Ja hi he estat

Va ser el dissabte dia 18 de juliol. Aquell dia estavem citats a l'Estadi de Cornellà - El Prat a una reunió de la FCPE, per parlar del nou emplaçament dels autocars.

No vaig tenir gaire sort, perque tot i que vaig poder veure l'estadi per dins, fer alguna foto... la reunió es va anar allargant i quan va ser l'hora de passar a veure els vestidors, el camp de gespa que hi ha sota la grada per l'escalfament dels jugadors, anar a peu de gespa... vaig haver de marxar a correcuita cap a Montjuïc a fer cinc nous carnets de soci.

M'hagués agradat poder acabar de fer tota la visita a casa nostre, però en aquell moment era més important acabar de fer les gestions com a president de penya. A vegades passen aquestes coses, tens la sort de poder veure l'Estadi abans que molta gent, però arribat el moment tampoc ho pots disfrutar al màxim perque vens de lluny i no et pots permetre el luxe de que et tanquin el punt d'atenció al soci i haver de tornar un altre dia.

En fi, ens hi veurem tots plegats el dia 2 d'agost. Aquell dia si que serà per disfrutar-ho, emocionar-nos... serà un dia especial i ja no tant pel Nou Estadi de Cornellà - El Prat, si no que veure tanta gent contenta, feliç... emocionarà a qualsevol.

Endavant Espanyol!

El mercat

Aquest any l'Espanyol m'està sorprenent positivament. Estem concretant els fitxatges que volem i sembla ser que aconseguim lligar totes les primeres opcions que tenim.

No obstant el problema està en les baixes que s'han de realitzar de cares a la temporada entrant. Estem a punt de començar la pretemporada i tenim una plantilla amb masses jugadors. De moment es parla bastant però no hi ha res concret. Això no crec que sigui massa positiu perque poc rendiment econòmic treurem de les possibles ventes. I pitjor quan haguem de donar baixes a jugadors que finalment marxaran amb la carta de llibertat.

No obstant, estic content em com s'estan fent les coses des del club. Si no han marxat jugadors és perque no han arribat ofertes importants. I; Sergio Sánchez o Luís García només poden marxar si es paga un preu raonable, si no... doncs que es quedin aquí que tenen qualitat per jugar al nostre Espanyol.

Estem a punt de començar una nova etapa en el nostre club i esperem sigui molt positiva.

Ara i sempre: ENDAVANT ESPANYOL!!!!

Parlant del Nou Estadi

He estat escoltant el programa de Sergi Mas a la Com Radio. Fet des del Nou Estadi de Corenllà - El Prat. En el programa han entrevistat a n'en Dani i han parlat bastant del Nou Estadi i el que significarà per l'espanyolisme.

Han parlat de que segurament molta gent ploraria a l'entrar-hi... Jo he plorat molt poques vegades per l'Espanyol i només una en el camp de fútbol, no ha sigut presisament ni per cap salvació, cap ascens, consecució de copes del Rei, subcampionat de UEFA... les meves llagrimes sempre han sigut d'emoció, d'orgull... Just abans de començar el partit a Glasgow i veure tanta gent perica i aquella gran bandera que baixava des de l'ho més alt de la tribuna lateral cap a la gespa va fer que plorés com una magdalena... mai havia viscut alguna cosa així. Les altres llagrimes caigudes per l'Espanyol han sigut a casa veient algun video de la història del club, de l'afició... però estic segur que el dia que entri a Cornellà tornaré a plorar. Ja avui escoltant el programa i quan en Sergi Mas l'hi ha demanat a n'en Dani que definis diferents persones o coses amb poques paraules i ha dit: Cornella - El Prat: Casa nostre... els ulls ja se m'han tornat a humitejar.

El dia 2 d'agost serà un dels més recordats a la meva vida!

SALVATS!!!!

Des de dissabte al vespre que tenia ganes de penjar un comentari en el blog. Llastima no tenir l'ordenador en aquell moment perque amb calent aixó hauria pogut ser una bomba de rellotgeria. I la veritat que hagués molat.

Avui llegint tots els meus post des del partit al camp del F.C. Barcelona, torno a reviure tot el que em va passar pel cap en cada un d'aquests moments. Moments dolents, de patiment, de remuntada, de veure-ho quasi tot perdut, de veuren's prop de segona... però sempre amb una petita espurna d'esperança encaminada cap a la salvació. Una salvació que hagués firmat per l'últim partit i en l'últim segon del temps afegit de la lliga, però que fa un parell de setmanes ja no podia esperar més.

Tinc ganes de dedicar la salvació a tots els que volien el POKER. No sé si tindran trebol; espero amb tot el meu cor, ànima, cervell i el que faci falta, que no l'aconsegueixin. Però el que no tindran és el preuat descens de l'Espanyol. Aquesta l'han perduda. Un cop més i com és lògic en ells ho donaven tot per fet ja fa una colla de mesos. No sé si recordeu el flequer de davant del pis que als vols del mes de gener ja em va dir "no ús en sortireu pas". Tots ho donaven per fet. Tot ho donen per fet abans de passar. I un cop més es menjen una merda.

Els pericos que de patir en sabem, o si més no hi estem acostumats, vam anar amb massa cap a Villarreal, Pamplona (no vaig poder ser-hi), Sòria i Madrid. A Montjuïc hem fet bones entrades des del dia del Deportivo. I la cosa ha anat molt bé.

Impensable era aconseguir tot el que haviem previst per les últimes 10 jornades. 6 victòries, 2 empats i 2 derrotes. Guanyar tot el de casa. Pot semblar fàcil però jo pensava perdre algun punt; i treure dos empats a fora, cosa menys complicada, però com que també tenia previst fallar a casa feia falta sumar també alguna victòria. En fi, que ho hem aconseguit abans del que pensavem.

Acudits varis: Hi ha l'Espanyol??? Si ara baixa. (Culés!!!!!!!!!!! no s'ha complert; no podem baixar). L'Espanyol en una muntanya on ressona l'eco: Som de primera era era era... I una merda culés!!! Som de primera i ho seguirem siguent!!! A la Molina practicant descens???? Jajajajaja. Foteu-vos!

Grups de facebook: Per un Espanyol - Girona a l'Estadi de Cornellà. També haurà d'esperar a que el Girona puji a primera.

En fi que som dia 26 de maig, falta una jornada per acabar la lliga i estem salvats.

ENDAVANT ESPANYOL!!!!!

Supersticions

Fa uns dies havia deixat les supersticions de banda i tant em feia quins pantalons, quina samarreta... en definitiva, que em posava per anar a Montjuïc. Pensava que tot això havia passat i que les supersticions m'havien abandonat. Tant em feia que portés, m'havia autoconvençut de que tant era, i en realitat crec que si, que tan és el que em posi el que resultat serà el que hagi de ser i punt.

Però nois, demà és un partit vital, un d'aquells on podem deixar-ho tot solucionat. Avui em volia posar uns pantalons curts de l'Espanyol, i no, no m'he atrevit. Amb aquests pantalons vam tenir molt mala ratxa i no m'atreveixo a posar-m'els ara. Ja estic pensant quina samarreta posar-me demà per anar a fútbol. La de la UEFA 2007 o la de la temporada passada. Dilemes.

Ja estic mirant quina gent ve a l'autocar i quins resultats hem aconseguit amb ells. Per una banda ve un noi que aquests últims partits no ha pogut venir i ell mateix no sap si venir, però clar, un dia així no pot fallar ningú. Sense ell hem encadenat la remontada impossible. Per altra banda venen els meus pares. Només han vingut una jornada a Montjuïc i va ser l'any passat i també pressisament contra l'Ath. de Bilbao. Coincidencies del destí i que si pot ser el resultat es repeteixi. Victòria perica.

Ai... no sé vosaltres però aquestes supersticions ens mataran i l'Espanyol encara més!

Un Sant Jordi diferent

Estic treballant en torn de nit i per tant he anat a dormir a les 7 del mati del dia de St. Jordi. M’he hagut d’aixecar més aviat del compte perquè a la tarda tenia un curset de tres hores a la feina.

Sortint de la feina a 2/4 de 7 he anat cap a comprar la rosa per la mare i cap al pis. Tenia molta son, estava cansat i anava cap al pis pensant en que em tombaria en el sofà i dormiria un rato, si no la nit seria molt llarga i dura. Però clar jugava l’Espanyol a les 8 del vespre. Jo em deia que era igual i que a mitja part quan em despertes ja sabria el resultat momentani. Total que m’he emmerdat a mirar internet i he acabat entrant a rojadirecta per veure el partit.

De dormir... res de res. Juga l’Espanyol i no hi ha res més important en aquest moment. A mitja part si, he hagut de parar l’ordenador i cap a casa dels meus pares que em tenien preparat el sopar. Amb la radio a tot taco a la cuina de casa i esperant a veure si sentenciàvem el partit. Ha arribat el 0-2 i he anat cap a dalt tranquil a rentar-me les dents i creient que tot estava fet per avui. Mentre, he sentit el meu pare cridar gol, si el tercer.

A partir d’aquell moment he desconectat d’Sporting i ja he començat a pensar amb el Betis i l’ho important que seria aquesta victòria. Ja he començat a sumar punts, a veure quants ens en falten... suposo el que tots. Potser si que és trist que mentre estem acabant un partit solucionat ja estigui patint pel següent. Alguns donarien la salvació per feta, però jo encara no ho veig clar.

He escoltat el final del partit en el cotxe camí de la feina, on he arribat amb un somriure d’orella a orella i pensant que tot i no tenir-ho fet, ara ho tenim molt més a prop.

A la nit, la son que tenia a les 7 de la tarda, no ha aparegut en cap moment. Ara son les 6 i pico del mati i seguiria despert i saborejant la victòria i amb ganes de que arribi diumenge a les 5 de la tarda per poder cridar, animar i cantar tot el que faci falta pel nostre Espanyol.

No ens podem rendir. Ara segur que s’apuntaran al partit contra el Betis força gent que ha estat amagada durant tot aquest temps. Jo els hi preguntaria que on eren fins ara, però com que encara no tenim res fet i necessitem fins l’últim alé de l’últim perico, vull veure Montjuic ple a rebossar aquest diumenge i tot el que queda de lliga

Endavant Espanyol. Ja t-ho vaig dir i ho segueixo dient: Pots contar amb mi.

L'autocar ha dit prou

Aquesta tarda en el partit viscut a Montjuïc contra el Ràcing tot ha anat molt bé, però al arribar al bus... no s'engegava. Es veu que ens hem quedat sense bateria i hem hagut d'estar a la Montanya Màgica fins a les 10 de la nit que han vingut els del servei 24 hores a fer el pont.

Mentre he vist el que mai havia vist, Montjuïc buidant-se de gent, autocars i més autocars de turistes amunt i avall, la montanya anant-se enfosquint amb el sol desapareixent poc a poc... i fins i tot les banderes que marquen la classificació a aquella hora del vespre encara seguien posades.

Sort de la victòria perque si no tot hagués fet molt de pal. Al principi ens ho hem pres amb resignació, amb "caxondeo" i fins i tot amb càntics de l'Espanyol. Alguns s'han assegut en una parada de bus turistic a fer la butifarra amb un joc de cartes que portava algu. Peró més tard han començat els nervis. El no entendre perque un servei 24 hores tarda 3 hores en assistir un autobus sense bateria...

En fi, ara prop de les 12 de la nit he arribat a casa i estic content perque a la classificació veig que l'equip està a tant sols 4 punts de la salvació.

Ojala l'aconseguim!!!