Pericosonline és la pàgina on més pericos coincidim. Durant força temps va ser més important inclús que la web oficial del club. Crec que per sort la web del club s'ha posat les piles; potser per la competencia? A pericosonline sempre eren els primers en penjar qualsevol noticia referent al nostre estimat club i a més ens dona l'oportunitat de comentar-la i intercanviar opinions amb altres pericos.
Pericosonline i la seva gent m'han fet posar la pell de gallina, m'han fet emocionar... pericosonline ha sigut una de les novetats més importants dels últims anys en l'entorn del club. Crec que per un club com el nostre i ignorat totalment per gran part dels mitjans de comunicació catalans, pericosonline és un gran referent i un mitjà molt important per tota l'afició perica.
Gracies a tota la gent que fa possible que molts pericos estiguem molt més informats del que succeeix en el nostre club.
GRACIES POL!
També des d'aquest blog vull felicitar a la Uniò Esportiva l'Estartit pel seu acens a la Superlliga femenina. L'any que vé podré veure l'Espanyol femení aquí al costat de casa. Un desig: Espanyol femení campiò de lliga i copa 07/08 i l'Estartit que faci una bona temporada i aconsegueixi mantenir la categoria. Per cert el president de l'Estartit és un gran perico soci de la penya des de fa molts anys i també va ser amb tots nosaltres a Glasgow.
Felicitats Carles!
dilluns, 25 de juny del 2007
dijous, 14 de juny del 2007
Carta en el diari El Punt
Dissabte quan va acabar el partit, a diferencia de molts periquitos, jo no estava del tot content. Veure com ens havien robat i com ens havien pres el pèl, em va posar de molta mala llet. Aquell partit el mereixiem guanyar. Amb fores de joc inexistents pitats en contra nostra, un gol amb la mà i elevat per tots els periodistes més coneguts de Catalunya, falta a Jarque en el segon gol, penalty de Zambrotta sobre Jarque a la segona part. Em poden dir que hi va haver un penal de Kameni a Etoo... que es queixin, però no més que nosaltres.
Tot això afegint comentaris que vaig buscar per la radio (sr. Basté, company del sr. Puyal...) i la portada del Punt del dia següent em van acabar de posar de mala llet.
Finalment vaig decidir escriure aquesta carta al diari El Punt.
FORESTER EN EL MEU PAÍS
“Final fatídic” titular inadequat pel diari de diumenge. No sé si sabeu que molts catalans periquitos, més dels que ús penseu i que no combreguem amb aquest pensament únic que es vol imposar a Catalunya, vam estar una mica més contents al finalitzar el partit.
Dic una mica més contents perquè l’alegria total l’haguéssim aconseguit si l’àrbitre no hagués donat el gol amb la mà del Sr. Messi. Això em sap greu, però encara és pitjor veure com en tots els mitjans aquest fet passa bastant desapercebut.
Em sap greu un cop més veure, com un gol en l’últim minut del meu equip, és mal vist per tota la premsa, ràdios, televisions públiques i privades del nostre país; Catalunya. Un equip lluitador, amb ganes, amb gent de la casa i que al cap i a la fi va posar més ganes en guanyar el derbi (per nosaltres encara és el derbi) que no pas el rival, qui s’hi jugava tot un títol de lliga. Sentir un company d’en Puyal dient a l’inici de la segona part que Messi hauria de fer un altre gol amb la mà ja és el colofó a tot això. Sentir dir que en Messi amb el seu gol ha sigut murri, no és menys trist que l’ho d’abans.
Estic molt orgullós de ser català, però em sap molt de greu que les minories en aquest país no se les tingui en compte i se les menyspreï.
Albert Olivé
Tot això afegint comentaris que vaig buscar per la radio (sr. Basté, company del sr. Puyal...) i la portada del Punt del dia següent em van acabar de posar de mala llet.
Finalment vaig decidir escriure aquesta carta al diari El Punt.
FORESTER EN EL MEU PAÍS
“Final fatídic” titular inadequat pel diari de diumenge. No sé si sabeu que molts catalans periquitos, més dels que ús penseu i que no combreguem amb aquest pensament únic que es vol imposar a Catalunya, vam estar una mica més contents al finalitzar el partit.
Dic una mica més contents perquè l’alegria total l’haguéssim aconseguit si l’àrbitre no hagués donat el gol amb la mà del Sr. Messi. Això em sap greu, però encara és pitjor veure com en tots els mitjans aquest fet passa bastant desapercebut.
Em sap greu un cop més veure, com un gol en l’últim minut del meu equip, és mal vist per tota la premsa, ràdios, televisions públiques i privades del nostre país; Catalunya. Un equip lluitador, amb ganes, amb gent de la casa i que al cap i a la fi va posar més ganes en guanyar el derbi (per nosaltres encara és el derbi) que no pas el rival, qui s’hi jugava tot un títol de lliga. Sentir un company d’en Puyal dient a l’inici de la segona part que Messi hauria de fer un altre gol amb la mà ja és el colofó a tot això. Sentir dir que en Messi amb el seu gol ha sigut murri, no és menys trist que l’ho d’abans.
Estic molt orgullós de ser català, però em sap molt de greu que les minories en aquest país no se les tingui en compte i se les menyspreï.
Albert Olivé
diumenge, 10 de juny del 2007
Per què?
Som diumenge a la tarda i ja han passat forces hores des que va acabar el partit d'ahir a la nit. Tot això segueixo sense estar del tot content. La meva felicitat no és completa. Tots sabem que ahir mereixiem guanyar aquest partit i trencar així una mala ratxa que ja portava 25 anys de no guanyar a l'orinal.
Per què un àrbit ha de condicionar de tal manera un partit? Per què si veus que tot un equip amb 11 jugadors et vé a protestar airadament no pots entrar en raò i veure que l'has cagada? Per què si aquest gol el fa Tamudo ens l'haguessin anulat? Per què sempre ens putejen? Per què sempre passa el mateix? Per què fer un gol amb la mà és ser murri (eh, senyor Puyal)? Aquesta pregunta següent no me l'hauria de fer perque ja sé on visc, però: Per què no es canten igual uns i altres gols a la radio pública catalana? Per què després d'haver empatat al camp d'un aspirant al titol no estic content al 100 %?
Per què soc periquito? Això si. Perque és lo millor que hi ha. Perque és lluita constant. Perque tot i ser subcampions de UEFA seguim estant orgullosos de ser del nostre equip. Perque tot i les adeversitats que ens envolten veig que mai ens deixem vencer. Perque no ens rendim mai. Perque no som prepotents i les coses s'han de fer pas a pas. Perque mai donem res per perdut, però tampoc per guanyat. Perque som d'una pasta diferent. Perque els petits també tenim dret a existir. Perque no tot és blanc o negre.
Per tot això i molt més soc periquito. Però no puc parar de plantejar-me tots aquests perques.
Per què un àrbit ha de condicionar de tal manera un partit? Per què si veus que tot un equip amb 11 jugadors et vé a protestar airadament no pots entrar en raò i veure que l'has cagada? Per què si aquest gol el fa Tamudo ens l'haguessin anulat? Per què sempre ens putejen? Per què sempre passa el mateix? Per què fer un gol amb la mà és ser murri (eh, senyor Puyal)? Aquesta pregunta següent no me l'hauria de fer perque ja sé on visc, però: Per què no es canten igual uns i altres gols a la radio pública catalana? Per què després d'haver empatat al camp d'un aspirant al titol no estic content al 100 %?
Per què soc periquito? Això si. Perque és lo millor que hi ha. Perque és lluita constant. Perque tot i ser subcampions de UEFA seguim estant orgullosos de ser del nostre equip. Perque tot i les adeversitats que ens envolten veig que mai ens deixem vencer. Perque no ens rendim mai. Perque no som prepotents i les coses s'han de fer pas a pas. Perque mai donem res per perdut, però tampoc per guanyat. Perque som d'una pasta diferent. Perque els petits també tenim dret a existir. Perque no tot és blanc o negre.
Per tot això i molt més soc periquito. Però no puc parar de plantejar-me tots aquests perques.
dimecres, 6 de juny del 2007
Ens tenen por!
Si, ens tenen por. Dissabte és el derbi i ja són forces els culés que m'han preguntat sobre el partit.
Què, ireu primats? Ens fareu un favor?... Són bastantes les preguntes que m'han fet referent al partit de dissabte. A mi només se m'acut respondrels que, si no tenen memòria. L'any passat eren ells els que ens volien a segona. Tots recordem els crits de "a segunda a segunda" que ens van dirigir en el camp nou. Ara algu que ho reconeix diu que cridaven en català... això no s'ho creu ningú i si fa falta anem a als arxius. A més que ho cantin en català o en castellà m'és igual, al cap i a la fi volien que baixessim. I jo vull que no guanyin la lliga.
També els dic que no han de tindre por. Els contesto amb la seva propia prepotencia. Com pot ser que un equip carregat d'estrelles reconegudes i preuades internacionalment tingui por d'un equip fet amb gent de la casa i de pedrera. Com pot ser?
Encara ens teniu por?
Des d'aquí només demano als nostres jugadors que surtin amb l'esperit i les ganes que han sortit en tots els partits de UEFA i importants de la lliga. Segur que amb aquestes ganes de guanyar i de correr no podran amb nosaltres.
Fa 25 anys que no hi guanyem. La veritat que jo ni m'en recordo. Si tot això arriba acompanyat de la perdua del titol la mateixa nit del dissabte, estaré encantat de la vida.
Visca l'Espanyol!!!!
CATALUNYA MÉS QUE UN CLUB.
Què, ireu primats? Ens fareu un favor?... Són bastantes les preguntes que m'han fet referent al partit de dissabte. A mi només se m'acut respondrels que, si no tenen memòria. L'any passat eren ells els que ens volien a segona. Tots recordem els crits de "a segunda a segunda" que ens van dirigir en el camp nou. Ara algu que ho reconeix diu que cridaven en català... això no s'ho creu ningú i si fa falta anem a als arxius. A més que ho cantin en català o en castellà m'és igual, al cap i a la fi volien que baixessim. I jo vull que no guanyin la lliga.
També els dic que no han de tindre por. Els contesto amb la seva propia prepotencia. Com pot ser que un equip carregat d'estrelles reconegudes i preuades internacionalment tingui por d'un equip fet amb gent de la casa i de pedrera. Com pot ser?
Encara ens teniu por?
Des d'aquí només demano als nostres jugadors que surtin amb l'esperit i les ganes que han sortit en tots els partits de UEFA i importants de la lliga. Segur que amb aquestes ganes de guanyar i de correr no podran amb nosaltres.
Fa 25 anys que no hi guanyem. La veritat que jo ni m'en recordo. Si tot això arriba acompanyat de la perdua del titol la mateixa nit del dissabte, estaré encantat de la vida.
Visca l'Espanyol!!!!
CATALUNYA MÉS QUE UN CLUB.
diumenge, 27 de maig del 2007
ANEM A MÉS
Després de veure l'alineació en el parti d'avui en el Colombino, n'hi ha per estar encara més orgullosos del nostre equip. Un onze inicial amb 9 jugadors de la cantera. Un onze inicial molt diferent del que venim acostumats. I una nova victòria molt treballada per part dels nostres. Ara tenim 15 dies per mentalitzar-nos i mentalitzar a tothom de que després de 25 anys, podem tornar a guanyar al Nou Camp.
Ara, que no em vinguin amb que fa 15 dies desitjaven que guanyessim la final de la UEFA. Jo també els puc dir que fa un any en el camp nou desitjaven i cantaven allò que hem escoltat tantes vegades de "A SEGUNDA OEEE". Ells no van aconseguir fotrens a segona. A veure si nosaltres aconseguim que no guanyin aquesta lliga.
ENDAVANT ESPANYOL!!!!
Ara, que no em vinguin amb que fa 15 dies desitjaven que guanyessim la final de la UEFA. Jo també els puc dir que fa un any en el camp nou desitjaven i cantaven allò que hem escoltat tantes vegades de "A SEGUNDA OEEE". Ells no van aconseguir fotrens a segona. A veure si nosaltres aconseguim que no guanyin aquesta lliga.
ENDAVANT ESPANYOL!!!!
diumenge, 20 de maig del 2007
GRACIES JUGADORS
Ells s´ho mereixen, ells fan que em senti encara més orgullós de ser perico, ells són qui han fet que des de dimecres no m´hagi tret les meves samarretes de l´Espanyol i les hagi lluit per Torroella. Gracies a ells hem arribat a la final. Gracies a ells molts estem encara més orgullosos de ser pericos i gracies a ells hem reclutat algun que altre pericu nou. Per tot això: GRACIES PER HAVER-NOS FET SOMIAR. Amb aquest sentiment segur que hi tornarem. I sobretot, gracies a n´en Valverde per haver-nos fet gaudir de bon fútbol.
dimarts, 15 de maig del 2007
Demà és el gran dia!
Hem arribat a dimarts i queden molt poques hores per marxar cap a Glasgow. La veritat és que des de la tornada de semifinals fins ara m'han passat els dies volant. No he tingut temps per quasi res. Com ja vaig dir en el post anterior, a partir del dijous mateix acabant la semifinal contra el Werder Bremen el mòbil de la penya no va parar de sonar. Trucades i més trucades i començar a fer la llista de Glasgow.
Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.
Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.
Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.
Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.
Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.
No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.
Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.
ENDAVANT ESPANYOL!
Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.
Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.
Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.
Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.
Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.
No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.
Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.
ENDAVANT ESPANYOL!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
