dissabte, 10 de novembre del 2007

Demà partit

Demà contra l'Athletic a Montjuic serà un partit diferent. Després d'uns 22 anys més o menys tornaré a veure un partit de l'Espanyol al nostre camp amb el meu pare. És reaci a anar a fútbol. Tot i ser pericu (no ho és tant com jo, ni molt menys) li costa molt i no li agrada massa això d'anar a bcn a veure l'Espanyol. La última vegada tenia jo uns 7 o 8 anys i va ser un Espanyol / Real Societat a Sarrià. Erem el pare, jo i el meu avi. Demà seran el meu pare, la meva mare i jo.

De totes maneres la de fa 22 anys no va ser l'última vegada que vaig veure l'Espanyol amb ell. L'última va ser a Vilatenim. El recordo com el partit de la tramuntana. Quin vent que feia, fins i tot va estar a punt fer caure a n'en N'Kono en un dels seus serveis de porteria. Vam perdre 1 a 0 amb el Figueras.

A veure si demà guanyem i s'animen a tornar.

7 comentaris:

Stubbins ha dit...

Hola Albert.

Gràcies per el teu link. Com no, enllaço el teu blog al nostre. Ja sou uns quants pericos!!

Bona sort aquesta temporada. Per aquesta tarde sento molt no desitjarte-la, donat que soc aficionat de l'Athletic.

Esteu fent un gran treball i aixó mica en mica està donant el seu fruit. Continueu amb aquesta politica de club, fareu un Espanyol gran!!

Salut!

Emilio ha dit...

No me extraña que a tu padre le de el palo ir a Bcn a ver el partido. Así a ojo, calculo que entre que desde que sales de casa y llegas al estadio tardas mas o menos lo mismo que yo saliendo desde Ibiza. Pero bueno, con victorias tan sufridas como la de ayer, igual se anima y vuelve mas a menudo.

Albert Olivé ha dit...

Merci Stubbins, em sap greu per tu i per algun altre amic de l'Ath. però ahir vam mereixer la victòria des del minut 10 fins al final. Em passaré pel teu blog.

Emilio, ni mas ni menos es lo que tu dices 2:45 minutos salir de casa a buscar el bus, coger el bus y llegar a Montjuic. Pero hoy ya me ha dicho que antes de terminar la temporada quiere volver. Los plazos se van acortando y al final van a venir dos o tres partidos por temporada. Seguro cuando vea Cornella flipa, tanto como yo. Mi madre... esa se apuntaba a cada partido.

Ubaldo ha dit...

Y yo que me quejo por estar a 30 Km. del estadio, en Granollers. Que gran mérito el vuestro, pero comprendo que el sentimiento blanquiazul es muy grande y todo lo puede, o casitodo.

Anònim ha dit...

La verdad es que tiene mérito el ir cada domingo a los partidos tardando tanto en ir y venir, y más como están los accesos a BCN últimamente...

Aunque después del partido contra el Athletic, estoy muy seguro de que volverá.

Emilio ha dit...

Albert, si no hay retrasos, tardo yo menos en llegar a Montjuic saliendo desde mi casa de Ibiza, que no vosotros desde Gerona. Por eso, siempre me ha parecido de un merito extraordinario lo de los seguidores pericos que acudís al estadio saliendo desde tan lejos de Barcelona, ya sea en coche o en bus.

Albert Olivé ha dit...

Ubaldo, Ferruti y Emilio, la verdad es que ya es una rutina. A veces en segun que partido da palo ir a Montjuic pero casi siempre se encuentra un motivo para bajar.

Lo que mas me duele o me jode es cuando la gente dice que no va porque juegan tarde, porque hace frio... para mi excusas de mal pagador. El que tiene ganas de ir, esta el dia del Maccabi Petach Ticva o el dia del Madrid o Barça.

Pero bueno, cada uno mira por si mismo y se hace lo que se puede por nuestro Espanyol!