Podria entrar i parlar de fútbol i del robatori fútbolistic d'aquesta nit, però avui crec que no és moment per parlar de resultats ni de robos.
L'ho que ha passat aquesta nit a Montjuic és vergonyós. Vergonyós en molts sentits. Un any més es repeteix els actes de delinqüencia que es van viure l'any passat on seguidors del Barça han tornat a tirar bengales a la grada inferior de Montjuïc, podent així causar un dany irreparable a la vida d'algunes persones. Per sort no ha passat gran cosa i sembla a ser que no hi ha cap ferit de gravetat, però començo a estar fart que des d'aquest club es vulgui vendre a la societat catalana o espanyola que han erradicat als seus grups més ultres.
Els boixos nois segueixen existint i cada cop que hi ha partit a Montjuïc es pot anar comprovant. Potser en el seu camp els tenen amagats o no n'hi van tants com els que van als desplaçaments, però si que es veu a cada partit que es juga a l'Orinal la pancarta de Boixos.
Sr. Laporta, està segur que estan erradicats? Està segur vosté (no sé perque el tracto tant bé) que tots aquestes accions ocurregudes aquest vespre a Montjuïc, el seu club no en té cap responsabilitat? Jo no tindria la consiencia tant tranquila.
No recordo aficions amb tants bandals com la del Barça. Tots recordem lo que va passar fa uns anys en un derbi contra el Real Madrid jugat a l'orinal on tot i el llençament d'un cap de porc, multiples objectes i fins i tot alguna ampolla de wisky, el seu club va quedar indultat i no va haver de complir cap sanció. L'any passat a Montjuïc va passar el mateix i aquest any un cop més i amb més quantitat s'han tornat a reproduir uns fets totalment lamentables.
Tampoc no entenc l'actitud dels Mossos d'Escuadra. Aquesta policia nacional catalana que en teoria ens ha de defensar. Mentres els culés llençaven bengales cap a la grada inferior, ells s'ho miraven sense actuar. Una resposta molt diferent de la que hi ha hagut al final del partit, quan algun seguidor periquito s'ha atrevit a llençar una ampolla d'aigua cap a la llotja de l'Estadi Olímpic. Si, una ampolla d'aigua llençada per algun senyor gran de zona de tribuna, és molt més perillosa i amb més motiu de carrega policial que unes quantes bengales (des de la meva posició al camp n'he pogut contar 6) llençades per un grup de delinqüents amb molta mala intenció, jo no ho entenc.
Tampoc entenc com els Mossos d'Esquadra, responsables de la seguretat a la zona on es trobaven els seguidors culés, no han vigilat bé si entraven o no bengales. Això potser pot passar per alt, però no pot passar per alt i és lamentable que al minut 10 de partit, les cameres de seguretat de l'Estadi recullin imatges amb bengales apagades a la zona on es trobaben els seguidors d'aquest equip i que no hagin actuat. És molt trist i lamentable tot aquests fets.
També trobo lamentable que ara mirant l'informatiu del 3/24, la noticia important sigui la derrota del meu equip l'Espanyol, i que passin de puntentes i quasi sense fer-ne menció de les bengales tirades per aquesta gent (no m'atreveixo a dir persones).
En fi, que tot i que m'ha passat la mala llet, la impotència, la indignació... que tenia al final del partit (crec que mai havia sortit tant emprenyat d'un camp de fútbol) no m'he pogut estar d'escriure aquestes quatre ratlles.
Si això es pot denunciar legalment d'alguna manera, espero que ho facin i que es prenguin mesures importants i sense indult possible.
I per últim no vull deixar passar l'oportunitat de mostar el meu més gran rebuix als jugadors del Barça. Sabent tot el que ha passat en aquella zona de l'estadi, els hi han faltat cames per anar a dedicar-lis els gols a tota aquesta gent. No ho entenc. Això no és apologia de la violència? Sr. Etoo, a Saragossa fa uns anys vas voler marxar del camp per motius racistes i avui tu i els teus aneu a celebrar els gols amb aquests projectes d'assassins? De veritat molt lamentable. He de dir que de tot això s'en salva en Puyol que ha passat olimpicament de tota aquesta xusme.
I avui, potser a alguns que no sou pericos no ús agradarà, però soc més antibarcelonista que ahir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Des del meu lloc a La Curva també vaig poder viure i veure els vergonyosos actes d'aquells botiflers sense escrúpols; donant exemple, com sempre. Com va dir un company de grada, "si això és ser català, prefereixo ser espanyol".
Salutacions!
història i tradició, sóc català com el que més i em sabia molt greu que embrutessin un símbol com l'estelada d'aquella manera. No són catalans, són fills de puta.
Cuando me acosté anoche no sabía nada. Vamos, a eso de la 01,30 horas una persona sin querer me informó del resultado, cuando yo había puesto a grabar el partido con la intención de no enterarme durante toda la tarde de como iban.
Al saber ya el resultado, cuando llegué a casa pasé de verlo y me fui a dormir. Esta mañana, lo primero que he leído en internet ha sido tu mail y solo con ver el título, ya me he temido lo peor. Cuando he visto el video y he repasado las webs, ya lo he flipado en colores.
Desde luego, esta vez han ido mas lejos que nunca. Y no los que tiraron la bengala, sino los que con su pasividad y su mirar hacia otro lado lo han consentido.
Un abrazo amigo y ánimos, que la temporada se antoja larga.
Quan va pasar tot l'affaire del cap de porc, es va pogué veure que aquesta gent tenen impunitat per tot.
Mai son responsables de rés, i tot el que fan está ben fet. Son els escollits, la raça aria catalana. Els demés tots som jueus i hem de ser erradicats. Fins i tot als emigrants a les escoles els hi van dir... Catalunya és el Barça i Ronaldinhu... Queda tot dit. Ens hi veurem un tip per acabar amb aquesta merda de gent. Entre altres coses, per que els que haurien d'acabar amb aixó i deixar les coses clares, son els nostres polítics, els politics de Catalunya, de la nostra terra, i en canvi son els subalterns a sou del Laporta de torn... Encara som i serem nosaltres els dolents de la película. Aquella gent que intentava fugir del que els hi queia a sobre son els dolents. Els que les televisions ensenyaven com volien derribar una tanca...
Quin fàstic. Salutacions.
Història i tradició, d'acord amb tu. Però en el fet de si això és ser català, millor ser espanyol... doncs no hi estic d'acord, perque de catalans n'hi ha de bons i de dolents i d'espanyols igual.
Albert, aquesta gent s'amaga darrera l'estalada o el que faci falta, però el que són és delinqüents.
Emilio, pués incluso tenia pensado mandarte un sms si ganabamos el partido. La mala leche con la que salí del estadio ya no me permitio pensar en nada mas, que no fuese en lo fuerte que había sido todo lo que había visto aquella noche. Mi indignación fue mayúscula y aún a dia de hoy estoy bastante cabreado con todo lo acontecido.
Josep Maria, mai ho miro, però l'altre dia vaig voler aguantar-me una mica i mirar el Hat Trick de tv3. El de l'Espanyol, no és que m'agradi molt però de tant en tant el miro, el del Barça; mai. Però l'altre dia vaig voler escoltar en Laporta. Mare meva. Va dir que l'afició del Barça (deixant a part els bretols aquests) havia tingut sempre un comportament exemplar. Si en comptes d'entrevistar a n'en Laporta entrevisten a n'en Dani li haguessin tret de seguida el tema cap de porc i tot el públic encrispat i tirnat objectes. Era en Laporta, per lo tant el presentador va callar i li va donar la raò.
Esta claro que esta gente tienen impunidad para hacer lo que quieran, pero no consegurián amedrentarnos. Ahora más que nunca....forza mágico espanyol!
Un saludo.
http://sentimientoperico.blogspot.com
Albert, como lo puse a graba y en previsión de sms de amigos como tu por ejemplo, me dejé el móvil en casa ja ja ja.
David, només espero que aquests dies tallin caps. No pot ser que els mossos i les autoritats es quedin tant panxos després de l'ho de dissabte.
Emilio, jo no sé com pots aguantar sense saber el resultat. A mi em sembla que ni al casament de la meva germana ni a cap festa especial, podria evitar portar la radio i enterar-me del resultat del derbi. Lo tuyo si que es tener huevos!
Sinceramente, pensé que sería peor. La verdad es que lo llevé muy bien, y eso que mi hermana mayor cada dos por tres se acercaba a preguntarme si quería saber como iban, ya que ella si que se habìa enterado. Por cierto, en aquel momento íbamos ganando, por lo que luego la desilusión hubiese sido mucho peor.
Publica un comentari a l'entrada