dimarts, 15 de setembre del 2009

Estadi dels somnis

El dissabte vaig comprar el dvd conmemoratiu de la inauguració de l'Estadi. Amb la ceremònia d'inauguració i el partit contra el Liverpool.

Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.

En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.

Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.

Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.

De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.

Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.

Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????

Endavant Espanyol!!!

4 comentaris:

Emilio ha dit...

Algún día Albert, algún día conseguiremos que la felicidad dure mas allá de un mes e incluso mas allá de una temporada completa. Algún día, tenlo por seguro.

Tot Montmeló ha dit...

Espero que sigui com diu l'Emilio... perquè és molt trist tenir a sobre una mala sort que ens digui que sempre que tinguem una gran alegria, ens la fotrà a terra... En fi, hi haurem de confiar cegament.

PeRiCuS GoLfUs ha dit...

... tot i així, es demostra la voluntat i tossuderia nostra, Albert. El més fàcil és triar el camí dels vencedors, dels que sempre guanyen coses, dels que surten contínuament per la tele, dels que es consideren més de tot..., nosaltres potser em après a tirar endavent a hòsties i amb totes les travetes possibles, però això ens fa més forts i segurament més convençuts del nostre sentiment.
Pit i collons i sempre endavant !!!

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu