dilluns, 22 de març del 2010

L'etern gafe de ser perico

Aquest mes de març he passat 15 dies a Kenia. Una setmana de safari, per acabar amb una segona setmana a les platges paradisiaques de l'Oceà Índic.

Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.

Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.

Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.

Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.

Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.