3-0 a un altre equip alemany. La veritat és que és un gran resultat pel partit de tornada i que el que tots desitjavem era no encaixar cap gol i ho vam aconseguir. No obstant, parles amb els pericos i no n'he trobat ni un (jo el primer) de donar per passada l'eliminatoria de semis. Tots tenim molt present la final de l'any 88. Això crec que és important i encara ens farà més forts de cares a la tornada i la possible final. A la banqueta hi ha un damnificat d'aquella fita històrica del club. Ningú millor que ell recorda el que va passar. Segur que anem a Bremen amb ganes d'intentar aguantar el resultat però sense renunciar a l'atac.
Ahir va ser impresionant. La bogeria ja es va començar a palpar a les 5 quan vaig pujar a l'autocar. Vam anar cap a Verges, l'Escala, Viladamat... un llarg etc. de pobles fins arribar a la sortida de Girona Sur on ens esperaven companys pericos de la penya i d'altres que tambés es van unir a nosaltres en aquest desplaçament.
Dins l'autocar no paravem de cantar animar i fins i tot el nostre amic Jordi va radiar algun que altre gol des del micro del bus. Amb tot i això vam haver de fer una parada tècnica a l'autopista per descarregar bufetes. No havia passat gairebé mai però lo d'ahir va ser impresionant. Apa cap avall i a descarregar! La cervesa començava a fer els seus primers efectes. L'Antonio el xofer perico de la penya es començava a donar compte que havia fet curt de cerveses i que li sobraven coca coles a la nevereta del bus.
Anavem molt bé de temps, però al arribar a la ronda... cua i més cua. No sé perque però no em vaig posar nerviós en cap moment. Tenia clar que arriberiem a temps tot i que molt més tard de lo normal. Vam arribar al cementiri de Montjuic i la cua de cotxes era interminable. Finalment arribavem a Montjuic, reperteixo més carnets a amics socis de la penya que ja eren a Barcelona i entrem cap dins.
L'especte de l'Estadi impresionant. Viuriem una altre gran nit de joia i l'aficiò com sempre en aquestes ocasions no va fallar. La veritat és que amb els primers 15 minuts de partit em vaig acollonir, els alemans jugaven bé i no ens deixaven fabricar joc, però a partir del gol anul.lat a n'en Jarque, les coses van començar a canviar per bé. Bon joc, bona estrategia i gols!
Al final cap a casa i pensant amb la tornada a Alemanya. Aquest cop no hi podré anar. No puc demanar festa a la feina i 275 euros són masses calés si després vull anar a Glasgow en cas d'arribar a la final. Ho viuré des de casa i més tard ja des de la feina on ja m'he demanat començar a treballar una mica més tard, pel seu bé. De 10 a 11 de la nit, seria incapas de fer res bé. Qui pot treballar escoltant al nostre Espanyol? A partir de llavors, em fa por, però al mateix temps tinc moltes ganes que el meu mòbil comenci a sonar. Gent de la penya demanant places i entrades per anar a Glasgow.
Però bueno per tot això encara queda força i hem de passar una setmana. Una setmana tranquils i sense tanta por com fa 15 dies amb el Benfica. Ho tenim molt més fàcil; ho sabrem aprofitar????
Anims a tots i endavant Espanyol!!!!
