divendres, 2 de març del 2007

Betis / Sevilla

Que trist l'espectacle viscut ahir en el derbi sevillà de copa. No sé fins a quin punt fa falta arribar a aquests extrems. No només es greu veure un entrenador estés a terra per culpa d'un boig que va llançar una ampolla de coca cola, si no que mentres l'home estava estirat a terra inconcient el públic corejava allò de "Juande muerete, Juande muerete...". Jo em considero bastant forofo o fanàtic de l'Espanyol però seria incapaç d'arribar a aquests extrems. Els que acostumem a anar a fútbol diumenge rera diumenge sabem que a les grades d'un camp de fútbol un es pot arribar a transformar i encara més quan es tracta d'un derbi, però mai perdre els papers d'aquesta manera.
Vist des de lluny dona la sensació que a Sevilla els problemes comencen amb les directives, que tot i saber la gran rivalitat i odi que hi ha entre els aficionats d'un i altre equip de la ciutat, no fan res per refredar l'ambient previ al partit. En canvi si que l'escalfen més encara. Tant el Sr. Del Nido com el Sr. Lopera son dues persones que haurien de desapareixer del mòn del fútbol. El Sr. Del Nido és un gran negociant o almenys això és el que em sembla a mi després de les ventes que ha fet amb jugadors de la seva entitat, però com a president de club i saber estar, no en té ni idea.
Aquí hi ha molta rivalitat entre Espanyol i Barça. Més nosaltres els pericos cap als culés que no pas ells a nosaltres però mai s'ha arribat als extrems que han arribat a Sevilla i espero que mai succeeixi.
Jo seria partidari de tancar el camp del Betis una bona temporada i donar l'eliminatoria per perduda a l'equip local. Fer-ho com ho fan a la UEFA i no pas com aquesta merda federació espanyola comandada per l'inepte del Sr. Villar.