Si, dia 16 de maig. Aquí a casa escoltant la melodia de "Flor de Escocia" la melodia que ens va acompanyar el dies posteriors a la final d'avui fa un any a terres escoceses. Amb la pell de gallina, sento que no soc un perdedor, soc un lluitador i que més forts i més valents vam tornar d'aquella batalla.
Va ser emocionant viure aquell moment. No va acabar com tots nosaltres haguerem volgut, però allò ens va omplir d'orgull i no ho recordaré mai com una nit dolenta o catastròfica. Des del moment de l'arribada a Edimburg, problemes d'autocars, Glasgow sota la pluja, pericos per tot arreu, entrar al camp, veure l'escut de l'Espanyol baixar des de la part superior de la tribuna cap a la gespa. Aquell escut que em va fer caure les llagrimes del ulls, aquelles ganes d'animar, aquell golàs de Riera, el gol inextremis de Jonatas, i finalment els penals, maleïts penals. Però nosaltres allà asseguts sense fer-nos a la idea que no havent perdut cap partit en tota la competició només ens havia servit per ser subcampions.
L'orgull de ser perico, aquell dia encara va resorgir més des dels nostres cors.
De tot això avui en fa un any. Si, un any ple d'alegries, i també de tristeses i d'impotència en els últims mesos, però perque no parar-nos en el temps i recordar el dia 16 de maig del 2007.
Ara i sempre ENDAVANT ESPANYOL!!!!
Va ser emocionant viure aquell moment. No va acabar com tots nosaltres haguerem volgut, però allò ens va omplir d'orgull i no ho recordaré mai com una nit dolenta o catastròfica. Des del moment de l'arribada a Edimburg, problemes d'autocars, Glasgow sota la pluja, pericos per tot arreu, entrar al camp, veure l'escut de l'Espanyol baixar des de la part superior de la tribuna cap a la gespa. Aquell escut que em va fer caure les llagrimes del ulls, aquelles ganes d'animar, aquell golàs de Riera, el gol inextremis de Jonatas, i finalment els penals, maleïts penals. Però nosaltres allà asseguts sense fer-nos a la idea que no havent perdut cap partit en tota la competició només ens havia servit per ser subcampions.
L'orgull de ser perico, aquell dia encara va resorgir més des dels nostres cors.
De tot això avui en fa un any. Si, un any ple d'alegries, i també de tristeses i d'impotència en els últims mesos, però perque no parar-nos en el temps i recordar el dia 16 de maig del 2007.
Ara i sempre ENDAVANT ESPANYOL!!!!
2 comentaris:
Que grandes recuerdos.
Espero que no pasen otros 20 años antes de volver a jugar otra final europea.
Ara que s'ha acabat la temporada. Intentem veure tots aquest videos de Glasgow.Jo sento anyorança per aquells moments, aveure si es planifica amb temps la nova temporada, i gaudim del nou camp.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada