dimarts, 15 de maig del 2007

Demà és el gran dia!

Hem arribat a dimarts i queden molt poques hores per marxar cap a Glasgow. La veritat és que des de la tornada de semifinals fins ara m'han passat els dies volant. No he tingut temps per quasi res. Com ja vaig dir en el post anterior, a partir del dijous mateix acabant la semifinal contra el Werder Bremen el mòbil de la penya no va parar de sonar. Trucades i més trucades i començar a fer la llista de Glasgow.

Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.

Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.

Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.

Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.

Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.

No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.

Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.

ENDAVANT ESPANYOL!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

els de l'espanyol no podeu anar al lloc, feu pena. VISCA EL BARÇA

Elwood ha dit...

No facis cas, noi. Jo vaig patir els penals de Sevilla i la repasada d'Atenas i per aixó entenc el sentiment que patiu. I em sap greu. Pels meus veins que van estar a Leverkusen i ahir a Glasgow i per veure a la tele com van patir els del camp i els del aeroport. Tant de bó sortiu endevant d'aquest pal tan fort.
Tot i els imècils de sempre que de quatre crits d'ànim en dediquen dos al Barça i tot i la CAGADA del valverde amb els cambis.