LLUÍS LLACH

Finalment he pogut trobar un parell d’entrades pel concert de Lluís Llach demà dissabte a Verges. No soc un seguidor d’en Lluís tot i que igual que a molts catalans em sonen moltes de les seves cançons.

En un principi tenia ganes d’aconseguir entrades perquè és l’última vegada que podria veure en Llach en concert i a més, aquí al costat en el seu poble natal; Verges.

Avui aquest matí he escoltat el programa d’en Bassas a Catalunya Radio. Hi havia en Lluís i encara m’ha fet venir més ganes de poder-hi anar. Ara passejant pel youtube estic veient vídeos de diferents concerts i moments de la trajectòria d’en Lluís. La veritat és que em posa la pell de gallina veure aquestes imatges i pensar que seré un dels pocs privilegiats que podrà assistir al concert encara em fa estar més content.

Suposo que passa el de sempre. Quan tens alguna persona important en el teu entorn no li dones la importància que mereix. De petit havia vist forces vegades voltar per Torroella a n’en Lluís. Amb algun amic dèiem, mira en Lluís Llach, però no havíem pensat mai lo important que era a nivell nacional.

Ara per fi podré veure’l en concert. Ha arribat el moment. La meva mare ja l’havia vist en el cine del centre fa molts anys a Torroella. Diu que va haver d’estalviar força per poder-hi anar. Ara hi podrà tornar.

Reventa de Bitllets?

Ahir divendres a les dues tant bon punt em vaig despertar, vaig posar la radio per saber quin rival ens havia tocat en els quarts de final de la UEFA. Vaig sentir que era el Benfica de Lisboa i vaig anar cap a dinar de seguida perque a les 3 havia de començar a treballar. Acabant de dinar encara em va donar temps a mirar un moment la pàgina www.pericosonline.com una pàgina dedicada unica i exclusivament a l'Espanyol i a on també pots opinar. Llegint els comentaris de la gent vaig veure que n'hi havia alguns que ja havien comprat un bitllet d'anada i tornada a Lisboa pel dia 12 d'abril. Em vaig engrescar i tal com vaig fer l'any passat per anar al camp del Shalke 04, també vaig comprar un bitllet per mi. Diguem que vaig tenir sort perque el vaig trobar a un preu bastant raonable. No obstant quan vaig tornar a casa a les 7 de la tarda vaig tornar a llegir la pàgina de pericosonline i vaig veure que la gent comentava que els bitllets ja estaven a 400 euros. Que ràpid que van les companyies aeries a pujar els preus si són dates amb bastanta demanda. Ah, i la companyia de la que estic parlant és Vueling. Per si no ho sabeu Vueling és del Sr. Lara també màxim accionista de l'Espanyol. Què ús sembla l'ajuda que ens dona aquest Sr. als aficionats i seguidors del nostre club; l'ESPANYOL? Trobo que s'estan passant amb els bitllets.

Espero que si algu de vosaltres té ganes d'anar a Lisboa a veure el partit, intenti buscar per Clikair, Iberia o alguna altre companyia, perque amb Vueling és totalment inaccesible per butxaques com la de la majoria de gent.

Una salutació a tots i Visca l'Espanyol. Ens trobem a Lisboa!!!

ESPANYOL A QUARTS

L'ESPANYOL ALS QUARTS DE FINAL DE LA COPA DE LA UEFA

Ja som a quarts!!! Qui ho havia de dir. Aquest any els periquitos tenim un somni, i no és altre que aquesta copa de la UEFA i les ganes que tenim tots d’anar a Glasgow al mes de maig. A Glasgow s’hi disputa la final i avui hem fet un pas molt important. Les coses s’han de fer pas a pas i avui aquesta nit a Montjuïc en una segona part per recordar, hem aconseguit passar eliminatòria.

Hem eliminat al Maccabi Haifa. Si, ja ho sé que potser no els coneix quasi ningú però si havien arribat als vuitens de final eliminant entre d’altres al CSKA de Moscú deu ser per alguna cosa. Ha sigut difícil foradar la portaria dels israelians. No vam poder fer-ho a Israel i tampoc avui en tota la primera part, però un gran xut de l’Ivan de la Peña ha obert el camí dels quarts. A partir de llavors ja tot ha sigut més fàcil.

Ara ens esperen set possibles rivals, entre ells el Bayer Leverkusen. Qui no recorda el Bayer? Tots els periquitos tenim en ment aquella final del 88. La millor fita aconseguida mai pel nostre equip. No sé si és millor que ens toqui de seguida el Bayer o guardar-lo per més endavant. Lo somiat per tots seria trobar el Bayer a la final.

De moment hem de tocar de peus a terra i a veure qui ens toca per la següent eliminatòria. Jo aquest any estic tenint molt mala sort perquè em coincideixen tots els partits de l’Espanyol a casa treballant en torn de nit. Hauré d’esperar a veure que m’espera a la propera eliminatòria. Espero poder anar a Montjuïc o almenys canviar de torn amb algun company i ajudar a l’equip a passar ronda.

M’estan arribant missatges al mòbil; com ho saben que estic més feliç que ningú. Estava a la feina cantant els gols, saltant i aplaudint igual que si fos al sector 115 de l’estadi. Un estadi en el que tot i que a quasi cap periquito ens agrada per veure futbol, hi hem viscut grans partits, grans nits i tardes de bon futbol. Espero que tot lo bo no ho haguem viscut ja i que d’aquí fins arribar a Cornellà, encara podem gaudir d’alguna gran tarda, nit de futbol.

De la Penya, Tamudo, Luís García i Walter Pandiani. Els tres taurons i el rifle han fet els quatre gols. No només ells tenen el mèrit, hem de tenir en compte la gran tasca del nostre entrenador Ernesto Valverde “Txingurri” que els ha sabut posar a tots quatre a l’equip titular. L’Ernesto és un gran tècnic i qui millor que ell per portar-nos fins a Glasgow. Ell sap que Europa té un deute amb l’Espanyol, la UEFA del 88 que va poder gaudir i va plorar com a jugador de l’Espanyol.

Animo Txingurri!!!!

Tots junts ho podem aconseguir.

RCD. Espanyol de Barcelona

LA FORÇA D’UN SENTIMENT

Lluis Llach

Jo no puc dir que estigui del tot cabrejat, tot i que crec que hi ha coses que no es fan com s'haurien de fer. Aquesta tarda es posaven a la venta per Servi Caixa les entrades pel concert que en Lluís Llach farà a Verges el dia 24 de març. Jo no soc un fidel seguidor, però com que visc al costat de Verges m'hauria agradat poder-hi anar. He probat de trucar al teléfon del servi caixa des d'abans de les cinc, amb la sort que m'han respòs la trucada dues vegades. A la primera trucada m'han dit que encara no estaven a la venta fins a les 5, però a la segona, realitzada a les 17:01 minuts i confirmat per la noia que m'ha agafat el teléfon, m'ha dit que encara no estaven activades en el seu ordenador i que no es podien vendre. Eren les 17:01, perque si es posen a la venta a les 17:00 no estan activades fins passades les 5? He intentat allargar al trucada al màxim possible però mentres ha durat la trucada, encara no les havien activat. Espero que els que tenien moltes ganes d'anar-hi hagin tingut sort. Jo ho he intentat i no he tingut sort. Ara hauré d'intentar si algun dels amics que tinc per Verges m'aconsegueixen una entrada d'algun veí que no hi hagi pogut anar.

'You'll Never Walk Alone'

Aquesta és la cançó amb la que reben els aficionats del Liverpool CF al seu equip. Una gran afició. En cas de derrota segueixen tots al camp i animant als jugadors. Això si és una afició. A veure si algun dia jo podré anar a Anfield (camp del Liverpool) a veure un partit del Liverpool. Ha de ser genial. Viuen el fútbol molt diferent que nosaltres aquí. Aquella gent si que és una afició. El dia que hi vagi ja ús explicaré com és tot alló. De moment avui des d'aquí a Catalunya, només puc dir i cridar ben fort:

COME ON LIVERPOOL!!!!!

When you walk through a storm,

Hold your head up high,

And don't be afraid of the dark.

At the end of a storm,

There's a golden sky,

And the sweet silver song of a lark.

Walk on through the wind, Walk on through the rain,

Though your dreams be tossed and blown..

Walk on, walk on, with hope in your heart,

And you'll never walk alone.......

You'll never walk alone.

Walk on, walk on, with hope in your heart,

And you'll never walk alone.......

You'll never walk alone.

ESPANYOL 3 - GAUUUUXU I CIA 1

Crònica de l'Espanyol - Barça del dissabte 13 de gener del 2007. Les coses estan canviant!!!

Bon dia a tothom!Som diumenge i segur que tots en aixequem amb una rialla a la cara. Sabem que s'ens presenta un diumenge de ressaca de bon fútbol i d'espectacle del nostre Espanyol. Ahir vam poder presenciar un gran partit on no varem deixar respirar als culés. Amb la prepotencia que els carecteritza pensaven arribar a Montjuic i guanyar sense fer gaire res. Els nostres es van proposar des d'un primer moment a portar el ritme del partit i jugar a l'ofensiva. Un equip amb Rufete, Riera, De La Peña, Luís Garcia i Tamudo deixa pocs espais al dubte. Les arribades a territori culé van ser bastant constants tot i que el brasileny de l'equip rival va avisar amb un xut al pal. Això només va ser un susto perque la presió periquita era bastant constant i els culés es quedaven sense recursos. En una jugada on Rufete deixa la banda dreta i s'en va seguint a Xavi fins a l'altre costat de camp, arriba el fora de banda que ens va posar per davant en el marcador. El fora de banda el treu Chica buscant la banda on toca Moises amb el cap i l'hi arriba la pilota a Tamudo que amb un bon control aprofita per marxar amb velocitat d'en Puyol i centrar a l'area on ja hi ha en Luís Garcia per rematar amb un xut creuat al fons de la xarxa. Ja anavem per davant en el marcador, i de veritat que no soc massa partidari de que a Montjuic hi vagin culés però veure per tv3 "la seva" la cara de pomes agres que s'els hi queda a tots els aficionats asseguts a les primeres files de Montjuic fa venir trempera i tot. La primera part va seguir amb total normalitat un espanyol molt ben posat a darrera i aprofitant els multiples contratacs, començats quasi tots als peus d'un De La Peña impresionant. La primera part va acabar amb una falta a favor d'ells que Kameni va saber rebutjar molt bé.

Després de forces temporades anem al descans d'un derbi per davant en el marcador i amb pistes prou clares com per esperar una bona segona part dels nostres jugadors.

La segona part va començar bastant més equilibrada. Sense jugades clares ni per un costat ni per l'altre durant els primers minuts. Passaven els minuts i seguiem guanyant i això ja és bo, però amb un 1 a 0 no et pots refiar mai ja que és un resultat molt curt i més a can pericu que ja sabem com van les coses normalment. Però al minut 15 va arribar el gol del pibito. Això per un petit instant ens va deixar una mica callats però es va tornar a repetir lo mateix que a la final de la copa del rei contra el Saragossa. Sense temps al barça per assaborir el gol de l'empat i només passats cinc minuts en Sergio Sanchez que havia entrat feia tan sols 4 minuts al camp s'obre per la banda dreta on rep la pilota dels peus d'en Rufete, marxa sol per la banda fins apurar la linea de fons on fa una gran passada al centre de l'area on gran Raul Tamudo tirant-se en planxa fa inútil l'estirada del porter rival. Aquest cop si, en Tamudo va venir a celebrar el gol al nostre còrner. Mentres nosaltres estavem abrassats a la grada i saltant com bojos, més aball a la banqueta de la prepotencia culé un entrenador desesperat fot cop de puny a la banqueta (ves quina culpa en tenia la pobre) i trenca el vidre lateral. Ho estavem aconseguint. Anar per davant en el marcador i fins i tot aquell que diuen que és un tècnic fred, amb seny... (és el que ens volen vendre tots els que ens envolten) perd els nervis i es torna boig de rabia. A partir d'ara i fins al final, el protagonisme només el van tenir dos protagonistes del partit. El nostre Espanyol i malauradament també en Daudén que tot i no fer un mal arbitratge ens ha cosit a targetes a quasi tots els jugadors. Això no tindria més importancia si no fos perque no va mesurar d'igual forma les faltes d'un i altre equip. Pandiani que havia substituit a Tamudo després del segon gol no va tenir el dia i després de quedar-se sol davant del porter remata un xic precipitat i envia la pilota fora arran de pal. Més tard tindria dues grans ocasions que no va arribar a materialitzar. Dos rematades de cap, una picada a terra i amb final al travasser i l'altre que treu el porter a la mateixa ratlla de gol. Ens tocaria patir encara una mica més. El barça no feia quasi res i nosaltres seguiem montant contratacs, De la Peña, Rufete... però no hi havia maneres de rematar el partit i posar a cada un al seu lloc. Va arribar el minut 90 i qui ho havia de dir quan ens lamentabem amb els companys de grada dels 5 minuts que va dir que s'havia d'allargar el partit, que encara en fariem un altre. Va ser un gran contratac començat per Pandiani que passa la pilota a Luís que puja tota la banda esquerra sol amb la pilota als peus. El segueixen pel mig Rufete i Jonatas. Luís arriba dins de l'area i fa la passada de la mort per Rufete que només ha d'empenyer la pilota i posar el definitiu 3-1 al marcador. D'aquí fins al final una festa blanc i blava a Montjuic. Gran partit del nostre estimat Espanyol i millor resultat. Es podrien destacar a tots els jugadors però s'ha de dir que en Rufete avui ha estat esplèndid. No havia fet un partit com aquest des de que és a casa nostre. I com no també la nostra defensa. Hem acabat el partit amb quatre homes de la casa i sense passar ni un ensurt.

Sense res més a dir.

SALUT I VISCA L'ESPANYOL!!!!!!

Patètiques Retransmisions a TV3

Sevilla / Barça
Paraules de Charly Reixach quan el seu Barça ha fallat el penalty: "Millor jugar amb 11 amb 0/2 al marcador que no pas jugar amb 10 amb 0/1". Al cap d'un moment marca el Sevilla i diu tot el contrari; "ja ho deia Helenio Herrera, és millor jugar amb 10 que jugar amb 11".
Aquesta gent de tv3 sempre neden a favor de corrent. Impossible escoltar una retransmisió amb cap i peus.
És patétic veure un partit de fútbol per TV3.

RCD ESPANYOL / REAL MURCIA

Era la temporada 03 / 04. Última jornada de lliga i amb final feliç.

He arribat a casa. Pujo a dalt a l'habitació. Deixo tots els trastos al cim del llit, tot arrogat lo de la bossa no ho he ni tocat, i el jersei de l'Inès em sap greu, però també està bastant rebregat. Conecto la tele. Ha acabat Gol a Gol, i tots els programes que fan de fútbol els diumenges a la nit. M'assec a la cadira davant de l'ordenador. En un principi he dit que no escriuria cap mail però ja veieu que aquí estic escrivint i que soc molt feliç.

Rebobino la cinta de video i la paro en el minut 45 de la segona part. M'interessa veure la celebració de després del partit. La invasió de camp... a la tele no es veu ni la meitat de bé que en el camp. Ara que ja he vist lo de l'invasió de camp, ja ús puc dir que en Tamudo ha sortit entre mig de moltissima gent. He vist al seu costat un noi de Verges que tenia a darrera meu. La gent estava boja (vaja com jo). Ara ja amb més tranquilitat vaig a buscar el primer gol. Rebobino una mica més i paro just quan el Murcia estavella la pilota al pal. Jugada següent pal de l'espanyol (que fàcil veure el partit quan ja saps el resultat) i la següent golllllllllll de l'Abert Lopo (Alberto). Continua tota la bojeria a l'estadi i atenció a la jugada següent quan tots estavem ves a saber on... celebrant el segon gol i tot plegat expulsen un jugador de l'Espanyol. En Claudiu Raducanu. El que ha fet veure que li feien penal, el mateix que ha tirat la pilota al pal... doncs si, es veu que ha fet una entrada molt forta i l'arbit li ha ensenyat la segona tarjeta groga, per lo tan l'expulsió. No passa res, ni ens anem enterat i en aquells moments ja no podiem pensar en res més que en saltar, cridar i fer la onada. Ja ho teniem tot al sac i lligat.

No ús podeu imaginar lo bé que m'ha entrat aquest entrepà de fuet. Si ara a les 2 de la nit i mentres ús estic escribint, me l'estic menjant..

Els ulls no s'em tenquen. Estic cansat, no ens enganyem. Les cuixes em fan mal de tan saltar (agulletes) la cama la tinc una mica pelada però gens d'importancia. Em giro, miro la tauleta de nit i veig el carnet, el rellotge una mica fotut després d'aquesta batalla i la bandera i bufandes tirades al cim del llit.

El primer que he de fer és començar a treure tot l’ho del llit, anar a fer un trago d'aigua i anar a domir. Si a dormir!!! Comença una setmana nova. Ja s'ha acabat el patir. Demà podré dir a uns quants que gracies per animar-me tant amb les seves histories com: "ja no teniu res a fer; ja sou a segona; sou molt dolents..." en part a ells també els hi dedico la meva alegria.

Avui ha sigut un partit memorable. Aquests partits són els que creen afició. No sempre és així, però em sembla que heu descobert com soc jo dins un camp de fútbol. Una mica diferent no? Ja ús dic, és algu que no es pot explicar amb paraules. És impresionant.

Betis / Sevilla

Que trist l'espectacle viscut ahir en el derbi sevillà de copa. No sé fins a quin punt fa falta arribar a aquests extrems. No només es greu veure un entrenador estés a terra per culpa d'un boig que va llançar una ampolla de coca cola, si no que mentres l'home estava estirat a terra inconcient el públic corejava allò de "Juande muerete, Juande muerete...". Jo em considero bastant forofo o fanàtic de l'Espanyol però seria incapaç d'arribar a aquests extrems. Els que acostumem a anar a fútbol diumenge rera diumenge sabem que a les grades d'un camp de fútbol un es pot arribar a transformar i encara més quan es tracta d'un derbi, però mai perdre els papers d'aquesta manera.
Vist des de lluny dona la sensació que a Sevilla els problemes comencen amb les directives, que tot i saber la gran rivalitat i odi que hi ha entre els aficionats d'un i altre equip de la ciutat, no fan res per refredar l'ambient previ al partit. En canvi si que l'escalfen més encara. Tant el Sr. Del Nido com el Sr. Lopera son dues persones que haurien de desapareixer del mòn del fútbol. El Sr. Del Nido és un gran negociant o almenys això és el que em sembla a mi després de les ventes que ha fet amb jugadors de la seva entitat, però com a president de club i saber estar, no en té ni idea.
Aquí hi ha molta rivalitat entre Espanyol i Barça. Més nosaltres els pericos cap als culés que no pas ells a nosaltres però mai s'ha arribat als extrems que han arribat a Sevilla i espero que mai succeeixi.
Jo seria partidari de tancar el camp del Betis una bona temporada i donar l'eliminatoria per perduda a l'equip local. Fer-ho com ho fan a la UEFA i no pas com aquesta merda federació espanyola comandada per l'inepte del Sr. Villar.