Ja ha passat gairebé una setmana de la mort del nostre capità i encara ens costa a tots fer-nos a la idea.
S'han proposat mil coses per retre-li homenatge al gran DANI JARQUE i veurem que decideix finalment la nostre directiva. Segur que pregui la desició que prengui, serà la correcta.
Per començar i que no depen del nostre club és poder retirar el dorsal nº 21 de les samarretes de l'Espanyol. Que mai més cap jugador porti aquest nº a l'esquena i que per sempre més quedi en la memòria com el dorsal d'en Dani Jarque. Això ho va voler fer el Sevilla amb el nº 16 d'Antonio Puerta i per fer la punyeta, la nostra estimada RFEF no ho ha concedit fent que aquest nº ja el porti un altre jugador. Arribo a entendre que no es pugui retirar un dorsal d'un jugador que ha deixat petjada i de la bona a un club, però en el cas de la mort d'un jugador, no puc entendre que no es permeti la retirada del dorsal.
No obstant i preveient que això no serà possible, demanaria al club que al més pur estil NBA penji una gran samarreta en algun punt visible de l'estadi amb el nº 21 i el nom de Dani Jarque. Que tothom ho pugui veure.
Llavors si aquest nº no es pot retirar, jo soc de l'opinió que l'agafés algun jugador que ja té una trajectòria a l'Espanyol i que ha sigut company i amic d'en Dani Jarque. Un nouvingut, crec que no mereix portar aquest nº. Més per la presió i el pes que tindrà a partir d'ara el 21 que no pas perque no pugui defensar els nostres colors amb tot l'honor i tota la força del mòn. Per lo tant si arriba el moment que som 25 jugadors a la plantilla crec que aquest nº seria bo que li proposessin a Coro, Moises, David Garcia, De la Peña, Luís García... només és una opinió, però em semblaria correcte.
Una altre cosa que m'agradaria que fessin des del club és colocar davant de la porta 21 o a la plaça que hi ha davant del gol nord de l'estadi una estatua de bronze tamany real d'en Jarque. Això o un "busto" (crec que es diu així). Ostra, no sé si m'explico.
El seu nom a l'estadi; també ho veig molt difícil, per això i tenint en compte que suposo volen buscar un patrocinador que aporti calers vaig voler crear el grup del facebook "una grada del nou estadi amb el nom de Dani Jarque", no obstant em sembla molt millor idea Ciutat Esportiva Dani Jarque. Porta 21 Dani Jarque...
És molt difícil d'assumir i més encara per la seva família, ells són qui més han perdut en tot això. Quina llastima veure'ls a la capella ardent. Espero que aquesta nena que ha de neixer els ajudi a passar millors estones i a tindre una mica de distracció i poder mirar cada dia endavant.
Per tots ells i per tots nosaltres els pericos, MOLTS ÀNIMS.
divendres, 14 d’agost del 2009
diumenge, 9 d’agost del 2009
DANI JARQUE
Aquesta tarda de dissabte ens ha deixat en DANI JARQUE. A la concentració de l'equip a terres italianes.
Només puc dir com m'he enterat de la noticia. Era l'Estartit, acabava de correr en una cursa de 10 km, un bany a la platja cap a la mitja nit i llavors un cop al cotxe agafo el mòbil. M'ha estrenyat veure tantes trucades perdudes i un missatge. El missatge deia això: "Hola Albert, m'acabo d'enterar de la mort de Dani Jarque. Ostres! Que fort!" Aquestes tres linies m'han deixat fet pols. M'ha vingut fred i poques ganes de fer res més aquesta nit.
Són noticies impossibles de creure. Estic escoltant un resum de El Larguero i estic flipant. No pot ser veritat. És dur, molt dur.
Pericos, estem de dol. Per si no és possible que el nou Estadi de Cornellà - El Prat porti el nom de Dani Jarque, demano des d'aquí que una de les graderies si que aconsegueixi dir-se Grada Dani Jarque.
Descansi amb pau Dani Jarque.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Ahir va ser el gran dia
Estic reventat, aquest diumenge ha sigut impresionant, i no tinc prous paraules per descriure tot el que vaig viure ahir.
L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.
No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.
Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.
El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.
Amics pericos:
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!
L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.
No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.
Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.
El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.
Amics pericos:
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!
dissabte, 1 d’agost del 2009
Demà és el gran dia
Tant de temps esperant, des d'un 18 de gener de 2002 (parlo de memòria) en que es va fer oficial la noticia de que l'Espanyol construiria una nova casa, han passat ja molts anys. Per fi demà és el dia.
Demà tots els pericos ens reunirem a casa. Serà com un dinar de Nadal, com un casament, com una festa a la que no pot faltar cap dels fidels seguidors del nostre estimat Espanyol. Demà a Cornellà estic segur que rajaran llagrimes d'emoció i de felicitat. La felicitat que es despren després de poder veure realitzat un somni.
Quan vam vendre Sarrià, tot era negre, sense futur, por de la desaparició del club... ara després de cap a 12 anys ha arribat el dia en que tornem a estrenar casa. Una casa moderna on tots ens sentirem a gust. De moment per anar-hi la cosa no serà fàcil; com ve siguent de costum les autoritats no ens han tractat massa bé i no tenim fetes les carreteres ni els accesos per arribar comodament a casa, però encara que haguem de passar hores dins el cotxe, buscar-nos la vida amb tren, tranvia, bus... n0 tinc cap dubte que demà Cornellà farà goig.
El dijous va ser la meva última visita abans de la inauguració, a l'Estadi. Veure algun valcó dels pisos del davant amb la bandera perica; com dient "això és casa meva, a veure si s'atreveix a fer-hi algu que el vigilo", la piscina i gimnàs amb restaurant del davant amb banderes de l'Espanyol per rebrens a tots els pericos i que ens sentim com a casa, la gran pancarta que estaven desplegant a un dels corners de fora de l'estadi... tot això em va posar la pell de gallina. Com s'ens posarà la pell demà a la tarda????????
No soc l'amo de casa, però crec que puc donar la benvingua a tots.
Pericos!!!!!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!!
Demà tots els pericos ens reunirem a casa. Serà com un dinar de Nadal, com un casament, com una festa a la que no pot faltar cap dels fidels seguidors del nostre estimat Espanyol. Demà a Cornellà estic segur que rajaran llagrimes d'emoció i de felicitat. La felicitat que es despren després de poder veure realitzat un somni.
Quan vam vendre Sarrià, tot era negre, sense futur, por de la desaparició del club... ara després de cap a 12 anys ha arribat el dia en que tornem a estrenar casa. Una casa moderna on tots ens sentirem a gust. De moment per anar-hi la cosa no serà fàcil; com ve siguent de costum les autoritats no ens han tractat massa bé i no tenim fetes les carreteres ni els accesos per arribar comodament a casa, però encara que haguem de passar hores dins el cotxe, buscar-nos la vida amb tren, tranvia, bus... n0 tinc cap dubte que demà Cornellà farà goig.
El dijous va ser la meva última visita abans de la inauguració, a l'Estadi. Veure algun valcó dels pisos del davant amb la bandera perica; com dient "això és casa meva, a veure si s'atreveix a fer-hi algu que el vigilo", la piscina i gimnàs amb restaurant del davant amb banderes de l'Espanyol per rebrens a tots els pericos i que ens sentim com a casa, la gran pancarta que estaven desplegant a un dels corners de fora de l'estadi... tot això em va posar la pell de gallina. Com s'ens posarà la pell demà a la tarda????????
No soc l'amo de casa, però crec que puc donar la benvingua a tots.
Pericos!!!!!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!!
dimarts, 21 de juliol del 2009
Ja hi he estat
Va ser el dissabte dia 18 de juliol. Aquell dia estavem citats a l'Estadi de Cornellà - El Prat a una reunió de la FCPE, per parlar del nou emplaçament dels autocars.
No vaig tenir gaire sort, perque tot i que vaig poder veure l'estadi per dins, fer alguna foto... la reunió es va anar allargant i quan va ser l'hora de passar a veure els vestidors, el camp de gespa que hi ha sota la grada per l'escalfament dels jugadors, anar a peu de gespa... vaig haver de marxar a correcuita cap a Montjuïc a fer cinc nous carnets de soci.
M'hagués agradat poder acabar de fer tota la visita a casa nostre, però en aquell moment era més important acabar de fer les gestions com a president de penya. A vegades passen aquestes coses, tens la sort de poder veure l'Estadi abans que molta gent, però arribat el moment tampoc ho pots disfrutar al màxim perque vens de lluny i no et pots permetre el luxe de que et tanquin el punt d'atenció al soci i haver de tornar un altre dia.
En fi, ens hi veurem tots plegats el dia 2 d'agost. Aquell dia si que serà per disfrutar-ho, emocionar-nos... serà un dia especial i ja no tant pel Nou Estadi de Cornellà - El Prat, si no que veure tanta gent contenta, feliç... emocionarà a qualsevol.
Endavant Espanyol!
dijous, 9 de juliol del 2009
El mercat
Aquest any l'Espanyol m'està sorprenent positivament. Estem concretant els fitxatges que volem i sembla ser que aconseguim lligar totes les primeres opcions que tenim.
No obstant el problema està en les baixes que s'han de realitzar de cares a la temporada entrant. Estem a punt de començar la pretemporada i tenim una plantilla amb masses jugadors. De moment es parla bastant però no hi ha res concret. Això no crec que sigui massa positiu perque poc rendiment econòmic treurem de les possibles ventes. I pitjor quan haguem de donar baixes a jugadors que finalment marxaran amb la carta de llibertat.
No obstant, estic content em com s'estan fent les coses des del club. Si no han marxat jugadors és perque no han arribat ofertes importants. I; Sergio Sánchez o Luís García només poden marxar si es paga un preu raonable, si no... doncs que es quedin aquí que tenen qualitat per jugar al nostre Espanyol.
Estem a punt de començar una nova etapa en el nostre club i esperem sigui molt positiva.
Ara i sempre: ENDAVANT ESPANYOL!!!!
No obstant el problema està en les baixes que s'han de realitzar de cares a la temporada entrant. Estem a punt de començar la pretemporada i tenim una plantilla amb masses jugadors. De moment es parla bastant però no hi ha res concret. Això no crec que sigui massa positiu perque poc rendiment econòmic treurem de les possibles ventes. I pitjor quan haguem de donar baixes a jugadors que finalment marxaran amb la carta de llibertat.
No obstant, estic content em com s'estan fent les coses des del club. Si no han marxat jugadors és perque no han arribat ofertes importants. I; Sergio Sánchez o Luís García només poden marxar si es paga un preu raonable, si no... doncs que es quedin aquí que tenen qualitat per jugar al nostre Espanyol.
Estem a punt de començar una nova etapa en el nostre club i esperem sigui molt positiva.
Ara i sempre: ENDAVANT ESPANYOL!!!!
dijous, 18 de juny del 2009
Parlant del Nou Estadi
He estat escoltant el programa de Sergi Mas a la Com Radio. Fet des del Nou Estadi de Corenllà - El Prat. En el programa han entrevistat a n'en Dani i han parlat bastant del Nou Estadi i el que significarà per l'espanyolisme.
Han parlat de que segurament molta gent ploraria a l'entrar-hi... Jo he plorat molt poques vegades per l'Espanyol i només una en el camp de fútbol, no ha sigut presisament ni per cap salvació, cap ascens, consecució de copes del Rei, subcampionat de UEFA... les meves llagrimes sempre han sigut d'emoció, d'orgull... Just abans de començar el partit a Glasgow i veure tanta gent perica i aquella gran bandera que baixava des de l'ho més alt de la tribuna lateral cap a la gespa va fer que plorés com una magdalena... mai havia viscut alguna cosa així. Les altres llagrimes caigudes per l'Espanyol han sigut a casa veient algun video de la història del club, de l'afició... però estic segur que el dia que entri a Cornellà tornaré a plorar. Ja avui escoltant el programa i quan en Sergi Mas l'hi ha demanat a n'en Dani que definis diferents persones o coses amb poques paraules i ha dit: Cornella - El Prat: Casa nostre... els ulls ja se m'han tornat a humitejar.
El dia 2 d'agost serà un dels més recordats a la meva vida!
Han parlat de que segurament molta gent ploraria a l'entrar-hi... Jo he plorat molt poques vegades per l'Espanyol i només una en el camp de fútbol, no ha sigut presisament ni per cap salvació, cap ascens, consecució de copes del Rei, subcampionat de UEFA... les meves llagrimes sempre han sigut d'emoció, d'orgull... Just abans de començar el partit a Glasgow i veure tanta gent perica i aquella gran bandera que baixava des de l'ho més alt de la tribuna lateral cap a la gespa va fer que plorés com una magdalena... mai havia viscut alguna cosa així. Les altres llagrimes caigudes per l'Espanyol han sigut a casa veient algun video de la història del club, de l'afició... però estic segur que el dia que entri a Cornellà tornaré a plorar. Ja avui escoltant el programa i quan en Sergi Mas l'hi ha demanat a n'en Dani que definis diferents persones o coses amb poques paraules i ha dit: Cornella - El Prat: Casa nostre... els ulls ja se m'han tornat a humitejar.
El dia 2 d'agost serà un dels més recordats a la meva vida!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
