Diumenge passat partit contra l'Osasuna vam decidir convidar a un col.legi de Torroella a veure el partit de l'Espanyol a Montjuic. La veritat actes com aquest van bé per la penya perque només cobrem l'autocar ja que el club permet l'entrada lliure a la zona de la mini grada.
Jo vaig anar amb aquest autocar i no amb el de la penya amb tots els companys penyistes i que ens desplacem normalment a Montjuic. Em va sobtar que d'entre 33 mainades de 11 i 12 anys n'hi hagués tants amb bufandes, samarretes o algun que altre simbol de l'Espanyol. Si, potser si que algun era perico i els hi havia deixat alguna peça de roba als seus companys de classe, però per equipar una trentena de nanos no crec. Això em va agradar i amb dies com aquest seria fàcil incrementar la nostre massa social si no fos pel joc nefast que va fer l'equip aquella tarda. Arribats a Montjuic van anar tots directes a la paradeta que hi ha fora de la porta 3 i no vaig equivocat si dic que tots van comprar alguna que altre cosa de l'Espanyol, sobretot la trompeta que tant s'ha posat de moda últimament.
Al tornar a pujar a l'autocar tots estaven contents d'haver vist un partit de fútbol i més encara quan els hi vaig regalar un poster de la plantilla a cada un d'ells. A mi, només em sap greu que l'equip no acompanyés una mica més i que tots poguessin tornar més contents encara cap a casa.
M'agradaria que algun d'ells torni a Montjuic o Cornellà d'aquí un temps. Seria una bona senyal que la parroquia es va engrandint.
I si algun d'ells va tornar a casa i li va dir al seu pare soc de l'Espanyol, doncs encara millor. Això si, algun estava amenaçat de que si tornava i es feia de l'Espanyol no entraria a casa.
Gràcies a n'en Carles Ramiò per haver-ho fet possible.
divendres, 18 d’abril del 2008
dilluns, 7 d’abril del 2008
Igual que la meva dutxa
Després de força temps de tindre pis propi, per fi he donat el pas i m'en vaig a viure-hi. No sé com anirà i si m'en sortiré de viure sol i amb totes les feines de casa a carrec meu. Era tant fàcil viure a casa...
Ahir va ser el prime dia i com és de costum em vaig aixecar i vaig anar a dutxar-me. Al principi tot bé, comença a sortir aigua freda i es va escalfant mica en mica. Odio dutxar-me en aigua freda i més ara amb aquest temps. Bueno tot anava bé fins a mitja dutxa i a mig ensabonar sense saber com l'aigua va començar a refredar-se cada cop més fins que va sortir del tot freda. En fi em vaig acabar de treure tot el sabó i vaig sortir amb fred de la dutxa. Es veu que s'havia parat la caldera i jo sense saber el perque.
El que li passa al nostre Espanyol tot i que encara no s'ha independitzat fins a l'any vinent, és més o menys el mateix. Vam començar amb aigua freda, s'anava escalfant mica en mica. La dutxa era relaxant, gustosa... però quan l'aigua estava al seu punt i ja havia agafat el gust a això d'estar a la dutxa, es para la caldera i arriba l'aigua freda. Una aigua freda que la veritat no la sabem parar. No sabem on és aquesta aixeta o tan sols la de l'aigua calenta i poder-la regular.
Ara per més que ens hi esforcem (potser no prou) les coses no surten bé. La sort que teniem a la primera volta ara ens ha fallat. No la trobem enlloc i són els altres que la tenen. No trobem portaria ni tant sols de penal. Un parell de pilotes al pal i tot i atacar durant tota la segona part la pilota no va voler entrar. No sé que s'ha de fer.
Com que no es pot parar l'aixeta abans de que acabi la temporada, demano que l'aigua es comenci a temperar. Que s'arregli la caldera, o que trobem l'aixeta de l'aigua calenta. Una de freda i una de calenta a vegades potser va bé, però tantes de fredes seguides... ja em comencen a preocupar.
Mentres tant:
Endavant Espanyol!!!!
Ahir va ser el prime dia i com és de costum em vaig aixecar i vaig anar a dutxar-me. Al principi tot bé, comença a sortir aigua freda i es va escalfant mica en mica. Odio dutxar-me en aigua freda i més ara amb aquest temps. Bueno tot anava bé fins a mitja dutxa i a mig ensabonar sense saber com l'aigua va començar a refredar-se cada cop més fins que va sortir del tot freda. En fi em vaig acabar de treure tot el sabó i vaig sortir amb fred de la dutxa. Es veu que s'havia parat la caldera i jo sense saber el perque.
El que li passa al nostre Espanyol tot i que encara no s'ha independitzat fins a l'any vinent, és més o menys el mateix. Vam començar amb aigua freda, s'anava escalfant mica en mica. La dutxa era relaxant, gustosa... però quan l'aigua estava al seu punt i ja havia agafat el gust a això d'estar a la dutxa, es para la caldera i arriba l'aigua freda. Una aigua freda que la veritat no la sabem parar. No sabem on és aquesta aixeta o tan sols la de l'aigua calenta i poder-la regular.
Ara per més que ens hi esforcem (potser no prou) les coses no surten bé. La sort que teniem a la primera volta ara ens ha fallat. No la trobem enlloc i són els altres que la tenen. No trobem portaria ni tant sols de penal. Un parell de pilotes al pal i tot i atacar durant tota la segona part la pilota no va voler entrar. No sé que s'ha de fer.
Com que no es pot parar l'aixeta abans de que acabi la temporada, demano que l'aigua es comenci a temperar. Que s'arregli la caldera, o que trobem l'aixeta de l'aigua calenta. Una de freda i una de calenta a vegades potser va bé, però tantes de fredes seguides... ja em comencen a preocupar.
Mentres tant:
Endavant Espanyol!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
