No puc entendre de cap de les maneres la sanció a José Callejón per dedicar un gol a Dani Jarque. Si bé és una vergonya que l'àrbit en qüestió l'hi mostrés la tarjeta, encara és més penós no saber rectificar a temps i que el comité l'hi treiés la multa i la tarja. Doncs no, al cap d'una setmana s'han ratificat en la seva desició i l'hi mantenen. Ara què hem de fer? Recollim un céntim de cada aficionat que vagi demà al camp i els hi portem amb una bosseta als membres del comité de competició?
Ja no es tracta de si és fútbol o no, es tracta de humanitat i aquí a la lliga espanyola i pel que els àrbits representa, no n'hi ha.
Podria parlar de l'arbitratge del Bernabeu, però sincerament no en tinc ganes. Em quedo un altre cop amb el menys preu de l'àrbit (no vull ni dir el nom) quan Luís García l'hi va demanar perque allargava 4 minuts tenint en compte el resultat del partit i ell amb xuleria i prepotència l'hi va respondre que "és el que mereixeu". Què mereix ell? I quan Pochetino l'hi va anar a donar la mà; perque no l'hi va ni dirigir la mirada?
Estic molt emprenyat i no sé que podria fer si em trobés un home d'aquests cara a cara; Iturrlade, Clos, Esquinas, Turienzo, Rubinos...
dissabte, 25 de setembre del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
SEMPRE TAMUDO
A la meva memòria tinc guardats molts dels gols de Tamudo i d'alguns les dates en que els va fer. Gols que han passat a la història del club per la seva bellesa (Celta, Sevilla, Madrid...), gols que han passat a la història per la seva importància (Mestalla, Bernabeu, Murcia...), gols que han passat a la història per haver assolit un récord i fastiguejar al rival etern (Tamudazoooo, Bonano, 3-1...) i així podria anar afegint gols i gols fins arribar a l'última jornada de la temporada passada on per fi va poder fer un hat trick. De hat trick ja n'havia fet un altre, però l'àrbit de torn no va considerar gol un "gol fantasma" contra el Villarreal a la temporada 2007/2008.
He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.
El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.
I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.
He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.
El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.
I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.
dilluns, 22 de març del 2010
L'etern gafe de ser perico
Aquest mes de març he passat 15 dies a Kenia. Una setmana de safari, per acabar amb una segona setmana a les platges paradisiaques de l'Oceà Índic.
Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.
Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.
Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.
Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.
Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.
Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.
Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.
Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.
Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.
Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.
dijous, 31 de desembre del 2009
ADÉU 2009
Adéu 2009, no tornis. Que dolent aquest any per tota la familia periquita.
Havia de ser un any plegat de bones noticies sobretot per l'innauguració del camp, però al final ha sigut un any que tots voldriem que no hagués existit, que passes per alt, que no hagués passat res del que ha passat.
Fútbolisticament ha sigut un any nefast. Només 10 partits a tope per salvar un decens cantat des de feia temps i la resta molt dolent.
Però el que cap de nosaltres hagués volgut viure va ser la mort del nostre capità. No sé, n'he parlat dues o tres vegades en aquest blog però cada cop que la cosa sembla que ja queda una mica lluny i no t'afecta tant, hi ha algu que t'el recorda.
Ara estava mirant les noticies i en acabar han fet un "anunci resum" amb la cançó d'en Lluís Llach. Era un resum amb imatges de l'any i tant bon punt han ensenyat l'imatge del nou estadi de Cornellà - El Prat el dia de l'innauguració en el moment que l'escut es partia en mig la gespa del camp se m'ha posat pell de gallina, alguna llagrima als ulls... No he recordat aquell dia, he recordat el que la següent imatge a la tele ha mostrat. La mort d'en Dani Jarque. Que fort, vam viure un moment esperat per tots durant tants anys i ara resulta que en veus una imatge i també m'agradaria que no hagués succeit. Veig aquest moment i em recorda que els pericos no som felissos com aquell dia, que tot va canviar una setmana més tard.
En fi, desitjo que per tots nosaltres aquest any sigui molt millor. Sé que no es podrà borrar mai el que ha passat aquest any, però hem de fer algu gran per poder-ho dedicar al nostre GRAN CAPITÀ.
BON ANY 2010 PERIQUITOS!!!
Havia de ser un any plegat de bones noticies sobretot per l'innauguració del camp, però al final ha sigut un any que tots voldriem que no hagués existit, que passes per alt, que no hagués passat res del que ha passat.
Fútbolisticament ha sigut un any nefast. Només 10 partits a tope per salvar un decens cantat des de feia temps i la resta molt dolent.
Però el que cap de nosaltres hagués volgut viure va ser la mort del nostre capità. No sé, n'he parlat dues o tres vegades en aquest blog però cada cop que la cosa sembla que ja queda una mica lluny i no t'afecta tant, hi ha algu que t'el recorda.
Ara estava mirant les noticies i en acabar han fet un "anunci resum" amb la cançó d'en Lluís Llach. Era un resum amb imatges de l'any i tant bon punt han ensenyat l'imatge del nou estadi de Cornellà - El Prat el dia de l'innauguració en el moment que l'escut es partia en mig la gespa del camp se m'ha posat pell de gallina, alguna llagrima als ulls... No he recordat aquell dia, he recordat el que la següent imatge a la tele ha mostrat. La mort d'en Dani Jarque. Que fort, vam viure un moment esperat per tots durant tants anys i ara resulta que en veus una imatge i també m'agradaria que no hagués succeit. Veig aquest moment i em recorda que els pericos no som felissos com aquell dia, que tot va canviar una setmana més tard.
En fi, desitjo que per tots nosaltres aquest any sigui molt millor. Sé que no es podrà borrar mai el que ha passat aquest any, però hem de fer algu gran per poder-ho dedicar al nostre GRAN CAPITÀ.
BON ANY 2010 PERIQUITOS!!!
dijous, 8 d’octubre del 2009
Parades i Gols
El diumenge passat mentre començava a treballar a les 10 del vespre, vaig estar escoltant el Carrusel Deportivo de la SER, el partit del Sevilla contra el Real Madrid.
La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.
Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.
Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.
I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.
Salut pericos!
La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.
Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.
Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.
I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.
Salut pericos!
dijous, 24 de setembre del 2009
No m'ho pensava
Un dimecres nit i més de 25000 persones al camp de l'Espanyol??? Em semblava impossible. Si, jo era d'aquells incredols que creia que no podia ser viure un dimecres nit amb un ambient impresionant al camp de l'Espanyol.
I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.
Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.
A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.
Familia Jarque, moltes felicitats!!!!
I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.
Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.
A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.
Familia Jarque, moltes felicitats!!!!
dimarts, 15 de setembre del 2009
Estadi dels somnis
El dissabte vaig comprar el dvd conmemoratiu de la inauguració de l'Estadi. Amb la ceremònia d'inauguració i el partit contra el Liverpool.
Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.
En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.
Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.
Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.
De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.
Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.
Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????
Endavant Espanyol!!!
Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.
En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.
Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.
Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.
De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.
Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.
Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????
Endavant Espanyol!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
