divendres, 27 d’abril del 2007

SENSACIONS D'UN 3 A 0


3-0 a un altre equip alemany. La veritat és que és un gran resultat pel partit de tornada i que el que tots desitjavem era no encaixar cap gol i ho vam aconseguir. No obstant, parles amb els pericos i no n'he trobat ni un (jo el primer) de donar per passada l'eliminatoria de semis. Tots tenim molt present la final de l'any 88. Això crec que és important i encara ens farà més forts de cares a la tornada i la possible final. A la banqueta hi ha un damnificat d'aquella fita històrica del club. Ningú millor que ell recorda el que va passar. Segur que anem a Bremen amb ganes d'intentar aguantar el resultat però sense renunciar a l'atac.


Ahir va ser impresionant. La bogeria ja es va començar a palpar a les 5 quan vaig pujar a l'autocar. Vam anar cap a Verges, l'Escala, Viladamat... un llarg etc. de pobles fins arribar a la sortida de Girona Sur on ens esperaven companys pericos de la penya i d'altres que tambés es van unir a nosaltres en aquest desplaçament.


Dins l'autocar no paravem de cantar animar i fins i tot el nostre amic Jordi va radiar algun que altre gol des del micro del bus. Amb tot i això vam haver de fer una parada tècnica a l'autopista per descarregar bufetes. No havia passat gairebé mai però lo d'ahir va ser impresionant. Apa cap avall i a descarregar! La cervesa començava a fer els seus primers efectes. L'Antonio el xofer perico de la penya es començava a donar compte que havia fet curt de cerveses i que li sobraven coca coles a la nevereta del bus.


Anavem molt bé de temps, però al arribar a la ronda... cua i més cua. No sé perque però no em vaig posar nerviós en cap moment. Tenia clar que arriberiem a temps tot i que molt més tard de lo normal. Vam arribar al cementiri de Montjuic i la cua de cotxes era interminable. Finalment arribavem a Montjuic, reperteixo més carnets a amics socis de la penya que ja eren a Barcelona i entrem cap dins.


L'especte de l'Estadi impresionant. Viuriem una altre gran nit de joia i l'aficiò com sempre en aquestes ocasions no va fallar. La veritat és que amb els primers 15 minuts de partit em vaig acollonir, els alemans jugaven bé i no ens deixaven fabricar joc, però a partir del gol anul.lat a n'en Jarque, les coses van començar a canviar per bé. Bon joc, bona estrategia i gols!


Al final cap a casa i pensant amb la tornada a Alemanya. Aquest cop no hi podré anar. No puc demanar festa a la feina i 275 euros són masses calés si després vull anar a Glasgow en cas d'arribar a la final. Ho viuré des de casa i més tard ja des de la feina on ja m'he demanat començar a treballar una mica més tard, pel seu bé. De 10 a 11 de la nit, seria incapas de fer res bé. Qui pot treballar escoltant al nostre Espanyol? A partir de llavors, em fa por, però al mateix temps tinc moltes ganes que el meu mòbil comenci a sonar. Gent de la penya demanant places i entrades per anar a Glasgow.


Però bueno per tot això encara queda força i hem de passar una setmana. Una setmana tranquils i sense tanta por com fa 15 dies amb el Benfica. Ho tenim molt més fàcil; ho sabrem aprofitar????


Anims a tots i endavant Espanyol!!!!

dissabte, 21 d’abril del 2007

DOS DESPLAÇAMENTS EN UNA SETMANA


Aquesta setmana posterior a la Setmana Santa vaig empalmar amb dos desplaçaments. Primer va ser Lisboa amb el ja històric partit a l'Estadi Da Luz del Benfica i més tard vaig passar el diumenge a Barakaldo i rematat amb un final no tant feliç a San Mamés.

Fa molts anys que esperava el moment per poder anar a San Mamés a veure l'Espanyol. Per una o altre cosa no ho he pogut aconseguir fins aquest any.

Mala sort la meva perque no vaig arribar al camp fins que ja s'havien disputat 20 minuts de la primera part, per lo tant em vaig perdre l'esplendid golàs d'en Jonatas. Diguem també que la meva posició al camp no era gens idonia per veure el fútbol. Estava just en un corner de l'estadi i per si això no fos prou, la meva ubicació era la tercera fila. De l'única cosa que em va servir això va ser per poder fotografiar a tots els reserves. Els tenia tots davant meu fent els exercisis d'escalfament; De la Peña, Luís Garcia, Marc Torrejon, Riera, Ito i Zabaleta van estar una bona estona davant meu. Hi havia estones que com que no veia massa bé el joc de l'equip em distreia mirant els exercisis d'aquests jugadors.Espero que demà davant del Betis les coses vagin més bé i aconseguim tirar endavant aquest partit.

divendres, 20 d’abril del 2007

JA ES PODRIA MORIR?


Avui veien la portada del diari el9 m'he quedat al.lucinat. En la portada hi tenen: "JA ES PODRIA MORIR" referint-se a Maradona, després del gol que es veu que va fer en Messi. Jo encara no he tingut "la sort" de veure'l. La veritat és que m'ha cabrejat llegir un titular així en un diari esportiu català. De fet jo crec que és culé i que escriuen en català i no pas un diari esportiu en català, De fet no es diferencia gens del que podria ser Sport o Mundo Deportivo. Potser aquests dos últims encara ens tracten una mica millor que no pas el 9. Després de llegir aquest comentari he pujat a l'ordenador i els hi he enviat un mail perque ho publiquin en el seu diari un dia d'aquests. A veure si tinc sort i ho fan.

La meva carta diu això:

JA ES PODRIA MORIR?

No sé si ús heu adonat de la portada que heu posat avui en el vostre diari. De veritat que em fa vergonya que un diari català pugui incloure aquestes frases en la seva edició. Llegint aquesta portada he arribat a la conclusió que si jo tinc un company a la meva feina que treballa millor que jo, ja em puc morir? El dia que un es jubili, estigui malalt i ja no serveixi per treballar ja es podrà morir? De veritat que el gol pot ser marevellòs, però arribar fins aquest punt... Crec que ús heu passat de rosca. De veritat ús recomano que intenteu canviar. Cada cop que parleu del Barça o d'algun dels vostres cracks perdeu els estreps.

Ara bé i ja deixant per tancat el tema, m'uneixo a la crida que fan els de pericosonline i he penjat la meva bufanda del centenari a la persiana de la meva habitació. A veure si demà puc anar al pis i penjar la bandera en el balcó. Ens hem de fer veure a Catalunya perque ens tinguin en compte. Des d'aquí animo a tothom a que també pengi la seva bandera al balcó.

Endavant Espanyol!!

dimarts, 17 d’abril del 2007

Pacte de no agresió?

Ahir en un coloqui organitzat per la Diputació de Barcelona es van trobar els presidents de l'Espanyol i el del Bar$a. Dani vs Laporta. El que més sobte d'aquesta trobada és que el Sr. Laporta s'atreveixi a demanar un pacte de no agresió a la cantera dels dos clubs. Això és el que estem acostumats a veure els pericos dels culés. Són els primers en trencar pactes, posar traves en qualsevol materia referent als dos clubs i en canvi quan hi ha un coloqui, una trobada, una xerrada en mitjans de comunicació, són ells les victimes i qui fan el pas per tornar a portar les coses a la normalitat. Està clar, et donen la mà i amb l'altre et foten garrotada. Fa anys que el Barça aprofita el final de temporada per vindre a buscar jugadors del planté pericu, trencant tot pacte. I ara volen tornar a parlar d'un pacte de no agresió? Per què? No ho entenc. Que dolenta és la prepotencia i el voler quedar bé davant de tothom. Sort que alguns sabem més de la realitat que no pas la que ens mostren els mitjans de comunicació de casa "nostra".

dilluns, 2 d’abril del 2007

PERIQUITO vs ÀGUILA

Tots els pericos estem esperant que arribi el dijous. Sembla que finalment l'afició periquita es va animant i hi haurà una bona entrada a Montjuic. Rebem el Benfica, un dels grans equips europeus, i per història el millor equip de Portugal. Estem tots animats i bastant optimistes de cares a aquests quarts de final de la UEFA. Si bé a casa i contra equips petits ens costa guanyar els partits, contra els equips denominats grans de la lliga espanyola hem aconseguit bons resultats. Victòria aplastant contra el Barça, victòria i gran partit contra el Sevilla, gran partit contra el València on vam aconseguir empatar jugant amb 10 jugadors i només la llastimosa derrota contra els merengues on sense fer ni un mèrit per part seva s'en van emportar els punts de l'Olímpic.

Els de l'aguilà vindran amb tots els seus efectius. Nosaltres tampoc tenim cap baixa relevant i només falta veure amb quin equip sortirà Valverde a jugar contra el Benfica.

Per culpa del treball no he pogut anar a cap partit de UEFA aquesta temporada, però ara aprofitant que som a setmana santa i que dijous no treballo, no fallaré a Montjuic. Estic content perque de moment ja m'ha trucat força gent per emplenar l'autocar de la penya. A més dels habituals de cada diumenge ara s'hi uneixen forces pericos de Torroella que s'han animat a venir. Aquest cop deixarem l'autocar de 26 places a casa i agafarem l'autocar de 55. Potser no l'emplanarem del tot per la coincidència amb la processò de Verges. Tots sabem que molts dels nostres socis són vergelitans i segurament es quedaran al poble per poder paticipar com cada any a la processó. Fa un any ja quasi ens juga una mala passada per la coincidencia amb la final de copa del rei i ara amb els quarts de la UEFA.

També som uns quants socis de la penya que la setmana que vé ens desplaçarem a Lisboa per veure el partit de tornada i intentar ajudar a l'equip per arribar a les semifinals.

Salut i Espanyol.

www.semprepericos.org 639011541