Estic treballant en torn de nit i per tant he anat a dormir a les 7 del mati del dia de St. Jordi. M’he hagut d’aixecar més aviat del compte perquè a la tarda tenia un curset de tres hores a la feina.
Sortint de la feina a 2/4 de 7 he anat cap a comprar la rosa per la mare i cap al pis. Tenia molta son, estava cansat i anava cap al pis pensant en que em tombaria en el sofà i dormiria un rato, si no la nit seria molt llarga i dura. Però clar jugava l’Espanyol a les 8 del vespre. Jo em deia que era igual i que a mitja part quan em despertes ja sabria el resultat momentani. Total que m’he emmerdat a mirar internet i he acabat entrant a rojadirecta per veure el partit.
De dormir... res de res. Juga l’Espanyol i no hi ha res més important en aquest moment. A mitja part si, he hagut de parar l’ordenador i cap a casa dels meus pares que em tenien preparat el sopar. Amb la radio a tot taco a la cuina de casa i esperant a veure si sentenciàvem el partit. Ha arribat el 0-2 i he anat cap a dalt tranquil a rentar-me les dents i creient que tot estava fet per avui. Mentre, he sentit el meu pare cridar gol, si el tercer.
A partir d’aquell moment he desconectat d’Sporting i ja he començat a pensar amb el Betis i l’ho important que seria aquesta victòria. Ja he començat a sumar punts, a veure quants ens en falten... suposo el que tots. Potser si que és trist que mentre estem acabant un partit solucionat ja estigui patint pel següent. Alguns donarien la salvació per feta, però jo encara no ho veig clar.
He escoltat el final del partit en el cotxe camí de la feina, on he arribat amb un somriure d’orella a orella i pensant que tot i no tenir-ho fet, ara ho tenim molt més a prop.
A la nit, la son que tenia a les 7 de la tarda, no ha aparegut en cap moment. Ara son les 6 i pico del mati i seguiria despert i saborejant la victòria i amb ganes de que arribi diumenge a les 5 de la tarda per poder cridar, animar i cantar tot el que faci falta pel nostre Espanyol.
No ens podem rendir. Ara segur que s’apuntaran al partit contra el Betis força gent que ha estat amagada durant tot aquest temps. Jo els hi preguntaria que on eren fins ara, però com que encara no tenim res fet i necessitem fins l’últim alé de l’últim perico, vull veure Montjuic ple a rebossar aquest diumenge i tot el que queda de lliga
Endavant Espanyol. Ja t-ho vaig dir i ho segueixo dient: Pots contar amb mi.
divendres, 24 d’abril del 2009
diumenge, 19 d’abril del 2009
L'autocar ha dit prou
Aquesta tarda en el partit viscut a Montjuïc contra el Ràcing tot ha anat molt bé, però al arribar al bus... no s'engegava. Es veu que ens hem quedat sense bateria i hem hagut d'estar a la Montanya Màgica fins a les 10 de la nit que han vingut els del servei 24 hores a fer el pont.
Mentre he vist el que mai havia vist, Montjuïc buidant-se de gent, autocars i més autocars de turistes amunt i avall, la montanya anant-se enfosquint amb el sol desapareixent poc a poc... i fins i tot les banderes que marquen la classificació a aquella hora del vespre encara seguien posades.
Sort de la victòria perque si no tot hagués fet molt de pal. Al principi ens ho hem pres amb resignació, amb "caxondeo" i fins i tot amb càntics de l'Espanyol. Alguns s'han assegut en una parada de bus turistic a fer la butifarra amb un joc de cartes que portava algu. Peró més tard han començat els nervis. El no entendre perque un servei 24 hores tarda 3 hores en assistir un autobus sense bateria...
En fi, ara prop de les 12 de la nit he arribat a casa i estic content perque a la classificació veig que l'equip està a tant sols 4 punts de la salvació.
Ojala l'aconseguim!!!
Mentre he vist el que mai havia vist, Montjuïc buidant-se de gent, autocars i més autocars de turistes amunt i avall, la montanya anant-se enfosquint amb el sol desapareixent poc a poc... i fins i tot les banderes que marquen la classificació a aquella hora del vespre encara seguien posades.
Sort de la victòria perque si no tot hagués fet molt de pal. Al principi ens ho hem pres amb resignació, amb "caxondeo" i fins i tot amb càntics de l'Espanyol. Alguns s'han assegut en una parada de bus turistic a fer la butifarra amb un joc de cartes que portava algu. Peró més tard han començat els nervis. El no entendre perque un servei 24 hores tarda 3 hores en assistir un autobus sense bateria...
En fi, ara prop de les 12 de la nit he arribat a casa i estic content perque a la classificació veig que l'equip està a tant sols 4 punts de la salvació.
Ojala l'aconseguim!!!
dilluns, 13 d’abril del 2009
Sensacions d'un cap de setmana a Sòria
Aquest cap de setmana com molts altres pericos, he estat a Sòria per veure el partit a "Los Pajaritos".
Vam marxar amb dos amics més de la penya el dissabte al matí. Després de dinar a casa d'un amic a Tudela, vam anar cap a Sòria on vam anar a fer uns pinxos i llavors de festa per la ciutat.
Allà una cosa mai vista per mi. Mai escoltada; l'himne de l'Espanyol en un pub. Això mai m'ha passat a Catalunya; MAI!!! Allà si, vam entrar en un pub, erem una quinzena de pericos de les comarques gironines i la noia de la barra que es veu ja ho tenia preparat, va posar el nostre himne. Sempre hem dit que és un himne que és de mal cantar... doncs si ens arribeu a veure allà dins cantant-lo... per flipar. En tota la nit un total de tres vegades!!!
El diumenge... ens vam aixecar tard després d'una nit llarga. I a ben dinat vam anar cap a "Los pajaritos". A partir d'aquí ja ho sabeu quasi tot. De fet el resultat. Suposo que vareu veure per la tele com animavem sense parar durant tot el partit. Al final; d'infart. Quatre ocasions en els últims minuts que em van deixar amb la moral per terra. Apunt de plorar. Una decepció total. Veient com tots els resultats ens anaven en contra i que a més el Getafe guanyava al camp del Sevilla.
Ho tenim molt complicat. No fallaré als partits de Montjuïc, tampoc fallaré al Calderón, però ara si que ho veig quasi perdut. La petacada d'ahir va ser molt gran. Tot i així mentre hi hagi vida hi haurà esperança.
I definitivament avui al matí quan m'he aixecat a Sòria, he fet la maleta i hem tornat cap a casa he pensat que aquesta directiva, aquest equip... no mereix aquesta afició.
Per si encara tenieu algun dubte, aquesta és:
UNA AFICIÓ DE CHAMPIONS!!!!
Vam marxar amb dos amics més de la penya el dissabte al matí. Després de dinar a casa d'un amic a Tudela, vam anar cap a Sòria on vam anar a fer uns pinxos i llavors de festa per la ciutat.
Allà una cosa mai vista per mi. Mai escoltada; l'himne de l'Espanyol en un pub. Això mai m'ha passat a Catalunya; MAI!!! Allà si, vam entrar en un pub, erem una quinzena de pericos de les comarques gironines i la noia de la barra que es veu ja ho tenia preparat, va posar el nostre himne. Sempre hem dit que és un himne que és de mal cantar... doncs si ens arribeu a veure allà dins cantant-lo... per flipar. En tota la nit un total de tres vegades!!!
El diumenge... ens vam aixecar tard després d'una nit llarga. I a ben dinat vam anar cap a "Los pajaritos". A partir d'aquí ja ho sabeu quasi tot. De fet el resultat. Suposo que vareu veure per la tele com animavem sense parar durant tot el partit. Al final; d'infart. Quatre ocasions en els últims minuts que em van deixar amb la moral per terra. Apunt de plorar. Una decepció total. Veient com tots els resultats ens anaven en contra i que a més el Getafe guanyava al camp del Sevilla.
Ho tenim molt complicat. No fallaré als partits de Montjuïc, tampoc fallaré al Calderón, però ara si que ho veig quasi perdut. La petacada d'ahir va ser molt gran. Tot i així mentre hi hagi vida hi haurà esperança.
I definitivament avui al matí quan m'he aixecat a Sòria, he fet la maleta i hem tornat cap a casa he pensat que aquesta directiva, aquest equip... no mereix aquesta afició.
Per si encara tenieu algun dubte, aquesta és:
UNA AFICIÓ DE CHAMPIONS!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
