Antonio Puerta

Dissabte passat a mitja tarda hora de Nicaragua, vaig entrar en un ciber de la ciutat de Masaya per veure com havien acabat els primers partits de la lliga espanyola i com es presentava el partit del nostre Espanyol contra el Valladolid.

Quina va ser la meva sorpresa quan la noticia principal de la tarda no era cap resultat de fútbol, si no una parada cardiaca que havia patit Antonio Puerta jugador del Sevilla.

En un principi i després de llegir la noticia a la pàgina web del diari AS, semblava que la cosa era greu però que per sort el jugador havia abandonat el terreny de joc pel seu propi peu. La putada és que més tard ja en el vestidor se li va repetir una altra parada cardiorespiratoria que va fer obligatori i super urgent el seu trasllat a l'hospital.

Més endavant vaig anar mirant per internet com seguia l'estat del jugador que mesos abans, ple de vida havia vist a Glasgow com transformava l'últim penal que va tirar el Sevilla. Si, una llastima mai més ens podrà tornar a fer un gol.

Ara ja a casa i podent seguir totes les noticies, em sap greu haver de tornar a començar a escriure el blog amb aquesta trista noticia.

Antonio Puerta, los periquitos también te queremos! Descanse en Paz. Y mi mas sentido pesame a toda la familia del juagador y a la gran masa social del Sevilla F.C

Ens tornem a veure al setembre

Arriba el mes d'agost i m'en vaig de vacances. Aquest any cap a Nicaragua amb plan ONG. Ens tornarem a trobar aquí al mes de setembre amb noves històries per explicar, ja amb l'equip totalment perfilat...

Marxo amb en Jonatas que sembla demanar una sortida del club. Amb Gorka encara defensant la porteria, Jonathan com a substitut de Tamudo a la davantera. Sergio Sanchez que diu que Valverde li ha dit que pot ser útil per l'equip.

Tot això i molt més ho sabré al mes de setembre quan em torni a conectar al mòn futbolistic. Ara i des de la distancia intentaré entrar algun dia a Pericosonline i assabantar-me d'algunes de les noticies o novetats al club.

Vull arribar a casa el dia 27 amb 3 punts a la classificació de la nova lliga.

Salut a tothom i VISCA L'ESPANYOL.

Aquest estiu posa't la samarreta

En aquest mon en el que estem acostumats a viure, som molts els que arribat l’estiu aprofitem per marxar de vacances. Els destins són múltiples i tot i haver viatjat per diferents comunitats Autònomes i per Europa, encara no he vist a ningú amb la samarreta de l’Espanyol. Fa dos anys vaig fer el camí de Santiago i ja portava una samarreta de les típiques de cotó. Una de les que es va fer en commemoració del centenari. La portava cada dia. Arribava a lloc, la rentava i el dia següent ja estava preparada per tornar-me-la a posar.

L’any passat va ser Finlàndia i també vaig aprofitar per portar-la.

Aquest any tampoc faltarà dins la meva motxilla un parell de samarretes, suadora i els pantalons de l’Espanyol. Vaig a Nicaragua i no soc massa optimista amb que les zones que visiti coneguin el nostre club, però ús asseguro que després del meu pas per diferents comunitats o pobles del país, sabran que a Catalunya hi ha un sentiment estès que representa tot un club i aquest club, no és altre que el nostre estimat Espanyol.

Per sort aquest any les coses sembla que estan canviant i ja he vist per l'Estartit alguns pericos lluint samarreta.

Per lo tant, no ho dubtem. Aquest estiu samarreta perica arreu.

Endavant Espanyol!!!

Temes diversos

Si les coses no es torcen, amb el fitxatge gairebé fet de Milan Smiljanic haurem aconseguit el que fa moltes temporades no haviem vist; tancar el periode de fitxatges abans del començament de la pretemporada i portar a Montjuic a tots els jugadors que ens haviem plantejat portar.

Ara per ara, a simple vista semblen tres bons fitxatges, tot i que caldrà veure en el transcurs de la temporada si donen el resultat que d'ells s'espera.

Pel que fa a les baixes de moment no hem canviat massa en respecte la temporada passada. Velasco és la baixa més significativa i ja es va anunciar al finalitzar la temporada. Caldrà veure si aconseguim colocar a Costa en algun club interessant per ell i que paguin la totalitat de la fitxa. També falta tancar el tema Gorka. Sembla ser que les eleccions a l'Ath. de Bilbao les ha guanyat l'únic candidat que no tenia lligat el fitxatge de Gorka, a partir d'ara que passarà? Entenc que Gorka vulgui marxar. És un bon porter i al ser porter no pot gaudir de les mateixes oportunitats que tindria un jugador de camp. Per mi ara per ara és millor Gorka que Kameni i m'agradaria que es quedés, però si no pot ser... que paguin la clausula i que marxi.

Costa és un jugador a tractar a part. Potser si té cualitat, però crec que els seus actes d'indiciplina, la poca integració en el grup i la poca involocració amb el club fan que molts de nosaltres preferim veure'l lluny de Montjuic la temporada vinent.

De totes maneres el mercat de fitxatges no està tancat i jo fins que no arribi el mes de setembre i s'hagi tancat no estaré segur de que segueixi Luis Garcia, Jarque o algun altre dels nostres.

Pel que fa als canterans, crec que Sergio Sánchez es va passar quan va deixar per terra Valverde i va dir que volia triunfar en el Madrid, però també crec que si el deixem escapar perdrem un bon central de present i encara més de futur. A n 'en Julian li vindrà vé anar cedit una temporada al Sevilla B, però espero que aquests no hagin posat una opció de compra per quatre xavos (3.5 milions d'euros). Robusté... no tinc clar que es farà amb ell, però encara li queden anys de contracte i jo intentaria cedir-lo a algun equip de segona o primera perque la temporada vinent torni amb nosaltres. I per últim Jonathan, que és l'eterna promesa. Jo ja no sé si és que no li hem donat prous oportunitats o si realmen el noi no serveix per un equip de primera.

Avui s'ha sortejat el calendari. Jo l'any passat després del partit contra el Nàstic vaig sortir tant emprenyat de Montjuic que em demanava un dels grans de la lliga per començar. Més que res amb la ironia de que si hem de perdre el primer partit; sigui amb el Getafe, Nàstic... doncs tant per tant perdre amb un dels bons. Ara ens ha tocat el Valladolid, i estic esperençat i crec que començarem la lliga amb bon peu.

Tenim equip, tenim entrenador, tenim sistema i tenim una afició i uns jugadors amb ganes de fer algu gran en aquesta lliga.

Ara des d'aquí aprofito per saludar a tots els blogers pericos. És maco veure com cada dia som més.

Dinar de pericos a Les Olives

Ahir diumenge vam fer el dinar final de temporada a Les Olives. Aquest dinar és el segon any que el fem, i ens reunim els pericos que més ferqüentem en els desplaçaments a Montjuic. Ahir vam ser 27 i la veritat és que va anar genial. En Brancós, gran cuiner per cites com aquesta ens va preparar una bona cassolada d'arròs.

També vam acordar data i lloc per fer el dinar de la penya. Serà el dia 11 de Setembre i el celebrarem en el mateix pavellò de Les Olives. Farem vindre un catering i esperem poder congregar forces pericos. I com a proposta de cares a les festes de Nadal, va sortir l'opció de fer un parell de quines.

A veure si tenim sort i tirem endavant aquestes propostes.
Llarga vida a la Penya Sempre Pericos l'Empordà.

PERICOSONLINE

Pericosonline és la pàgina on més pericos coincidim. Durant força temps va ser més important inclús que la web oficial del club. Crec que per sort la web del club s'ha posat les piles; potser per la competencia? A pericosonline sempre eren els primers en penjar qualsevol noticia referent al nostre estimat club i a més ens dona l'oportunitat de comentar-la i intercanviar opinions amb altres pericos.


Pericosonline i la seva gent m'han fet posar la pell de gallina, m'han fet emocionar... pericosonline ha sigut una de les novetats més importants dels últims anys en l'entorn del club. Crec que per un club com el nostre i ignorat totalment per gran part dels mitjans de comunicació catalans, pericosonline és un gran referent i un mitjà molt important per tota l'afició perica.


Gracies a tota la gent que fa possible que molts pericos estiguem molt més informats del que succeeix en el nostre club.

GRACIES POL!


També des d'aquest blog vull felicitar a la Uniò Esportiva l'Estartit pel seu acens a la Superlliga femenina. L'any que vé podré veure l'Espanyol femení aquí al costat de casa. Un desig: Espanyol femení campiò de lliga i copa 07/08 i l'Estartit que faci una bona temporada i aconsegueixi mantenir la categoria. Per cert el president de l'Estartit és un gran perico soci de la penya des de fa molts anys i també va ser amb tots nosaltres a Glasgow.

Felicitats Carles!

Carta en el diari El Punt

Dissabte quan va acabar el partit, a diferencia de molts periquitos, jo no estava del tot content. Veure com ens havien robat i com ens havien pres el pèl, em va posar de molta mala llet. Aquell partit el mereixiem guanyar. Amb fores de joc inexistents pitats en contra nostra, un gol amb la mà i elevat per tots els periodistes més coneguts de Catalunya, falta a Jarque en el segon gol, penalty de Zambrotta sobre Jarque a la segona part. Em poden dir que hi va haver un penal de Kameni a Etoo... que es queixin, però no més que nosaltres.

Tot això afegint comentaris que vaig buscar per la radio (sr. Basté, company del sr. Puyal...) i la portada del Punt del dia següent em van acabar de posar de mala llet.

Finalment vaig decidir escriure aquesta carta al diari El Punt.


FORESTER EN EL MEU PAÍS

“Final fatídic” titular inadequat pel diari de diumenge. No sé si sabeu que molts catalans periquitos, més dels que ús penseu i que no combreguem amb aquest pensament únic que es vol imposar a Catalunya, vam estar una mica més contents al finalitzar el partit.

Dic una mica més contents perquè l’alegria total l’haguéssim aconseguit si l’àrbitre no hagués donat el gol amb la mà del Sr. Messi. Això em sap greu, però encara és pitjor veure com en tots els mitjans aquest fet passa bastant desapercebut.

Em sap greu un cop més veure, com un gol en l’últim minut del meu equip, és mal vist per tota la premsa, ràdios, televisions públiques i privades del nostre país; Catalunya. Un equip lluitador, amb ganes, amb gent de la casa i que al cap i a la fi va posar més ganes en guanyar el derbi (per nosaltres encara és el derbi) que no pas el rival, qui s’hi jugava tot un títol de lliga. Sentir un company d’en Puyal dient a l’inici de la segona part que Messi hauria de fer un altre gol amb la mà ja és el colofó a tot això. Sentir dir que en Messi amb el seu gol ha sigut murri, no és menys trist que l’ho d’abans.

Estic molt orgullós de ser català, però em sap molt de greu que les minories en aquest país no se les tingui en compte i se les menyspreï.

Albert Olivé