L'ESPANYOL ALS QUARTS DE FINAL DE LA COPA DE LA UEFA
Ja som a quarts!!! Qui ho havia de dir. Aquest any els periquitos tenim un somni, i no és altre que aquesta copa de la UEFA i les ganes que tenim tots d’anar a Glasgow al mes de maig. A Glasgow s’hi disputa la final i avui hem fet un pas molt important. Les coses s’han de fer pas a pas i avui aquesta nit a Montjuïc en una segona part per recordar, hem aconseguit passar eliminatòria.
Hem eliminat al Maccabi Haifa. Si, ja ho sé que potser no els coneix quasi ningú però si havien arribat als vuitens de final eliminant entre d’altres al CSKA de Moscú deu ser per alguna cosa. Ha sigut difícil foradar la portaria dels israelians. No vam poder fer-ho a Israel i tampoc avui en tota la primera part, però un gran xut de l’Ivan de la Peña ha obert el camí dels quarts. A partir de llavors ja tot ha sigut més fàcil.
Ara ens esperen set possibles rivals, entre ells el Bayer Leverkusen. Qui no recorda el Bayer? Tots els periquitos tenim en ment aquella final del 88. La millor fita aconseguida mai pel nostre equip. No sé si és millor que ens toqui de seguida el Bayer o guardar-lo per més endavant. Lo somiat per tots seria trobar el Bayer a la final.
De moment hem de tocar de peus a terra i a veure qui ens toca per la següent eliminatòria. Jo aquest any estic tenint molt mala sort perquè em coincideixen tots els partits de l’Espanyol a casa treballant en torn de nit. Hauré d’esperar a veure que m’espera a la propera eliminatòria. Espero poder anar a Montjuïc o almenys canviar de torn amb algun company i ajudar a l’equip a passar ronda.
M’estan arribant missatges al mòbil; com ho saben que estic més feliç que ningú. Estava a la feina cantant els gols, saltant i aplaudint igual que si fos al sector 115 de l’estadi. Un estadi en el que tot i que a quasi cap periquito ens agrada per veure futbol, hi hem viscut grans partits, grans nits i tardes de bon futbol. Espero que tot lo bo no ho haguem viscut ja i que d’aquí fins arribar a Cornellà, encara podem gaudir d’alguna gran tarda, nit de futbol.
De la Penya, Tamudo, Luís García i Walter Pandiani. Els tres taurons i el rifle han fet els quatre gols. No només ells tenen el mèrit, hem de tenir en compte la gran tasca del nostre entrenador Ernesto Valverde “Txingurri” que els ha sabut posar a tots quatre a l’equip titular. L’Ernesto és un gran tècnic i qui millor que ell per portar-nos fins a Glasgow. Ell sap que Europa té un deute amb l’Espanyol, la UEFA del 88 que va poder gaudir i va plorar com a jugador de l’Espanyol.
Animo Txingurri!!!!
Tots junts ho podem aconseguir.
RCD. Espanyol de Barcelona
LA FORÇA D’UN SENTIMENT
Hem eliminat al Maccabi Haifa. Si, ja ho sé que potser no els coneix quasi ningú però si havien arribat als vuitens de final eliminant entre d’altres al CSKA de Moscú deu ser per alguna cosa. Ha sigut difícil foradar la portaria dels israelians. No vam poder fer-ho a Israel i tampoc avui en tota la primera part, però un gran xut de l’Ivan de la Peña ha obert el camí dels quarts. A partir de llavors ja tot ha sigut més fàcil.
Ara ens esperen set possibles rivals, entre ells el Bayer Leverkusen. Qui no recorda el Bayer? Tots els periquitos tenim en ment aquella final del 88. La millor fita aconseguida mai pel nostre equip. No sé si és millor que ens toqui de seguida el Bayer o guardar-lo per més endavant. Lo somiat per tots seria trobar el Bayer a la final.
De moment hem de tocar de peus a terra i a veure qui ens toca per la següent eliminatòria. Jo aquest any estic tenint molt mala sort perquè em coincideixen tots els partits de l’Espanyol a casa treballant en torn de nit. Hauré d’esperar a veure que m’espera a la propera eliminatòria. Espero poder anar a Montjuïc o almenys canviar de torn amb algun company i ajudar a l’equip a passar ronda.
M’estan arribant missatges al mòbil; com ho saben que estic més feliç que ningú. Estava a la feina cantant els gols, saltant i aplaudint igual que si fos al sector 115 de l’estadi. Un estadi en el que tot i que a quasi cap periquito ens agrada per veure futbol, hi hem viscut grans partits, grans nits i tardes de bon futbol. Espero que tot lo bo no ho haguem viscut ja i que d’aquí fins arribar a Cornellà, encara podem gaudir d’alguna gran tarda, nit de futbol.
De la Penya, Tamudo, Luís García i Walter Pandiani. Els tres taurons i el rifle han fet els quatre gols. No només ells tenen el mèrit, hem de tenir en compte la gran tasca del nostre entrenador Ernesto Valverde “Txingurri” que els ha sabut posar a tots quatre a l’equip titular. L’Ernesto és un gran tècnic i qui millor que ell per portar-nos fins a Glasgow. Ell sap que Europa té un deute amb l’Espanyol, la UEFA del 88 que va poder gaudir i va plorar com a jugador de l’Espanyol.
Animo Txingurri!!!!
Tots junts ho podem aconseguir.
RCD. Espanyol de Barcelona
LA FORÇA D’UN SENTIMENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada