dissabte, 1 d’agost de 2009

Demà és el gran dia

Tant de temps esperant, des d'un 18 de gener de 2002 (parlo de memòria) en que es va fer oficial la noticia de que l'Espanyol construiria una nova casa, han passat ja molts anys. Per fi demà és el dia.

Demà tots els pericos ens reunirem a casa. Serà com un dinar de Nadal, com un casament, com una festa a la que no pot faltar cap dels fidels seguidors del nostre estimat Espanyol. Demà a Cornellà estic segur que rajaran llagrimes d'emoció i de felicitat. La felicitat que es despren després de poder veure realitzat un somni.

Quan vam vendre Sarrià, tot era negre, sense futur, por de la desaparició del club... ara després de cap a 12 anys ha arribat el dia en que tornem a estrenar casa. Una casa moderna on tots ens sentirem a gust. De moment per anar-hi la cosa no serà fàcil; com ve siguent de costum les autoritats no ens han tractat massa bé i no tenim fetes les carreteres ni els accesos per arribar comodament a casa, però encara que haguem de passar hores dins el cotxe, buscar-nos la vida amb tren, tranvia, bus... n0 tinc cap dubte que demà Cornellà farà goig.

El dijous va ser la meva última visita abans de la inauguració, a l'Estadi. Veure algun valcó dels pisos del davant amb la bandera perica; com dient "això és casa meva, a veure si s'atreveix a fer-hi algu que el vigilo", la piscina i gimnàs amb restaurant del davant amb banderes de l'Espanyol per rebrens a tots els pericos i que ens sentim com a casa, la gran pancarta que estaven desplegant a un dels corners de fora de l'estadi... tot això em va posar la pell de gallina. Com s'ens posarà la pell demà a la tarda????????

No soc l'amo de casa, però crec que puc donar la benvingua a tots.

Pericos!!!!!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!!

3 comentaris:

Tot Montmeló ha dit...

Demà serà Història. Demà se'ns tornarà el que mai no vam haver de perdre. Una abraçada perica!!

Josep Maria ha dit...

Quina passada!!!. Només veure restaurants amb la bandera penjada del RCDE i veure els dels bars vestits amb la samarreta del RCDE ja possa "gallina en piel". Dia gran per la historia del futbol català, mal els hi pessi a molts... Ahir es va tornar a veure la força d'aquesta entitat, quan es propossa quelcom seriosament, i hi creu. Que aquest és el nostre problema; no creure amb el que desitgem: Ni consellers, ni tècnics ni jugadors i menys els socis, sempre barellats per banderes, enfrontaments socials i esportius, i un fort complexe d'inferioritat amb el rival que queda reflectit sempre amb els crits recordant-lo...
El dia que tot això es desterri, i tots pensem que podem, que podem ser campions, que ho podem aconseguir, que no som tan pobres ni misserables com sempre ens fam creure i acabem creient-nos. Exemples ni han molts de quan hem volgut quelcom, ens hem fitxat un objectiu, i l'hem assolit (centenari, copes del rei, uefas per la desgràcia dels penals per ò amb una actuació impecable, partit del Murcia, R.Societat, darrers encontres de la passada lliga quan estàvem més morts que vius)...
Una abraçada. Visca l'Espanyol.

Anònim ha dit...

Very Interesting!
Thank You!