Per fi!!! M'agradaria tindre algun pericu o perica al costat per poder-lo abraçar, sobretot en el moment de fer el gol. A casa tots són a dormir i m'he hagut d'aguantar i no cridar quan hem fet el tercer. Per primer cop he vist el partit per internet, i l'experiencia ha sigut molt bona.
Ho hem aconseguit. Un partit que comencem guanyant, ens remunten el resultat amb dos gols, un en propia porta i per mi una errada de Kameni.
Però finalment ha aparegut St. Tamudo. Havia de ser ell qui fes el gol de la victòria. Aquest resultat a més de ser molt bo també dona molta moral a l'equip i anims per afrontar els següents partits.
Tres partits seguits empassagant amb la mateix pedra hagués sigut massa.
Endavant Espanyol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Jo vaig tèmer que ens remuntéssin i acabés guanyant el Sevilla però al final va acabar tot bé. Per cert, quin golàs d'Ángel. Impressionant!
Y si está buena la que está a tú lado, se le abraza aunque no sea perica ja ja ja.
Yo tras el 2-2 hice un amago de apagar la radio.Vamos, la apagué durante poco mas de medio minuto y con el cabreo en el cuerpo me volví a poner los auriculares. Al final salió bien si, pero yo creo que somos un poco masocas ja ja.
Jo tot i fer el tercer, encara no ho vaig veure guanyat...Es que a força de que et donin pals, acabes no refian-te ja de rés. Fins que l'àrbitre no assenyala la fi del partit amb aquest equip no pots ni pensar que han guanyat o que han perdut.
Ja t'ho acabes agafant amb resignació tot i que et faci emprenyar. Ja ho té per desgràcia asumit un.
De totes maneres, bé està el que bé acaba.
Salutacions.
Jo estava en un sopar i un amic m'enviava sms des del Sanchez Pijuan. Quan vem marcar el tercer vaig fotre un crit i els de la taula del costat es van quedar acollonits! Quina manera de patir!
Salutacions!
yo quan vai veure que marcaben el tercer no mo creia. despres de ficar-nos dos o mes normal es k ens aguéssim enfonsats. Pero be endavant!!!!!!
Doncs jo estava entrenant, i no vaig poder sentir res... això si, tan bon punt vam acabar em vaig dutxar ràpid com un llamp (gens típic en mi que sempre sóc dels últims en sortir del vestidor) i anar corrents cap al cotxe per encendre la radio. Quan la vaig posar i vaig sentir "Goooool de Tamudo, gol de Tamudo, gooool de Tamudo! Ha marcat el Murri" va ser com un orgasme, noi! ^^ Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada