dilluns, 5 de gener de 2009

FA UN ANY

Passada aquesta nit de reis però d'ara fa un any, va començar el declive del nostre Espanyol. Recordo que soritem de Montjuic havent viscut un partit que recordarem molts anys, un partidàs on vam sobreposar-nos al Villarreal amb un gran fútbol i on totes les coses ens sortien de cares. Recordo que els comentaris d'aquella nit a Montjuic eren referents a les moltes possiblitats que teniem d'anar a la Champions i que haviem guanyat quasi segur el gol average al nostre rival d'aquella nit.

Ara, un any després, acabem d'empatar contra l'Ath. de Bilbao a San Mamés. Potser un bon resultat, però ara ja no ens podem permetre errors que signifiquin perdre punts. No ens podem permetre cap resultat negatiu, i l'ho únic que hem de fer és buscar maneres de pujar aquesta moral que ara mateix està per terra.

He tingut l'oportunitat de parlar amb diferents pericos durant aquests dies i la veritat és que tots estem molt pessimistes. Jo mateix el primer. Deixant a part l'any del Murcia on les coses anaven molt pitjor, mai havia estat tant negatiu amb el meu equip. Em costa veure una sortida. Em costa veure la llum després del tunel, em costa pensar en que ens salvarem i també em costa pensar que estranarem un camp dintre de poc temps.

El camp de Cornellà El Prat que ara hauria de ser l'únic pensament dels pericos, crec que ha passat clarament a un segon terme. A mi realment tant em fa estrenar-lo aquesta temporada amb un amistós contra el Liverpool, que fer-ho la pretemporada o temporada que ve. M'és absolutament igual. L'ho únic que vull és salvar la categoria. Ara per ara és la única cosa que tinc dins el meu cap.

Ara podriem dir que venen 21 partits clau en els que no es pot fallar, però abans que aquests, valdria centrar-se en els pròxims 5. Díficils partits contra Almeria, Malaga, Valladolid, Recreativo i Getafe. Crec que tant si com no d'aquests cinc partits hem de sumar un mínim de 12 punts; tot i així crec que serien pocs. Llavors ens vindrà un altre cop el Tourmalet i no podem fallar. No podem fallar més. Hem d'anar a totes, ens han de sortir les coses de cara i els jugadors sobretot ells han de treure això endavant com sigui.

Un altre cop ho torno a dir; ara més que mai ENDAVANT ESPANYOL!!!

3 comentaris:

Emilio ha dit...

Nos faltan nueve victorias y dos empates u ocho victorias y cinco empates.

Y quedan 21 partidos, por lo que mejor será que empecemos a ponernos manos a la obra ya.

Un saludo.

Tot Montmeló ha dit...

Doncs sí, com diu l'Emilio, o ens posem les piles o ho veig molt malament. Jo no sóc tampoc gens optimista, potser sóc el més pessimista de la meva família, però és que fins ara no m'han donat cap opció de pensar que serem un equip de primera la temporada que ve. M'aferro a pensar que una estadística diu que durant tota la història de la lliga, cap equip que ha estat primer alguna jornada ha acabat baixant. Però, clar, nosaltres també som experts en trencar estadístiques... així que... Esperem que no.

Guim ha dit...

Aquest any pinta malament...Tamudo ja no és el d'abans, Luis Garcia no marca, De la Peña passa més hores al metge que al camp i no sé jo si Ferran Coromines està encara per fer miracles...

Salutacions i visca l'Espanyol!

www.la-chatarra.blogspot.com