INDIGNANT

Podria entrar i parlar de fútbol i del robatori fútbolistic d'aquesta nit, però avui crec que no és moment per parlar de resultats ni de robos.

L'ho que ha passat aquesta nit a Montjuic és vergonyós. Vergonyós en molts sentits. Un any més es repeteix els actes de delinqüencia que es van viure l'any passat on seguidors del Barça han tornat a tirar bengales a la grada inferior de Montjuïc, podent així causar un dany irreparable a la vida d'algunes persones. Per sort no ha passat gran cosa i sembla a ser que no hi ha cap ferit de gravetat, però començo a estar fart que des d'aquest club es vulgui vendre a la societat catalana o espanyola que han erradicat als seus grups més ultres.

Els boixos nois segueixen existint i cada cop que hi ha partit a Montjuïc es pot anar comprovant. Potser en el seu camp els tenen amagats o no n'hi van tants com els que van als desplaçaments, però si que es veu a cada partit que es juga a l'Orinal la pancarta de Boixos.

Sr. Laporta, està segur que estan erradicats? Està segur vosté (no sé perque el tracto tant bé) que tots aquestes accions ocurregudes aquest vespre a Montjuïc, el seu club no en té cap responsabilitat? Jo no tindria la consiencia tant tranquila.

No recordo aficions amb tants bandals com la del Barça. Tots recordem lo que va passar fa uns anys en un derbi contra el Real Madrid jugat a l'orinal on tot i el llençament d'un cap de porc, multiples objectes i fins i tot alguna ampolla de wisky, el seu club va quedar indultat i no va haver de complir cap sanció. L'any passat a Montjuïc va passar el mateix i aquest any un cop més i amb més quantitat s'han tornat a reproduir uns fets totalment lamentables.

Tampoc no entenc l'actitud dels Mossos d'Escuadra. Aquesta policia nacional catalana que en teoria ens ha de defensar. Mentres els culés llençaven bengales cap a la grada inferior, ells s'ho miraven sense actuar. Una resposta molt diferent de la que hi ha hagut al final del partit, quan algun seguidor periquito s'ha atrevit a llençar una ampolla d'aigua cap a la llotja de l'Estadi Olímpic. Si, una ampolla d'aigua llençada per algun senyor gran de zona de tribuna, és molt més perillosa i amb més motiu de carrega policial que unes quantes bengales (des de la meva posició al camp n'he pogut contar 6) llençades per un grup de delinqüents amb molta mala intenció, jo no ho entenc.

Tampoc entenc com els Mossos d'Esquadra, responsables de la seguretat a la zona on es trobaven els seguidors culés, no han vigilat bé si entraven o no bengales. Això potser pot passar per alt, però no pot passar per alt i és lamentable que al minut 10 de partit, les cameres de seguretat de l'Estadi recullin imatges amb bengales apagades a la zona on es trobaben els seguidors d'aquest equip i que no hagin actuat. És molt trist i lamentable tot aquests fets.

També trobo lamentable que ara mirant l'informatiu del 3/24, la noticia important sigui la derrota del meu equip l'Espanyol, i que passin de puntentes i quasi sense fer-ne menció de les bengales tirades per aquesta gent (no m'atreveixo a dir persones).

En fi, que tot i que m'ha passat la mala llet, la impotència, la indignació... que tenia al final del partit (crec que mai havia sortit tant emprenyat d'un camp de fútbol) no m'he pogut estar d'escriure aquestes quatre ratlles.

Si això es pot denunciar legalment d'alguna manera, espero que ho facin i que es prenguin mesures importants i sense indult possible.

I per últim no vull deixar passar l'oportunitat de mostar el meu més gran rebuix als jugadors del Barça. Sabent tot el que ha passat en aquella zona de l'estadi, els hi han faltat cames per anar a dedicar-lis els gols a tota aquesta gent. No ho entenc. Això no és apologia de la violència? Sr. Etoo, a Saragossa fa uns anys vas voler marxar del camp per motius racistes i avui tu i els teus aneu a celebrar els gols amb aquests projectes d'assassins? De veritat molt lamentable. He de dir que de tot això s'en salva en Puyol que ha passat olimpicament de tota aquesta xusme.

I avui, potser a alguns que no sou pericos no ús agradarà, però soc més antibarcelonista que ahir.

La importancia d'un piromusical

Avui un cop més, els pericos ens sentim menys preats per la corporació catalana de radio i televisió. Avui al vespre hi ha partit de lliga de l'Espanyol al camp del Sevilla i per tots és sabut que des de fa una setmana aquest partit es va posar a les 10 de la nit perque així ho havien triat les televisions per poder-lo donar en obert. Doncs bé, avui resulta que és la diada de la Mercé a Barcelona. Celebren el priromusical i pel que es veu aquest acte dels barcelonins, té més importancia que un partit de lliga del que som seguidors molta gent de fora de la ciutat de Barcelona. Estem parlant de tv3 o de televisió del Barça o de Barcelona?

La primera part del partit la retransmetaran pel canal 33 i la segona part ho faran per tv3. Jo com molts altres pericos, aquesta nit no sintonitzaré tv3. Jo aquesta nit, posaré la Sexta. Si potser els comentaris d'en Montés i els seus, moltes vegades no tenen res a veure amb el partit, però abans que donar audiencia als qui ens menys preen, miraré el que sigui.

Endavant Espanyol!!!!

LIDER

Avui els pericos anem a dormir sabent que som liders en solitari de la 1ªdivisió. Si, només som a la segona jornada, però això servirà per allunyar els fantasmes i oblidar-nos de la marxa d'alguns jugadors a última hora.

Avui som liders, l'únic equip de primera que encara no ha encaixat cap gol. De moment només puc demanar que segueixi la ratxa i el dissabte que ve contra el Getafe poguem continuar amb el liderat amb una victòria.

Només em queda dir que ENDAVANT ESPANYOL!!!!

Pablo Zabaleta

Escric aquestes ratlles després de molt de temps sense escriure res en el blog. Potser perque no tenia masses idees i no sabia massa bé que posar, però ara si que tinc un motiu per tornar a donar vida al blog.

El motiu no és altre que la marxa d'en Pablo Zabaleta.

Crec que la seva marxa és la que m'ha fet més mal des de fa molt de temps. Si soc sincer diria que no m'ho esperava, pensava que seguiria aquí almenys un any més i que llavors potser si escoltaria ofertes, però esperava també que amb una oferta digne del nostre club es pogués quedar; però no ha sigut així.

Tot i tenir un gran apreci per aquest jugador, he de dir que m'ha defraudat. No m'ho esperava Pablo. No esperava que poguessis marxar d'aquesta manera. Entenc que hagi pogut vindre un club, que et dongui molts de calés i que vulguis marxar, però això crec que ho hauries pogut fer a principis d'estiu. L'Espanyol, (no dubto que li estàs agraït) t'ha donat plena llibertat per anar als jocs olímpics, per anar amb la teva sel.lecció sempre que ha fet falta i també crec que mai t'ha posat cap trava en lo que puguis haver demanat. Crec que nosaltres els pericos no mereixem una despedida així. Saps que et teniem molt valorat. Crec que molts et veiem com el nou Pochetino.

Ara ets fora i si, vull que triunfis perque sempre m'has caigut molt bé, però em sap greu que marxis d'aquesta manera. M'ho esperava d'en Maxi en el seu moment, però no de tu. Tampoc et vull comparar a aquest jugador, perquè tu mentres has estat amb nosaltres mai has dit que l'Espanyol sigui un trampolí o que vulguessis marxar. Mentre has estat aquí sempre has lluitat fins a la última conseqüencia. Sense anar més lluny, a la segona volta de la temporada passada vas ser dels millors, però ara.... ara marxes.

En fi Pablo, espero que et vagi molt bé per Manchester i que aconsegueixis entre tu i els teus companys fer-lo un dels grans, però també espero que algun dia t'en adonis que aquí a casa a l'Espanyol hi tenies una gran familia de pericos que sempre et vam apreciar i que a cap lloc et tractaran igual de bé que nosaltres.

Gràcies Pablo Zabaleta!!!

16 DE MAIG

Si, dia 16 de maig. Aquí a casa escoltant la melodia de "Flor de Escocia" la melodia que ens va acompanyar el dies posteriors a la final d'avui fa un any a terres escoceses. Amb la pell de gallina, sento que no soc un perdedor, soc un lluitador i que més forts i més valents vam tornar d'aquella batalla.

Va ser emocionant viure aquell moment. No va acabar com tots nosaltres haguerem volgut, però allò ens va omplir d'orgull i no ho recordaré mai com una nit dolenta o catastròfica. Des del moment de l'arribada a Edimburg, problemes d'autocars, Glasgow sota la pluja, pericos per tot arreu, entrar al camp, veure l'escut de l'Espanyol baixar des de la part superior de la tribuna cap a la gespa. Aquell escut que em va fer caure les llagrimes del ulls, aquelles ganes d'animar, aquell golàs de Riera, el gol inextremis de Jonatas, i finalment els penals, maleïts penals. Però nosaltres allà asseguts sense fer-nos a la idea que no havent perdut cap partit en tota la competició només ens havia servit per ser subcampions.

L'orgull de ser perico, aquell dia encara va resorgir més des dels nostres cors.

De tot això avui en fa un any. Si, un any ple d'alegries, i també de tristeses i d'impotència en els últims mesos, però perque no parar-nos en el temps i recordar el dia 16 de maig del 2007.

Ara i sempre ENDAVANT ESPANYOL!!!!

TORNARAN?

Diumenge passat partit contra l'Osasuna vam decidir convidar a un col.legi de Torroella a veure el partit de l'Espanyol a Montjuic. La veritat actes com aquest van bé per la penya perque només cobrem l'autocar ja que el club permet l'entrada lliure a la zona de la mini grada.

Jo vaig anar amb aquest autocar i no amb el de la penya amb tots els companys penyistes i que ens desplacem normalment a Montjuic. Em va sobtar que d'entre 33 mainades de 11 i 12 anys n'hi hagués tants amb bufandes, samarretes o algun que altre simbol de l'Espanyol. Si, potser si que algun era perico i els hi havia deixat alguna peça de roba als seus companys de classe, però per equipar una trentena de nanos no crec. Això em va agradar i amb dies com aquest seria fàcil incrementar la nostre massa social si no fos pel joc nefast que va fer l'equip aquella tarda. Arribats a Montjuic van anar tots directes a la paradeta que hi ha fora de la porta 3 i no vaig equivocat si dic que tots van comprar alguna que altre cosa de l'Espanyol, sobretot la trompeta que tant s'ha posat de moda últimament.

Al tornar a pujar a l'autocar tots estaven contents d'haver vist un partit de fútbol i més encara quan els hi vaig regalar un poster de la plantilla a cada un d'ells. A mi, només em sap greu que l'equip no acompanyés una mica més i que tots poguessin tornar més contents encara cap a casa.

M'agradaria que algun d'ells torni a Montjuic o Cornellà d'aquí un temps. Seria una bona senyal que la parroquia es va engrandint.

I si algun d'ells va tornar a casa i li va dir al seu pare soc de l'Espanyol, doncs encara millor. Això si, algun estava amenaçat de que si tornava i es feia de l'Espanyol no entraria a casa.

Gràcies a n'en Carles Ramiò per haver-ho fet possible.

Igual que la meva dutxa

Després de força temps de tindre pis propi, per fi he donat el pas i m'en vaig a viure-hi. No sé com anirà i si m'en sortiré de viure sol i amb totes les feines de casa a carrec meu. Era tant fàcil viure a casa...

Ahir va ser el prime dia i com és de costum em vaig aixecar i vaig anar a dutxar-me. Al principi tot bé, comença a sortir aigua freda i es va escalfant mica en mica. Odio dutxar-me en aigua freda i més ara amb aquest temps. Bueno tot anava bé fins a mitja dutxa i a mig ensabonar sense saber com l'aigua va començar a refredar-se cada cop més fins que va sortir del tot freda. En fi em vaig acabar de treure tot el sabó i vaig sortir amb fred de la dutxa. Es veu que s'havia parat la caldera i jo sense saber el perque.

El que li passa al nostre Espanyol tot i que encara no s'ha independitzat fins a l'any vinent, és més o menys el mateix. Vam començar amb aigua freda, s'anava escalfant mica en mica. La dutxa era relaxant, gustosa... però quan l'aigua estava al seu punt i ja havia agafat el gust a això d'estar a la dutxa, es para la caldera i arriba l'aigua freda. Una aigua freda que la veritat no la sabem parar. No sabem on és aquesta aixeta o tan sols la de l'aigua calenta i poder-la regular.

Ara per més que ens hi esforcem (potser no prou) les coses no surten bé. La sort que teniem a la primera volta ara ens ha fallat. No la trobem enlloc i són els altres que la tenen. No trobem portaria ni tant sols de penal. Un parell de pilotes al pal i tot i atacar durant tota la segona part la pilota no va voler entrar. No sé que s'ha de fer.

Com que no es pot parar l'aixeta abans de que acabi la temporada, demano que l'aigua es comenci a temperar. Que s'arregli la caldera, o que trobem l'aixeta de l'aigua calenta. Una de freda i una de calenta a vegades potser va bé, però tantes de fredes seguides... ja em comencen a preocupar.

Mentres tant:

Endavant Espanyol!!!!