Escric aquestes ratlles després de molt de temps sense escriure res en el blog. Potser perque no tenia masses idees i no sabia massa bé que posar, però ara si que tinc un motiu per tornar a donar vida al blog.
El motiu no és altre que la marxa d'en Pablo Zabaleta.
Crec que la seva marxa és la que m'ha fet més mal des de fa molt de temps. Si soc sincer diria que no m'ho esperava, pensava que seguiria aquí almenys un any més i que llavors potser si escoltaria ofertes, però esperava també que amb una oferta digne del nostre club es pogués quedar; però no ha sigut així.
Tot i tenir un gran apreci per aquest jugador, he de dir que m'ha defraudat. No m'ho esperava Pablo. No esperava que poguessis marxar d'aquesta manera. Entenc que hagi pogut vindre un club, que et dongui molts de calés i que vulguis marxar, però això crec que ho hauries pogut fer a principis d'estiu. L'Espanyol, (no dubto que li estàs agraït) t'ha donat plena llibertat per anar als jocs olímpics, per anar amb la teva sel.lecció sempre que ha fet falta i també crec que mai t'ha posat cap trava en lo que puguis haver demanat. Crec que nosaltres els pericos no mereixem una despedida així. Saps que et teniem molt valorat. Crec que molts et veiem com el nou Pochetino.
Ara ets fora i si, vull que triunfis perque sempre m'has caigut molt bé, però em sap greu que marxis d'aquesta manera. M'ho esperava d'en Maxi en el seu moment, però no de tu. Tampoc et vull comparar a aquest jugador, perquè tu mentres has estat amb nosaltres mai has dit que l'Espanyol sigui un trampolí o que vulguessis marxar. Mentre has estat aquí sempre has lluitat fins a la última conseqüencia. Sense anar més lluny, a la segona volta de la temporada passada vas ser dels millors, però ara.... ara marxes.
En fi Pablo, espero que et vagi molt bé per Manchester i que aconsegueixis entre tu i els teus companys fer-lo un dels grans, però també espero que algun dia t'en adonis que aquí a casa a l'Espanyol hi tenies una gran familia de pericos que sempre et vam apreciar i que a cap lloc et tractaran igual de bé que nosaltres.
Gràcies Pablo Zabaleta!!!
2 comentaris:
Doncs a mi no m'importa gens com li vagi a partir d'ara. Els fets demostren més que les paraules i si Maxi va dir parlant que l'Espanyol era un trampolí, Zabaleta ho ha dit actuant.
el que estava buscant, gracies
Publica un comentari a l'entrada