El diumenge passat mentre començava a treballar a les 10 del vespre, vaig estar escoltant el Carrusel Deportivo de la SER, el partit del Sevilla contra el Real Madrid.
La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.
Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.
Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.
I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.
Salut pericos!
dijous, 8 / octubre / 2009
dijous, 24 / setembre / 2009
No m'ho pensava
Un dimecres nit i més de 25000 persones al camp de l'Espanyol??? Em semblava impossible. Si, jo era d'aquells incredols que creia que no podia ser viure un dimecres nit amb un ambient impresionant al camp de l'Espanyol.
I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.
Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.
A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.
Familia Jarque, moltes felicitats!!!!
I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.
Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.
A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.
Familia Jarque, moltes felicitats!!!!
dimarts, 15 / setembre / 2009
Estadi dels somnis
El dissabte vaig comprar el dvd conmemoratiu de la inauguració de l'Estadi. Amb la ceremònia d'inauguració i el partit contra el Liverpool.
Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.
En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.
Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.
Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.
De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.
Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.
Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????
Endavant Espanyol!!!
Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.
En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.
Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.
Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.
De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.
Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.
Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????
Endavant Espanyol!!!
dissabte, 5 / setembre / 2009
Una setmana
Una setmana és el que queda perque torni la lliga a casa. La lliga arribarà i estrenarà l'estadi de Cornellà - El Prat. I que millor que fer-ho contra un dels millors equips d'Europa, el Real Madrid. No tinc cap simpatia per aquest club, com tampoc pels nostres veïns F.C. Barcelona. Són els dos últims clubs del mòn a qui m'agradaria veure campió d'alguna cosa, ni que sigui un torneig de pecotilla. No vull que guanyin mai. Però és de reconeixer que encetar aquesta temporada amb la visita del Madrid és el millor que ens podia passar.
Després de la inauguració del camp amb un ple històric a Cornellà - El Prat, sembla ser que haurem de tornar a penjar el cartell de "no hi ha bitllets" a les taquilles de l'Estadi. En partit de lliga i sense regalar entrades, no sé si havia passat mai a can perico.
Aquest cop tothom s'haurà de rescar la butxaca i el millor de tot és que a les grades com a molt hi haurà uns 2500 madridistes. Fins ara a Montjuïc cada cop n'hi havia menys, però és de reconeixer que n'hi havia masses i que alguna vegada fins i tot havian arribat a ser més de 10000. El pitjor era veure'ls com campaven a "sus anchas" i es creien amos i senyors de l'estadi en qüestió. Ens veien com un germà, un germà petit. Una prepotència insoportable.
Disfruto molt guanyant al Barça, no hi ha res comparable a aixó tret de guanyar algun títol o partit super important per nosaltres (tots ho són), però veure els aficionats blancs marxar del nostre estadi amb la cua entre les cames i sense ganes de fer voleiar les seves banderes m'omple d'orgull.
Aquest cop Cornellà no els deixarà viure. Estic segur que no s'els sentirà. Aquest estadi i més en un partit com el de dissabte on serà ple a vessar de pericos que no pararem de cridar i cantar a favor dels nostres, farà que la presencia dels blancs passi totalment desapercebuda.
Dani Jarque la victòria o la sola presencia de tota aquesta gent perica a les grades serà un gran homenatge cap a tu. Sé que des del cel o des d'on siguis apoyaràs tot el que faci falta a aquest club que també és el teu.
Per tot això, no hi ha més que dir dues paraules:
ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!!
Després de la inauguració del camp amb un ple històric a Cornellà - El Prat, sembla ser que haurem de tornar a penjar el cartell de "no hi ha bitllets" a les taquilles de l'Estadi. En partit de lliga i sense regalar entrades, no sé si havia passat mai a can perico.
Aquest cop tothom s'haurà de rescar la butxaca i el millor de tot és que a les grades com a molt hi haurà uns 2500 madridistes. Fins ara a Montjuïc cada cop n'hi havia menys, però és de reconeixer que n'hi havia masses i que alguna vegada fins i tot havian arribat a ser més de 10000. El pitjor era veure'ls com campaven a "sus anchas" i es creien amos i senyors de l'estadi en qüestió. Ens veien com un germà, un germà petit. Una prepotència insoportable.
Disfruto molt guanyant al Barça, no hi ha res comparable a aixó tret de guanyar algun títol o partit super important per nosaltres (tots ho són), però veure els aficionats blancs marxar del nostre estadi amb la cua entre les cames i sense ganes de fer voleiar les seves banderes m'omple d'orgull.
Aquest cop Cornellà no els deixarà viure. Estic segur que no s'els sentirà. Aquest estadi i més en un partit com el de dissabte on serà ple a vessar de pericos que no pararem de cridar i cantar a favor dels nostres, farà que la presencia dels blancs passi totalment desapercebuda.
Dani Jarque la victòria o la sola presencia de tota aquesta gent perica a les grades serà un gran homenatge cap a tu. Sé que des del cel o des d'on siguis apoyaràs tot el que faci falta a aquest club que també és el teu.
Per tot això, no hi ha més que dir dues paraules:
ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!!
divendres, 14 / agost / 2009
21
Ja ha passat gairebé una setmana de la mort del nostre capità i encara ens costa a tots fer-nos a la idea.
S'han proposat mil coses per retre-li homenatge al gran DANI JARQUE i veurem que decideix finalment la nostre directiva. Segur que pregui la desició que prengui, serà la correcta.
Per començar i que no depen del nostre club és poder retirar el dorsal nº 21 de les samarretes de l'Espanyol. Que mai més cap jugador porti aquest nº a l'esquena i que per sempre més quedi en la memòria com el dorsal d'en Dani Jarque. Això ho va voler fer el Sevilla amb el nº 16 d'Antonio Puerta i per fer la punyeta, la nostra estimada RFEF no ho ha concedit fent que aquest nº ja el porti un altre jugador. Arribo a entendre que no es pugui retirar un dorsal d'un jugador que ha deixat petjada i de la bona a un club, però en el cas de la mort d'un jugador, no puc entendre que no es permeti la retirada del dorsal.
No obstant i preveient que això no serà possible, demanaria al club que al més pur estil NBA penji una gran samarreta en algun punt visible de l'estadi amb el nº 21 i el nom de Dani Jarque. Que tothom ho pugui veure.
Llavors si aquest nº no es pot retirar, jo soc de l'opinió que l'agafés algun jugador que ja té una trajectòria a l'Espanyol i que ha sigut company i amic d'en Dani Jarque. Un nouvingut, crec que no mereix portar aquest nº. Més per la presió i el pes que tindrà a partir d'ara el 21 que no pas perque no pugui defensar els nostres colors amb tot l'honor i tota la força del mòn. Per lo tant si arriba el moment que som 25 jugadors a la plantilla crec que aquest nº seria bo que li proposessin a Coro, Moises, David Garcia, De la Peña, Luís García... només és una opinió, però em semblaria correcte.
Una altre cosa que m'agradaria que fessin des del club és colocar davant de la porta 21 o a la plaça que hi ha davant del gol nord de l'estadi una estatua de bronze tamany real d'en Jarque. Això o un "busto" (crec que es diu així). Ostra, no sé si m'explico.
El seu nom a l'estadi; també ho veig molt difícil, per això i tenint en compte que suposo volen buscar un patrocinador que aporti calers vaig voler crear el grup del facebook "una grada del nou estadi amb el nom de Dani Jarque", no obstant em sembla molt millor idea Ciutat Esportiva Dani Jarque. Porta 21 Dani Jarque...
És molt difícil d'assumir i més encara per la seva família, ells són qui més han perdut en tot això. Quina llastima veure'ls a la capella ardent. Espero que aquesta nena que ha de neixer els ajudi a passar millors estones i a tindre una mica de distracció i poder mirar cada dia endavant.
Per tots ells i per tots nosaltres els pericos, MOLTS ÀNIMS.
S'han proposat mil coses per retre-li homenatge al gran DANI JARQUE i veurem que decideix finalment la nostre directiva. Segur que pregui la desició que prengui, serà la correcta.
Per començar i que no depen del nostre club és poder retirar el dorsal nº 21 de les samarretes de l'Espanyol. Que mai més cap jugador porti aquest nº a l'esquena i que per sempre més quedi en la memòria com el dorsal d'en Dani Jarque. Això ho va voler fer el Sevilla amb el nº 16 d'Antonio Puerta i per fer la punyeta, la nostra estimada RFEF no ho ha concedit fent que aquest nº ja el porti un altre jugador. Arribo a entendre que no es pugui retirar un dorsal d'un jugador que ha deixat petjada i de la bona a un club, però en el cas de la mort d'un jugador, no puc entendre que no es permeti la retirada del dorsal.
No obstant i preveient que això no serà possible, demanaria al club que al més pur estil NBA penji una gran samarreta en algun punt visible de l'estadi amb el nº 21 i el nom de Dani Jarque. Que tothom ho pugui veure.
Llavors si aquest nº no es pot retirar, jo soc de l'opinió que l'agafés algun jugador que ja té una trajectòria a l'Espanyol i que ha sigut company i amic d'en Dani Jarque. Un nouvingut, crec que no mereix portar aquest nº. Més per la presió i el pes que tindrà a partir d'ara el 21 que no pas perque no pugui defensar els nostres colors amb tot l'honor i tota la força del mòn. Per lo tant si arriba el moment que som 25 jugadors a la plantilla crec que aquest nº seria bo que li proposessin a Coro, Moises, David Garcia, De la Peña, Luís García... només és una opinió, però em semblaria correcte.
Una altre cosa que m'agradaria que fessin des del club és colocar davant de la porta 21 o a la plaça que hi ha davant del gol nord de l'estadi una estatua de bronze tamany real d'en Jarque. Això o un "busto" (crec que es diu així). Ostra, no sé si m'explico.
El seu nom a l'estadi; també ho veig molt difícil, per això i tenint en compte que suposo volen buscar un patrocinador que aporti calers vaig voler crear el grup del facebook "una grada del nou estadi amb el nom de Dani Jarque", no obstant em sembla molt millor idea Ciutat Esportiva Dani Jarque. Porta 21 Dani Jarque...
És molt difícil d'assumir i més encara per la seva família, ells són qui més han perdut en tot això. Quina llastima veure'ls a la capella ardent. Espero que aquesta nena que ha de neixer els ajudi a passar millors estones i a tindre una mica de distracció i poder mirar cada dia endavant.
Per tots ells i per tots nosaltres els pericos, MOLTS ÀNIMS.
diumenge, 9 / agost / 2009
DANI JARQUE
Aquesta tarda de dissabte ens ha deixat en DANI JARQUE. A la concentració de l'equip a terres italianes.
Només puc dir com m'he enterat de la noticia. Era l'Estartit, acabava de correr en una cursa de 10 km, un bany a la platja cap a la mitja nit i llavors un cop al cotxe agafo el mòbil. M'ha estrenyat veure tantes trucades perdudes i un missatge. El missatge deia això: "Hola Albert, m'acabo d'enterar de la mort de Dani Jarque. Ostres! Que fort!" Aquestes tres linies m'han deixat fet pols. M'ha vingut fred i poques ganes de fer res més aquesta nit.
Són noticies impossibles de creure. Estic escoltant un resum de El Larguero i estic flipant. No pot ser veritat. És dur, molt dur.
Pericos, estem de dol. Per si no és possible que el nou Estadi de Cornellà - El Prat porti el nom de Dani Jarque, demano des d'aquí que una de les graderies si que aconsegueixi dir-se Grada Dani Jarque.
Descansi amb pau Dani Jarque.
dilluns, 3 / agost / 2009
Ahir va ser el gran dia
Estic reventat, aquest diumenge ha sigut impresionant, i no tinc prous paraules per descriure tot el que vaig viure ahir.
L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.
No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.
Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.
El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.
Amics pericos:
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!
L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.
No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.
Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.
El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.
Amics pericos:
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
