Ja era hora!!!

Per fi!!! M'agradaria tindre algun pericu o perica al costat per poder-lo abraçar, sobretot en el moment de fer el gol. A casa tots són a dormir i m'he hagut d'aguantar i no cridar quan hem fet el tercer. Per primer cop he vist el partit per internet, i l'experiencia ha sigut molt bona.

Ho hem aconseguit. Un partit que comencem guanyant, ens remunten el resultat amb dos gols, un en propia porta i per mi una errada de Kameni.

Però finalment ha aparegut St. Tamudo. Havia de ser ell qui fes el gol de la victòria. Aquest resultat a més de ser molt bo també dona molta moral a l'equip i anims per afrontar els següents partits.

Tres partits seguits empassagant amb la mateix pedra hagués sigut massa.

Endavant Espanyol.

SARRIÀ EN EL RECORD

Avui dia 20 de setembre fa 10 anys de la demolició de casa nostre. La que fou durant 74 anys la casa de tots els pericos. Recordo trist com aquella tarda de dissabte davant la tele vaig veure com el nostre estimat estadi es resistia a caure.

De Sarrià en tinc grans records. Quasi tots per la tele. La distancia en km que hi ha des de Torroella fins a Barcelona i la poca afició del meu pare a anar al fútbol van fer que tot ho visqués des de casa.

Recordo el meu primer partit a Sarrià, amb apenes 4 anys. Va ser un Espanyol - Real Sociedad. Si ús dic la veritat la meva visita a Sarrià va ser més fruit de poder veure l'aleshores porter "donostiarra" Arconada, que no pas el meu Espanyol. L'Arconada per mi era un idol. El primer idol fútbolistic que vaig tindre. També recordo que aquell dia defensant la porteria perica hi havia un porter ros i melenut. En Teo Custers. No recordo quasi res d'aquell porter ni d'aquell equip, però és un bon record del meu primer pas pel mític estadi de Sarrià.

Uns anys més tard van arribar més partits. Coincidencies de la vida van fer que tornés a vuere un Espanyol - Real Sociedad. Aquest cop si, que ja no anava a fútbol per veure l'Arconada, hi vaig anar per animar el meu equip. Recordo d'aquell dia que estava en el Gol Sur de Sarrià amb el meu pare i el meu avi, i voltat de Brigadas per tot arreu. Qui ens va manar ficar-nos allà mig. No per mal rollo ni molt menys, però que hi feien una criatura, un avi i un pare en mig de tot aquest jovent amb ganes d'animar i cantar.

Mols anys més tard hi vaig poder veure un Espanyol - Sevilla, just l'any que no vam anar a la UEFA per un punt de diferencia amb el Sevilla. Va ser una llàstima. D'aquell partit recordo els crits des de bon principi quan va sortir a escalfar en Jose Rojo "Pacheta" de: Pacheta Selección, Pacheta Selección, Pacheta Selecciónnnnn... Ell va fer el segon gol pericu. El de l'empat a 2.

Després va arribar el dia de la mandarina i el cabrò d'en CABrito Arceo. Aquell va ser el meu primer partit en el Gol Nord de Sarrià. El resultat va ser dolent 0 - 2 i cop de colze del Sr. López a n'en Moises Arteaga. El partit el vaig veure amb el meu avi. I l'altre anecdota del dia; no del partit, va ser que arribant a casa i ja havent baixat de l'autocar de la penya vaig agafar el meu cotxe i em van fer la meva primera prova d'alcolhemia. Per supusat el resultat va ser de 0,0.

I per últim i per recordar durant tota la vida va ser el meu últim partit a Sarrià. El derbi de la temporada 96/97. Vam triunfar. Vam arraconar i vam ridiculitzar al Barça, a n'en Figo i també a n'en Ronaldo. Un gran Pochetino va ser el rei de la defensa, amb en Raul sota els pals.

Aquests són els meus records viscuts a Sarrià. Els altres i viscuts des de la tele, la UEFA 88, l'ascens contra el Cadiz, el Mundial del 82 i els seus partits estelars, la promoció contra el Malaga, en Lauridsen, en N'Kono, en Lardín...

Per lo tant i des d'aquí puc dir que SARRIÀ NO MORIRÀ MAI!!!

Campiò de Copa a la Champions??

Acabo de llegir en el diari AS, que Michel Platini té pensat donar plaça Champions al campiò de Copa. Crec que és una idea bastant encertada. Per mi és molt més important guanyar la copa del rei que no pas ser el 4at equip de la lliga espanyola.

Sabem que guanyar una copa del rei no és gens fàcil, però és important que des d'un estament com la UEFA s'estigui parlant d'això, quan a la federació espanyola no els hi dona la gana reconeixer el mèrit d'un equip moltes vegades menys poderos que els anomenats grans de la lliga.

Aquesta reforma la volen incorporar a partir de la temporada 09/10. Després d'haver aconseguit dues copes en sis anys, perque no aconseguir-ne una altra?

Junts podem!

Fins quan hem d'aguantar?

Pobres equips catalans. Que ignorants que són amb la copa Catalunya. No ho veuen que aquesta copa és i està feta perque la guanyi cada any el Barça? La temporada passada qui va patir aquesta persecució arbitral va ser el Nàstic a semifinals i nosaltres l'Espanyol a la final. Aquest any ha sigut un equip que més molt simpàtic a mi. L'equip de la capital de la meva provincia. El Girona. Mare meva, quin penal que van pitar a favor del Barça i quin altre de tant clar van deixar de pitar en l'últim minut a favor dels gironins.

Fins quan? Fins quan haurem de patir aquesta persecució? Fins quan la federació catalana no obrirà els ulls i veurà el mal que està fent el Barça a la resta d'equips del nostre pais? Fins quan seguiran donant bola a n'en Laporta tot i no assistir a les reunions o assamblees de la federació? Quan se n'adonaran que Laporta i Villar són escoria del fútbol espanyol?

Tots els equips haurien de firmar un manifest on expresecin el seu mal estar pels arbitratges a favor dels culés. I fins que no es resolgués això, s'haurien de negar a jugar la copa Catalunya.

Estem farts de que ens prenguin el pèl!!!!!

Això no es pot repetir

Tot anava bé, anaven passant els minuts i guanyavem per 0 a 2. Luis Garcia ha perdonat el hat trick perque s'ha entretingut una mica massa a l'hora de rematar una pilota. Bueno, no passa res perque sempre es pot fallar una oportunitat, però el que no pot ser és que a 10 minuts del final et facin dos gols en tant sols 1 minut.

Això em posa de mala llet. S'em prometia un diumenge tarda vespre feliç amb una victòria al camp del Betis i poder tocar els pebrots als culers i dir-lis que nosaltres al menys guanyem legalment i sense regals, doncs no. Ens hem d'aguantar per un minut d'impresisió.

Avui l'equip ha estat més bé. Espero que contra el Getafe d'aquí a 15 dies les coses continuin millorant i no tornem a fallar d'aquesta manera.

Espero que no es giri la truita de l'any passat on erem nosaltres qui solucionavem els partits en els últims minuts. Avui el Betis ens ha tornat el resultat que vam aconseguir l'any passat en els dos partits jugats contra ells. Empats en els últims minuts.