ESPANYOL 3 - GAUUUUXU I CIA 1

Crònica de l'Espanyol - Barça del dissabte 13 de gener del 2007. Les coses estan canviant!!!

Bon dia a tothom!Som diumenge i segur que tots en aixequem amb una rialla a la cara. Sabem que s'ens presenta un diumenge de ressaca de bon fútbol i d'espectacle del nostre Espanyol. Ahir vam poder presenciar un gran partit on no varem deixar respirar als culés. Amb la prepotencia que els carecteritza pensaven arribar a Montjuic i guanyar sense fer gaire res. Els nostres es van proposar des d'un primer moment a portar el ritme del partit i jugar a l'ofensiva. Un equip amb Rufete, Riera, De La Peña, Luís Garcia i Tamudo deixa pocs espais al dubte. Les arribades a territori culé van ser bastant constants tot i que el brasileny de l'equip rival va avisar amb un xut al pal. Això només va ser un susto perque la presió periquita era bastant constant i els culés es quedaven sense recursos. En una jugada on Rufete deixa la banda dreta i s'en va seguint a Xavi fins a l'altre costat de camp, arriba el fora de banda que ens va posar per davant en el marcador. El fora de banda el treu Chica buscant la banda on toca Moises amb el cap i l'hi arriba la pilota a Tamudo que amb un bon control aprofita per marxar amb velocitat d'en Puyol i centrar a l'area on ja hi ha en Luís Garcia per rematar amb un xut creuat al fons de la xarxa. Ja anavem per davant en el marcador, i de veritat que no soc massa partidari de que a Montjuic hi vagin culés però veure per tv3 "la seva" la cara de pomes agres que s'els hi queda a tots els aficionats asseguts a les primeres files de Montjuic fa venir trempera i tot. La primera part va seguir amb total normalitat un espanyol molt ben posat a darrera i aprofitant els multiples contratacs, començats quasi tots als peus d'un De La Peña impresionant. La primera part va acabar amb una falta a favor d'ells que Kameni va saber rebutjar molt bé.

Després de forces temporades anem al descans d'un derbi per davant en el marcador i amb pistes prou clares com per esperar una bona segona part dels nostres jugadors.

La segona part va començar bastant més equilibrada. Sense jugades clares ni per un costat ni per l'altre durant els primers minuts. Passaven els minuts i seguiem guanyant i això ja és bo, però amb un 1 a 0 no et pots refiar mai ja que és un resultat molt curt i més a can pericu que ja sabem com van les coses normalment. Però al minut 15 va arribar el gol del pibito. Això per un petit instant ens va deixar una mica callats però es va tornar a repetir lo mateix que a la final de la copa del rei contra el Saragossa. Sense temps al barça per assaborir el gol de l'empat i només passats cinc minuts en Sergio Sanchez que havia entrat feia tan sols 4 minuts al camp s'obre per la banda dreta on rep la pilota dels peus d'en Rufete, marxa sol per la banda fins apurar la linea de fons on fa una gran passada al centre de l'area on gran Raul Tamudo tirant-se en planxa fa inútil l'estirada del porter rival. Aquest cop si, en Tamudo va venir a celebrar el gol al nostre còrner. Mentres nosaltres estavem abrassats a la grada i saltant com bojos, més aball a la banqueta de la prepotencia culé un entrenador desesperat fot cop de puny a la banqueta (ves quina culpa en tenia la pobre) i trenca el vidre lateral. Ho estavem aconseguint. Anar per davant en el marcador i fins i tot aquell que diuen que és un tècnic fred, amb seny... (és el que ens volen vendre tots els que ens envolten) perd els nervis i es torna boig de rabia. A partir d'ara i fins al final, el protagonisme només el van tenir dos protagonistes del partit. El nostre Espanyol i malauradament també en Daudén que tot i no fer un mal arbitratge ens ha cosit a targetes a quasi tots els jugadors. Això no tindria més importancia si no fos perque no va mesurar d'igual forma les faltes d'un i altre equip. Pandiani que havia substituit a Tamudo després del segon gol no va tenir el dia i després de quedar-se sol davant del porter remata un xic precipitat i envia la pilota fora arran de pal. Més tard tindria dues grans ocasions que no va arribar a materialitzar. Dos rematades de cap, una picada a terra i amb final al travasser i l'altre que treu el porter a la mateixa ratlla de gol. Ens tocaria patir encara una mica més. El barça no feia quasi res i nosaltres seguiem montant contratacs, De la Peña, Rufete... però no hi havia maneres de rematar el partit i posar a cada un al seu lloc. Va arribar el minut 90 i qui ho havia de dir quan ens lamentabem amb els companys de grada dels 5 minuts que va dir que s'havia d'allargar el partit, que encara en fariem un altre. Va ser un gran contratac començat per Pandiani que passa la pilota a Luís que puja tota la banda esquerra sol amb la pilota als peus. El segueixen pel mig Rufete i Jonatas. Luís arriba dins de l'area i fa la passada de la mort per Rufete que només ha d'empenyer la pilota i posar el definitiu 3-1 al marcador. D'aquí fins al final una festa blanc i blava a Montjuic. Gran partit del nostre estimat Espanyol i millor resultat. Es podrien destacar a tots els jugadors però s'ha de dir que en Rufete avui ha estat esplèndid. No havia fet un partit com aquest des de que és a casa nostre. I com no també la nostra defensa. Hem acabat el partit amb quatre homes de la casa i sense passar ni un ensurt.

Sense res més a dir.

SALUT I VISCA L'ESPANYOL!!!!!!