divendres, 4 de maig de 2007

QUIN VESPRE NIT DE SEMIS!

Tot i no tenir gens de gana havia de sopar. Tot i els nervis he aconseguit menjar. Quan he acabat he pujat a l’habitació i m’he disposat a mirar el partit. Quan han arribat la meva mare i la meva germana les he avisades de que em deixessin tranquil durant el partit. Estava molt nerviós i no volia ningú que em pogués distreure, al meu costat. Mentre veig l’Espanyol no soc conscient dels meus actes.

Assegut davant l’ordenador actualitzant cada dos per tres la pàgina de pericosonline i amb la televisió a dos pams de la meva cara, és com he viscut el partit de tornada de les semifinals de la copa de la UEFA. Pendent de la televisió i anar mirant en cada jugada important del partit els comentaris dels companys periquitos de pericosonline.

Ha arribat el gol. Més aviat quasi impossible. He recordat que en les dues finals que havíem jugat érem nosaltres qui marcàvem en els primers minuts i m’ha agafat por al pensar que aquest cop podia ser al revés. A part del gol, l’Espanyol no donava senyals de vida. Mal joc, de lo pitjor que recordo aquest any, i continues arribades dels alemanys. Per sort l’àrbit els tenia ben posats i ha tingut pebrots d’expulsar a Klose, l’estrella alemanya.

Anaven passant els minuts, no podia parar de queixar-me i remugar que això no podia seguir així.

Arriba la mitja part i en les imatges del plus veig en Suke parlant amb en Flavià i amb un dels companys de grada de Sarria Nord.

Comença la segona part i la cosa no millora. Sembla que la xerrada de Valverde no hagi fet efecte perquè l’equip ha sortit adormit igual que ha marxat als vestidors; però ha arribat el minut 5 i després d’una internada per banda de Riera fa la passada, la defensa no rebutja bé i li arriba la pilota a l’home de les grans nits Ferran Corominas “CORO” que no ha desaprofitat l’ocasió i ha fet arribar la pilota al fons de la xarxa. En aquest moment ja he estat tranquil. L’Espanyol ha començat a desplegar el joc que estem acostumats i era molt probable que el segon gol no tardés a arribar, tal com més tard s’ha demostrat. Ha sigut Lacruz que ha rematat amb el cap un còrner servit per Luís Garcia al segon pal, qui ha fet pujar un nou gol al marcador. Els últims minuts ja els he viscut a baix al menjador i gaudint de la classificació per la final.

També puc imaginar com haurà vist el partit l’Ivan de la Peña. Davant seu hi tenia el nostre amic Félix de la penya Sempre Pericos l’Empordà. Ja m’ha arribat l’informació de que l’abraçada amb el càntabre ha sigut de les que fan història. Avui l’Ivan ha sabut com es viu el partit amb en Félix al costat. Imagino cada cop que en Félix es posava dret... com veuria el partit l’Ivan i en Pandiani????

En fi amics pericos. Que som a la final. Ens veiem a Glasgow!!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

i quin fart de patir!! vincent vega