia, he recordat el que la següent imatge a la tele ha mostrat. La mort d'en Dani Jarque. Que fort, vam viure un moment esperat per tots durant tants anys i ara resulta que en veus una imatge i també m'agradaria que no hagués succeit. Veig aquest moment i em recorda que els pericos no som felissos com aquell dia, que tot va canviar una setmana més tard.

En fi, desitjo que per tots nosaltres aquest any sigui molt millor. Sé que no es podrà borrar mai el que ha passat aquest any, però hem de fer algu gran per poder-ho dedicar al nostre GRAN CAPITÀ.

BON ANY 2010 PERIQUITOS!!!

Parades i Gols

2009-10-08T22:15:00.003+01:00

El diumenge passat mentre començava a treballar a les 10 del vespre, vaig estar escoltant el Carrusel Deportivo de la SER, el partit del Sevilla contra el Real Madrid.

La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.

Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.

Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.

I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.

Salut pericos!

No m'ho pensava

2009-09-24T21:15:00.002+01:00

Un dimecres nit i més de 25000 persones al camp de l'Espanyol??? Em semblava impossible. Si, jo era d'aquells incredols que creia que no podia ser viure un dimecres nit amb un ambient impresionant al camp de l'Espanyol.

I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.

Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.

A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.

Familia Jarque, moltes felicitats!!!!

Estadi dels somnis

2009-09-15T22:23:00.002+01:00

El dissabte vaig comprar el dvd conmemoratiu de la inauguració de l'Estadi. Amb la ceremònia d'inauguració i el partit contra el Liverpool.

Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.

En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.

Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.

Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.

De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.

Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.

Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????

Endavant Espanyol!!!

Una setmana

2009-09-05T21:50:00.002+01:00

Una setmana és el que queda perque torni la lliga a casa. La lliga arribarà i estrenarà l'estadi de Cornellà - El Prat. I que millor que fer-ho contra un dels millors equips d'Europa, el Real Madrid. No tinc cap simpatia per aquest club, com tampoc pels nostres veïns F.C. Barcelona. Són els dos últims clubs del mòn a qui m'agradaria veure campió d'alguna cosa, ni que sigui un torneig de pecotilla. No vull que guanyin mai. Però és de reconeixer que encetar aquesta temporada amb la visita del Madrid és el millor que ens podia passar.

Després de la inauguració del camp amb un ple històric a Cornellà - El Prat, sembla ser que haurem de tornar a penjar el cartell de "no hi ha bitllets" a les taquilles de l'Estadi. En partit de lliga i sense regalar entrades, no sé si havia passat mai a can perico.

Aquest cop tothom s'haurà de rescar la butxaca i el millor de tot és que a les grades com a molt hi haurà uns 2500 madridistes. Fins ara a Montjuïc cada cop n'hi havia menys, però és de reconeixer que n'hi havia masses i que alguna vegada fins i tot havian arribat a ser més de 10000. El pitjor era veure'ls com campaven a "sus anchas" i es creien amos i senyors de l'estadi en qüestió. Ens veien com un germà, un germà petit. Una prepotència insoportable.

Disfruto molt guanyant al Barça, no hi ha res comparable a aixó tret de guanyar algun títol o partit super important per nosaltres (tots ho són), però veure els aficionats blancs marxar del nostre estadi amb la cua entre les cames i sense ganes de fer voleiar les seves banderes m'omple d'orgull.

Aquest cop Cornellà no els deixarà viure. Estic segur que no s'els sentirà. Aquest estadi i més en un partit com el de dissabte on serà ple a vessar de pericos que no pararem de cridar i cantar a favor dels nostres, farà que la presencia dels blancs passi totalment desapercebuda.

Dani Jarque la victòria o la sola presencia de tota aquesta gent perica a les grades serà un gran homenatge cap a tu. Sé que des del cel o des d'on siguis apoyaràs tot el que faci falta a aquest club que també és el teu.

Per tot això, no hi ha més que dir dues paraules:

ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!!

21

2009-08-14T21:59:00.002+01:00

Ja ha passat gairebé una setmana de la mort del nostre capità i encara ens costa a tots fer-nos a la idea.

S'han proposat mil coses per retre-li homenatge al gran DANI JARQUE i veurem que decideix finalment la nostre directiva. Segur que pregui la desició que prengui, serà la correcta.

Per començar i que no depen del nostre club és poder retirar el dorsal nº 21 de les samarretes de l'Espanyol. Que mai més cap jugador porti aquest nº a l'esquena i que per sempre més quedi en la memòria com el dorsal d'en Dani Jarque. Això ho va voler fer el Sevilla amb el nº 16 d'Antonio Puerta i per fer la punyeta, la nostra estimada RFEF no ho ha concedit fent que aquest nº ja el porti un altre jugador. Arribo a entendre que no es pugui retirar un dorsal d'un jugador que ha deixat petjada i de la bona a un club, però en el cas de la mort d'un jugador, no puc entendre que no es permeti la retirada del dorsal.

No obstant i preveient que això no serà possible, demanaria al club que al més pur estil NBA penji una gran samarreta en algun punt visible de l'estadi amb el nº 21 i el nom de Dani Jarque. Que tothom ho pugui veure.

Llavors si aquest nº no es pot retirar, jo soc de l'opinió que l'agafés algun jugador que ja té una trajectòria a l'Espanyol i que ha sigut company i amic d'en Dani Jarque. Un nouvingut, crec que no mereix portar aquest nº. Més per la presió i el pes que tindrà a partir d'ara el 21 que no pas perque no pugui defensar els nostres colors amb tot l'honor i tota la força del mòn. Per lo tant si arriba el moment que som 25 jugadors a la plantilla crec que aquest nº seria bo que li proposessin a Coro, Moises, David Garcia, De la Peña, Luís García... només és una opinió, però em semblaria correcte.

Una altre cosa que m'agradaria que fessin des del club és colocar davant de la porta 21 o a la plaça que hi ha davant del gol nord de l'estadi una estatua de bronze tamany real d'en Jarque. Això o un "busto" (crec que es diu així). Ostra, no sé si m'explico.

El seu nom a l'estadi; també ho veig molt difícil, per això i tenint en compte que suposo volen buscar un patrocinador que aporti calers vaig voler crear el grup del facebook "una grada del nou estadi amb el nom de Dani Jarque", no obstant em sembla molt millor idea Ciutat Esportiva Dani Jarque. Porta 21 Dani Jarque...

És molt difícil d'assumir i més encara per la seva família, ells són qui més han perdut en tot això. Quina llastima veure'ls a la capella ardent. Espero que aquesta nena que ha de neixer els ajudi a passar millors estones i a tindre una mica de distracció i poder mirar cada dia endavant.

Per tots ells i per tots nosaltres els pericos, MOLTS ÀNIMS.

DANI JARQUE

2009-08-09T03:22:00.005+01:00

Aquesta tarda de dissabte ens ha deixat en DANI JARQUE. A la concentració de l'equip a terres italianes.

Només puc dir com m'he enterat de la noticia. Era l'Estartit, acabava de correr en una cursa de 10 km, un bany a la platja cap a la mitja nit i llavors un cop al cotxe agafo el mòbil. M'ha estrenyat veure tantes trucades perdudes i un missatge. El missatge deia això: "Hola Albert, m'acabo d'enterar de la mort de Dani Jarque. Ostres! Que fort!" Aquestes tres linies m'han deixat fet pols. M'ha vingut fred i poques ganes de fer res més aquesta nit.

Són noticies impossibles de creure. Estic escoltant un resum de El Larguero i estic flipant. No pot ser veritat. És dur, molt dur.

Pericos, estem de dol. Per si no és possible que el nou Estadi de Cornellà - El Prat porti el nom de Dani Jarque, demano des d'aquí que una de les graderies si que aconsegueixi dir-se Grada Dani Jarque.

Descansi amb pau Dani Jarque.

Ahir va ser el gran dia

2009-08-03T18:10:00.002+01:00

Estic reventat, aquest diumenge ha sigut impresionant, i no tinc prous paraules per descriure tot el que vaig viure ahir.

L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.

No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.

Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.

El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.

Amics pericos:

MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!

Demà és el gran dia

2009-08-01T18:38:00.002+01:00

Tant de temps esperant, des d'un 18 de gener de 2002 (parlo de memòria) en que es va fer oficial la noticia de que l'Espanyol construiria una nova casa, han passat ja molts anys. Per fi demà és el dia.

Demà tots els pericos ens reunirem a casa. Serà com un dinar de Nadal, com un casament, com una festa a la que no pot faltar cap dels fidels seguidors del nostre estimat Espanyol. Demà a Cornellà estic segur que rajaran llagrimes d'emoció i de felicitat. La felicitat que es despren després de poder veure realitzat un somni.

Quan vam vendre Sarrià, tot era negre, sense futur, por de la desaparició del club... ara després de cap a 12 anys ha arribat el dia en que tornem a estrenar casa. Una casa moderna on tots ens sentirem a gust. De moment per anar-hi la cosa no serà fàcil; com ve siguent de costum les autoritats no ens han tractat massa bé i no tenim fetes les carreteres ni els accesos per arribar comodament a casa, però encara que haguem de passar hores dins el cotxe, buscar-nos la vida amb tren, tranvia, bus... n0 tinc cap dubte que demà Cornellà farà goig.

El dijous va ser la meva última visita abans de la inauguració, a l'Estadi. Veure algun valcó dels pisos del davant amb la bandera perica; com dient "això és casa meva, a veure si s'atreveix a fer-hi algu que el vigilo", la piscina i gimnàs amb restaurant del davant amb banderes de l'Espanyol per rebrens a tots els pericos i que ens sentim com a casa, la gran pancarta que estaven desplegant a un dels corners de fora de l'estadi... tot això em va posar la pell de gallina. Com s'ens posarà la pell demà a la tarda????????

No soc l'amo de casa, però crec que puc donar la benvingua a tots.

Pericos!!!!!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!!

Ja hi he estat

2009-07-21T23:35:00.002+01:00

Va ser el dissabte dia 18 de juliol. Aquell dia estavem citats a l'Estadi de Cornellà - El Prat a una reunió de la FCPE, per parlar del nou emplaçament dels autocars.

No vaig tenir gaire sort, perque tot i que vaig poder veure l'estadi per dins, fer alguna foto... la reunió es va anar allargant i quan va ser l'hora de passar a veure els vestidors, el camp de gespa que hi ha sota la grada per l'escalfament dels jugadors, anar a peu de gespa... vaig haver de marxar a correcuita cap a Montjuïc a fer cinc nous carnets de soci.

M'hagués agradat poder acabar de fer tota la visita a casa nostre, però en aquell moment era més important acabar de fer les gestions com a president de penya. A vegades passen aquestes coses, tens la sort de poder veure l'Estadi abans que molta gent, però arribat el moment tampoc ho pots disfrutar al màxim perque vens de lluny i no et pots permetre el luxe de que et tanquin el punt d'atenció al soci i haver de tornar un altre dia.

En fi, ens hi veurem tots plegats el dia 2 d'agost. Aquell dia si que serà per disfrutar-ho, emocionar-nos... serà un dia especial i ja no tant pel Nou Estadi de Cornellà - El Prat, si no que veure tanta gent contenta, feliç... emocionarà a qualsevol.

Endavant Espanyol!

El mercat

2009-07-09T20:18:00.004+01:00

Aquest any l'Espanyol m'està sorprenent positivament. Estem concretant els fitxatges que volem i sembla ser que aconseguim lligar totes les primeres opcions que tenim.

No obstant el problema està en les baixes que s'han de realitzar de cares a la temporada entrant. Estem a punt de començar la pretemporada i tenim una plantilla amb masses jugadors. De moment es parla bastant però no hi ha res concret. Això no crec que sigui massa positiu perque poc rendiment econòmic treurem de les possibles ventes. I pitjor quan haguem de donar baixes a jugadors que finalment marxaran amb la carta de llibertat.

No obstant, estic content em com s'estan fent les coses des del club. Si no han marxat jugadors és perque no han arribat ofertes importants. I; Sergio Sánchez o Luís García només poden marxar si es paga un preu raonable, si no... doncs que es quedin aquí que tenen qualitat per jugar al nostre Espanyol.

Estem a punt de començar una nova etapa en el nostre club i esperem sigui molt positiva.

Ara i sempre: ENDAVANT ESPANYOL!!!!

Parlant del Nou Estadi

2009-06-18T15:09:00.002+01:00

He estat escoltant el programa de Sergi Mas a la Com Radio. Fet des del Nou Estadi de Corenllà - El Prat. En el programa han entrevistat a n'en Dani i han parlat bastant del Nou Estadi i el que significarà per l'espanyolisme.

Han parlat de que segurament molta gent ploraria a l'entrar-hi... Jo he plorat molt poques vegades per l'Espanyol i només una en el camp de fútbol, no ha sigut presisament ni per cap salvació, cap ascens, consecució de copes del Rei, subcampionat de UEFA... les meves llagrimes sempre han sigut d'emoció, d'orgull... Just abans de començar el partit a Glasgow i veure tanta gent perica i aquella gran bandera que baixava des de l'ho més alt de la tribuna lateral cap a la gespa va fer que plorés com una magdalena... mai havia viscut alguna cosa així. Les altres llagrimes caigudes per l'Espanyol han sigut a casa veient algun video de la història del club, de l'afició... però estic segur que el dia que entri a Cornellà tornaré a plorar. Ja avui escoltant el programa i quan en Sergi Mas l'hi ha demanat a n'en Dani que definis diferents persones o coses amb poques paraules i ha dit: Cornella - El Prat: Casa nostre... els ulls ja se m'han tornat a humitejar.

El dia 2 d'agost serà un dels més recordats a la meva vida!

SALVATS!!!!

2009-05-26T19:29:00.002+01:00

Des de dissabte al vespre que tenia ganes de penjar un comentari en el blog. Llastima no tenir l'ordenador en aquell moment perque amb calent aixó hauria pogut ser una bomba de rellotgeria. I la veritat que hagués molat.

Avui llegint tots els meus post des del partit al camp del F.C. Barcelona, torno a reviure tot el que em va passar pel cap en cada un d'aquests moments. Moments dolents, de patiment, de remuntada, de veure-ho quasi tot perdut, de veuren's prop de segona... però sempre amb una petita espurna d'esperança encaminada cap a la salvació. Una salvació que hagués firmat per l'últim partit i en l'últim segon del temps afegit de la lliga, però que fa un parell de setmanes ja no podia esperar més.

Tinc ganes de dedicar la salvació a tots els que volien el POKER. No sé si tindran trebol; espero amb tot el meu cor, ànima, cervell i el que faci falta, que no l'aconsegueixin. Però el que no tindran és el preuat descens de l'Espanyol. Aquesta l'han perduda. Un cop més i com és lògic en ells ho donaven tot per fet ja fa una colla de mesos. No sé si recordeu el flequer de davant del pis que als vols del mes de gener ja em va dir "no ús en sortireu pas". Tots ho donaven per fet. Tot ho donen per fet abans de passar. I un cop més es menjen una merda.

Els pericos que de patir en sabem, o si més no hi estem acostumats, vam anar amb massa cap a Villarreal, Pamplona (no vaig poder ser-hi), Sòria i Madrid. A Montjuïc hem fet bones entrades des del dia del Deportivo. I la cosa ha anat molt bé.

Impensable era aconseguir tot el que haviem previst per les últimes 10 jornades. 6 victòries, 2 empats i 2 derrotes. Guanyar tot el de casa. Pot semblar fàcil però jo pensava perdre algun punt; i treure dos empats a fora, cosa menys complicada, però com que també tenia previst fallar a casa feia falta sumar també alguna victòria. En fi, que ho hem aconseguit abans del que pensavem.

Acudits varis: Hi ha l'Espanyol??? Si ara baixa. (Culés!!!!!!!!!!! no s'ha complert; no podem baixar). L'Espanyol en una muntanya on ressona l'eco: Som de primera era era era... I una merda culés!!! Som de primera i ho seguirem siguent!!! A la Molina practicant descens???? Jajajajaja. Foteu-vos!

Grups de facebook: Per un Espanyol - Girona a l'Estadi de Cornellà. També haurà d'esperar a que el Girona puji a primera.

En fi que som dia 26 de maig, falta una jornada per acabar la lliga i estem salvats.

ENDAVANT ESPANYOL!!!!!

Supersticions

2009-05-16T16:07:00.002+01:00

Fa uns dies havia deixat les supersticions de banda i tant em feia quins pantalons, quina samarreta... en definitiva, que em posava per anar a Montjuïc. Pensava que tot això havia passat i que les supersticions m'havien abandonat. Tant em feia que portés, m'havia autoconvençut de que tant era, i en realitat crec que si, que tan és el que em posi el que resultat serà el que hagi de ser i punt.

Però nois, demà és un partit vital, un d'aquells on podem deixar-ho tot solucionat. Avui em volia posar uns pantalons curts de l'Espanyol, i no, no m'he atrevit. Amb aquests pantalons vam tenir molt mala ratxa i no m'atreveixo a posar-m'els ara. Ja estic pensant quina samarreta posar-me demà per anar a fútbol. La de la UEFA 2007 o la de la temporada passada. Dilemes.

Ja estic mirant quina gent ve a l'autocar i quins resultats hem aconseguit amb ells. Per una banda ve un noi que aquests últims partits no ha pogut venir i ell mateix no sap si venir, però clar, un dia així no pot fallar ningú. Sense ell hem encadenat la remontada impossible. Per altra banda venen els meus pares. Només han vingut una jornada a Montjuïc i va ser l'any passat i també pressisament contra l'Ath. de Bilbao. Coincidencies del destí i que si pot ser el resultat es repeteixi. Victòria perica.

Ai... no sé vosaltres però aquestes supersticions ens mataran i l'Espanyol encara més!

Un Sant Jordi diferent

2009-04-24T05:42:00.001+01:00

Estic treballant en torn de nit i per tant he anat a dormir a les 7 del mati del dia de St. Jordi. M’he hagut d’aixecar més aviat del compte perquè a la tarda tenia un curset de tres hores a la feina.

Sortint de la feina a 2/4 de 7 he anat cap a comprar la rosa per la mare i cap al pis. Tenia molta son, estava cansat i anava cap al pis pensant en que em tombaria en el sofà i dormiria un rato, si no la nit seria molt llarga i dura. Però clar jugava l’Espanyol a les 8 del vespre. Jo em deia que era igual i que a mitja part quan em despertes ja sabria el resultat momentani. Total que m’he emmerdat a mirar internet i he acabat entrant a rojadirecta per veure el partit.

De dormir... res de res. Juga l’Espanyol i no hi ha res més important en aquest moment. A mitja part si, he hagut de parar l’ordenador i cap a casa dels meus pares que em tenien preparat el sopar. Amb la radio a tot taco a la cuina de casa i esperant a veure si sentenciàvem el partit. Ha arribat el 0-2 i he anat cap a dalt tranquil a rentar-me les dents i creient que tot estava fet per avui. Mentre, he sentit el meu pare cridar gol, si el tercer.

A partir d’aquell moment he desconectat d’Sporting i ja he començat a pensar amb el Betis i l’ho important que seria aquesta victòria. Ja he començat a sumar punts, a veure quants ens en falten... suposo el que tots. Potser si que és trist que mentre estem acabant un partit solucionat ja estigui patint pel següent. Alguns donarien la salvació per feta, però jo encara no ho veig clar.

He escoltat el final del partit en el cotxe camí de la feina, on he arribat amb un somriure d’orella a orella i pensant que tot i no tenir-ho fet, ara ho tenim molt més a prop.

A la nit, la son que tenia a les 7 de la tarda, no ha aparegut en cap moment. Ara son les 6 i pico del mati i seguiria despert i saborejant la victòria i amb ganes de que arribi diumenge a les 5 de la tarda per poder cridar, animar i cantar tot el que faci falta pel nostre Espanyol.

No ens podem rendir. Ara segur que s’apuntaran al partit contra el Betis força gent que ha estat amagada durant tot aquest temps. Jo els hi preguntaria que on eren fins ara, però com que encara no tenim res fet i necessitem fins l’últim alé de l’últim perico, vull veure Montjuic ple a rebossar aquest diumenge i tot el que queda de lliga

Endavant Espanyol. Ja t-ho vaig dir i ho segueixo dient: Pots contar amb mi.

L'autocar ha dit prou

2009-04-19T23:13:00.002+01:00

Aquesta tarda en el partit viscut a Montjuïc contra el Ràcing tot ha anat molt bé, però al arribar al bus... no s'engegava. Es veu que ens hem quedat sense bateria i hem hagut d'estar a la Montanya Màgica fins a les 10 de la nit que han vingut els del servei 24 hores a fer el pont.

Mentre he vist el que mai havia vist, Montjuïc buidant-se de gent, autocars i més autocars de turistes amunt i avall, la montanya anant-se enfosquint amb el sol desapareixent poc a poc... i fins i tot les banderes que marquen la classificació a aquella hora del vespre encara seguien posades.

Sort de la victòria perque si no tot hagués fet molt de pal. Al principi ens ho hem pres amb resignació, amb "caxondeo" i fins i tot amb càntics de l'Espanyol. Alguns s'han assegut en una parada de bus turistic a fer la butifarra amb un joc de cartes que portava algu. Peró més tard han començat els nervis. El no entendre perque un servei 24 hores tarda 3 hores en assistir un autobus sense bateria...

En fi, ara prop de les 12 de la nit he arribat a casa i estic content perque a la classificació veig que l'equip està a tant sols 4 punts de la salvació.

Ojala l'aconseguim!!!

Sensacions d'un cap de setmana a Sòria

2009-04-13T19:29:00.003+01:00

Aquest cap de setmana com molts altres pericos, he estat a Sòria per veure el partit a "Los Pajaritos".

Vam marxar amb dos amics més de la penya el dissabte al matí. Després de dinar a casa d'un amic a Tudela, vam anar cap a Sòria on vam anar a fer uns pinxos i llavors de festa per la ciutat.

Allà una cosa mai vista per mi. Mai escoltada; l'himne de l'Espanyol en un pub. Això mai m'ha passat a Catalunya; MAI!!! Allà si, vam entrar en un pub, erem una quinzena de pericos de les comarques gironines i la noia de la barra que es veu ja ho tenia preparat, va posar el nostre himne. Sempre hem dit que és un himne que és de mal cantar... doncs si ens arribeu a veure allà dins cantant-lo... per flipar. En tota la nit un total de tres vegades!!!

El diumenge... ens vam aixecar tard després d'una nit llarga. I a ben dinat vam anar cap a "Los pajaritos". A partir d'aquí ja ho sabeu quasi tot. De fet el resultat. Suposo que vareu veure per la tele com animavem sense parar durant tot el partit. Al final; d'infart. Quatre ocasions en els últims minuts que em van deixar amb la moral per terra. Apunt de plorar. Una decepció total. Veient com tots els resultats ens anaven en contra i que a més el Getafe guanyava al camp del Sevilla.

Ho tenim molt complicat. No fallaré als partits de Montjuïc, tampoc fallaré al Calderón, però ara si que ho veig quasi perdut. La petacada d'ahir va ser molt gran. Tot i així mentre hi hagi vida hi haurà esperança.

I definitivament avui al matí quan m'he aixecat a Sòria, he fet la maleta i hem tornat cap a casa he pensat que aquesta directiva, aquest equip... no mereix aquesta afició.

Per si encara tenieu algun dubte, aquesta és:

UNA AFICIÓ DE CHAMPIONS!!!!

ESPANYOL; POTS CONTAR AMB MI

2009-03-23T20:15:00.003+01:00

Començaré no parlant de fútbol. Aquest cap de setmana ha estat diferent, divertit i visitant a una amiga a Anglaterra. Tot molt bé, com no podia ser d'una altra manera. Però ahir a la tarda un cop a casa seva i amb internet al meu abast, hi va haver un baixon important en el meu estat d'ànim.

Veure el resultat tant sols uns minuts després d'acabar el partit i em va caure el mon a sobre. No m'ho podia creure, haviem tornat a perdre i amb més inri a l'últim minut. Aquest any la sort no està amb nosaltres.

No he vist imatges del partit, ni de la falta, el gol... res. Amb el que he llegit i amb el que vaig poder parlar ahir al vespre amb uns companys de penya desplaçats a Pamplona en vaig fer prou.

La cosa està xunga, cada dia estem pitjor. Em considero optimista i fins i tot després del partit del Mallorca veia la salvació més a prop que una setmana abans després de perdre a Villarreal, però ara; ara després del resultat a Pamplona se'm fa molt difícil pensar positivament. Pensar que ens podem aixecar d'aquesta.

He arribat a casa, he anat a fer un vol pel poble, he passat per la llibreria, he vist noticies dels diaris, la tornada a la realitat. El meu estat d'ànim ha baixat. És trist, no sé com acabarà, no em vull rendir, no em rendiré, però quasi em veig a segona.

No fallaré a cap partit de l'Espanyol que jugui a casa, m'agradaria anar a Sòria, tinc un bitllet d'aviò per anar a Madrid el cap de setmana que juguem contra l'Atletico. Espero que la meva moral no estigui massa tocada i pugui fer tot això.

Mentre tant: ESPANYOL; POTS CONTAR AMB MI!

Ho aconseguirem

2009-03-02T20:25:00.003+01:00

Molts diran que estic pillat, però ara estic més optimista que fa un mes. Si, som lluny de la salvació; 6 punts a aquestes altures de la temporada és un avisme, però tot i això veig a l'equip capacitat per sortir del pou.

El de dissabte a Villarreal (hi seré) és un partit on s'ha d'intentar treure els tres punts, però a on ja no podem perdonar i és això el que m'anima és amb la resta de partits de lliga. A partir del Mallorca, ja no podem fallar amb cap dels nostres rivals directes. Sumant punts de 3 en 3 no serà tant complicat.

Numancia, Sporting, Osasuna, Mallorca, Betis... seran partits molt difícils però a més de sumar punts nosaltres els hi restarem a ells.

Que la lliga s'estigui ajustant per dalt ens va de conya. Primera perque crec que les derrotes del Barça també em motiven i perque com més apretats estiguin a final de lliga menys es podran relaxar contra els nostres rivals directes.

Per lo tant, ara més que mai crec que ens podem salvar.

Ànims pericos!!!

DE LA PEÑA FA CALLAR EL NOU CAMP!

2009-02-21T23:53:00.002+01:00

Si!!!!!!
Avui per fi he vist guanyar a l'Espanyol al terreny del F.C. Barcelona. Per fi ho he vist, i mai haviem necessitat tant aquesta victòria com aquesta nit.

Aquest partit ha de significar un punt d'inflexió que ens faci tirar cap amunt. L'equip amb els grans es creix, a veure si ho arrodonim amb una victòria contra el Madrid el dissabte que ve i així entrem en una dinàmica positiva.

L'alegria d'avui és inmensa. Entre jo i el meu pare hem fet una quantitat incalculable de km en el menjador de casa. Aquesta segona part ha sigut d'infart.

Parlen de robo. Quan les entrades més dures han sigut les dels jugadors contraris contra els nostres. Si això ha sigut un robo, que va passar en el partit de la primera volta? Què va passar? Què va passar diumenge passat contra el Sevilla???

De la Peña, si Iván De la Peña, ha sigut ell qui ha enmodit el Nou Camp amb un parell de gols.

La meva alegria aquest vespre és inmensa. Podria escriure mil coses, però només en diré una més:

Ens hem de salvar i a partir d'avui ha de ser més fàcil!!!!!!!

Endavant Espanyol!

Quasi ho aconseguim

2009-01-30T00:42:00.001+01:00

Ha anat de poc. Ha acabat l'eliminatoria de quarts de final contra els culés. Ens ha faltat poc per eliminar-los, només un gol. El partit d'anada va ser tot esperit i ens van voler dir que tenien al camp l'equip sense estrelles i que per això no haviem perdut però que a la tornada altre gall cantaria.

La tornada ha sigut aquesta nit i la veritat és que amb un pèl de sort s'ens han posat per davant en el marcador amb un 3-0. Però aquest Espanyol que hem vist en aquests dos últims partits de copa no té res a veure amb el que hem anat veient a la lliga. Un equip lluitador, que no dona cap pilota per perduda i que fins al final de partit corre, corre i corre.

En l'entrada anterior a aquesta vaig comentar el que m'havia dit el flequer de davant de casa "no ús en sortireu pas". Doncs ara més orgullós que mai seguiré anant a comprar el pa amb la meva suadera de pericosonline i amb la meva suadera de l'Espanyol. Que s'enteri de quina pasta estem fets i de si ens rendim o no ens rendim. Veurà que aquesta afició és més lluitadora, animadora que pas la seva. Si, amb 3 - 0 s'han atrevit a cantar allò que ja hem sentit més d'una vegada a l'orinal de "a segunda a segunda" i "perico que vuela a la cazuela", però a partir del 3 - 1 i més tard amb el 3 - 2; els tenien per corbata.

Ara l'ho únic que vull és que l'equip segueixi lluintant com en aquests dos partits. A per totes, a guanyar a qualsevol equip i a qualsevol camp; només sumant de tres en tres sortirem d'allà sota. I igual que vosaltres, vull que en sortim quan abans millor.

Endavant Espanyol!!!!!!!!!!!!

No ús en sortireu pas...

2009-01-20T06:41:00.002+01:00

Aquestes són les primeres paraules que he sentit al plegar de treballar a les 6 del matí. Jo com cada dia, abans d'entrar al pis, vaig a la fleca de davant a comprar el pa.

Conversa en aquells moments... l'Espanyol. I justament tres culés parlant-ne. Que si és l'equip amb el 9é pressupost de primera, que si no saben fitxar, que han venut lo bo que tenien... que no s'en sortiran. Un d'ells m'ha vist i sap que soc perico, però jo l'ho únic que feia era fer-me el distret, mirar el pa de les estanteries i no dir res.

Altres vegades hagués donat la meva opinió i els hi hagués dit que no cantessin victòria, però noi... avui no he pogut. La mala llet em corria per dintre. Potser perque parlen així del meu Espanyol i potser també perque em dona la sensació que tenen raó.

Al final m'ho ha dit. Albert no ús en sortireu pas. Aneu a segona... en fi... que havia de fer, donar-li la raó? Dir-li que no? Res, li he dit que estem malament, que ja veurem que passa i després m'he tornat a fer el despistat.

Ara ve en Pochetino. Vosaltres creieu que ens treurà d'aquí on som? L'ho únic bo que li veig és que és amic del nucli dur del vestidor (Tamudo, De la Peña, Luís...) i que aixó pot jugar al seu favor. Però pensar que no ha entrenat mai a cap equip em fa por. Jo crec que necessitavem un Camacho, un Luís Fernandez... però clar ens van passar a davant altres equips.

En fi... un vot de confiança pel nostre estimat Pochetino i si ús plau; FES-NOS SORTIR D'AQUÍ BAIX. No podem estrenar camp a segona. I l'any que ve, espero no sigui massa tard, però directiva totalment nova.

No tinc paraules!

2009-01-18T18:50:00.002+01:00

Acaba el partit a Malaga i estic trist. Trist perquè ara mateix no veig cap solució per aquest equip que s'en va de caps a segona. Necessitem un revulsiu? Un altre entrenador? Més motivació? Un altre porter???? De veritat que no en tinc ni idea. Les coses van molt malament.

Ara dimecres la copa contra els culés. Què farem? Encara més pena? Amb quina cara truco jo als socis de la penya per dir-lis que s'animin a passar 3 hores a l'autocar per pujar a Montjuic a veure el derbi? S'em colarà algun culé a l'autocar? Tot són preguntes sense resposta.

Ho veig tot molt malament. Si encara estic amb la sang calenta i avui estic de mala llet. No acostuma a passar, però avui ho veig tot negre.

En fi... un cop més. Espanyol siguis on siguis esterem amb tu.

Salut i Espanyol!

FA UN ANY

2009-01-05T21:17:00.002+01:00

Passada aquesta nit de reis però d'ara fa un any, va començar el declive del nostre Espanyol. Recordo que soritem de Montjuic havent viscut un partit que recordarem molts anys, un partidàs on vam sobreposar-nos al Villarreal amb un gran fútbol i on totes les coses ens sortien de cares. Recordo que els comentaris d'aquella nit a Montjuic eren referents a les moltes possiblitats que teniem d'anar a la Champions i que haviem guanyat quasi segur el gol average al nostre rival d'aquella nit.

Ara, un any després, acabem d'empatar contra l'Ath. de Bilbao a San Mamés. Potser un bon resultat, però ara ja no ens podem permetre errors que signifiquin perdre punts. No ens podem permetre cap resultat negatiu, i l'ho únic que hem de fer és buscar maneres de pujar aquesta moral que ara mateix està per terra.

He tingut l'oportunitat de parlar amb diferents pericos durant aquests dies i la veritat és que tots estem molt pessimistes. Jo mateix el primer. Deixant a part l'any del Murcia on les coses anaven molt pitjor, mai havia estat tant negatiu amb el meu equip. Em costa veure una sortida. Em costa veure la llum després del tunel, em costa pensar en que ens salvarem i també em costa pensar que estranarem un camp dintre de poc temps.

El camp de Cornellà El Prat que ara hauria de ser l'únic pensament dels pericos, crec que ha passat clarament a un segon terme. A mi realment tant em fa estrenar-lo aquesta temporada amb un amistós contra el Liverpool, que fer-ho la pretemporada o temporada que ve. M'és absolutament igual. L'ho únic que vull és salvar la categoria. Ara per ara és la única cosa que tinc dins el meu cap.

Ara podriem dir que venen 21 partits clau en els que no es pot fallar, però abans que aquests, valdria centrar-se en els pròxims 5. Díficils partits contra Almeria, Malaga, Valladolid, Recreativo i Getafe. Crec que tant si com no d'aquests cinc partits hem de sumar un mínim de 12 punts; tot i així crec que serien pocs. Llavors ens vindrà un altre cop el Tourmalet i no podem fallar. No podem fallar més. Hem d'anar a totes, ens han de sortir les coses de cara i els jugadors sobretot ells han de treure això endavant com sigui.

Un altre cop ho torno a dir; ara més que mai ENDAVANT ESPANYOL!!!

Any 2008

2008-12-20T16:31:00.002+01:00

Aquesta nit a Montjuïc acaba un mal any pel nostre estimat Espanyol.

Un any aquest 2008 on ens les prometiem molt felices i amb moltes ganes de jugar la Champions. Tot va començar una nit de reis, amb poca gent al camp, però veient un espectacular joc del nostre equip en front del Villarreal. Un partidàs que semblava presegiar un bon any per tots els pericos.

Llavors ja va arribar el partit a Valladolid, amb record històric amb un gol encaixat amb només set segons de partit jugats... i a partir d'aquí tot varen ser desproposits. Una segona volta la de la temporada passada on només vam aconseguir 12 punts que per sort ens van servir per salvar la categoria sense patir.

Arribat l'estiu vam voler passar pàgina i començar una nova temporada amb millor peu que la que haviem acabat uns mesos abans. La veritat és que tot i que el joc de l'equip no era per il.lusionar-nos, a la segona jornada de la present lliga erem els liders en solitari de la primera divisió.

Ara arriba el Nadal, però abans, aquesta nit ens visita a Montjuic l'Atletico de Madrid. Un equip que històricament no s'ens ha donat del tot malament però que vist com està un i altre equip, els pericos no ens les tenim totes. Ells amb una ratxa de 14 partits sense perdre i nosaltres amb 1 punt aconseguit dels últims 18 possibles.

Ara el que vull és guanyar aquest partit com sigui i tancar aquest any. No vull oblidar, no podem oblidar, aquesta mala experiencia ens ha de servir perque en propers anys o properes temporades ens adonem que no es pot badar i que s'ha de jugar al màxim a cada partit.

A veure si podem acabar l'any tal i com el vam començar. Amb un partit en dissabte al vespre, retrensmés per la tele i amb un bon resultat a favor nostre. No demano jugar bé; això ja arribarà, però si que vull guanyar sigui com sigui.

Ara i sempre ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!

I ara què?

2008-11-30T19:05:00.002+01:00

A dia d'avui i després de perdre aquest partit contra l'Sporting, tots els pericos estem tristos. Les coses no surten i sembla que no hi ha solucions. El més probable és que aquesta tarda mateix o nit destitueixin a n'en Tintín Marquez i que es contracti un nou entrenador.

L'equip no rutlla i d'això ja en fa un temps. L'últim partit guanyat va ser contra Osasuna i més per la tristesa i poca solució en el joc de l'equip rival que no pas per l'encert del nostre Espanyol.

Si, avui, segurament acabarà un cicle. Potser hi haurà entrenador nou... serà millor? No comenceria a ser hora de que els jugadors es posin les piles?

Espero que si hi ha nou entrenador les coses vagin millor. Tenim dos partits complicats com son la visita al camp del Betis i tot seguit a Mestalla. No podem fallar més. De moment els equips de sota nostre ens han anat donant "vidilla" però a partir d'ara no podem tornar a fallar. És el moment de començar a remuntar posicions i mirar amunt a la taula classificatoria.

Ara més que mai, el meu suport cap al meu equip; el REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL DE BARCELONA.

Ara més que mai; ENDAVANT ESPANYOL!!!

SOM PERICOS I NO PODEM DEIXAR-NOS VENCER!

INDIGNANT

2008-09-28T03:23:00.004+02:00

Podria entrar i parlar de fútbol i del robatori fútbolistic d'aquesta nit, però avui crec que no és moment per parlar de resultats ni de robos.

L'ho que ha passat aquesta nit a Montjuic és vergonyós. Vergonyós en molts sentits. Un any més es repeteix els actes de delinqüencia que es van viure l'any passat on seguidors del Barça han tornat a tirar bengales a la grada inferior de Montjuïc, podent així causar un dany irreparable a la vida d'algunes persones. Per sort no ha passat gran cosa i sembla a ser que no hi ha cap ferit de gravetat, però començo a estar fart que des d'aquest club es vulgui vendre a la societat catalana o espanyola que han erradicat als seus grups més ultres.

Els boixos nois segueixen existint i cada cop que hi ha partit a Montjuïc es pot anar comprovant. Potser en el seu camp els tenen amagats o no n'hi van tants com els que van als desplaçaments, però si que es veu a cada partit que es juga a l'Orinal la pancarta de Boixos.

Sr. Laporta, està segur que estan erradicats? Està segur vosté (no sé perque el tracto tant bé) que tots aquestes accions ocurregudes aquest vespre a Montjuïc, el seu club no en té cap responsabilitat? Jo no tindria la consiencia tant tranquila.

No recordo aficions amb tants bandals com la del Barça. Tots recordem lo que va passar fa uns anys en un derbi contra el Real Madrid jugat a l'orinal on tot i el llençament d'un cap de porc, multiples objectes i fins i tot alguna ampolla de wisky, el seu club va quedar indultat i no va haver de complir cap sanció. L'any passat a Montjuïc va passar el mateix i aquest any un cop més i amb més quantitat s'han tornat a reproduir uns fets totalment lamentables.

Tampoc no entenc l'actitud dels Mossos d'Escuadra. Aquesta policia nacional catalana que en teoria ens ha de defensar. Mentres els culés llençaven bengales cap a la grada inferior, ells s'ho miraven sense actuar. Una resposta molt diferent de la que hi ha hagut al final del partit, quan algun seguidor periquito s'ha atrevit a llençar una ampolla d'aigua cap a la llotja de l'Estadi Olímpic. Si, una ampolla d'aigua llençada per algun senyor gran de zona de tribuna, és molt més perillosa i amb més motiu de carrega policial que unes quantes bengales (des de la meva posició al camp n'he pogut contar 6) llençades per un grup de delinqüents amb molta mala intenció, jo no ho entenc.

Tampoc entenc com els Mossos d'Esquadra, responsables de la seguretat a la zona on es trobaven els seguidors culés, no han vigilat bé si entraven o no bengales. Això potser pot passar per alt, però no pot passar per alt i és lamentable que al minut 10 de partit, les cameres de seguretat de l'Estadi recullin imatges amb bengales apagades a la zona on es trobaben els seguidors d'aquest equip i que no hagin actuat. És molt trist i lamentable tot aquests fets.

També trobo lamentable que ara mirant l'informatiu del 3/24, la noticia important sigui la derrota del meu equip l'Espanyol, i que passin de puntentes i quasi sense fer-ne menció de les bengales tirades per aquesta gent (no m'atreveixo a dir persones).

En fi, que tot i que m'ha passat la mala llet, la impotència, la indignació... que tenia al final del partit (crec que mai havia sortit tant emprenyat d'un camp de fútbol) no m'he pogut estar d'escriure aquestes quatre ratlles.

Si això es pot denunciar legalment d'alguna manera, espero que ho facin i que es prenguin mesures importants i sense indult possible.

I per últim no vull deixar passar l'oportunitat de mostar el meu més gran rebuix als jugadors del Barça. Sabent tot el que ha passat en aquella zona de l'estadi, els hi han faltat cames per anar a dedicar-lis els gols a tota aquesta gent. No ho entenc. Això no és apologia de la violència? Sr. Etoo, a Saragossa fa uns anys vas voler marxar del camp per motius racistes i avui tu i els teus aneu a celebrar els gols amb aquests projectes d'assassins? De veritat molt lamentable. He de dir que de tot això s'en salva en Puyol que ha passat olimpicament de tota aquesta xusme.

I avui, potser a alguns que no sou pericos no ús agradarà, però soc més antibarcelonista que ahir.

La importancia d'un piromusical

2008-09-24T15:31:00.003+02:00

Avui un cop més, els pericos ens sentim menys preats per la corporació catalana de radio i televisió. Avui al vespre hi ha partit de lliga de l'Espanyol al camp del Sevilla i per tots és sabut que des de fa una setmana aquest partit es va posar a les 10 de la nit perque així ho havien triat les televisions per poder-lo donar en obert. Doncs bé, avui resulta que és la diada de la Mercé a Barcelona. Celebren el priromusical i pel que es veu aquest acte dels barcelonins, té més importancia que un partit de lliga del que som seguidors molta gent de fora de la ciutat de Barcelona. Estem parlant de tv3 o de televisió del Barça o de Barcelona?

La primera part del partit la retransmetaran pel canal 33 i la segona part ho faran per tv3. Jo com molts altres pericos, aquesta nit no sintonitzaré tv3. Jo aquesta nit, posaré la Sexta. Si potser els comentaris d'en Montés i els seus, moltes vegades no tenen res a veure amb el partit, però abans que donar audiencia als qui ens menys preen, miraré el que sigui.

Endavant Espanyol!!!!

LIDER

2008-09-15T00:21:00.002+02:00

Avui els pericos anem a dormir sabent que som liders en solitari de la 1ªdivisió. Si, només som a la segona jornada, però això servirà per allunyar els fantasmes i oblidar-nos de la marxa d'alguns jugadors a última hora.

Avui som liders, l'únic equip de primera que encara no ha encaixat cap gol. De moment només puc demanar que segueixi la ratxa i el dissabte que ve contra el Getafe poguem continuar amb el liderat amb una victòria.

Només em queda dir que ENDAVANT ESPANYOL!!!!

Pablo Zabaleta

2008-08-29T23:05:00.003+02:00

Escric aquestes ratlles després de molt de temps sense escriure res en el blog. Potser perque no tenia masses idees i no sabia massa bé que posar, però ara si que tinc un motiu per tornar a donar vida al blog.

El motiu no és altre que la marxa d'en Pablo Zabaleta.

Crec que la seva marxa és la que m'ha fet més mal des de fa molt de temps. Si soc sincer diria que no m'ho esperava, pensava que seguiria aquí almenys un any més i que llavors potser si escoltaria ofertes, però esperava també que amb una oferta digne del nostre club es pogués quedar; però no ha sigut així.

Tot i tenir un gran apreci per aquest jugador, he de dir que m'ha defraudat. No m'ho esperava Pablo. No esperava que poguessis marxar d'aquesta manera. Entenc que hagi pogut vindre un club, que et dongui molts de calés i que vulguis marxar, però això crec que ho hauries pogut fer a principis d'estiu. L'Espanyol, (no dubto que li estàs agraït) t'ha donat plena llibertat per anar als jocs olímpics, per anar amb la teva sel.lecció sempre que ha fet falta i també crec que mai t'ha posat cap trava en lo que puguis haver demanat. Crec que nosaltres els pericos no mereixem una despedida així. Saps que et teniem molt valorat. Crec que molts et veiem com el nou Pochetino.

Ara ets fora i si, vull que triunfis perque sempre m'has caigut molt bé, però em sap greu que marxis d'aquesta manera. M'ho esperava d'en Maxi en el seu moment, però no de tu. Tampoc et vull comparar a aquest jugador, perquè tu mentres has estat amb nosaltres mai has dit que l'Espanyol sigui un trampolí o que vulguessis marxar. Mentre has estat aquí sempre has lluitat fins a la última conseqüencia. Sense anar més lluny, a la segona volta de la temporada passada vas ser dels millors, però ara.... ara marxes.

En fi Pablo, espero que et vagi molt bé per Manchester i que aconsegueixis entre tu i els teus companys fer-lo un dels grans, però també espero que algun dia t'en adonis que aquí a casa a l'Espanyol hi tenies una gran familia de pericos que sempre et vam apreciar i que a cap lloc et tractaran igual de bé que nosaltres.

Gràcies Pablo Zabaleta!!!

16 DE MAIG

2008-05-16T14:59:00.003+02:00

Si, dia 16 de maig. Aquí a casa escoltant la melodia de "Flor de Escocia" la melodia que ens va acompanyar el dies posteriors a la final d'avui fa un any a terres escoceses. Amb la pell de gallina, sento que no soc un perdedor, soc un lluitador i que més forts i més valents vam tornar d'aquella batalla.

Va ser emocionant viure aquell moment. No va acabar com tots nosaltres haguerem volgut, però allò ens va omplir d'orgull i no ho recordaré mai com una nit dolenta o catastròfica. Des del moment de l'arribada a Edimburg, problemes d'autocars, Glasgow sota la pluja, pericos per tot arreu, entrar al camp, veure l'escut de l'Espanyol baixar des de la part superior de la tribuna cap a la gespa. Aquell escut que em va fer caure les llagrimes del ulls, aquelles ganes d'animar, aquell golàs de Riera, el gol inextremis de Jonatas, i finalment els penals, maleïts penals. Però nosaltres allà asseguts sense fer-nos a la idea que no havent perdut cap partit en tota la competició només ens havia servit per ser subcampions.

L'orgull de ser perico, aquell dia encara va resorgir més des dels nostres cors.

De tot això avui en fa un any. Si, un any ple d'alegries, i també de tristeses i d'impotència en els últims mesos, però perque no parar-nos en el temps i recordar el dia 16 de maig del 2007.

Ara i sempre ENDAVANT ESPANYOL!!!!

TORNARAN?

2008-04-18T01:21:00.002+02:00

Diumenge passat partit contra l'Osasuna vam decidir convidar a un col.legi de Torroella a veure el partit de l'Espanyol a Montjuic. La veritat actes com aquest van bé per la penya perque només cobrem l'autocar ja que el club permet l'entrada lliure a la zona de la mini grada.

Jo vaig anar amb aquest autocar i no amb el de la penya amb tots els companys penyistes i que ens desplacem normalment a Montjuic. Em va sobtar que d'entre 33 mainades de 11 i 12 anys n'hi hagués tants amb bufandes, samarretes o algun que altre simbol de l'Espanyol. Si, potser si que algun era perico i els hi havia deixat alguna peça de roba als seus companys de classe, però per equipar una trentena de nanos no crec. Això em va agradar i amb dies com aquest seria fàcil incrementar la nostre massa social si no fos pel joc nefast que va fer l'equip aquella tarda. Arribats a Montjuic van anar tots directes a la paradeta que hi ha fora de la porta 3 i no vaig equivocat si dic que tots van comprar alguna que altre cosa de l'Espanyol, sobretot la trompeta que tant s'ha posat de moda últimament.

Al tornar a pujar a l'autocar tots estaven contents d'haver vist un partit de fútbol i més encara quan els hi vaig regalar un poster de la plantilla a cada un d'ells. A mi, només em sap greu que l'equip no acompanyés una mica més i que tots poguessin tornar més contents encara cap a casa.

M'agradaria que algun d'ells torni a Montjuic o Cornellà d'aquí un temps. Seria una bona senyal que la parroquia es va engrandint.

I si algun d'ells va tornar a casa i li va dir al seu pare soc de l'Espanyol, doncs encara millor. Això si, algun estava amenaçat de que si tornava i es feia de l'Espanyol no entraria a casa.

Gràcies a n'en Carles Ramiò per haver-ho fet possible.

Igual que la meva dutxa

2008-04-07T19:38:00.002+02:00

Després de força temps de tindre pis propi, per fi he donat el pas i m'en vaig a viure-hi. No sé com anirà i si m'en sortiré de viure sol i amb totes les feines de casa a carrec meu. Era tant fàcil viure a casa...

Ahir va ser el prime dia i com és de costum em vaig aixecar i vaig anar a dutxar-me. Al principi tot bé, comença a sortir aigua freda i es va escalfant mica en mica. Odio dutxar-me en aigua freda i més ara amb aquest temps. Bueno tot anava bé fins a mitja dutxa i a mig ensabonar sense saber com l'aigua va començar a refredar-se cada cop més fins que va sortir del tot freda. En fi em vaig acabar de treure tot el sabó i vaig sortir amb fred de la dutxa. Es veu que s'havia parat la caldera i jo sense saber el perque.

El que li passa al nostre Espanyol tot i que encara no s'ha independitzat fins a l'any vinent, és més o menys el mateix. Vam començar amb aigua freda, s'anava escalfant mica en mica. La dutxa era relaxant, gustosa... però quan l'aigua estava al seu punt i ja havia agafat el gust a això d'estar a la dutxa, es para la caldera i arriba l'aigua freda. Una aigua freda que la veritat no la sabem parar. No sabem on és aquesta aixeta o tan sols la de l'aigua calenta i poder-la regular.

Ara per més que ens hi esforcem (potser no prou) les coses no surten bé. La sort que teniem a la primera volta ara ens ha fallat. No la trobem enlloc i són els altres que la tenen. No trobem portaria ni tant sols de penal. Un parell de pilotes al pal i tot i atacar durant tota la segona part la pilota no va voler entrar. No sé que s'ha de fer.

Com que no es pot parar l'aixeta abans de que acabi la temporada, demano que l'aigua es comenci a temperar. Que s'arregli la caldera, o que trobem l'aixeta de l'aigua calenta. Una de freda i una de calenta a vegades potser va bé, però tantes de fredes seguides... ja em comencen a preocupar.

Mentres tant:

Endavant Espanyol!!!!

XIULAR

2008-03-31T21:29:00.002+02:00

Tot i l'ho viscut ahir a la tarda a Montjuic em resulta molt difícil xiular als meus jugadors o al meu equip. Em sap greu veure com estan xiulant als meus. Uns diuen que ho fan perque espavilin, que els jugadors ho mereixen i que així es donen compte de que no estem contents amb la seva feina, passivitat, manca de forma fícica... Tot i això a mi em resulta casi impossible xiular a un dels nostres. Em dona la sensació que anar a Montjuic és anar a animar o si més no a veure fútbol i a intentar apoyar als teus fins a les últimes conseqüencies, tot i que de vegades em resulta impossible. Potser si, amb els xiulets s'adonen del desconcert de la gent i de que algu han de fer per espavilar-se, però jo crec que el que fan els xiulets en aquell moment és posar-los més nerviosos i amb menys recursos de cares a crear jugades amb perill.

Jo intentaré seguir sense xiular, sense cridar en contra i intentant que aquests jugadors ens portin cap a la classificació per la UEFA de al temporada vinent. Si no és així, doncs a seguir pujant a Montjuic i intentant que amb la nostre presencia al camp s'en adonin que encara hi ha gent disposada a animar-los i a fer-lis costat.

D'aquí fins a final de lliga no podem fallar. Si fallen ells; mala llet. Però nosaltres que ho portem a la sang no podem fallar. Potser gràcies a nosaltres ells aconsegueixen fer-nos una mica més felissos a final de lliga.

La Bandera de Sant Gregori

2008-02-16T00:08:00.002+01:00

D'aquesta foto ja en fa uns quants mesos, concretament el dia que ens vam enfrontar al Werder Bremen en el partit d'anada de les semifinals de la copa de la UEFA. En aquells moments podies veure en diferents pobles o ciutats de Catalunya banderes i bufandes de l'Espanyol en els balcons, teulats...

A hores d'ara la veritat és que no s'en veuen tantes, però un dia que vaig anar a Girona i amb l'autopista plena de gom a gom, va coincidir que vaig estar una bona estona parat a la zona de Sant Gregori. Mirant les cases que quedaven a la meva esquerra em vaig adonar que una mica allunyada de mi en un teulat onejava una gran bandera blanc i blava de l'Espanyol. Em va agradar haver trobat aquell emboç de trànsit en aquell moment. Ara cada cop que passo per aquella zona giro el meu cap un moment per poder veure la bandera com tot i el fred, la pluja o el vent que pugui fer la zona segueix onejant.

Amb això n'hi ha prou per posar-te la pell de gallina. Des d'aquí dono les gràcies a aquest anònim perico per alegrar-me alguna tarda o matí a l'autopista AP-7.

Endavant Espanyol!!!!!

Són Ignorants

2007-12-30T15:25:00.000+01:00

Com cada any per aquestes dates arriben les parades de Nadal i els ja famosos caganers. Aquest any l'empresa http://www.caganer.com/ han decidit donar-nos l'oportunitat als pericos de poder tenir en els nostres pesebres, lleixes o en qualsevol lloc de la nostra casa un caganer perico. Aquest no és altre que el nostre gran capità Raul Tamudo.

Podem donar-lis les gràcies per haver-se decidit a donar aquest pas i fer el nostre caganer.

Jo suposo que les empreses dedicades a la venda de productes relacionats amb el mòn dels esports i clubs esportius, no ens donen gens de bola perque pensen que els pericos som "quatre gats", com reflexava el còmic del que va sortir el gat perico i més tard el nom de periquitos que portem amb molt d'orgull tots nosaltres. Ara bé, amb aquest caganer s'ha demostrat que quan els pericos tenim l'oportunitat de comprar algun objecte, emblema o qualsevol cosa relacionada amb l'Espanyol hi acodim amb massa. Segurament s'estan fent creus que el caganer Tamudo sigui molt més venut que qualsevol lider polític o que qualsevol altre jugador de fútbol d'algun altre equip.

Ara si s'en volen donar compte, veuran que vendre Espanyol també dona benefici, i el que m'agrdaria a mi és que a partir d'ara les botigues dedicdes a vendre el material que parlava en el paragraf anterior donessin el pas i possesin samarretes, bufandes o tota classe de material en els seus aparadors, igual que fan amb Barça o Madrid. Estic segur que s'endurien més d'una sorpresa.

Els pericos abans que res som fidels a uns colors, orgullosos del nostre club i per més que les coses vagin malament seguirem comprant tot el relacionat amb els nostres.

Per lo tant botiguers de Catalunya decidiu-vos d'una vegada a apostar per nosaltres!!!!!!! A Torroella ja fa uns quants anys que la Pastisseria Batlle fa mones de Pasqua amb l'escut de l'Espanyol i amb el periquito como a ninot de regal.

Molb bon any 2008 a tothom i ENDAVANT ESPANYOL!!!

Nadal de Champions

2007-12-23T21:39:00.000+01:00

De moment anem pel bon camí i arribem a l'aturada nadalenca en zona Champions. Qui ens ho havia de dir quan vam començar la lliga contra el Valladolid i després de l'empat contra el Betis.

Tanquem un any el 2007 amb bon gust. Final de la lliga passada sense problemes, copa de la UEFA sensacional i ara un final d'any amb tres punts més en un camp difícil com és el Vicente Calderón.

Espero que de cares al 2008 les coses segueixin anant bé i a veure si podem acabar la lliga en aquesta posició o millor encara i no haver de fer fase previa de la Champions. De totes maneresn o tirem coets i anem partit a partit. A veure si contra el Villarreal segueix la super ratxa de 13 partits sense perdre; 14 contant els de copa, i anem agafant números per participar l'any vinent a la Champions.

Desitjo a tots felices festes i un bon any 2008.

Salut Pericos i Endavant Espanyol!!!!!!!!

Regust Amarg

2007-12-12T21:47:00.001+01:00

Del partit de diumenge no sé si s'en poden treure gaires conclusions, i si és que s'en pot treure alguna, quasi totes les que em venen a la ment són negatives.

Podem començar dient que un partit que es té quasi finiquitat amb un 1 - 3 en el marcador, no s'hauria d'arribar al final sense els 3 punts al sarrò. Això és més important encara quan ja ha passat moltes vegades aquesta lliga i també en els minuts finals. Partits contra Betis, Mallorca, Recre en són una mostra. El dia del Sevilla ho vam salvar al final.

Però bueno, no podem només enumerar les coses negatives, per altra banda estic content perque es continua demostrant que aquest equip és capaç de remuntar partits que es posen d'esquenes només de començar; Barça, Bilbao, València... els vam començar perdent en els primers minuts de joc i finalment no n'hem perdut cap d'aquests.

També és de lloar el gran joc que va fer l'equip a la primera part i més encara els grans gols que va marcar en tan sols 15 minuts.

Cal dir que també hem guanyat alguns partits en els últims minuts, per lo tant potser la balança s'equilibra. Jo diria que l'any passat vam tenir força sort en els últims minuts d'alguns partits (això si, vam buscar els gols i no vam defallir en l'intent); ara de memòria em venen el partit contra Ath. Bilbao, Betis i segurament que algun altre, aquest any també amb l'Ath. Bilbao i Sevilla.

Nota negativa... després d'anar a Saragossa i despedir així els 29 anys, el dilluns vaig començar els 30 amb un costipat impresionant que encara em dura. Espero estar bé pel cap de setmana, que si bé no podré anar a Montjuic, que almenys em deixi celebrar amb els amics aquesta edat, que pel fet de ser un nº rodo sempre sembla més important que normalment. Jo dic que lo important és anar sumant i no importa els anys que facis si no com els aprofites i disfrutes.

Dissabte arriba el Levante... partit a priori senzill, però igual que a Saragossa després de marcar el 3er gol en volia més perque sabia el que podia passar, també aquest cop contra el Levante passa el mateix. Un equip a priori molt senzill, amb més estadistiques negatives cada dia que passa, però tots sabem que quan arriben partits com aquests a Montjuic les coses no són fàcils si no ho comenem a encarrilar des de bon principi.

A veure si les coses no es torcen i continuem fregant la linia de la Champions fins al final de la primera volta, només així podrem fer coses grans a final de temporada.

Que segueixi la ratxa!!!!!!

El Derbi

2007-12-02T05:15:00.000+01:00

Content! Així és com estic després del derbi d'aquest vespre a Montjuic. Normalment no hagués celebrat un empat, però després de veure com ha anat el partit, hem obtingut un bon resultat. Ells són els que marxen amb la sensació d'haver deixat perdre dos punts i estar dos punts més lluny del lideratge.

Amb aquest ja són 3 derbis sense coneixer la derrota i esperem que continui la ratxa. La primera part ha sigut molt dolenta, mira que em costa reconeixer aquestes coses, però per moments semblava que estava veient un rondo del Barça. Això si, aquest equip sense Messi no és tan equip.

L'ambient a Montjuic... els moments abans de començar el partit m'ha recordat la final de Mestalla. Durant el partit una mica de tot, però s'ha de reconeixer que costa molt animar si l'equip no hi posa de la seva part i això ha fet que la primera part a la graderia (almenys la meva banda) hagi sigut una mica freda.

Les entrades a mitat de preu sembla que han fet efecte i que les han utilitzat pericos. Feia molts derbis que no veia tants pocs culers (no n'he vist cap) barrejats en mig de les grades dels pericos.

Boixos Nois; existeixen. Patètic el comportament de l'afició culé durant el minut de silenci i també patétic el llençament de objectes i de bangala des de la seva grada, cap a la zona on hi havia els pericos. Molt trist.

Jo estic content i la veritat és que vist lo vist ja en tinc prou. Ara anem a Saragossa; potser hi vaig. I allà s'ha d'anar a guanyar si seguir amb aquesta super ratxa que portem amb 10 partits sense perdre.

Endavant Espanyol!!! Endavant afició!!!

PD. Al arribar a Montjuic he tingut feina a trobar gent de qui tenia el seu carnet i m'ha sigut impossible voltar massa. Especialment per l'Emilio, nos vemos en otro partido si el ajetreo y los nervios de antes del partido lo permiten. Un abrazo.

Per mi és el DERBI

2007-11-26T02:40:00.001+01:00

Aquest dissabte arriba el derbi. Aquell partit que no ens volem perdre per res del mòn i que fem els possibles i impossibles per anar-hi. Des de fa dies que no he compromés el dia 1 ni 2 de desembre perque és dia de derbi.

Aquesta setmana a la feina tothom farà la conya i dirà que a veure que fem... jo no m'ho agafo amb conya, per mi és vida o mort. Per mi és el tot. Per mi és veure el meu estimat equip per davant del Barça. Per mi és poder dir-lis de tot als culés tant bon punt saltin al camp. Per mi és un estat de nervis durant més de 90 minuts. Per mi és somiar amb el partit. Per mi és el DERBI.

Avui m'ha agradat que gent amb la que estava dinant em diguessin que cada cop són menys del barça i que cada cop senten més simpaties per l'Espanyol. El dvd i moltes altres pantomimes fan al Barça més gran, però també fa que gent més espavilada se n'adonin que no tot és el Barça i que s'està menys preant a molts altres clubs.

Per ells, per tots els anticulés que van sortint de l'armari, per tots els pericos que també fan sentir la seva veu, per tots nosaltres; aquest partit s'ha de guanyar.

Avui en Suke m'explicava que a l'Aplec de Sta. Caterina aquest matí li ha preguntat a un nen que de quin equip era i el nen tot decidit ha dit que de l'Espanyol. Es veu que el pare ha al.lucinat. Doncs el que hem d'intentar és que dissabte a la nit quedin al.lucinats i que diumenge al matí al veure la classificació vegin que estem per davant d'ells. Això és el que hem d'aconseguir que vegins.

No obstant si no ho podem aconseguir, nosaltres seguirem siguent igual de pericos que fins ara. Igual de pericos que abans i després de la final de Glasgow, igual de pericos que el dia de la Real Societat, igual de pericos que sempre, perque la força d'un sentiment és molt més que qualsevol derrota o victòria.

Per nosaltres i per tots; ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!

Demà partit

2007-11-10T23:11:00.000+01:00

Demà contra l'Athletic a Montjuic serà un partit diferent. Després d'uns 22 anys més o menys tornaré a veure un partit de l'Espanyol al nostre camp amb el meu pare. És reaci a anar a fútbol. Tot i ser pericu (no ho és tant com jo, ni molt menys) li costa molt i no li agrada massa això d'anar a bcn a veure l'Espanyol. La última vegada tenia jo uns 7 o 8 anys i va ser un Espanyol / Real Societat a Sarrià. Erem el pare, jo i el meu avi. Demà seran el meu pare, la meva mare i jo.

De totes maneres la de fa 22 anys no va ser l'última vegada que vaig veure l'Espanyol amb ell. L'última va ser a Vilatenim. El recordo com el partit de la tramuntana. Quin vent que feia, fins i tot va estar a punt fer caure a n'en N'Kono en un dels seus serveis de porteria. Vam perdre 1 a 0 amb el Figueras.

A veure si demà guanyem i s'animen a tornar.

GOL GOL GOL!!!!

2007-10-21T04:36:00.000+02:00

Al final aquest dissabte han tornat a marcar els mateixos jugadors que el dissabte passat amb la selecció espanyola. Vaig llegir en un comentari del POL "Espanyol 2 Madrid 1". Qui ho havia de dir que serien els mateixos golejadors de la setmana passada.

Que dir del gol de TAMUDO. El mateix Valverde a peu de banqueta ja ho ha dit tot en veure el gol "GOLAZOOOOOO". Que collons i tant que ha sigut un golàs. Mare meva si això el fa no sé qui, aquest gol fa tres voltes el mòn. Però bueno perque emoinar-nos en si farà una, dues o tres voltes al món, si al final els qui l'hem pogut gaudir en directe a l'Estadi ja hem tingut prou per veure que acabava de fer el gran capità.

Avui hem disfrutat, no sense patir en els últims cinc o sis mintuts de descompte des del gol de Ramos. Però no és problema, al final ho hem aconseguit i hem marxat cap a casa contents.

Ah, i quina fred que fotia a Montjuic. He estat tres quarts d'hora abans de començar el partit a la porta 4 de l'estadi esperant un amic i ha sigut flipant. Vull anar a Cornellà!!!

Endavant Espanyol!

Què hem de fer "Sabio de Hortaleza"?

2007-10-14T03:26:00.000+02:00

I ara què?

S'en donaran compte tota la premsa que segueix a la selecció, de qui han de ser els elegits per anar a l'eurocopa, sempre i quan Espanya s'hi classifiqui?

Crec que ha quedat clarissim que Tamudo no pot faltar a la cita, ni tampoc Riera si es troba en aquest estat de forma en el que està ara. I amb ells tampoc hi pot faltar Luís Garcia.

Amb aquesta tripleta atacant, està clar que Espanya no necessita ni Torres ni companyia. Gent que si, tenen qualitat, però si no fos per la prensa que hi ha darrera de la selecció, no tindrien un lloc en el combinat vermell.

No perdonaré mai a Iñaki Saez i companyia que Tamudo no anés a l'Eurocopa de Portugal. Espero que a la d'Austria ell sigui una pessa clau de l'equip.

Endavant pericos!!!

SOPAR POL

2007-10-08T01:45:00.000+02:00

Divendres nit, sopar a Can Piqué! No era un sopar qualsevol, era un sopar molt esperat i que crec que ja hauriem d'haver celebrat amb gran massa fa un temps.

Per aquest sopar feia falta plegar de treballar 3 hores abans de la feina. Feia falta agafar el cotxe i fer un bon grapat de kms. Però el que no feia falta eren les ganes. Ganes de coneixer pericos que ja fa temps que veus escriure a la web. Ganes de compartir una nit amb la meva gent, gent perica com tu i com jo. Ganes de veure la nova web. I ganes de disfrutar d'un bon sopar al costat de molts pericos.

Vaig poder coneixer personalment a n'en Xavi de Montmelò, en Salvatella a qui ja havia saludat a Glasgow, en Perikator, Marucho i molts altres. A més de passar un bon rato amb en Màgic Jordi, al que vaig coneixer a Lisboa i en aquest sopar vam recordar les batelletes viscudes la temporada passada a la UEFA.

Al cap i a la fi un gran sopar. Vam cantar, vam riure i el més important, ens ho vam passar de conya.

Francesc & Co. per quan el pròxim?

Però al pròxim hem de ser molts més. La familia és gran i cada dia creix més. Tant que ja m'és totalment impossible llegir els comentaris de POL. Quasi només puc llegir les noticies que pengen i buscar entre els molts missatges els que en aquell moment em semblen més interesants.

SI SI SI

2007-10-07T00:07:00.000+02:00

Hem aconseguit encadenar tres victòries seguides a la lliga. Una al camp del Sevilla i una altra al camp del València. Això a principis de temporada sembla impossible, però s'ha aconseguit. Si aconseguim fer punts contra els equips més febles i fer-nos més forts a casa, les coses aquest any poden anar molt bé.

He patit com un cabrò en el menjador de casa. Aquests minuts guanyant per 1 - 2 m'han passat molt lents. Lo únic que demanava era que no ens empatessin el partit i si més no, no perdre'l.

Hem tret tres punts d'un camp molt difícil. Ara vé el Madrid. Jo ja començo a cridar ara mateix "A POR ELLOS OEEEEEEEEEEEEEEEE"

Endavant Espanyol!!!!

Volem? Si, amb la radio a les orelles

2007-10-01T00:14:00.000+02:00

Aquest cap de setmana no he pogut pujar a Montjuic. He aprofitat el finde per anar a Ubeda (Jaén) a la festa i a "las Casetas" de la feria. La veritat un cap de setmana genial, però la llastima és no haver sigut a Montjuic.

Avui a a la tarda a l'aeroport de Granada i a punt per agafar l'aviò he pogut celebrar el gol de Tamudo i més tard quan ja només quedaven 20 minuts per acabar el partit ja era dins l'aviò. L'hostesa m'ha dit que parés l'mp3, però sense fer cas a les seves ordres he esperat a que l'aviò comences a bellogar-se per parar la radio i deixar d'escoltar carrusel.

Finalment a cinc minuts del final he hagut de parar la radio. De totes maneres a la que hem agafat una mica d'altura he volgut provar si des d'allà dalt; el cel BLANC I BLAU es podia seguir escoltant la radio. Sorpresa la meva quan he continuat amb el carrusel. Així he estat fins que quedaven tres minuts de descompte, quan he perdut la senyal de la radio, no obstant anar buscant emisores n'he trobat una on han començat a recitar els resultats de la quiniela. Quan han dit que l'Espanyol - Depor ha sigut un 1, no m'he pogut agunatar i he aixecat els brassos amb senyal de victòria.

Per lo tant si; VOLEM!!!! però sempre amb una radio conectada i escoltant el nostre Espanyol. No sabia que des del cel també poguessim escoltar el nostre equip.

Ja era hora!!!

2007-09-25T23:16:00.001+02:00

Per fi!!! M'agradaria tindre algun pericu o perica al costat per poder-lo abraçar, sobretot en el moment de fer el gol. A casa tots són a dormir i m'he hagut d'aguantar i no cridar quan hem fet el tercer. Per primer cop he vist el partit per internet, i l'experiencia ha sigut molt bona.

Ho hem aconseguit. Un partit que comencem guanyant, ens remunten el resultat amb dos gols, un en propia porta i per mi una errada de Kameni.

Però finalment ha aparegut St. Tamudo. Havia de ser ell qui fes el gol de la victòria. Aquest resultat a més de ser molt bo també dona molta moral a l'equip i anims per afrontar els següents partits.

Tres partits seguits empassagant amb la mateix pedra hagués sigut massa.

Endavant Espanyol.

SARRIÀ EN EL RECORD

2007-09-20T18:49:00.000+02:00

Avui dia 20 de setembre fa 10 anys de la demolició de casa nostre. La que fou durant 74 anys la casa de tots els pericos. Recordo trist com aquella tarda de dissabte davant la tele vaig veure com el nostre estimat estadi es resistia a caure.

De Sarrià en tinc grans records. Quasi tots per la tele. La distancia en km que hi ha des de Torroella fins a Barcelona i la poca afició del meu pare a anar al fútbol van fer que tot ho visqués des de casa.

Recordo el meu primer partit a Sarrià, amb apenes 4 anys. Va ser un Espanyol - Real Sociedad. Si ús dic la veritat la meva visita a Sarrià va ser més fruit de poder veure l'aleshores porter "donostiarra" Arconada, que no pas el meu Espanyol. L'Arconada per mi era un idol. El primer idol fútbolistic que vaig tindre. També recordo que aquell dia defensant la porteria perica hi havia un porter ros i melenut. En Teo Custers. No recordo quasi res d'aquell porter ni d'aquell equip, però és un bon record del meu primer pas pel mític estadi de Sarrià.

Uns anys més tard van arribar més partits. Coincidencies de la vida van fer que tornés a vuere un Espanyol - Real Sociedad. Aquest cop si, que ja no anava a fútbol per veure l'Arconada, hi vaig anar per animar el meu equip. Recordo d'aquell dia que estava en el Gol Sur de Sarrià amb el meu pare i el meu avi, i voltat de Brigadas per tot arreu. Qui ens va manar ficar-nos allà mig. No per mal rollo ni molt menys, però que hi feien una criatura, un avi i un pare en mig de tot aquest jovent amb ganes d'animar i cantar.

Mols anys més tard hi vaig poder veure un Espanyol - Sevilla, just l'any que no vam anar a la UEFA per un punt de diferencia amb el Sevilla. Va ser una llàstima. D'aquell partit recordo els crits des de bon principi quan va sortir a escalfar en Jose Rojo "Pacheta" de: Pacheta Selección, Pacheta Selección, Pacheta Selecciónnnnn... Ell va fer el segon gol pericu. El de l'empat a 2.

Després va arribar el dia de la mandarina i el cabrò d'en CABrito Arceo. Aquell va ser el meu primer partit en el Gol Nord de Sarrià. El resultat va ser dolent 0 - 2 i cop de colze del Sr. López a n'en Moises Arteaga. El partit el vaig veure amb el meu avi. I l'altre anecdota del dia; no del partit, va ser que arribant a casa i ja havent baixat de l'autocar de la penya vaig agafar el meu cotxe i em van fer la meva primera prova d'alcolhemia. Per supusat el resultat va ser de 0,0.

I per últim i per recordar durant tota la vida va ser el meu últim partit a Sarrià. El derbi de la temporada 96/97. Vam triunfar. Vam arraconar i vam ridiculitzar al Barça, a n'en Figo i també a n'en Ronaldo. Un gran Pochetino va ser el rei de la defensa, amb en Raul sota els pals.

Aquests són els meus records viscuts a Sarrià. Els altres i viscuts des de la tele, la UEFA 88, l'ascens contra el Cadiz, el Mundial del 82 i els seus partits estelars, la promoció contra el Malaga, en Lauridsen, en N'Kono, en Lardín...

Per lo tant i des d'aquí puc dir que SARRIÀ NO MORIRÀ MAI!!!

Campiò de Copa a la Champions??

2007-09-18T16:31:00.001+02:00

Acabo de llegir en el diari AS, que Michel Platini té pensat donar plaça Champions al campiò de Copa. Crec que és una idea bastant encertada. Per mi és molt més important guanyar la copa del rei que no pas ser el 4at equip de la lliga espanyola.

Sabem que guanyar una copa del rei no és gens fàcil, però és important que des d'un estament com la UEFA s'estigui parlant d'això, quan a la federació espanyola no els hi dona la gana reconeixer el mèrit d'un equip moltes vegades menys poderos que els anomenats grans de la lliga.

Aquesta reforma la volen incorporar a partir de la temporada 09/10. Després d'haver aconseguit dues copes en sis anys, perque no aconseguir-ne una altra?

Junts podem!

Fins quan hem d'aguantar?

2007-09-06T20:53:00.001+02:00

Pobres equips catalans. Que ignorants que són amb la copa Catalunya. No ho veuen que aquesta copa és i està feta perque la guanyi cada any el Barça? La temporada passada qui va patir aquesta persecució arbitral va ser el Nàstic a semifinals i nosaltres l'Espanyol a la final. Aquest any ha sigut un equip que més molt simpàtic a mi. L'equip de la capital de la meva provincia. El Girona. Mare meva, quin penal que van pitar a favor del Barça i quin altre de tant clar van deixar de pitar en l'últim minut a favor dels gironins.

Fins quan? Fins quan haurem de patir aquesta persecució? Fins quan la federació catalana no obrirà els ulls i veurà el mal que està fent el Barça a la resta d'equips del nostre pais? Fins quan seguiran donant bola a n'en Laporta tot i no assistir a les reunions o assamblees de la federació? Quan se n'adonaran que Laporta i Villar són escoria del fútbol espanyol?

Tots els equips haurien de firmar un manifest on expresecin el seu mal estar pels arbitratges a favor dels culés. I fins que no es resolgués això, s'haurien de negar a jugar la copa Catalunya.

Estem farts de que ens prenguin el pèl!!!!!

Això no es pot repetir

2007-09-03T00:21:00.001+02:00

Tot anava bé, anaven passant els minuts i guanyavem per 0 a 2. Luis Garcia ha perdonat el hat trick perque s'ha entretingut una mica massa a l'hora de rematar una pilota. Bueno, no passa res perque sempre es pot fallar una oportunitat, però el que no pot ser és que a 10 minuts del final et facin dos gols en tant sols 1 minut.

Això em posa de mala llet. S'em prometia un diumenge tarda vespre feliç amb una victòria al camp del Betis i poder tocar els pebrots als culers i dir-lis que nosaltres al menys guanyem legalment i sense regals, doncs no. Ens hem d'aguantar per un minut d'impresisió.

Avui l'equip ha estat més bé. Espero que contra el Getafe d'aquí a 15 dies les coses continuin millorant i no tornem a fallar d'aquesta manera.

Espero que no es giri la truita de l'any passat on erem nosaltres qui solucionavem els partits en els últims minuts. Avui el Betis ens ha tornat el resultat que vam aconseguir l'any passat en els dos partits jugats contra ells. Empats en els últims minuts.

Antonio Puerta

2007-08-29T18:28:00.000+02:00

Dissabte passat a mitja tarda hora de Nicaragua, vaig entrar en un ciber de la ciutat de Masaya per veure com havien acabat els primers partits de la lliga espanyola i com es presentava el partit del nostre Espanyol contra el Valladolid.

Quina va ser la meva sorpresa quan la noticia principal de la tarda no era cap resultat de fútbol, si no una parada cardiaca que havia patit Antonio Puerta jugador del Sevilla.

En un principi i després de llegir la noticia a la pàgina web del diari AS, semblava que la cosa era greu però que per sort el jugador havia abandonat el terreny de joc pel seu propi peu. La putada és que més tard ja en el vestidor se li va repetir una altra parada cardiorespiratoria que va fer obligatori i super urgent el seu trasllat a l'hospital.

Més endavant vaig anar mirant per internet com seguia l'estat del jugador que mesos abans, ple de vida havia vist a Glasgow com transformava l'últim penal que va tirar el Sevilla. Si, una llastima mai més ens podrà tornar a fer un gol.

Ara ja a casa i podent seguir totes les noticies, em sap greu haver de tornar a començar a escriure el blog amb aquesta trista noticia.

Antonio Puerta, los periquitos también te queremos! Descanse en Paz. Y mi mas sentido pesame a toda la familia del juagador y a la gran masa social del Sevilla F.C

Ens tornem a veure al setembre

2007-07-29T17:38:00.001+02:00

Arriba el mes d'agost i m'en vaig de vacances. Aquest any cap a Nicaragua amb plan ONG. Ens tornarem a trobar aquí al mes de setembre amb noves històries per explicar, ja amb l'equip totalment perfilat...

Marxo amb en Jonatas que sembla demanar una sortida del club. Amb Gorka encara defensant la porteria, Jonathan com a substitut de Tamudo a la davantera. Sergio Sanchez que diu que Valverde li ha dit que pot ser útil per l'equip.

Tot això i molt més ho sabré al mes de setembre quan em torni a conectar al mòn futbolistic. Ara i des de la distancia intentaré entrar algun dia a Pericosonline i assabantar-me d'algunes de les noticies o novetats al club.

Vull arribar a casa el dia 27 amb 3 punts a la classificació de la nova lliga.

Salut a tothom i VISCA L'ESPANYOL.

Aquest estiu posa't la samarreta

2007-07-20T23:26:00.000+02:00

En aquest mon en el que estem acostumats a viure, som molts els que arribat l’estiu aprofitem per marxar de vacances. Els destins són múltiples i tot i haver viatjat per diferents comunitats Autònomes i per Europa, encara no he vist a ningú amb la samarreta de l’Espanyol. Fa dos anys vaig fer el camí de Santiago i ja portava una samarreta de les típiques de cotó. Una de les que es va fer en commemoració del centenari. La portava cada dia. Arribava a lloc, la rentava i el dia següent ja estava preparada per tornar-me-la a posar.

L’any passat va ser Finlàndia i també vaig aprofitar per portar-la.

Aquest any tampoc faltarà dins la meva motxilla un parell de samarretes, suadora i els pantalons de l’Espanyol. Vaig a Nicaragua i no soc massa optimista amb que les zones que visiti coneguin el nostre club, però ús asseguro que després del meu pas per diferents comunitats o pobles del país, sabran que a Catalunya hi ha un sentiment estès que representa tot un club i aquest club, no és altre que el nostre estimat Espanyol.

Per sort aquest any les coses sembla que estan canviant i ja he vist per l'Estartit alguns pericos lluint samarreta.

Per lo tant, no ho dubtem. Aquest estiu samarreta perica arreu.

Endavant Espanyol!!!

Temes diversos

2007-07-13T00:25:00.001+02:00

Si les coses no es torcen, amb el fitxatge gairebé fet de Milan Smiljanic haurem aconseguit el que fa moltes temporades no haviem vist; tancar el periode de fitxatges abans del començament de la pretemporada i portar a Montjuic a tots els jugadors que ens haviem plantejat portar.

Ara per ara, a simple vista semblen tres bons fitxatges, tot i que caldrà veure en el transcurs de la temporada si donen el resultat que d'ells s'espera.

Pel que fa a les baixes de moment no hem canviat massa en respecte la temporada passada. Velasco és la baixa més significativa i ja es va anunciar al finalitzar la temporada. Caldrà veure si aconseguim colocar a Costa en algun club interessant per ell i que paguin la totalitat de la fitxa. També falta tancar el tema Gorka. Sembla ser que les eleccions a l'Ath. de Bilbao les ha guanyat l'únic candidat que no tenia lligat el fitxatge de Gorka, a partir d'ara que passarà? Entenc que Gorka vulgui marxar. És un bon porter i al ser porter no pot gaudir de les mateixes oportunitats que tindria un jugador de camp. Per mi ara per ara és millor Gorka que Kameni i m'agradaria que es quedés, però si no pot ser... que paguin la clausula i que marxi.

Costa és un jugador a tractar a part. Potser si té cualitat, però crec que els seus actes d'indiciplina, la poca integració en el grup i la poca involocració amb el club fan que molts de nosaltres preferim veure'l lluny de Montjuic la temporada vinent.

De totes maneres el mercat de fitxatges no està tancat i jo fins que no arribi el mes de setembre i s'hagi tancat no estaré segur de que segueixi Luis Garcia, Jarque o algun altre dels nostres.

Pel que fa als canterans, crec que Sergio Sánchez es va passar quan va deixar per terra Valverde i va dir que volia triunfar en el Madrid, però també crec que si el deixem escapar perdrem un bon central de present i encara més de futur. A n 'en Julian li vindrà vé anar cedit una temporada al Sevilla B, però espero que aquests no hagin posat una opció de compra per quatre xavos (3.5 milions d'euros). Robusté... no tinc clar que es farà amb ell, però encara li queden anys de contracte i jo intentaria cedir-lo a algun equip de segona o primera perque la temporada vinent torni amb nosaltres. I per últim Jonathan, que és l'eterna promesa. Jo ja no sé si és que no li hem donat prous oportunitats o si realmen el noi no serveix per un equip de primera.

Avui s'ha sortejat el calendari. Jo l'any passat després del partit contra el Nàstic vaig sortir tant emprenyat de Montjuic que em demanava un dels grans de la lliga per començar. Més que res amb la ironia de que si hem de perdre el primer partit; sigui amb el Getafe, Nàstic... doncs tant per tant perdre amb un dels bons. Ara ens ha tocat el Valladolid, i estic esperençat i crec que començarem la lliga amb bon peu.

Tenim equip, tenim entrenador, tenim sistema i tenim una afició i uns jugadors amb ganes de fer algu gran en aquesta lliga.

Ara des d'aquí aprofito per saludar a tots els blogers pericos. És maco veure com cada dia som més.

Dinar de pericos a Les Olives

2007-07-09T11:40:00.001+02:00

Ahir diumenge vam fer el dinar final de temporada a Les Olives. Aquest dinar és el segon any que el fem, i ens reunim els pericos que més ferqüentem en els desplaçaments a Montjuic. Ahir vam ser 27 i la veritat és que va anar genial. En Brancós, gran cuiner per cites com aquesta ens va preparar una bona cassolada d'arròs.

També vam acordar data i lloc per fer el dinar de la penya. Serà el dia 11 de Setembre i el celebrarem en el mateix pavellò de Les Olives. Farem vindre un catering i esperem poder congregar forces pericos. I com a proposta de cares a les festes de Nadal, va sortir l'opció de fer un parell de quines.

A veure si tenim sort i tirem endavant aquestes propostes.
Llarga vida a la Penya Sempre Pericos l'Empordà.

PERICOSONLINE

2007-06-25T21:39:00.000+02:00

Pericosonline és la pàgina on més pericos coincidim. Durant força temps va ser més important inclús que la web oficial del club. Crec que per sort la web del club s'ha posat les piles; potser per la competencia? A pericosonline sempre eren els primers en penjar qualsevol noticia referent al nostre estimat club i a més ens dona l'oportunitat de comentar-la i intercanviar opinions amb altres pericos.

Pericosonline i la seva gent m'han fet posar la pell de gallina, m'han fet emocionar... pericosonline ha sigut una de les novetats més importants dels últims anys en l'entorn del club. Crec que per un club com el nostre i ignorat totalment per gran part dels mitjans de comunicació catalans, pericosonline és un gran referent i un mitjà molt important per tota l'afició perica.

Gracies a tota la gent que fa possible que molts pericos estiguem molt més informats del que succeeix en el nostre club.

GRACIES POL!

També des d'aquest blog vull felicitar a la Uniò Esportiva l'Estartit pel seu acens a la Superlliga femenina. L'any que vé podré veure l'Espanyol femení aquí al costat de casa. Un desig: Espanyol femení campiò de lliga i copa 07/08 i l'Estartit que faci una bona temporada i aconsegueixi mantenir la categoria. Per cert el president de l'Estartit és un gran perico soci de la penya des de fa molts anys i també va ser amb tots nosaltres a Glasgow.

Felicitats Carles!

Carta en el diari El Punt

2007-06-14T20:04:00.000+02:00

Dissabte quan va acabar el partit, a diferencia de molts periquitos, jo no estava del tot content. Veure com ens havien robat i com ens havien pres el pèl, em va posar de molta mala llet. Aquell partit el mereixiem guanyar. Amb fores de joc inexistents pitats en contra nostra, un gol amb la mà i elevat per tots els periodistes més coneguts de Catalunya, falta a Jarque en el segon gol, penalty de Zambrotta sobre Jarque a la segona part. Em poden dir que hi va haver un penal de Kameni a Etoo... que es queixin, però no més que nosaltres.

Tot això afegint comentaris que vaig buscar per la radio (sr. Basté, company del sr. Puyal...) i la portada del Punt del dia següent em van acabar de posar de mala llet.

Finalment vaig decidir escriure aquesta carta al diari El Punt.

FORESTER EN EL MEU PAÍS

“Final fatídic” titular inadequat pel diari de diumenge. No sé si sabeu que molts catalans periquitos, més dels que ús penseu i que no combreguem amb aquest pensament únic que es vol imposar a Catalunya, vam estar una mica més contents al finalitzar el partit.

Dic una mica més contents perquè l’alegria total l’haguéssim aconseguit si l’àrbitre no hagués donat el gol amb la mà del Sr. Messi. Això em sap greu, però encara és pitjor veure com en tots els mitjans aquest fet passa bastant desapercebut.

Em sap greu un cop més veure, com un gol en l’últim minut del meu equip, és mal vist per tota la premsa, ràdios, televisions públiques i privades del nostre país; Catalunya. Un equip lluitador, amb ganes, amb gent de la casa i que al cap i a la fi va posar més ganes en guanyar el derbi (per nosaltres encara és el derbi) que no pas el rival, qui s’hi jugava tot un títol de lliga. Sentir un company d’en Puyal dient a l’inici de la segona part que Messi hauria de fer un altre gol amb la mà ja és el colofó a tot això. Sentir dir que en Messi amb el seu gol ha sigut murri, no és menys trist que l’ho d’abans.

Estic molt orgullós de ser català, però em sap molt de greu que les minories en aquest país no se les tingui en compte i se les menyspreï.

Albert Olivé

Per què?

2007-06-10T15:51:00.000+02:00

Som diumenge a la tarda i ja han passat forces hores des que va acabar el partit d'ahir a la nit. Tot això segueixo sense estar del tot content. La meva felicitat no és completa. Tots sabem que ahir mereixiem guanyar aquest partit i trencar així una mala ratxa que ja portava 25 anys de no guanyar a l'orinal.

Per què un àrbit ha de condicionar de tal manera un partit? Per què si veus que tot un equip amb 11 jugadors et vé a protestar airadament no pots entrar en raò i veure que l'has cagada? Per què si aquest gol el fa Tamudo ens l'haguessin anulat? Per què sempre ens putejen? Per què sempre passa el mateix? Per què fer un gol amb la mà és ser murri (eh, senyor Puyal)? Aquesta pregunta següent no me l'hauria de fer perque ja sé on visc, però: Per què no es canten igual uns i altres gols a la radio pública catalana? Per què després d'haver empatat al camp d'un aspirant al titol no estic content al 100 %?

Per què soc periquito? Això si. Perque és lo millor que hi ha. Perque és lluita constant. Perque tot i ser subcampions de UEFA seguim estant orgullosos de ser del nostre equip. Perque tot i les adeversitats que ens envolten veig que mai ens deixem vencer. Perque no ens rendim mai. Perque no som prepotents i les coses s'han de fer pas a pas. Perque mai donem res per perdut, però tampoc per guanyat. Perque som d'una pasta diferent. Perque els petits també tenim dret a existir. Perque no tot és blanc o negre.

Per tot això i molt més soc periquito. Però no puc parar de plantejar-me tots aquests perques.

Ens tenen por!

2007-06-06T21:49:00.000+02:00

Si, ens tenen por. Dissabte és el derbi i ja són forces els culés que m'han preguntat sobre el partit.

Què, ireu primats? Ens fareu un favor?... Són bastantes les preguntes que m'han fet referent al partit de dissabte. A mi només se m'acut respondrels que, si no tenen memòria. L'any passat eren ells els que ens volien a segona. Tots recordem els crits de "a segunda a segunda" que ens van dirigir en el camp nou. Ara algu que ho reconeix diu que cridaven en català... això no s'ho creu ningú i si fa falta anem a als arxius. A més que ho cantin en català o en castellà m'és igual, al cap i a la fi volien que baixessim. I jo vull que no guanyin la lliga.

També els dic que no han de tindre por. Els contesto amb la seva propia prepotencia. Com pot ser que un equip carregat d'estrelles reconegudes i preuades internacionalment tingui por d'un equip fet amb gent de la casa i de pedrera. Com pot ser?

Encara ens teniu por?

Des d'aquí només demano als nostres jugadors que surtin amb l'esperit i les ganes que han sortit en tots els partits de UEFA i importants de la lliga. Segur que amb aquestes ganes de guanyar i de correr no podran amb nosaltres.

Fa 25 anys que no hi guanyem. La veritat que jo ni m'en recordo. Si tot això arriba acompanyat de la perdua del titol la mateixa nit del dissabte, estaré encantat de la vida.

Visca l'Espanyol!!!!

CATALUNYA MÉS QUE UN CLUB.

ANEM A MÉS

2007-05-27T23:46:00.000+02:00

Després de veure l'alineació en el parti d'avui en el Colombino, n'hi ha per estar encara més orgullosos del nostre equip. Un onze inicial amb 9 jugadors de la cantera. Un onze inicial molt diferent del que venim acostumats. I una nova victòria molt treballada per part dels nostres. Ara tenim 15 dies per mentalitzar-nos i mentalitzar a tothom de que després de 25 anys, podem tornar a guanyar al Nou Camp.

Ara, que no em vinguin amb que fa 15 dies desitjaven que guanyessim la final de la UEFA. Jo també els puc dir que fa un any en el camp nou desitjaven i cantaven allò que hem escoltat tantes vegades de "A SEGUNDA OEEE". Ells no van aconseguir fotrens a segona. A veure si nosaltres aconseguim que no guanyin aquesta lliga.

ENDAVANT ESPANYOL!!!!

GRACIES JUGADORS

2007-05-20T00:10:00.000+02:00

Ells s´ho mereixen, ells fan que em senti encara més orgullós de ser perico, ells són qui han fet que des de dimecres no m´hagi tret les meves samarretes de l´Espanyol i les hagi lluit per Torroella. Gracies a ells hem arribat a la final. Gracies a ells molts estem encara més orgullosos de ser pericos i gracies a ells hem reclutat algun que altre pericu nou. Per tot això: GRACIES PER HAVER-NOS FET SOMIAR. Amb aquest sentiment segur que hi tornarem. I sobretot, gracies a n´en Valverde per haver-nos fet gaudir de bon fútbol.

Demà és el gran dia!

2007-05-15T19:13:00.000+02:00

Hem arribat a dimarts i queden molt poques hores per marxar cap a Glasgow. La veritat és que des de la tornada de semifinals fins ara m'han passat els dies volant. No he tingut temps per quasi res. Com ja vaig dir en el post anterior, a partir del dijous mateix acabant la semifinal contra el Werder Bremen el mòbil de la penya no va parar de sonar. Trucades i més trucades i començar a fer la llista de Glasgow.

Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.

Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.

Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.

Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.

Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.

No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.

Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.

ENDAVANT ESPANYOL!

QUIN VESPRE NIT DE SEMIS!

2007-05-04T06:29:00.000+02:00

Tot i no tenir gens de gana havia de sopar. Tot i els nervis he aconseguit menjar. Quan he acabat he pujat a l’habitació i m’he disposat a mirar el partit. Quan han arribat la meva mare i la meva germana les he avisades de que em deixessin tranquil durant el partit. Estava molt nerviós i no volia ningú que em pogués distreure, al meu costat. Mentre veig l’Espanyol no soc conscient dels meus actes.

Assegut davant l’ordenador actualitzant cada dos per tres la pàgina de pericosonline i amb la televisió a dos pams de la meva cara, és com he viscut el partit de tornada de les semifinals de la copa de la UEFA. Pendent de la televisió i anar mirant en cada jugada important del partit els comentaris dels companys periquitos de pericosonline.

Ha arribat el gol. Més aviat quasi impossible. He recordat que en les dues finals que havíem jugat érem nosaltres qui marcàvem en els primers minuts i m’ha agafat por al pensar que aquest cop podia ser al revés. A part del gol, l’Espanyol no donava senyals de vida. Mal joc, de lo pitjor que recordo aquest any, i continues arribades dels alemanys. Per sort l’àrbit els tenia ben posats i ha tingut pebrots d’expulsar a Klose, l’estrella alemanya.

Anaven passant els minuts, no podia parar de queixar-me i remugar que això no podia seguir així.

Arriba la mitja part i en les imatges del plus veig en Suke parlant amb en Flavià i amb un dels companys de grada de Sarria Nord.

Comença la segona part i la cosa no millora. Sembla que la xerrada de Valverde no hagi fet efecte perquè l’equip ha sortit adormit igual que ha marxat als vestidors; però ha arribat el minut 5 i després d’una internada per banda de Riera fa la passada, la defensa no rebutja bé i li arriba la pilota a l’home de les grans nits Ferran Corominas “CORO” que no ha desaprofitat l’ocasió i ha fet arribar la pilota al fons de la xarxa. En aquest moment ja he estat tranquil. L’Espanyol ha començat a desplegar el joc que estem acostumats i era molt probable que el segon gol no tardés a arribar, tal com més tard s’ha demostrat. Ha sigut Lacruz que ha rematat amb el cap un còrner servit per Luís Garcia al segon pal, qui ha fet pujar un nou gol al marcador. Els últims minuts ja els he viscut a baix al menjador i gaudint de la classificació per la final.

També puc imaginar com haurà vist el partit l’Ivan de la Peña. Davant seu hi tenia el nostre amic Félix de la penya Sempre Pericos l’Empordà. Ja m’ha arribat l’informació de que l’abraçada amb el càntabre ha sigut de les que fan història. Avui l’Ivan ha sabut com es viu el partit amb en Félix al costat. Imagino cada cop que en Félix es posava dret... com veuria el partit l’Ivan i en Pandiani????

En fi amics pericos. Que som a la final. Ens veiem a Glasgow!!!!

SENSACIONS D'UN 3 A 0

2007-04-27T22:01:00.000+02:00

3-0 a un altre equip alemany. La veritat és que és un gran resultat pel partit de tornada i que el que tots desitjavem era no encaixar cap gol i ho vam aconseguir. No obstant, parles amb els pericos i no n'he trobat ni un (jo el primer) de donar per passada l'eliminatoria de semis. Tots tenim molt present la final de l'any 88. Això crec que és important i encara ens farà més forts de cares a la tornada i la possible final. A la banqueta hi ha un damnificat d'aquella fita històrica del club. Ningú millor que ell recorda el que va passar. Segur que anem a Bremen amb ganes d'intentar aguantar el resultat però sense renunciar a l'atac.

Ahir va ser impresionant. La bogeria ja es va començar a palpar a les 5 quan vaig pujar a l'autocar. Vam anar cap a Verges, l'Escala, Viladamat... un llarg etc. de pobles fins arribar a la sortida de Girona Sur on ens esperaven companys pericos de la penya i d'altres que tambés es van unir a nosaltres en aquest desplaçament.

Dins l'autocar no paravem de cantar animar i fins i tot el nostre amic Jordi va radiar algun que altre gol des del micro del bus. Amb tot i això vam haver de fer una parada tècnica a l'autopista per descarregar bufetes. No havia passat gairebé mai però lo d'ahir va ser impresionant. Apa cap avall i a descarregar! La cervesa començava a fer els seus primers efectes. L'Antonio el xofer perico de la penya es començava a donar compte que havia fet curt de cerveses i que li sobraven coca coles a la nevereta del bus.

Anavem molt bé de temps, però al arribar a la ronda... cua i més cua. No sé perque però no em vaig posar nerviós en cap moment. Tenia clar que arriberiem a temps tot i que molt més tard de lo normal. Vam arribar al cementiri de Montjuic i la cua de cotxes era interminable. Finalment arribavem a Montjuic, reperteixo més carnets a amics socis de la penya que ja eren a Barcelona i entrem cap dins.

L'especte de l'Estadi impresionant. Viuriem una altre gran nit de joia i l'aficiò com sempre en aquestes ocasions no va fallar. La veritat és que amb els primers 15 minuts de partit em vaig acollonir, els alemans jugaven bé i no ens deixaven fabricar joc, però a partir del gol anul.lat a n'en Jarque, les coses van començar a canviar per bé. Bon joc, bona estrategia i gols!

Al final cap a casa i pensant amb la tornada a Alemanya. Aquest cop no hi podré anar. No puc demanar festa a la feina i 275 euros són masses calés si després vull anar a Glasgow en cas d'arribar a la final. Ho viuré des de casa i més tard ja des de la feina on ja m'he demanat començar a treballar una mica més tard, pel seu bé. De 10 a 11 de la nit, seria incapas de fer res bé. Qui pot treballar escoltant al nostre Espanyol? A partir de llavors, em fa por, però al mateix temps tinc moltes ganes que el meu mòbil comenci a sonar. Gent de la penya demanant places i entrades per anar a Glasgow.

Però bueno per tot això encara queda força i hem de passar una setmana. Una setmana tranquils i sense tanta por com fa 15 dies amb el Benfica. Ho tenim molt més fàcil; ho sabrem aprofitar????

Anims a tots i endavant Espanyol!!!!

DOS DESPLAÇAMENTS EN UNA SETMANA

2007-04-21T23:38:00.000+02:00

Aquesta setmana posterior a la Setmana Santa vaig empalmar amb dos desplaçaments. Primer va ser Lisboa amb el ja històric partit a l'Estadi Da Luz del Benfica i més tard vaig passar el diumenge a Barakaldo i rematat amb un final no tant feliç a San Mamés.

Fa molts anys que esperava el moment per poder anar a San Mamés a veure l'Espanyol. Per una o altre cosa no ho he pogut aconseguir fins aquest any.

Mala sort la meva perque no vaig arribar al camp fins que ja s'havien disputat 20 minuts de la primera part, per lo tant em vaig perdre l'esplendid golàs d'en Jonatas. Diguem també que la meva posició al camp no era gens idonia per veure el fútbol. Estava just en un corner de l'estadi i per si això no fos prou, la meva ubicació era la tercera fila. De l'única cosa que em va servir això va ser per poder fotografiar a tots els reserves. Els tenia tots davant meu fent els exercisis d'escalfament; De la Peña, Luís Garcia, Marc Torrejon, Riera, Ito i Zabaleta van estar una bona estona davant meu. Hi havia estones que com que no veia massa bé el joc de l'equip em distreia mirant els exercisis d'aquests jugadors.Espero que demà davant del Betis les coses vagin més bé i aconseguim tirar endavant aquest partit.

JA ES PODRIA MORIR?

2007-04-20T13:26:00.000+02:00

Avui veien la portada del diari el9 m'he quedat al.lucinat. En la portada hi tenen: "JA ES PODRIA MORIR" referint-se a Maradona, després del gol que es veu que va fer en Messi. Jo encara no he tingut "la sort" de veure'l. La veritat és que m'ha cabrejat llegir un titular així en un diari esportiu català. De fet jo crec que és culé i que escriuen en català i no pas un diari esportiu en català, De fet no es diferencia gens del que podria ser Sport o Mundo Deportivo. Potser aquests dos últims encara ens tracten una mica millor que no pas el 9. Després de llegir aquest comentari he pujat a l'ordenador i els hi he enviat un mail perque ho publiquin en el seu diari un dia d'aquests. A veure si tinc sort i ho fan.

La meva carta diu això:

JA ES PODRIA MORIR?

No sé si ús heu adonat de la portada que heu posat avui en el vostre diari. De veritat que em fa vergonya que un diari català pugui incloure aquestes frases en la seva edició. Llegint aquesta portada he arribat a la conclusió que si jo tinc un company a la meva feina que treballa millor que jo, ja em puc morir? El dia que un es jubili, estigui malalt i ja no serveixi per treballar ja es podrà morir? De veritat que el gol pot ser marevellòs, però arribar fins aquest punt... Crec que ús heu passat de rosca. De veritat ús recomano que intenteu canviar. Cada cop que parleu del Barça o d'algun dels vostres cracks perdeu els estreps.

Ara bé i ja deixant per tancat el tema, m'uneixo a la crida que fan els de pericosonline i he penjat la meva bufanda del centenari a la persiana de la meva habitació. A veure si demà puc anar al pis i penjar la bandera en el balcó. Ens hem de fer veure a Catalunya perque ens tinguin en compte. Des d'aquí animo a tothom a que també pengi la seva bandera al balcó.

Endavant Espanyol!!

Pacte de no agresió?

2007-04-17T12:16:00.000+02:00

Ahir en un coloqui organitzat per la Diputació de Barcelona es van trobar els presidents de l'Espanyol i el del Bar$a. Dani vs Laporta. El que més sobte d'aquesta trobada és que el Sr. Laporta s'atreveixi a demanar un pacte de no agresió a la cantera dels dos clubs. Això és el que estem acostumats a veure els pericos dels culés. Són els primers en trencar pactes, posar traves en qualsevol materia referent als dos clubs i en canvi quan hi ha un coloqui, una trobada, una xerrada en mitjans de comunicació, són ells les victimes i qui fan el pas per tornar a portar les coses a la normalitat. Està clar, et donen la mà i amb l'altre et foten garrotada. Fa anys que el Barça aprofita el final de temporada per vindre a buscar jugadors del planté pericu, trencant tot pacte. I ara volen tornar a parlar d'un pacte de no agresió? Per què? No ho entenc. Que dolenta és la prepotencia i el voler quedar bé davant de tothom. Sort que alguns sabem més de la realitat que no pas la que ens mostren els mitjans de comunicació de casa "nostra".

PERIQUITO vs ÀGUILA

2007-04-02T21:00:00.000+02:00

Tots els pericos estem esperant que arribi el dijous. Sembla que finalment l'afició periquita es va animant i hi haurà una bona entrada a Montjuic. Rebem el Benfica, un dels grans equips europeus, i per història el millor equip de Portugal. Estem tots animats i bastant optimistes de cares a aquests quarts de final de la UEFA. Si bé a casa i contra equips petits ens costa guanyar els partits, contra els equips denominats grans de la lliga espanyola hem aconseguit bons resultats. Victòria aplastant contra el Barça, victòria i gran partit contra el Sevilla, gran partit contra el València on vam aconseguir empatar jugant amb 10 jugadors i només la llastimosa derrota contra els merengues on sense fer ni un mèrit per part seva s'en van emportar els punts de l'Olímpic.

Els de l'aguilà vindran amb tots els seus efectius. Nosaltres tampoc tenim cap baixa relevant i només falta veure amb quin equip sortirà Valverde a jugar contra el Benfica.

Per culpa del treball no he pogut anar a cap partit de UEFA aquesta temporada, però ara aprofitant que som a setmana santa i que dijous no treballo, no fallaré a Montjuic. Estic content perque de moment ja m'ha trucat força gent per emplenar l'autocar de la penya. A més dels habituals de cada diumenge ara s'hi uneixen forces pericos de Torroella que s'han animat a venir. Aquest cop deixarem l'autocar de 26 places a casa i agafarem l'autocar de 55. Potser no l'emplanarem del tot per la coincidència amb la processò de Verges. Tots sabem que molts dels nostres socis són vergelitans i segurament es quedaran al poble per poder paticipar com cada any a la processó. Fa un any ja quasi ens juga una mala passada per la coincidencia amb la final de copa del rei i ara amb els quarts de la UEFA.

També som uns quants socis de la penya que la setmana que vé ens desplaçarem a Lisboa per veure el partit de tornada i intentar ajudar a l'equip per arribar a les semifinals.

Salut i Espanyol.

www.semprepericos.org 639011541

LLUÍS LLACH

2007-03-23T13:15:00.000+01:00

Finalment he pogut trobar un parell d’entrades pel concert de Lluís Llach demà dissabte a Verges. No soc un seguidor d’en Lluís tot i que igual que a molts catalans em sonen moltes de les seves cançons.

En un principi tenia ganes d’aconseguir entrades perquè és l’última vegada que podria veure en Llach en concert i a més, aquí al costat en el seu poble natal; Verges.

Avui aquest matí he escoltat el programa d’en Bassas a Catalunya Radio. Hi havia en Lluís i encara m’ha fet venir més ganes de poder-hi anar. Ara passejant pel youtube estic veient vídeos de diferents concerts i moments de la trajectòria d’en Lluís. La veritat és que em posa la pell de gallina veure aquestes imatges i pensar que seré un dels pocs privilegiats que podrà assistir al concert encara em fa estar més content.

Suposo que passa el de sempre. Quan tens alguna persona important en el teu entorn no li dones la importància que mereix. De petit havia vist forces vegades voltar per Torroella a n’en Lluís. Amb algun amic dèiem, mira en Lluís Llach, però no havíem pensat mai lo important que era a nivell nacional.

Ara per fi podré veure’l en concert. Ha arribat el moment. La meva mare ja l’havia vist en el cine del centre fa molts anys a Torroella. Diu que va haver d’estalviar força per poder-hi anar. Ara hi podrà tornar.

Reventa de Bitllets?

2007-03-17T06:30:00.000+01:00

Ahir divendres a les dues tant bon punt em vaig despertar, vaig posar la radio per saber quin rival ens havia tocat en els quarts de final de la UEFA. Vaig sentir que era el Benfica de Lisboa i vaig anar cap a dinar de seguida perque a les 3 havia de començar a treballar. Acabant de dinar encara em va donar temps a mirar un moment la pàgina www.pericosonline.com una pàgina dedicada unica i exclusivament a l'Espanyol i a on també pots opinar. Llegint els comentaris de la gent vaig veure que n'hi havia alguns que ja havien comprat un bitllet d'anada i tornada a Lisboa pel dia 12 d'abril. Em vaig engrescar i tal com vaig fer l'any passat per anar al camp del Shalke 04, també vaig comprar un bitllet per mi. Diguem que vaig tenir sort perque el vaig trobar a un preu bastant raonable. No obstant quan vaig tornar a casa a les 7 de la tarda vaig tornar a llegir la pàgina de pericosonline i vaig veure que la gent comentava que els bitllets ja estaven a 400 euros. Que ràpid que van les companyies aeries a pujar els preus si són dates amb bastanta demanda. Ah, i la companyia de la que estic parlant és Vueling. Per si no ho sabeu Vueling és del Sr. Lara també màxim accionista de l'Espanyol. Què ús sembla l'ajuda que ens dona aquest Sr. als aficionats i seguidors del nostre club; l'ESPANYOL? Trobo que s'estan passant amb els bitllets.

Espero que si algu de vosaltres té ganes d'anar a Lisboa a veure el partit, intenti buscar per Clikair, Iberia o alguna altre companyia, perque amb Vueling és totalment inaccesible per butxaques com la de la majoria de gent.

Una salutació a tots i Visca l'Espanyol. Ens trobem a Lisboa!!!

ESPANYOL A QUARTS

2007-03-16T06:25:00.000+01:00

L'ESPANYOL ALS QUARTS DE FINAL DE LA COPA DE LA UEFA

Ja som a quarts!!! Qui ho havia de dir. Aquest any els periquitos tenim un somni, i no és altre que aquesta copa de la UEFA i les ganes que tenim tots d’anar a Glasgow al mes de maig. A Glasgow s’hi disputa la final i avui hem fet un pas molt important. Les coses s’han de fer pas a pas i avui aquesta nit a Montjuïc en una segona part per recordar, hem aconseguit passar eliminatòria.

Hem eliminat al Maccabi Haifa. Si, ja ho sé que potser no els coneix quasi ningú però si havien arribat als vuitens de final eliminant entre d’altres al CSKA de Moscú deu ser per alguna cosa. Ha sigut difícil foradar la portaria dels israelians. No vam poder fer-ho a Israel i tampoc avui en tota la primera part, però un gran xut de l’Ivan de la Peña ha obert el camí dels quarts. A partir de llavors ja tot ha sigut més fàcil.

Ara ens esperen set possibles rivals, entre ells el Bayer Leverkusen. Qui no recorda el Bayer? Tots els periquitos tenim en ment aquella final del 88. La millor fita aconseguida mai pel nostre equip. No sé si és millor que ens toqui de seguida el Bayer o guardar-lo per més endavant. Lo somiat per tots seria trobar el Bayer a la final.

De moment hem de tocar de peus a terra i a veure qui ens toca per la següent eliminatòria. Jo aquest any estic tenint molt mala sort perquè em coincideixen tots els partits de l’Espanyol a casa treballant en torn de nit. Hauré d’esperar a veure que m’espera a la propera eliminatòria. Espero poder anar a Montjuïc o almenys canviar de torn amb algun company i ajudar a l’equip a passar ronda.

M’estan arribant missatges al mòbil; com ho saben que estic més feliç que ningú. Estava a la feina cantant els gols, saltant i aplaudint igual que si fos al sector 115 de l’estadi. Un estadi en el que tot i que a quasi cap periquito ens agrada per veure futbol, hi hem viscut grans partits, grans nits i tardes de bon futbol. Espero que tot lo bo no ho haguem viscut ja i que d’aquí fins arribar a Cornellà, encara podem gaudir d’alguna gran tarda, nit de futbol.

De la Penya, Tamudo, Luís García i Walter Pandiani. Els tres taurons i el rifle han fet els quatre gols. No només ells tenen el mèrit, hem de tenir en compte la gran tasca del nostre entrenador Ernesto Valverde “Txingurri” que els ha sabut posar a tots quatre a l’equip titular. L’Ernesto és un gran tècnic i qui millor que ell per portar-nos fins a Glasgow. Ell sap que Europa té un deute amb l’Espanyol, la UEFA del 88 que va poder gaudir i va plorar com a jugador de l’Espanyol.

Animo Txingurri!!!!

Tots junts ho podem aconseguir.

RCD. Espanyol de Barcelona

LA FORÇA D’UN SENTIMENT

Lluis Llach

2007-03-09T17:51:00.000+01:00

Jo no puc dir que estigui del tot cabrejat, tot i que crec que hi ha coses que no es fan com s'haurien de fer. Aquesta tarda es posaven a la venta per Servi Caixa les entrades pel concert que en Lluís Llach farà a Verges el dia 24 de març. Jo no soc un fidel seguidor, però com que visc al costat de Verges m'hauria agradat poder-hi anar. He probat de trucar al teléfon del servi caixa des d'abans de les cinc, amb la sort que m'han respòs la trucada dues vegades. A la primera trucada m'han dit que encara no estaven a la venta fins a les 5, però a la segona, realitzada a les 17:01 minuts i confirmat per la noia que m'ha agafat el teléfon, m'ha dit que encara no estaven activades en el seu ordenador i que no es podien vendre. Eren les 17:01, perque si es posen a la venta a les 17:00 no estan activades fins passades les 5? He intentat allargar al trucada al màxim possible però mentres ha durat la trucada, encara no les havien activat. Espero que els que tenien moltes ganes d'anar-hi hagin tingut sort. Jo ho he intentat i no he tingut sort. Ara hauré d'intentar si algun dels amics que tinc per Verges m'aconsegueixen una entrada d'algun veí que no hi hagi pogut anar.

'You'll Never Walk Alone'

2007-03-06T19:11:00.000+01:00

Aquesta és la cançó amb la que reben els aficionats del Liverpool CF al seu equip. Una gran afició. En cas de derrota segueixen tots al camp i animant als jugadors. Això si és una afició. A veure si algun dia jo podré anar a Anfield (camp del Liverpool) a veure un partit del Liverpool. Ha de ser genial. Viuen el fútbol molt diferent que nosaltres aquí. Aquella gent si que és una afició. El dia que hi vagi ja ús explicaré com és tot alló. De moment avui des d'aquí a Catalunya, només puc dir i cridar ben fort:

COME ON LIVERPOOL!!!!!

When you walk through a storm,

Hold your head up high,

And don't be afraid of the dark.

At the end of a storm,

There's a golden sky,

And the sweet silver song of a lark.

Walk on through the wind, Walk on through the rain,

Though your dreams be tossed and blown..

Walk on, walk on, with hope in your heart,

And you'll never walk alone.......

You'll never walk alone.

Walk on, walk on, with hope in your heart,

And you'll never walk alone.......

You'll never walk alone.

ESPANYOL 3 - GAUUUUXU I CIA 1

2007-03-06T16:50:00.000+01:00

Crònica de l'Espanyol - Barça del dissabte 13 de gener del 2007. Les coses estan canviant!!!

Bon dia a tothom!Som diumenge i segur que tots en aixequem amb una rialla a la cara. Sabem que s'ens presenta un diumenge de ressaca de bon fútbol i d'espectacle del nostre Espanyol. Ahir vam poder presenciar un gran partit on no varem deixar respirar als culés. Amb la prepotencia que els carecteritza pensaven arribar a Montjuic i guanyar sense fer gaire res. Els nostres es van proposar des d'un primer moment a portar el ritme del partit i jugar a l'ofensiva. Un equip amb Rufete, Riera, De La Peña, Luís Garcia i Tamudo deixa pocs espais al dubte. Les arribades a territori culé van ser bastant constants tot i que el brasileny de l'equip rival va avisar amb un xut al pal. Això només va ser un susto perque la presió periquita era bastant constant i els culés es quedaven sense recursos. En una jugada on Rufete deixa la banda dreta i s'en va seguint a Xavi fins a l'altre costat de camp, arriba el fora de banda que ens va posar per davant en el marcador. El fora de banda el treu Chica buscant la banda on toca Moises amb el cap i l'hi arriba la pilota a Tamudo que amb un bon control aprofita per marxar amb velocitat d'en Puyol i centrar a l'area on ja hi ha en Luís Garcia per rematar amb un xut creuat al fons de la xarxa. Ja anavem per davant en el marcador, i de veritat que no soc massa partidari de que a Montjuic hi vagin culés però veure per tv3 "la seva" la cara de pomes agres que s'els hi queda a tots els aficionats asseguts a les primeres files de Montjuic fa venir trempera i tot. La primera part va seguir amb total normalitat un espanyol molt ben posat a darrera i aprofitant els multiples contratacs, començats quasi tots als peus d'un De La Peña impresionant. La primera part va acabar amb una falta a favor d'ells que Kameni va saber rebutjar molt bé.

Després de forces temporades anem al descans d'un derbi per davant en el marcador i amb pistes prou clares com per esperar una bona segona part dels nostres jugadors.

La segona part va començar bastant més equilibrada. Sense jugades clares ni per un costat ni per l'altre durant els primers minuts. Passaven els minuts i seguiem guanyant i això ja és bo, però amb un 1 a 0 no et pots refiar mai ja que és un resultat molt curt i més a can pericu que ja sabem com van les coses normalment. Però al minut 15 va arribar el gol del pibito. Això per un petit instant ens va deixar una mica callats però es va tornar a repetir lo mateix que a la final de la copa del rei contra el Saragossa. Sense temps al barça per assaborir el gol de l'empat i només passats cinc minuts en Sergio Sanchez que havia entrat feia tan sols 4 minuts al camp s'obre per la banda dreta on rep la pilota dels peus d'en Rufete, marxa sol per la banda fins apurar la linea de fons on fa una gran passada al centre de l'area on gran Raul Tamudo tirant-se en planxa fa inútil l'estirada del porter rival. Aquest cop si, en Tamudo va venir a celebrar el gol al nostre còrner. Mentres nosaltres estavem abrassats a la grada i saltant com bojos, més aball a la banqueta de la prepotencia culé un entrenador desesperat fot cop de puny a la banqueta (ves quina culpa en tenia la pobre) i trenca el vidre lateral. Ho estavem aconseguint. Anar per davant en el marcador i fins i tot aquell que diuen que és un tècnic fred, amb seny... (és el que ens volen vendre tots els que ens envolten) perd els nervis i es torna boig de rabia. A partir d'ara i fins al final, el protagonisme només el van tenir dos protagonistes del partit. El nostre Espanyol i malauradament també en Daudén que tot i no fer un mal arbitratge ens ha cosit a targetes a quasi tots els jugadors. Això no tindria més importancia si no fos perque no va mesurar d'igual forma les faltes d'un i altre equip. Pandiani que havia substituit a Tamudo després del segon gol no va tenir el dia i després de quedar-se sol davant del porter remata un xic precipitat i envia la pilota fora arran de pal. Més tard tindria dues grans ocasions que no va arribar a materialitzar. Dos rematades de cap, una picada a terra i amb final al travasser i l'altre que treu el porter a la mateixa ratlla de gol. Ens tocaria patir encara una mica més. El barça no feia quasi res i nosaltres seguiem montant contratacs, De la Peña, Rufete... però no hi havia maneres de rematar el partit i posar a cada un al seu lloc. Va arribar el minut 90 i qui ho havia de dir quan ens lamentabem amb els companys de grada dels 5 minuts que va dir que s'havia d'allargar el partit, que encara en fariem un altre. Va ser un gran contratac començat per Pandiani que passa la pilota a Luís que puja tota la banda esquerra sol amb la pilota als peus. El segueixen pel mig Rufete i Jonatas. Luís arriba dins de l'area i fa la passada de la mort per Rufete que només ha d'empenyer la pilota i posar el definitiu 3-1 al marcador. D'aquí fins al final una festa blanc i blava a Montjuic. Gran partit del nostre estimat Espanyol i millor resultat. Es podrien destacar a tots els jugadors però s'ha de dir que en Rufete avui ha estat esplèndid. No havia fet un partit com aquest des de que és a casa nostre. I com no també la nostra defensa. Hem acabat el partit amb quatre homes de la casa i sense passar ni un ensurt.

Sense res més a dir.

SALUT I VISCA L'ESPANYOL!!!!!!

Patètiques Retransmisions a TV3

2007-03-03T23:04:00.000+01:00

Sevilla / Barça
Paraules de Charly Reixach quan el seu Barça ha fallat el penalty: "Millor jugar amb 11 amb 0/2 al marcador que no pas jugar amb 10 amb 0/1". Al cap d'un moment marca el Sevilla i diu tot el contrari; "ja ho deia Helenio Herrera, és millor jugar amb 10 que jugar amb 11".
Aquesta gent de tv3 sempre neden a favor de corrent. Impossible escoltar una retransmisió amb cap i peus.
És patétic veure un partit de fútbol per TV3.

RCD ESPANYOL / REAL MURCIA

2007-03-03T00:54:00.000+01:00

Era la temporada 03 / 04. Última jornada de lliga i amb final feliç.

He arribat a casa. Pujo a dalt a l'habitació. Deixo tots els trastos al cim del llit, tot arrogat lo de la bossa no ho he ni tocat, i el jersei de l'Inès em sap greu, però també està bastant rebregat. Conecto la tele. Ha acabat Gol a Gol, i tots els programes que fan de fútbol els diumenges a la nit. M'assec a la cadira davant de l'ordenador. En un principi he dit que no escriuria cap mail però ja veieu que aquí estic escrivint i que soc molt feliç.

Rebobino la cinta de video i la paro en el minut 45 de la segona part. M'interessa veure la celebració de després del partit. La invasió de camp... a la tele no es veu ni la meitat de bé que en el camp. Ara que ja he vist lo de l'invasió de camp, ja ús puc dir que en Tamudo ha sortit entre mig de moltissima gent. He vist al seu costat un noi de Verges que tenia a darrera meu. La gent estava boja (vaja com jo). Ara ja amb més tranquilitat vaig a buscar el primer gol. Rebobino una mica més i paro just quan el Murcia estavella la pilota al pal. Jugada següent pal de l'espanyol (que fàcil veure el partit quan ja saps el resultat) i la següent golllllllllll de l'Abert Lopo (Alberto). Continua tota la bojeria a l'estadi i atenció a la jugada següent quan tots estavem ves a saber on... celebrant el segon gol i tot plegat expulsen un jugador de l'Espanyol. En Claudiu Raducanu. El que ha fet veure que li feien penal, el mateix que ha tirat la pilota al pal... doncs si, es veu que ha fet una entrada molt forta i l'arbit li ha ensenyat la segona tarjeta groga, per lo tan l'expulsió. No passa res, ni ens anem enterat i en aquells moments ja no podiem pensar en res més que en saltar, cridar i fer la onada. Ja ho teniem tot al sac i lligat.

No ús podeu imaginar lo bé que m'ha entrat aquest entrepà de fuet. Si ara a les 2 de la nit i mentres ús estic escribint, me l'estic menjant..

Els ulls no s'em tenquen. Estic cansat, no ens enganyem. Les cuixes em fan mal de tan saltar (agulletes) la cama la tinc una mica pelada però gens d'importancia. Em giro, miro la tauleta de nit i veig el carnet, el rellotge una mica fotut després d'aquesta batalla i la bandera i bufandes tirades al cim del llit.

El primer que he de fer és començar a treure tot l’ho del llit, anar a fer un trago d'aigua i anar a domir. Si a dormir!!! Comença una setmana nova. Ja s'ha acabat el patir. Demà podré dir a uns quants que gracies per animar-me tant amb les seves histories com: "ja no teniu res a fer; ja sou a segona; sou molt dolents..." en part a ells també els hi dedico la meva alegria.

Avui ha sigut un partit memorable. Aquests partits són els que creen afició. No sempre és així, però em sembla que heu descobert com soc jo dins un camp de fútbol. Una mica diferent no? Ja ús dic, és algu que no es pot explicar amb paraules. És impresionant.

Betis / Sevilla

2007-03-02T00:09:00.000+01:00

Que trist l'espectacle viscut ahir en el derbi sevillà de copa. No sé fins a quin punt fa falta arribar a aquests extrems. No només es greu veure un entrenador estés a terra per culpa d'un boig que va llançar una ampolla de coca cola, si no que mentres l'home estava estirat a terra inconcient el públic corejava allò de "Juande muerete, Juande muerete...". Jo em considero bastant forofo o fanàtic de l'Espanyol però seria incapaç d'arribar a aquests extrems. Els que acostumem a anar a fútbol diumenge rera diumenge sabem que a les grades d'un camp de fútbol un es pot arribar a transformar i encara més quan es tracta d'un derbi, però mai perdre els papers d'aquesta manera.
Vist des de lluny dona la sensació que a Sevilla els problemes comencen amb les directives, que tot i saber la gran rivalitat i odi que hi ha entre els aficionats d'un i altre equip de la ciutat, no fan res per refredar l'ambient previ al partit. En canvi si que l'escalfen més encara. Tant el Sr. Del Nido com el Sr. Lopera son dues persones que haurien de desapareixer del mòn del fútbol. El Sr. Del Nido és un gran negociant o almenys això és el que em sembla a mi després de les ventes que ha fet amb jugadors de la seva entitat, però com a president de club i saber estar, no en té ni idea.
Aquí hi ha molta rivalitat entre Espanyol i Barça. Més nosaltres els pericos cap als culés que no pas ells a nosaltres però mai s'ha arribat als extrems que han arribat a Sevilla i espero que mai succeeixi.
Jo seria partidari de tancar el camp del Betis una bona temporada i donar l'eliminatoria per perduda a l'equip local. Fer-ho com ho fan a la UEFA i no pas com aquesta merda federació espanyola comandada per l'inepte del Sr. Villar.

Camino de Santiago

2007-02-24T06:23:00.000+01:00

Esto lo escribí una semana después de terminar mi camino. Es un pequeño resumen de lo que fue mi camino en verano del 2005.

Hace una semana que he terminado el camino de Santiago. Por cuestión de fechas solo he podido hacerlo desde Burgos.En un principio mi máximo objetivo era llegar a Santiago, pensaba y pensaba en como seria mi llegada, y la imaginaba lo mas maravilloso de todo; alegría, saltos, risas... Salí de Burgos solo, pero al llegar a Rabé de la Calzada ya había encontrado un par de compañeras para seguir mi camino. Luego fueron más y más los conocidos con quienes hice tramos de camino. Lo mejor además de andar, es la convivencia en los albergues y la planificación de la etapa del día siguiente. Pasaron los días y las caras que iba viendo cada día ya me empezaban a resultar familiares. Estuvimos andando yo con un muy buen compañero de camino un par o tres días solos, pero al llegar a Rabanal del Camino todo cambio. Allí conocimos a cinco magníficas personas con las que congeniamos muchísimo. A partir de Rabanal todo fue diferente. Ya fuimos hablando y preparando las etapas día a día y en cuanto llegábamos al albergue lo primero era mirar si estábamos todos. Así fue hasta Santa Irene. El punto y final de nuestra penúltima etapa. La última etapa ya seria en grupo. Todos cantando, riendo, pero también tristes por el hecho de que el camino estaba llegando a su fin.Llegar al Monte do Gozo fue bonito, pero a la vez muy triste. Ver la catedral desde allí no me alegro nada. Me supo mal que eso acabara tan pronto. Llegar a Santiago fue bonito y más entrando todos juntos a la plaza del Obradoiro. No reí, tampoco pegue saltos de alegría ni nada de todo lo que había imaginado. Me senté en medio de la plaza sin quitarme la mochila junto a mis amigos y amigas del camino. Ver la catedral delante de nosotros fue una sensación impresionante.Ahora cada vez que pase por la plaza del Obradoiro me veré allí sentado con todos ellos. Javi, Olga, Sira, Javi, Félix y Óscar. Ellos son lo mejor del camino. Y os aseguro que para mi, lo mas difícil del camino fue acabarlo. Os llevaré siempre en el corazón.