Tot i l'ho viscut ahir a la tarda a Montjuic em resulta molt difícil xiular als meus jugadors o al meu equip. Em sap greu veure com estan xiulant als meus. Uns diuen que ho fan perque espavilin, que els jugadors ho mereixen i que així es donen compte de que no estem contents amb la seva feina, passivitat, manca de forma fícica... Tot i això a mi em resulta casi impossible xiular a un dels nostres. Em dona la sensació que anar a Montjuic és anar a animar o si més no a veure fútbol i a intentar apoyar als teus fins a les últimes conseqüencies, tot i que de vegades em resulta impossible. Potser si, amb els xiulets s'adonen del desconcert de la gent i de que algu han de fer per espavilar-se, però jo crec que el que fan els xiulets en aquell moment és posar-los més nerviosos i amb menys recursos de cares a crear jugades amb perill.
Jo intentaré seguir sense xiular, sense cridar en contra i intentant que aquests jugadors ens portin cap a la classificació per la UEFA de al temporada vinent. Si no és així, doncs a seguir pujant a Montjuic i intentant que amb la nostre presencia al camp s'en adonin que encara hi ha gent disposada a animar-los i a fer-lis costat.
D'aquí fins a final de lliga no podem fallar. Si fallen ells; mala llet. Però nosaltres que ho portem a la sang no podem fallar. Potser gràcies a nosaltres ells aconsegueixen fer-nos una mica més felissos a final de lliga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Yo la verdad es que tampoco soy de silbar. Durante un partido nunca lo he hecho y no creo que lo haga. Siempre he pensado que de hacerse a de ser al final, pero si te digo la verdad, yo soy de los que prefieren abandonar el estado mordiendome la lengua antes que protestar.
Yo reconozco que el otro dia silbé a los nuestros una vez terminado el partido, me calente por el último cuarto de hora en el que yo considero que bajaron los brazos de mala manera.
Que te parece un intercambio de links?
Un saludo.
http://sentimientoperico.blogspot.com
Para mi hay que silbar a esta directiva que creo que nos toma el pelo y todo lo convierten en un culebron.SALUDOS
Jo l'altre dia sí que vaig xiular, però, al final del partit, quan va xiular també l'arbitre. I he de dir que no m'arrepenteixo d'haver-ho fet, perquè el cúmul de despropòssits que hem vist per a un jugadors de primera no són lògics, i d'alguna manera s'han d'assabentar que estan fent les coses malament. I si continuen ells igual, xiularè cada final de partit a casa.
Salutaciosn!
Publica un comentari a l'entrada