Després de veure l'alineació en el parti d'avui en el Colombino, n'hi ha per estar encara més orgullosos del nostre equip. Un onze inicial amb 9 jugadors de la cantera. Un onze inicial molt diferent del que venim acostumats. I una nova victòria molt treballada per part dels nostres. Ara tenim 15 dies per mentalitzar-nos i mentalitzar a tothom de que després de 25 anys, podem tornar a guanyar al Nou Camp.
Ara, que no em vinguin amb que fa 15 dies desitjaven que guanyessim la final de la UEFA. Jo també els puc dir que fa un any en el camp nou desitjaven i cantaven allò que hem escoltat tantes vegades de "A SEGUNDA OEEE". Ells no van aconseguir fotrens a segona. A veure si nosaltres aconseguim que no guanyin aquesta lliga.
ENDAVANT ESPANYOL!!!!
diumenge, 27 de maig del 2007
diumenge, 20 de maig del 2007
GRACIES JUGADORS
Ells s´ho mereixen, ells fan que em senti encara més orgullós de ser perico, ells són qui han fet que des de dimecres no m´hagi tret les meves samarretes de l´Espanyol i les hagi lluit per Torroella. Gracies a ells hem arribat a la final. Gracies a ells molts estem encara més orgullosos de ser pericos i gracies a ells hem reclutat algun que altre pericu nou. Per tot això: GRACIES PER HAVER-NOS FET SOMIAR. Amb aquest sentiment segur que hi tornarem. I sobretot, gracies a n´en Valverde per haver-nos fet gaudir de bon fútbol.
dimarts, 15 de maig del 2007
Demà és el gran dia!
Hem arribat a dimarts i queden molt poques hores per marxar cap a Glasgow. La veritat és que des de la tornada de semifinals fins ara m'han passat els dies volant. No he tingut temps per quasi res. Com ja vaig dir en el post anterior, a partir del dijous mateix acabant la semifinal contra el Werder Bremen el mòbil de la penya no va parar de sonar. Trucades i més trucades i començar a fer la llista de Glasgow.
Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.
Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.
Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.
Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.
Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.
No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.
Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.
ENDAVANT ESPANYOL!
Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.
Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.
Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.
Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.
Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.
No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.
Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.
ENDAVANT ESPANYOL!
divendres, 4 de maig del 2007
QUIN VESPRE NIT DE SEMIS!
Tot i no tenir gens de gana havia de sopar. Tot i els nervis he aconseguit menjar. Quan he acabat he pujat a l’habitació i m’he disposat a mirar el partit. Quan han arribat la meva mare i la meva germana les he avisades de que em deixessin tranquil durant el partit. Estava molt nerviós i no volia ningú que em pogués distreure, al meu costat. Mentre veig l’Espanyol no soc conscient dels meus actes.
Assegut davant l’ordenador actualitzant cada dos per tres la pàgina de pericosonline i amb la televisió a dos pams de la meva cara, és com he viscut el partit de tornada de les semifinals de la copa de la UEFA. Pendent de la televisió i anar mirant en cada jugada important del partit els comentaris dels companys periquitos de pericosonline.
Ha arribat el gol. Més aviat quasi impossible. He recordat que en les dues finals que havíem jugat érem nosaltres qui marcàvem en els primers minuts i m’ha agafat por al pensar que aquest cop podia ser al revés. A part del gol, l’Espanyol no donava senyals de vida. Mal joc, de lo pitjor que recordo aquest any, i continues arribades dels alemanys. Per sort l’àrbit els tenia ben posats i ha tingut pebrots d’expulsar a Klose, l’estrella alemanya.
Anaven passant els minuts, no podia parar de queixar-me i remugar que això no podia seguir així.
Arriba la mitja part i en les imatges del plus veig en Suke parlant amb en Flavià i amb un dels companys de grada de Sarria Nord.
Comença la segona part i la cosa no millora. Sembla que la xerrada de Valverde no hagi fet efecte perquè l’equip ha sortit adormit igual que ha marxat als vestidors; però ha arribat el minut 5 i després d’una internada per banda de Riera fa la passada, la defensa no rebutja bé i li arriba la pilota a l’home de les grans nits Ferran Corominas “CORO” que no ha desaprofitat l’ocasió i ha fet arribar la pilota al fons de la xarxa. En aquest moment ja he estat tranquil. L’Espanyol ha començat a desplegar el joc que estem acostumats i era molt probable que el segon gol no tardés a arribar, tal com més tard s’ha demostrat. Ha sigut Lacruz que ha rematat amb el cap un còrner servit per Luís Garcia al segon pal, qui ha fet pujar un nou gol al marcador. Els últims minuts ja els he viscut a baix al menjador i gaudint de la classificació per la final.
També puc imaginar com haurà vist el partit l’Ivan de la Peña. Davant seu hi tenia el nostre amic Félix de la penya Sempre Pericos l’Empordà. Ja m’ha arribat l’informació de que l’abraçada amb el càntabre ha sigut de les que fan història. Avui l’Ivan ha sabut com es viu el partit amb en Félix al costat. Imagino cada cop que en Félix es posava dret... com veuria el partit l’Ivan i en Pandiani????
En fi amics pericos. Que som a la final. Ens veiem a Glasgow!!!!
Assegut davant l’ordenador actualitzant cada dos per tres la pàgina de pericosonline i amb la televisió a dos pams de la meva cara, és com he viscut el partit de tornada de les semifinals de la copa de la UEFA. Pendent de la televisió i anar mirant en cada jugada important del partit els comentaris dels companys periquitos de pericosonline.
Ha arribat el gol. Més aviat quasi impossible. He recordat que en les dues finals que havíem jugat érem nosaltres qui marcàvem en els primers minuts i m’ha agafat por al pensar que aquest cop podia ser al revés. A part del gol, l’Espanyol no donava senyals de vida. Mal joc, de lo pitjor que recordo aquest any, i continues arribades dels alemanys. Per sort l’àrbit els tenia ben posats i ha tingut pebrots d’expulsar a Klose, l’estrella alemanya.
Anaven passant els minuts, no podia parar de queixar-me i remugar que això no podia seguir així.
Arriba la mitja part i en les imatges del plus veig en Suke parlant amb en Flavià i amb un dels companys de grada de Sarria Nord.
Comença la segona part i la cosa no millora. Sembla que la xerrada de Valverde no hagi fet efecte perquè l’equip ha sortit adormit igual que ha marxat als vestidors; però ha arribat el minut 5 i després d’una internada per banda de Riera fa la passada, la defensa no rebutja bé i li arriba la pilota a l’home de les grans nits Ferran Corominas “CORO” que no ha desaprofitat l’ocasió i ha fet arribar la pilota al fons de la xarxa. En aquest moment ja he estat tranquil. L’Espanyol ha començat a desplegar el joc que estem acostumats i era molt probable que el segon gol no tardés a arribar, tal com més tard s’ha demostrat. Ha sigut Lacruz que ha rematat amb el cap un còrner servit per Luís Garcia al segon pal, qui ha fet pujar un nou gol al marcador. Els últims minuts ja els he viscut a baix al menjador i gaudint de la classificació per la final.
També puc imaginar com haurà vist el partit l’Ivan de la Peña. Davant seu hi tenia el nostre amic Félix de la penya Sempre Pericos l’Empordà. Ja m’ha arribat l’informació de que l’abraçada amb el càntabre ha sigut de les que fan història. Avui l’Ivan ha sabut com es viu el partit amb en Félix al costat. Imagino cada cop que en Félix es posava dret... com veuria el partit l’Ivan i en Pandiani????
En fi amics pericos. Que som a la final. Ens veiem a Glasgow!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
