dissabte, 3 de març de 2007

RCD ESPANYOL / REAL MURCIA

Era la temporada 03 / 04. Última jornada de lliga i amb final feliç.

He arribat a casa. Pujo a dalt a l'habitació. Deixo tots els trastos al cim del llit, tot arrogat lo de la bossa no ho he ni tocat, i el jersei de l'Inès em sap greu, però també està bastant rebregat. Conecto la tele. Ha acabat Gol a Gol, i tots els programes que fan de fútbol els diumenges a la nit. M'assec a la cadira davant de l'ordenador. En un principi he dit que no escriuria cap mail però ja veieu que aquí estic escrivint i que soc molt feliç.

Rebobino la cinta de video i la paro en el minut 45 de la segona part. M'interessa veure la celebració de després del partit. La invasió de camp... a la tele no es veu ni la meitat de bé que en el camp. Ara que ja he vist lo de l'invasió de camp, ja ús puc dir que en Tamudo ha sortit entre mig de moltissima gent. He vist al seu costat un noi de Verges que tenia a darrera meu. La gent estava boja (vaja com jo). Ara ja amb més tranquilitat vaig a buscar el primer gol. Rebobino una mica més i paro just quan el Murcia estavella la pilota al pal. Jugada següent pal de l'espanyol (que fàcil veure el partit quan ja saps el resultat) i la següent golllllllllll de l'Abert Lopo (Alberto). Continua tota la bojeria a l'estadi i atenció a la jugada següent quan tots estavem ves a saber on... celebrant el segon gol i tot plegat expulsen un jugador de l'Espanyol. En Claudiu Raducanu. El que ha fet veure que li feien penal, el mateix que ha tirat la pilota al pal... doncs si, es veu que ha fet una entrada molt forta i l'arbit li ha ensenyat la segona tarjeta groga, per lo tan l'expulsió. No passa res, ni ens anem enterat i en aquells moments ja no podiem pensar en res més que en saltar, cridar i fer la onada. Ja ho teniem tot al sac i lligat.

No ús podeu imaginar lo bé que m'ha entrat aquest entrepà de fuet. Si ara a les 2 de la nit i mentres ús estic escribint, me l'estic menjant..

Els ulls no s'em tenquen. Estic cansat, no ens enganyem. Les cuixes em fan mal de tan saltar (agulletes) la cama la tinc una mica pelada però gens d'importancia. Em giro, miro la tauleta de nit i veig el carnet, el rellotge una mica fotut després d'aquesta batalla i la bandera i bufandes tirades al cim del llit.

El primer que he de fer és començar a treure tot l’ho del llit, anar a fer un trago d'aigua i anar a domir. Si a dormir!!! Comença una setmana nova. Ja s'ha acabat el patir. Demà podré dir a uns quants que gracies per animar-me tant amb les seves histories com: "ja no teniu res a fer; ja sou a segona; sou molt dolents..." en part a ells també els hi dedico la meva alegria.

Avui ha sigut un partit memorable. Aquests partits són els que creen afició. No sempre és així, però em sembla que heu descobert com soc jo dins un camp de fútbol. Una mica diferent no? Ja ús dic, és algu que no es pot explicar amb paraules. És impresionant.