TORNARAN?

Diumenge passat partit contra l'Osasuna vam decidir convidar a un col.legi de Torroella a veure el partit de l'Espanyol a Montjuic. La veritat actes com aquest van bé per la penya perque només cobrem l'autocar ja que el club permet l'entrada lliure a la zona de la mini grada.

Jo vaig anar amb aquest autocar i no amb el de la penya amb tots els companys penyistes i que ens desplacem normalment a Montjuic. Em va sobtar que d'entre 33 mainades de 11 i 12 anys n'hi hagués tants amb bufandes, samarretes o algun que altre simbol de l'Espanyol. Si, potser si que algun era perico i els hi havia deixat alguna peça de roba als seus companys de classe, però per equipar una trentena de nanos no crec. Això em va agradar i amb dies com aquest seria fàcil incrementar la nostre massa social si no fos pel joc nefast que va fer l'equip aquella tarda. Arribats a Montjuic van anar tots directes a la paradeta que hi ha fora de la porta 3 i no vaig equivocat si dic que tots van comprar alguna que altre cosa de l'Espanyol, sobretot la trompeta que tant s'ha posat de moda últimament.

Al tornar a pujar a l'autocar tots estaven contents d'haver vist un partit de fútbol i més encara quan els hi vaig regalar un poster de la plantilla a cada un d'ells. A mi, només em sap greu que l'equip no acompanyés una mica més i que tots poguessin tornar més contents encara cap a casa.

M'agradaria que algun d'ells torni a Montjuic o Cornellà d'aquí un temps. Seria una bona senyal que la parroquia es va engrandint.

I si algun d'ells va tornar a casa i li va dir al seu pare soc de l'Espanyol, doncs encara millor. Això si, algun estava amenaçat de que si tornava i es feia de l'Espanyol no entraria a casa.

Gràcies a n'en Carles Ramiò per haver-ho fet possible.

Igual que la meva dutxa

Després de força temps de tindre pis propi, per fi he donat el pas i m'en vaig a viure-hi. No sé com anirà i si m'en sortiré de viure sol i amb totes les feines de casa a carrec meu. Era tant fàcil viure a casa...

Ahir va ser el prime dia i com és de costum em vaig aixecar i vaig anar a dutxar-me. Al principi tot bé, comença a sortir aigua freda i es va escalfant mica en mica. Odio dutxar-me en aigua freda i més ara amb aquest temps. Bueno tot anava bé fins a mitja dutxa i a mig ensabonar sense saber com l'aigua va començar a refredar-se cada cop més fins que va sortir del tot freda. En fi em vaig acabar de treure tot el sabó i vaig sortir amb fred de la dutxa. Es veu que s'havia parat la caldera i jo sense saber el perque.

El que li passa al nostre Espanyol tot i que encara no s'ha independitzat fins a l'any vinent, és més o menys el mateix. Vam començar amb aigua freda, s'anava escalfant mica en mica. La dutxa era relaxant, gustosa... però quan l'aigua estava al seu punt i ja havia agafat el gust a això d'estar a la dutxa, es para la caldera i arriba l'aigua freda. Una aigua freda que la veritat no la sabem parar. No sabem on és aquesta aixeta o tan sols la de l'aigua calenta i poder-la regular.

Ara per més que ens hi esforcem (potser no prou) les coses no surten bé. La sort que teniem a la primera volta ara ens ha fallat. No la trobem enlloc i són els altres que la tenen. No trobem portaria ni tant sols de penal. Un parell de pilotes al pal i tot i atacar durant tota la segona part la pilota no va voler entrar. No sé que s'ha de fer.

Com que no es pot parar l'aixeta abans de que acabi la temporada, demano que l'aigua es comenci a temperar. Que s'arregli la caldera, o que trobem l'aixeta de l'aigua calenta. Una de freda i una de calenta a vegades potser va bé, però tantes de fredes seguides... ja em comencen a preocupar.

Mentres tant:

Endavant Espanyol!!!!

XIULAR

Tot i l'ho viscut ahir a la tarda a Montjuic em resulta molt difícil xiular als meus jugadors o al meu equip. Em sap greu veure com estan xiulant als meus. Uns diuen que ho fan perque espavilin, que els jugadors ho mereixen i que així es donen compte de que no estem contents amb la seva feina, passivitat, manca de forma fícica... Tot i això a mi em resulta casi impossible xiular a un dels nostres. Em dona la sensació que anar a Montjuic és anar a animar o si més no a veure fútbol i a intentar apoyar als teus fins a les últimes conseqüencies, tot i que de vegades em resulta impossible. Potser si, amb els xiulets s'adonen del desconcert de la gent i de que algu han de fer per espavilar-se, però jo crec que el que fan els xiulets en aquell moment és posar-los més nerviosos i amb menys recursos de cares a crear jugades amb perill.

Jo intentaré seguir sense xiular, sense cridar en contra i intentant que aquests jugadors ens portin cap a la classificació per la UEFA de al temporada vinent. Si no és així, doncs a seguir pujant a Montjuic i intentant que amb la nostre presencia al camp s'en adonin que encara hi ha gent disposada a animar-los i a fer-lis costat.

D'aquí fins a final de lliga no podem fallar. Si fallen ells; mala llet. Però nosaltres que ho portem a la sang no podem fallar. Potser gràcies a nosaltres ells aconsegueixen fer-nos una mica més felissos a final de lliga.

La Bandera de Sant Gregori

D'aquesta foto ja en fa uns quants mesos, concretament el dia que ens vam enfrontar al Werder Bremen en el partit d'anada de les semifinals de la copa de la UEFA. En aquells moments podies veure en diferents pobles o ciutats de Catalunya banderes i bufandes de l'Espanyol en els balcons, teulats...

A hores d'ara la veritat és que no s'en veuen tantes, però un dia que vaig anar a Girona i amb l'autopista plena de gom a gom, va coincidir que vaig estar una bona estona parat a la zona de Sant Gregori. Mirant les cases que quedaven a la meva esquerra em vaig adonar que una mica allunyada de mi en un teulat onejava una gran bandera blanc i blava de l'Espanyol. Em va agradar haver trobat aquell emboç de trànsit en aquell moment. Ara cada cop que passo per aquella zona giro el meu cap un moment per poder veure la bandera com tot i el fred, la pluja o el vent que pugui fer la zona segueix onejant.

Amb això n'hi ha prou per posar-te la pell de gallina. Des d'aquí dono les gràcies a aquest anònim perico per alegrar-me alguna tarda o matí a l'autopista AP-7.

Endavant Espanyol!!!!!

Són Ignorants

Com cada any per aquestes dates arriben les parades de Nadal i els ja famosos caganers. Aquest any l'empresa http://www.caganer.com/ han decidit donar-nos l'oportunitat als pericos de poder tenir en els nostres pesebres, lleixes o en qualsevol lloc de la nostra casa un caganer perico. Aquest no és altre que el nostre gran capità Raul Tamudo.

Podem donar-lis les gràcies per haver-se decidit a donar aquest pas i fer el nostre caganer.

Jo suposo que les empreses dedicades a la venda de productes relacionats amb el mòn dels esports i clubs esportius, no ens donen gens de bola perque pensen que els pericos som "quatre gats", com reflexava el còmic del que va sortir el gat perico i més tard el nom de periquitos que portem amb molt d'orgull tots nosaltres. Ara bé, amb aquest caganer s'ha demostrat que quan els pericos tenim l'oportunitat de comprar algun objecte, emblema o qualsevol cosa relacionada amb l'Espanyol hi acodim amb massa. Segurament s'estan fent creus que el caganer Tamudo sigui molt més venut que qualsevol lider polític o que qualsevol altre jugador de fútbol d'algun altre equip.

Ara si s'en volen donar compte, veuran que vendre Espanyol també dona benefici, i el que m'agrdaria a mi és que a partir d'ara les botigues dedicdes a vendre el material que parlava en el paragraf anterior donessin el pas i possesin samarretes, bufandes o tota classe de material en els seus aparadors, igual que fan amb Barça o Madrid. Estic segur que s'endurien més d'una sorpresa.

Els pericos abans que res som fidels a uns colors, orgullosos del nostre club i per més que les coses vagin malament seguirem comprant tot el relacionat amb els nostres.

Per lo tant botiguers de Catalunya decidiu-vos d'una vegada a apostar per nosaltres!!!!!!! A Torroella ja fa uns quants anys que la Pastisseria Batlle fa mones de Pasqua amb l'escut de l'Espanyol i amb el periquito como a ninot de regal.

Molb bon any 2008 a tothom i ENDAVANT ESPANYOL!!!

Nadal de Champions

De moment anem pel bon camí i arribem a l'aturada nadalenca en zona Champions. Qui ens ho havia de dir quan vam començar la lliga contra el Valladolid i després de l'empat contra el Betis.

Tanquem un any el 2007 amb bon gust. Final de la lliga passada sense problemes, copa de la UEFA sensacional i ara un final d'any amb tres punts més en un camp difícil com és el Vicente Calderón.

Espero que de cares al 2008 les coses segueixin anant bé i a veure si podem acabar la lliga en aquesta posició o millor encara i no haver de fer fase previa de la Champions. De totes maneresn o tirem coets i anem partit a partit. A veure si contra el Villarreal segueix la super ratxa de 13 partits sense perdre; 14 contant els de copa, i anem agafant números per participar l'any vinent a la Champions.

Desitjo a tots felices festes i un bon any 2008.

Salut Pericos i Endavant Espanyol!!!!!!!!

Regust Amarg

Del partit de diumenge no sé si s'en poden treure gaires conclusions, i si és que s'en pot treure alguna, quasi totes les que em venen a la ment són negatives.

Podem començar dient que un partit que es té quasi finiquitat amb un 1 - 3 en el marcador, no s'hauria d'arribar al final sense els 3 punts al sarrò. Això és més important encara quan ja ha passat moltes vegades aquesta lliga i també en els minuts finals. Partits contra Betis, Mallorca, Recre en són una mostra. El dia del Sevilla ho vam salvar al final.

Però bueno, no podem només enumerar les coses negatives, per altra banda estic content perque es continua demostrant que aquest equip és capaç de remuntar partits que es posen d'esquenes només de començar; Barça, Bilbao, València... els vam començar perdent en els primers minuts de joc i finalment no n'hem perdut cap d'aquests.

També és de lloar el gran joc que va fer l'equip a la primera part i més encara els grans gols que va marcar en tan sols 15 minuts.

Cal dir que també hem guanyat alguns partits en els últims minuts, per lo tant potser la balança s'equilibra. Jo diria que l'any passat vam tenir força sort en els últims minuts d'alguns partits (això si, vam buscar els gols i no vam defallir en l'intent); ara de memòria em venen el partit contra Ath. Bilbao, Betis i segurament que algun altre, aquest any també amb l'Ath. Bilbao i Sevilla.

Nota negativa... després d'anar a Saragossa i despedir així els 29 anys, el dilluns vaig començar els 30 amb un costipat impresionant que encara em dura. Espero estar bé pel cap de setmana, que si bé no podré anar a Montjuic, que almenys em deixi celebrar amb els amics aquesta edat, que pel fet de ser un nº rodo sempre sembla més important que normalment. Jo dic que lo important és anar sumant i no importa els anys que facis si no com els aprofites i disfrutes.

Dissabte arriba el Levante... partit a priori senzill, però igual que a Saragossa després de marcar el 3er gol en volia més perque sabia el que podia passar, també aquest cop contra el Levante passa el mateix. Un equip a priori molt senzill, amb més estadistiques negatives cada dia que passa, però tots sabem que quan arriben partits com aquests a Montjuic les coses no són fàcils si no ho comenem a encarrilar des de bon principi.

A veure si les coses no es torcen i continuem fregant la linia de la Champions fins al final de la primera volta, només així podrem fer coses grans a final de temporada.

Que segueixi la ratxa!!!!!!