La Bandera de Sant Gregori

D'aquesta foto ja en fa uns quants mesos, concretament el dia que ens vam enfrontar al Werder Bremen en el partit d'anada de les semifinals de la copa de la UEFA. En aquells moments podies veure en diferents pobles o ciutats de Catalunya banderes i bufandes de l'Espanyol en els balcons, teulats...

A hores d'ara la veritat és que no s'en veuen tantes, però un dia que vaig anar a Girona i amb l'autopista plena de gom a gom, va coincidir que vaig estar una bona estona parat a la zona de Sant Gregori. Mirant les cases que quedaven a la meva esquerra em vaig adonar que una mica allunyada de mi en un teulat onejava una gran bandera blanc i blava de l'Espanyol. Em va agradar haver trobat aquell emboç de trànsit en aquell moment. Ara cada cop que passo per aquella zona giro el meu cap un moment per poder veure la bandera com tot i el fred, la pluja o el vent que pugui fer la zona segueix onejant.

Amb això n'hi ha prou per posar-te la pell de gallina. Des d'aquí dono les gràcies a aquest anònim perico per alegrar-me alguna tarda o matí a l'autopista AP-7.

Endavant Espanyol!!!!!

Són Ignorants

Com cada any per aquestes dates arriben les parades de Nadal i els ja famosos caganers. Aquest any l'empresa http://www.caganer.com/ han decidit donar-nos l'oportunitat als pericos de poder tenir en els nostres pesebres, lleixes o en qualsevol lloc de la nostra casa un caganer perico. Aquest no és altre que el nostre gran capità Raul Tamudo.

Podem donar-lis les gràcies per haver-se decidit a donar aquest pas i fer el nostre caganer.

Jo suposo que les empreses dedicades a la venda de productes relacionats amb el mòn dels esports i clubs esportius, no ens donen gens de bola perque pensen que els pericos som "quatre gats", com reflexava el còmic del que va sortir el gat perico i més tard el nom de periquitos que portem amb molt d'orgull tots nosaltres. Ara bé, amb aquest caganer s'ha demostrat que quan els pericos tenim l'oportunitat de comprar algun objecte, emblema o qualsevol cosa relacionada amb l'Espanyol hi acodim amb massa. Segurament s'estan fent creus que el caganer Tamudo sigui molt més venut que qualsevol lider polític o que qualsevol altre jugador de fútbol d'algun altre equip.

Ara si s'en volen donar compte, veuran que vendre Espanyol també dona benefici, i el que m'agrdaria a mi és que a partir d'ara les botigues dedicdes a vendre el material que parlava en el paragraf anterior donessin el pas i possesin samarretes, bufandes o tota classe de material en els seus aparadors, igual que fan amb Barça o Madrid. Estic segur que s'endurien més d'una sorpresa.

Els pericos abans que res som fidels a uns colors, orgullosos del nostre club i per més que les coses vagin malament seguirem comprant tot el relacionat amb els nostres.

Per lo tant botiguers de Catalunya decidiu-vos d'una vegada a apostar per nosaltres!!!!!!! A Torroella ja fa uns quants anys que la Pastisseria Batlle fa mones de Pasqua amb l'escut de l'Espanyol i amb el periquito como a ninot de regal.

Molb bon any 2008 a tothom i ENDAVANT ESPANYOL!!!

Nadal de Champions

De moment anem pel bon camí i arribem a l'aturada nadalenca en zona Champions. Qui ens ho havia de dir quan vam començar la lliga contra el Valladolid i després de l'empat contra el Betis.

Tanquem un any el 2007 amb bon gust. Final de la lliga passada sense problemes, copa de la UEFA sensacional i ara un final d'any amb tres punts més en un camp difícil com és el Vicente Calderón.

Espero que de cares al 2008 les coses segueixin anant bé i a veure si podem acabar la lliga en aquesta posició o millor encara i no haver de fer fase previa de la Champions. De totes maneresn o tirem coets i anem partit a partit. A veure si contra el Villarreal segueix la super ratxa de 13 partits sense perdre; 14 contant els de copa, i anem agafant números per participar l'any vinent a la Champions.

Desitjo a tots felices festes i un bon any 2008.

Salut Pericos i Endavant Espanyol!!!!!!!!

Regust Amarg

Del partit de diumenge no sé si s'en poden treure gaires conclusions, i si és que s'en pot treure alguna, quasi totes les que em venen a la ment són negatives.

Podem començar dient que un partit que es té quasi finiquitat amb un 1 - 3 en el marcador, no s'hauria d'arribar al final sense els 3 punts al sarrò. Això és més important encara quan ja ha passat moltes vegades aquesta lliga i també en els minuts finals. Partits contra Betis, Mallorca, Recre en són una mostra. El dia del Sevilla ho vam salvar al final.

Però bueno, no podem només enumerar les coses negatives, per altra banda estic content perque es continua demostrant que aquest equip és capaç de remuntar partits que es posen d'esquenes només de començar; Barça, Bilbao, València... els vam començar perdent en els primers minuts de joc i finalment no n'hem perdut cap d'aquests.

També és de lloar el gran joc que va fer l'equip a la primera part i més encara els grans gols que va marcar en tan sols 15 minuts.

Cal dir que també hem guanyat alguns partits en els últims minuts, per lo tant potser la balança s'equilibra. Jo diria que l'any passat vam tenir força sort en els últims minuts d'alguns partits (això si, vam buscar els gols i no vam defallir en l'intent); ara de memòria em venen el partit contra Ath. Bilbao, Betis i segurament que algun altre, aquest any també amb l'Ath. Bilbao i Sevilla.

Nota negativa... després d'anar a Saragossa i despedir així els 29 anys, el dilluns vaig començar els 30 amb un costipat impresionant que encara em dura. Espero estar bé pel cap de setmana, que si bé no podré anar a Montjuic, que almenys em deixi celebrar amb els amics aquesta edat, que pel fet de ser un nº rodo sempre sembla més important que normalment. Jo dic que lo important és anar sumant i no importa els anys que facis si no com els aprofites i disfrutes.

Dissabte arriba el Levante... partit a priori senzill, però igual que a Saragossa després de marcar el 3er gol en volia més perque sabia el que podia passar, també aquest cop contra el Levante passa el mateix. Un equip a priori molt senzill, amb més estadistiques negatives cada dia que passa, però tots sabem que quan arriben partits com aquests a Montjuic les coses no són fàcils si no ho comenem a encarrilar des de bon principi.

A veure si les coses no es torcen i continuem fregant la linia de la Champions fins al final de la primera volta, només així podrem fer coses grans a final de temporada.

Que segueixi la ratxa!!!!!!

El Derbi

Content! Així és com estic després del derbi d'aquest vespre a Montjuic. Normalment no hagués celebrat un empat, però després de veure com ha anat el partit, hem obtingut un bon resultat. Ells són els que marxen amb la sensació d'haver deixat perdre dos punts i estar dos punts més lluny del lideratge.

Amb aquest ja són 3 derbis sense coneixer la derrota i esperem que continui la ratxa. La primera part ha sigut molt dolenta, mira que em costa reconeixer aquestes coses, però per moments semblava que estava veient un rondo del Barça. Això si, aquest equip sense Messi no és tan equip.

L'ambient a Montjuic... els moments abans de començar el partit m'ha recordat la final de Mestalla. Durant el partit una mica de tot, però s'ha de reconeixer que costa molt animar si l'equip no hi posa de la seva part i això ha fet que la primera part a la graderia (almenys la meva banda) hagi sigut una mica freda.

Les entrades a mitat de preu sembla que han fet efecte i que les han utilitzat pericos. Feia molts derbis que no veia tants pocs culers (no n'he vist cap) barrejats en mig de les grades dels pericos.

Boixos Nois; existeixen. Patètic el comportament de l'afició culé durant el minut de silenci i també patétic el llençament de objectes i de bangala des de la seva grada, cap a la zona on hi havia els pericos. Molt trist.

Jo estic content i la veritat és que vist lo vist ja en tinc prou. Ara anem a Saragossa; potser hi vaig. I allà s'ha d'anar a guanyar si seguir amb aquesta super ratxa que portem amb 10 partits sense perdre.

Endavant Espanyol!!! Endavant afició!!!

PD. Al arribar a Montjuic he tingut feina a trobar gent de qui tenia el seu carnet i m'ha sigut impossible voltar massa. Especialment per l'Emilio, nos vemos en otro partido si el ajetreo y los nervios de antes del partido lo permiten. Un abrazo.

Per mi és el DERBI

Aquest dissabte arriba el derbi. Aquell partit que no ens volem perdre per res del mòn i que fem els possibles i impossibles per anar-hi. Des de fa dies que no he compromés el dia 1 ni 2 de desembre perque és dia de derbi.

Aquesta setmana a la feina tothom farà la conya i dirà que a veure que fem... jo no m'ho agafo amb conya, per mi és vida o mort. Per mi és el tot. Per mi és veure el meu estimat equip per davant del Barça. Per mi és poder dir-lis de tot als culés tant bon punt saltin al camp. Per mi és un estat de nervis durant més de 90 minuts. Per mi és somiar amb el partit. Per mi és el DERBI.

Avui m'ha agradat que gent amb la que estava dinant em diguessin que cada cop són menys del barça i que cada cop senten més simpaties per l'Espanyol. El dvd i moltes altres pantomimes fan al Barça més gran, però també fa que gent més espavilada se n'adonin que no tot és el Barça i que s'està menys preant a molts altres clubs.

Per ells, per tots els anticulés que van sortint de l'armari, per tots els pericos que també fan sentir la seva veu, per tots nosaltres; aquest partit s'ha de guanyar.

Avui en Suke m'explicava que a l'Aplec de Sta. Caterina aquest matí li ha preguntat a un nen que de quin equip era i el nen tot decidit ha dit que de l'Espanyol. Es veu que el pare ha al.lucinat. Doncs el que hem d'intentar és que dissabte a la nit quedin al.lucinats i que diumenge al matí al veure la classificació vegin que estem per davant d'ells. Això és el que hem d'aconseguir que vegins.

No obstant si no ho podem aconseguir, nosaltres seguirem siguent igual de pericos que fins ara. Igual de pericos que abans i després de la final de Glasgow, igual de pericos que el dia de la Real Societat, igual de pericos que sempre, perque la força d'un sentiment és molt més que qualsevol derrota o victòria.

Per nosaltres i per tots; ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!

Demà partit

Demà contra l'Athletic a Montjuic serà un partit diferent. Després d'uns 22 anys més o menys tornaré a veure un partit de l'Espanyol al nostre camp amb el meu pare. És reaci a anar a fútbol. Tot i ser pericu (no ho és tant com jo, ni molt menys) li costa molt i no li agrada massa això d'anar a bcn a veure l'Espanyol. La última vegada tenia jo uns 7 o 8 anys i va ser un Espanyol / Real Societat a Sarrià. Erem el pare, jo i el meu avi. Demà seran el meu pare, la meva mare i jo.

De totes maneres la de fa 22 anys no va ser l'última vegada que vaig veure l'Espanyol amb ell. L'última va ser a Vilatenim. El recordo com el partit de la tramuntana. Quin vent que feia, fins i tot va estar a punt fer caure a n'en N'Kono en un dels seus serveis de porteria. Vam perdre 1 a 0 amb el Figueras.

A veure si demà guanyem i s'animen a tornar.