divendres, 24 d’abril de 2009

Un Sant Jordi diferent

Estic treballant en torn de nit i per tant he anat a dormir a les 7 del mati del dia de St. Jordi. M’he hagut d’aixecar més aviat del compte perquè a la tarda tenia un curset de tres hores a la feina.

Sortint de la feina a 2/4 de 7 he anat cap a comprar la rosa per la mare i cap al pis. Tenia molta son, estava cansat i anava cap al pis pensant en que em tombaria en el sofà i dormiria un rato, si no la nit seria molt llarga i dura. Però clar jugava l’Espanyol a les 8 del vespre. Jo em deia que era igual i que a mitja part quan em despertes ja sabria el resultat momentani. Total que m’he emmerdat a mirar internet i he acabat entrant a rojadirecta per veure el partit.

De dormir... res de res. Juga l’Espanyol i no hi ha res més important en aquest moment. A mitja part si, he hagut de parar l’ordenador i cap a casa dels meus pares que em tenien preparat el sopar. Amb la radio a tot taco a la cuina de casa i esperant a veure si sentenciàvem el partit. Ha arribat el 0-2 i he anat cap a dalt tranquil a rentar-me les dents i creient que tot estava fet per avui. Mentre, he sentit el meu pare cridar gol, si el tercer.

A partir d’aquell moment he desconectat d’Sporting i ja he començat a pensar amb el Betis i l’ho important que seria aquesta victòria. Ja he començat a sumar punts, a veure quants ens en falten... suposo el que tots. Potser si que és trist que mentre estem acabant un partit solucionat ja estigui patint pel següent. Alguns donarien la salvació per feta, però jo encara no ho veig clar.

He escoltat el final del partit en el cotxe camí de la feina, on he arribat amb un somriure d’orella a orella i pensant que tot i no tenir-ho fet, ara ho tenim molt més a prop.

A la nit, la son que tenia a les 7 de la tarda, no ha aparegut en cap moment. Ara son les 6 i pico del mati i seguiria despert i saborejant la victòria i amb ganes de que arribi diumenge a les 5 de la tarda per poder cridar, animar i cantar tot el que faci falta pel nostre Espanyol.

No ens podem rendir. Ara segur que s’apuntaran al partit contra el Betis força gent que ha estat amagada durant tot aquest temps. Jo els hi preguntaria que on eren fins ara, però com que encara no tenim res fet i necessitem fins l’últim alé de l’últim perico, vull veure Montjuic ple a rebossar aquest diumenge i tot el que queda de lliga

Endavant Espanyol. Ja t-ho vaig dir i ho segueixo dient: Pots contar amb mi.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí Albert, jo també vaig veure el partit per internet però a la segona part hem va dir que ja havia exhaurit el temps gratuit i no vaig veure els dos últims gols. Vaig haver de posar la ràdio... Quina alegría!
Ha veure si puc venir el diumenge que ve, tot i que tinc una feina mig emparaulada, potser els hi diré que un requisit indispensable és que hem deixin un últim diumenge per anar a animar l'Espanyol!

Emilio ha dit...

Queda un mundo todavía, pero fue un victoria importantísima.

Yo no doy nada por hecho. Estamos en descenso y hay que seguir sacando puntos, muchos puntos, para salvarnos.

A ver si el domingo podemos seguir sumando.

Un saludo Albert.