El diumenge passat mentre començava a treballar a les 10 del vespre, vaig estar escoltant el Carrusel Deportivo de la SER, el partit del Sevilla contra el Real Madrid.
La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.
Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.
Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.
I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.
Salut pericos!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Jo tambçe penso que la parada de Gorka çes infinitament millor. I ja no per la parada en si, sinço pel qu÷e significava: puntuar al Da Luz; no encaixar cap gol; seguir sense perdre un sol partit en UEFA, i un passi a semifinals. Va ser increible...
Acabo de trobar l'imatge de la parada d'en Gorka i encara al.lucino. Impresionant.
El día del Benfica, cuando vi que la pelota le llegaba al delantero pensé: ¡Ea, se acabó la historia!.
Desde luego, creo que todo el mundo vio gol en aquella jugada. Que gran recuerdo de una gran noche.
Hablando de grandes paradas, yo destacaría dos mas. Una de N'Kono, parando un penalti y su posterior rechace. Contra el Eibar creo que fue. La otra de Kameni, haciendo exactamente lo mismo frente al Mallorca. Ambas fueron impresionantes.
Un saludo Albert.
Emilio, la de N'Kono, la he visto alguna vez en algun reportaje, pero la de Kameni... partido del plus y yo en casa. Al ver el primer paradon pegue un bote, pero con el segundo. Uf, eso ya es otro cantar, de la alegria y de lo rapido que me movi en esos momentos rompí un jarrón de mi madre.
Vivir para verlo!
L'aturada de Gorka és molt millor. I la de Kameni que comenta l'Emilio també és bona...jo recordo una que va fer Kameni al Camp Nou, a xut d'Iniesta i que que desesperar a tots els culerots. Finalment vem empatar a 0 però va ser una victòria moral.
Salutacions perico!
Guim, si no me equivoco la parada que mencionas fue a tiro de Xavi, no de Iniesta. Vamos, si es que fue el 0-0 en el Camp Nou del primer año de Lotina.
Emilio, sin video y solo con la memoria, también me parece que fue Iniesta. Pero no lo puedo jurar. Rememorando partidos, la de paradas que nos vienen a la mente eh!!!
Cierto Albert, fue a tiro de Iniesta.
Publica un comentari a l'entrada