divendres, 27 d’abril de 2007

SENSACIONS D'UN 3 A 0


3-0 a un altre equip alemany. La veritat és que és un gran resultat pel partit de tornada i que el que tots desitjavem era no encaixar cap gol i ho vam aconseguir. No obstant, parles amb els pericos i no n'he trobat ni un (jo el primer) de donar per passada l'eliminatoria de semis. Tots tenim molt present la final de l'any 88. Això crec que és important i encara ens farà més forts de cares a la tornada i la possible final. A la banqueta hi ha un damnificat d'aquella fita històrica del club. Ningú millor que ell recorda el que va passar. Segur que anem a Bremen amb ganes d'intentar aguantar el resultat però sense renunciar a l'atac.


Ahir va ser impresionant. La bogeria ja es va començar a palpar a les 5 quan vaig pujar a l'autocar. Vam anar cap a Verges, l'Escala, Viladamat... un llarg etc. de pobles fins arribar a la sortida de Girona Sur on ens esperaven companys pericos de la penya i d'altres que tambés es van unir a nosaltres en aquest desplaçament.


Dins l'autocar no paravem de cantar animar i fins i tot el nostre amic Jordi va radiar algun que altre gol des del micro del bus. Amb tot i això vam haver de fer una parada tècnica a l'autopista per descarregar bufetes. No havia passat gairebé mai però lo d'ahir va ser impresionant. Apa cap avall i a descarregar! La cervesa començava a fer els seus primers efectes. L'Antonio el xofer perico de la penya es començava a donar compte que havia fet curt de cerveses i que li sobraven coca coles a la nevereta del bus.


Anavem molt bé de temps, però al arribar a la ronda... cua i més cua. No sé perque però no em vaig posar nerviós en cap moment. Tenia clar que arriberiem a temps tot i que molt més tard de lo normal. Vam arribar al cementiri de Montjuic i la cua de cotxes era interminable. Finalment arribavem a Montjuic, reperteixo més carnets a amics socis de la penya que ja eren a Barcelona i entrem cap dins.


L'especte de l'Estadi impresionant. Viuriem una altre gran nit de joia i l'aficiò com sempre en aquestes ocasions no va fallar. La veritat és que amb els primers 15 minuts de partit em vaig acollonir, els alemans jugaven bé i no ens deixaven fabricar joc, però a partir del gol anul.lat a n'en Jarque, les coses van començar a canviar per bé. Bon joc, bona estrategia i gols!


Al final cap a casa i pensant amb la tornada a Alemanya. Aquest cop no hi podré anar. No puc demanar festa a la feina i 275 euros són masses calés si després vull anar a Glasgow en cas d'arribar a la final. Ho viuré des de casa i més tard ja des de la feina on ja m'he demanat començar a treballar una mica més tard, pel seu bé. De 10 a 11 de la nit, seria incapas de fer res bé. Qui pot treballar escoltant al nostre Espanyol? A partir de llavors, em fa por, però al mateix temps tinc moltes ganes que el meu mòbil comenci a sonar. Gent de la penya demanant places i entrades per anar a Glasgow.


Però bueno per tot això encara queda força i hem de passar una setmana. Una setmana tranquils i sense tanta por com fa 15 dies amb el Benfica. Ho tenim molt més fàcil; ho sabrem aprofitar????


Anims a tots i endavant Espanyol!!!!

5 comentaris:

Emilio ha dit...

Albert, las coca-colas nunca sobran. En todo caso lo que falta es whisky y hielo para acompañarlas ^_^

Amigo, vaya noche tuvimos. Al final llegué por los pelos debido al caos aereo del aeropuerto de barna, pero llegué.

Spitfire ha dit...

Ai la cervessa... a saber quantes en deuria beure jo abans d'entrar a l'Estadi... ^^

Jo crec que encara no sóc plenament conscient del que vam fer dijous; tenim peu i mig a Glasgow. Això sí, cal ser prudent! Una abraçada!

Anònim ha dit...

Ya nos tomaremos unas cervecitas todos los blogeros en glasgow, ojala!!! Un saludo..

Guim ha dit...

Jo puc dir que en Spitfire va veure més d'una cerveseta...jajaj! A Glasgow les veurem tots plegats! Salut i Espanyol!

Spitfire ha dit...

Felicitats a tots el pericos... avui és un dia històric! Salutacions BiB!