Per mi és el DERBI

Aquest dissabte arriba el derbi. Aquell partit que no ens volem perdre per res del mòn i que fem els possibles i impossibles per anar-hi. Des de fa dies que no he compromés el dia 1 ni 2 de desembre perque és dia de derbi.

Aquesta setmana a la feina tothom farà la conya i dirà que a veure que fem... jo no m'ho agafo amb conya, per mi és vida o mort. Per mi és el tot. Per mi és veure el meu estimat equip per davant del Barça. Per mi és poder dir-lis de tot als culés tant bon punt saltin al camp. Per mi és un estat de nervis durant més de 90 minuts. Per mi és somiar amb el partit. Per mi és el DERBI.

Avui m'ha agradat que gent amb la que estava dinant em diguessin que cada cop són menys del barça i que cada cop senten més simpaties per l'Espanyol. El dvd i moltes altres pantomimes fan al Barça més gran, però també fa que gent més espavilada se n'adonin que no tot és el Barça i que s'està menys preant a molts altres clubs.

Per ells, per tots els anticulés que van sortint de l'armari, per tots els pericos que també fan sentir la seva veu, per tots nosaltres; aquest partit s'ha de guanyar.

Avui en Suke m'explicava que a l'Aplec de Sta. Caterina aquest matí li ha preguntat a un nen que de quin equip era i el nen tot decidit ha dit que de l'Espanyol. Es veu que el pare ha al.lucinat. Doncs el que hem d'intentar és que dissabte a la nit quedin al.lucinats i que diumenge al matí al veure la classificació vegin que estem per davant d'ells. Això és el que hem d'aconseguir que vegins.

No obstant si no ho podem aconseguir, nosaltres seguirem siguent igual de pericos que fins ara. Igual de pericos que abans i després de la final de Glasgow, igual de pericos que el dia de la Real Societat, igual de pericos que sempre, perque la força d'un sentiment és molt més que qualsevol derrota o victòria.

Per nosaltres i per tots; ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!

Demà partit

Demà contra l'Athletic a Montjuic serà un partit diferent. Després d'uns 22 anys més o menys tornaré a veure un partit de l'Espanyol al nostre camp amb el meu pare. És reaci a anar a fútbol. Tot i ser pericu (no ho és tant com jo, ni molt menys) li costa molt i no li agrada massa això d'anar a bcn a veure l'Espanyol. La última vegada tenia jo uns 7 o 8 anys i va ser un Espanyol / Real Societat a Sarrià. Erem el pare, jo i el meu avi. Demà seran el meu pare, la meva mare i jo.

De totes maneres la de fa 22 anys no va ser l'última vegada que vaig veure l'Espanyol amb ell. L'última va ser a Vilatenim. El recordo com el partit de la tramuntana. Quin vent que feia, fins i tot va estar a punt fer caure a n'en N'Kono en un dels seus serveis de porteria. Vam perdre 1 a 0 amb el Figueras.

A veure si demà guanyem i s'animen a tornar.