Dissabte quan va acabar el partit, a diferencia de molts periquitos, jo no estava del tot content. Veure com ens havien robat i com ens havien pres el pèl, em va posar de molta mala llet. Aquell partit el mereixiem guanyar. Amb fores de joc inexistents pitats en contra nostra, un gol amb la mà i elevat per tots els periodistes més coneguts de Catalunya, falta a Jarque en el segon gol, penalty de Zambrotta sobre Jarque a la segona part. Em poden dir que hi va haver un penal de Kameni a Etoo... que es queixin, però no més que nosaltres.
Tot això afegint comentaris que vaig buscar per la radio (sr. Basté, company del sr. Puyal...) i la portada del Punt del dia següent em van acabar de posar de mala llet.
Finalment vaig decidir escriure aquesta carta al diari El Punt.
FORESTER EN EL MEU PAÍS
“Final fatídic” titular inadequat pel diari de diumenge. No sé si sabeu que molts catalans periquitos, més dels que ús penseu i que no combreguem amb aquest pensament únic que es vol imposar a Catalunya, vam estar una mica més contents al finalitzar el partit.
Dic una mica més contents perquè l’alegria total l’haguéssim aconseguit si l’àrbitre no hagués donat el gol amb la mà del Sr. Messi. Això em sap greu, però encara és pitjor veure com en tots els mitjans aquest fet passa bastant desapercebut.
Em sap greu un cop més veure, com un gol en l’últim minut del meu equip, és mal vist per tota la premsa, ràdios, televisions públiques i privades del nostre país; Catalunya. Un equip lluitador, amb ganes, amb gent de la casa i que al cap i a la fi va posar més ganes en guanyar el derbi (per nosaltres encara és el derbi) que no pas el rival, qui s’hi jugava tot un títol de lliga. Sentir un company d’en Puyal dient a l’inici de la segona part que Messi hauria de fer un altre gol amb la mà ja és el colofó a tot això. Sentir dir que en Messi amb el seu gol ha sigut murri, no és menys trist que l’ho d’abans.
Estic molt orgullós de ser català, però em sap molt de greu que les minories en aquest país no se les tingui en compte i se les menyspreï.
Albert Olivé
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Amigo, esto les ha hecho pupita. Si hace unos días escribias eso de " Nos tienen miedo ", ahora, aparte del miedo ya nos tiene odio. Mas del habitual ya que hasta la fecha estaban acostumbrados a sacar los 6 puntos contra el Espanyol y este año ha sido 1 y de esa manera. Como fue la supercopa con trampas o como fue la copa Cataluña con trampas. Estamos en el buen camino. En el camino de la actitud y del coraje, lo cual personalmente creo que se lo debemos en gran parte a Valverde. Esperemos que el año que viene sigamos por esta senda.
Si nos cogen manía es bueno Quiere decir que estamos haciendo las cosas bien.
Prefiero a que nos odien a que les demos lástima.
sois unos lastimosos hijos de perra. no sois catalanes, sois mierda
Plas plas plas! I tant que els va fer mal el Tamudazo... només cal sentir certes retransmisions del partit, per adonar-se'n de la diferència que hi ha al cantar els gols dels 2 equips (amb el de Messi com si fos un orgasme, i el de Tamudo amb un solitari gol... -seguit per un cop de puny a la taula-).
A diferència teva, si que me'n vaig alegrar (tot i no haber guanyat), doncs després del viscut al costat de l'Orinal amb els mossos, els haviem putejat la lliga.
Per cert, el culé del comentari anònim: tu eres dels que ens cantàveu a l'Orinal allò de "No sois españoles, sois hijos de puta"? Com bé diu Soci-gol al blog de l'Emilio, ara canteu vosaltres amb nosaltres: Rauuul Tamudooooo loloooolololo Rauuul Tamudooooo!!. Salutacions Albert!
Publica un comentari a l'entrada