No puc entendre de cap de les maneres la sanció a José Callejón per dedicar un gol a Dani Jarque. Si bé és una vergonya que l'àrbit en qüestió l'hi mostrés la tarjeta, encara és més penós no saber rectificar a temps i que el comité l'hi treiés la multa i la tarja. Doncs no, al cap d'una setmana s'han ratificat en la seva desició i l'hi mantenen. Ara què hem de fer? Recollim un céntim de cada aficionat que vagi demà al camp i els hi portem amb una bosseta als membres del comité de competició?
Ja no es tracta de si és fútbol o no, es tracta de humanitat i aquí a la lliga espanyola i pel que els àrbits representa, no n'hi ha.
Podria parlar de l'arbitratge del Bernabeu, però sincerament no en tinc ganes. Em quedo un altre cop amb el menys preu de l'àrbit (no vull ni dir el nom) quan Luís García l'hi va demanar perque allargava 4 minuts tenint en compte el resultat del partit i ell amb xuleria i prepotència l'hi va respondre que "és el que mereixeu". Què mereix ell? I quan Pochetino l'hi va anar a donar la mà; perque no l'hi va ni dirigir la mirada?
Estic molt emprenyat i no sé que podria fer si em trobés un home d'aquests cara a cara; Iturrlade, Clos, Esquinas, Turienzo, Rubinos...
dissabte, 25 de setembre del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
SEMPRE TAMUDO
A la meva memòria tinc guardats molts dels gols de Tamudo i d'alguns les dates en que els va fer. Gols que han passat a la història del club per la seva bellesa (Celta, Sevilla, Madrid...), gols que han passat a la història per la seva importància (Mestalla, Bernabeu, Murcia...), gols que han passat a la història per haver assolit un récord i fastiguejar al rival etern (Tamudazoooo, Bonano, 3-1...) i així podria anar afegint gols i gols fins arribar a l'última jornada de la temporada passada on per fi va poder fer un hat trick. De hat trick ja n'havia fet un altre, però l'àrbit de torn no va considerar gol un "gol fantasma" contra el Villarreal a la temporada 2007/2008.
He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.
El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.
I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.
He assistit a molts d'aquests partits, he cridat el seu nom moltissimes vegades, m'he pogut fotografiar amb ell també dues vegades; una a un llarguissim tunel de vestidors de l'orinal just abans d'un partit de la selecció catalana on jo participava en els proglegomens del partit ballant una sardana el centre del camp, i l'altre en el partit de pericos solidaris entre els equips de la UEFA 88 i Copa 2000.
El que més greu em sap és que el dia de la seva despedida no vaig poder ser a Cornellà - El Prat. Aquest any m'he perdut 5 partits, però al que més greu em va saber perdrem és aquest últim. Aquest dia hi haviem de ser tots. Perque tot el que ha fet TAMUDO per l'Espanyol s'ho mereixia. Ell igual que tots nosaltres els seguidors ha participat des de la gespa en tots els moments importants dels últims anys. Crec que no és agoserat dir que ell ens ha salvat, ell ens ha donat almenys una copa i que gràcies a ell som on som.
I una altra cosa que mai no entendré, és perque en Tamudo no va anar a l'Eurocopa de Portugal l'any 2004. Això és increible.
dilluns, 22 de març del 2010
L'etern gafe de ser perico
Aquest mes de març he passat 15 dies a Kenia. Una setmana de safari, per acabar amb una segona setmana a les platges paradisiaques de l'Oceà Índic.
Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.
Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.
Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.
Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.
Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.
Per mi i per qualsevol perico crec que és massa 15 dies sense Espanyol. A més internet per aquelles terres no sempre anava bé, ni tampoc hi podia entrar massa sovint. Així que la meva última il.lusió era que el partit contra el Sevilla es jugués avui diumenge a les 7 o les 9 de la tarda i així poder anar des de l'Aeroport del Prat directe cap a l'Estadi de Cornellà - El Prat.
Tots sabem que això no va passar però ahir a la tarda mentre estava acabant de fer la maleta a casa d'un conegut que tenim per Kenia em vaig sorpendre al veure que a la nit just abans de marxar cap a l'aeroport televisaven el partit del nostre Espanyol. L'alegria no era completa perque només podria veure la primera part ja que a la mitja part havia d'agafar un taxi que em portés cap a l'aeroport de Nairobi.
Quan s'anava acostant l'hora del partit m'anava vinguent la son i com que no em volia perdre aquesta primera part tant anelada des de feia temps, vaig decidir posar-me l'alarma del mòbil mentre estava veient la segona part del partit que en aquells moments jugava el Madrid contra l'Sporting.
Fins aquí tot bé no? Ara ús direu que si em vaig adormir... doncs no, mentre estava jugant el Madrid va començar a caure un bon xàfec a Nairobi i va marxar l'imatge d'aquell canal de tv. Així que tot i remanar la tele, els enxufes... mil vegades, em vaig tornar a quedar sense partit. Per sort i per internet vaig poder escoltar la primera part del partit. Però l'alegria no va ser completa perque jo volia viure-ho amb imatges.
Així que ja ho sabem, ser perico continua no sent una cosa fàcil. Tot i així ho seguirem siguent.
dijous, 31 de desembre del 2009
ADÉU 2009
Adéu 2009, no tornis. Que dolent aquest any per tota la familia periquita.
Havia de ser un any plegat de bones noticies sobretot per l'innauguració del camp, però al final ha sigut un any que tots voldriem que no hagués existit, que passes per alt, que no hagués passat res del que ha passat.
Fútbolisticament ha sigut un any nefast. Només 10 partits a tope per salvar un decens cantat des de feia temps i la resta molt dolent.
Però el que cap de nosaltres hagués volgut viure va ser la mort del nostre capità. No sé, n'he parlat dues o tres vegades en aquest blog però cada cop que la cosa sembla que ja queda una mica lluny i no t'afecta tant, hi ha algu que t'el recorda.
Ara estava mirant les noticies i en acabar han fet un "anunci resum" amb la cançó d'en Lluís Llach. Era un resum amb imatges de l'any i tant bon punt han ensenyat l'imatge del nou estadi de Cornellà - El Prat el dia de l'innauguració en el moment que l'escut es partia en mig la gespa del camp se m'ha posat pell de gallina, alguna llagrima als ulls... No he recordat aquell dia, he recordat el que la següent imatge a la tele ha mostrat. La mort d'en Dani Jarque. Que fort, vam viure un moment esperat per tots durant tants anys i ara resulta que en veus una imatge i també m'agradaria que no hagués succeit. Veig aquest moment i em recorda que els pericos no som felissos com aquell dia, que tot va canviar una setmana més tard.
En fi, desitjo que per tots nosaltres aquest any sigui molt millor. Sé que no es podrà borrar mai el que ha passat aquest any, però hem de fer algu gran per poder-ho dedicar al nostre GRAN CAPITÀ.
BON ANY 2010 PERIQUITOS!!!
Havia de ser un any plegat de bones noticies sobretot per l'innauguració del camp, però al final ha sigut un any que tots voldriem que no hagués existit, que passes per alt, que no hagués passat res del que ha passat.
Fútbolisticament ha sigut un any nefast. Només 10 partits a tope per salvar un decens cantat des de feia temps i la resta molt dolent.
Però el que cap de nosaltres hagués volgut viure va ser la mort del nostre capità. No sé, n'he parlat dues o tres vegades en aquest blog però cada cop que la cosa sembla que ja queda una mica lluny i no t'afecta tant, hi ha algu que t'el recorda.
Ara estava mirant les noticies i en acabar han fet un "anunci resum" amb la cançó d'en Lluís Llach. Era un resum amb imatges de l'any i tant bon punt han ensenyat l'imatge del nou estadi de Cornellà - El Prat el dia de l'innauguració en el moment que l'escut es partia en mig la gespa del camp se m'ha posat pell de gallina, alguna llagrima als ulls... No he recordat aquell dia, he recordat el que la següent imatge a la tele ha mostrat. La mort d'en Dani Jarque. Que fort, vam viure un moment esperat per tots durant tants anys i ara resulta que en veus una imatge i també m'agradaria que no hagués succeit. Veig aquest moment i em recorda que els pericos no som felissos com aquell dia, que tot va canviar una setmana més tard.
En fi, desitjo que per tots nosaltres aquest any sigui molt millor. Sé que no es podrà borrar mai el que ha passat aquest any, però hem de fer algu gran per poder-ho dedicar al nostre GRAN CAPITÀ.
BON ANY 2010 PERIQUITOS!!!
dijous, 8 d’octubre del 2009
Parades i Gols
El diumenge passat mentre començava a treballar a les 10 del vespre, vaig estar escoltant el Carrusel Deportivo de la SER, el partit del Sevilla contra el Real Madrid.
La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.
Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.
Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.
I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.
Salut pericos!
La primera part l'havia vist a casa els meus pares i l'Iker Casillas ja havia donat mostres del gran porter que és, fent parades bastant impresionants. Pel que sentia a la radio, la segona part seguia igual, però va arribar un moment que tots els locutors varen flipar amb una parada en particular. Alguns van gosar dir que en la seva vida no n'havien vist cap de tant impossible com aquella.
Al arribar a casa i bastant mort de son vaig pensar que havia de veure aquesta parada tant impresionant de la que parlave a la radio. Més tard he escoltat alguna entrevista a Cañizares, Molina i Buyo preguntant-lis per aquesta parada.
Doncs bé, quan jo vaig veure aquesta parada a la tele, si, vaig reconeixer que era una gran parada, però de seguida a la meva ment va venir una imatge que tinc gravada des del dia 12-4-07 a l'estadi del Benfica. Des de la meva posició a la segona graderia vaig poder veure com una pilota que ja entrava a gol, era treta a la mateixa linia pel nostre porter; en Gorka Iraizoz. Per mi aquella parada va ser encara millor que la d'en Casillas. Al camp del Benfica també es va cantar el gol, però van cantar un gol que no va existir perque el nostre porter el va evitar.
I ara em torna a venir una imatge a la ment. Un gol. Si un gol perico. Un gol que va fer Miguel Angel Benitez al camp del Merida. Allà veient que la pilota sortia per la linia de fons, la va voler salvar i no només això, amb un salt tipus "karate" va evitar el fora de porta i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Veient aquesta imatge i comparant-la amb un gol que va fer Johan Cruyf (que visquent on vivim l'hem hagut de veure mil vegades a la tele) al porter de l'Atletico de Madrid Reina; torno a pensar que aquell gol, igual que aquesta parada són millors que no pas de les que parla tothom.
Salut pericos!
dijous, 24 de setembre del 2009
No m'ho pensava
Un dimecres nit i més de 25000 persones al camp de l'Espanyol??? Em semblava impossible. Si, jo era d'aquells incredols que creia que no podia ser viure un dimecres nit amb un ambient impresionant al camp de l'Espanyol.
I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.
Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.
A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.
Familia Jarque, moltes felicitats!!!!
I si dic que els 25130 que erem a Cornellà ens vam fer sentir com si en fossim molts més... això encara és més al.lucinant. Un partit atípic però que espero anar-m'hi acostumant. De fet a les coses bones un s'hi acostuma molt ràpid i espero que això passi cada partit.
Ahir contra el Malaga es va veure l'equip fent pinya, tots a una i amb un onze inicial al que espero que tingui continuitat i que qui vulgui entrar a aquest equip hagi de picar ben fort a la porta perque hi tingui lloc. Un equip on tots els 20 i pico jugadors saben que poden ser titulars. S'ha demostrat amb aquestes últimes lesions i m'agrada veure que es pot confiar amb la gent de la banqueta.
A més no puc deixar de recordar que ahir mentre estavem jugant, va neixer la MARTINA JARQUE, la filla del nostre gran capità.
Familia Jarque, moltes felicitats!!!!
dimarts, 15 de setembre del 2009
Estadi dels somnis
El dissabte vaig comprar el dvd conmemoratiu de la inauguració de l'Estadi. Amb la ceremònia d'inauguració i el partit contra el Liverpool.
Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.
En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.
Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.
Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.
De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.
Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.
Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????
Endavant Espanyol!!!
Avui aquest matí aprofitant que m'he aixecat aviat i que no havia d'anar a treballar fins a la tarda he aprofitat per veure la inauguració. Si, la vaig veure al camp, però veure-la a la tele sempre canvia i tot i no ser el mateix val la pena veure-ho d'una altra manera.
En molts moments de la inauguració em venien esgarrifances i se'm posava pell de gallina. Impresionant l'ho viscut aquell dia. Inolvidable.
Però l'ho pitjor de veure aquest video és que no et pots treure del cap l'ho felissos que erem tots els pericos en aquells moments i l'ho tristos que vam estar només uns dies després.
Comentaris dels locutors dient que per aquests jugadors era el primer de molts partits que jugarien al Nou Estadi de Cornellà - El Prat... i pensar que no, que per un d'ells no ha pogut ser. Mai tornarà a jugar. Ens ajudarà des d'on sigui però mai més el podrem veure.
De veritat que és un dia per recordar alegrament, però crec que cap perico al veure aquestes imatges ho podrà viure igual que el primer dia o que si no hagués passat la gran desgracia de perdre a n'en Dani Jarque.
Ja ho hem comentat amb alguns amics o companys pericos. Tenia moltes ganes d'anar al camp, de veure'l d'anar-hi quantes més vegades millor. Però ara, sempre de la vida hi haurà un dia que vaig anar a l'estadi i que mai hi voldria haver anat. 11-8-09 Capella ardent d'en Dani Jarque.
Tant difícil és ser feliç per un llarg periode de temps en aquest club?????
Endavant Espanyol!!!
dissabte, 5 de setembre del 2009
Una setmana
Una setmana és el que queda perque torni la lliga a casa. La lliga arribarà i estrenarà l'estadi de Cornellà - El Prat. I que millor que fer-ho contra un dels millors equips d'Europa, el Real Madrid. No tinc cap simpatia per aquest club, com tampoc pels nostres veïns F.C. Barcelona. Són els dos últims clubs del mòn a qui m'agradaria veure campió d'alguna cosa, ni que sigui un torneig de pecotilla. No vull que guanyin mai. Però és de reconeixer que encetar aquesta temporada amb la visita del Madrid és el millor que ens podia passar.
Després de la inauguració del camp amb un ple històric a Cornellà - El Prat, sembla ser que haurem de tornar a penjar el cartell de "no hi ha bitllets" a les taquilles de l'Estadi. En partit de lliga i sense regalar entrades, no sé si havia passat mai a can perico.
Aquest cop tothom s'haurà de rescar la butxaca i el millor de tot és que a les grades com a molt hi haurà uns 2500 madridistes. Fins ara a Montjuïc cada cop n'hi havia menys, però és de reconeixer que n'hi havia masses i que alguna vegada fins i tot havian arribat a ser més de 10000. El pitjor era veure'ls com campaven a "sus anchas" i es creien amos i senyors de l'estadi en qüestió. Ens veien com un germà, un germà petit. Una prepotència insoportable.
Disfruto molt guanyant al Barça, no hi ha res comparable a aixó tret de guanyar algun títol o partit super important per nosaltres (tots ho són), però veure els aficionats blancs marxar del nostre estadi amb la cua entre les cames i sense ganes de fer voleiar les seves banderes m'omple d'orgull.
Aquest cop Cornellà no els deixarà viure. Estic segur que no s'els sentirà. Aquest estadi i més en un partit com el de dissabte on serà ple a vessar de pericos que no pararem de cridar i cantar a favor dels nostres, farà que la presencia dels blancs passi totalment desapercebuda.
Dani Jarque la victòria o la sola presencia de tota aquesta gent perica a les grades serà un gran homenatge cap a tu. Sé que des del cel o des d'on siguis apoyaràs tot el que faci falta a aquest club que també és el teu.
Per tot això, no hi ha més que dir dues paraules:
ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!!
Després de la inauguració del camp amb un ple històric a Cornellà - El Prat, sembla ser que haurem de tornar a penjar el cartell de "no hi ha bitllets" a les taquilles de l'Estadi. En partit de lliga i sense regalar entrades, no sé si havia passat mai a can perico.
Aquest cop tothom s'haurà de rescar la butxaca i el millor de tot és que a les grades com a molt hi haurà uns 2500 madridistes. Fins ara a Montjuïc cada cop n'hi havia menys, però és de reconeixer que n'hi havia masses i que alguna vegada fins i tot havian arribat a ser més de 10000. El pitjor era veure'ls com campaven a "sus anchas" i es creien amos i senyors de l'estadi en qüestió. Ens veien com un germà, un germà petit. Una prepotència insoportable.
Disfruto molt guanyant al Barça, no hi ha res comparable a aixó tret de guanyar algun títol o partit super important per nosaltres (tots ho són), però veure els aficionats blancs marxar del nostre estadi amb la cua entre les cames i sense ganes de fer voleiar les seves banderes m'omple d'orgull.
Aquest cop Cornellà no els deixarà viure. Estic segur que no s'els sentirà. Aquest estadi i més en un partit com el de dissabte on serà ple a vessar de pericos que no pararem de cridar i cantar a favor dels nostres, farà que la presencia dels blancs passi totalment desapercebuda.
Dani Jarque la victòria o la sola presencia de tota aquesta gent perica a les grades serà un gran homenatge cap a tu. Sé que des del cel o des d'on siguis apoyaràs tot el que faci falta a aquest club que també és el teu.
Per tot això, no hi ha més que dir dues paraules:
ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!!
divendres, 14 d’agost del 2009
21
Ja ha passat gairebé una setmana de la mort del nostre capità i encara ens costa a tots fer-nos a la idea.
S'han proposat mil coses per retre-li homenatge al gran DANI JARQUE i veurem que decideix finalment la nostre directiva. Segur que pregui la desició que prengui, serà la correcta.
Per començar i que no depen del nostre club és poder retirar el dorsal nº 21 de les samarretes de l'Espanyol. Que mai més cap jugador porti aquest nº a l'esquena i que per sempre més quedi en la memòria com el dorsal d'en Dani Jarque. Això ho va voler fer el Sevilla amb el nº 16 d'Antonio Puerta i per fer la punyeta, la nostra estimada RFEF no ho ha concedit fent que aquest nº ja el porti un altre jugador. Arribo a entendre que no es pugui retirar un dorsal d'un jugador que ha deixat petjada i de la bona a un club, però en el cas de la mort d'un jugador, no puc entendre que no es permeti la retirada del dorsal.
No obstant i preveient que això no serà possible, demanaria al club que al més pur estil NBA penji una gran samarreta en algun punt visible de l'estadi amb el nº 21 i el nom de Dani Jarque. Que tothom ho pugui veure.
Llavors si aquest nº no es pot retirar, jo soc de l'opinió que l'agafés algun jugador que ja té una trajectòria a l'Espanyol i que ha sigut company i amic d'en Dani Jarque. Un nouvingut, crec que no mereix portar aquest nº. Més per la presió i el pes que tindrà a partir d'ara el 21 que no pas perque no pugui defensar els nostres colors amb tot l'honor i tota la força del mòn. Per lo tant si arriba el moment que som 25 jugadors a la plantilla crec que aquest nº seria bo que li proposessin a Coro, Moises, David Garcia, De la Peña, Luís García... només és una opinió, però em semblaria correcte.
Una altre cosa que m'agradaria que fessin des del club és colocar davant de la porta 21 o a la plaça que hi ha davant del gol nord de l'estadi una estatua de bronze tamany real d'en Jarque. Això o un "busto" (crec que es diu així). Ostra, no sé si m'explico.
El seu nom a l'estadi; també ho veig molt difícil, per això i tenint en compte que suposo volen buscar un patrocinador que aporti calers vaig voler crear el grup del facebook "una grada del nou estadi amb el nom de Dani Jarque", no obstant em sembla molt millor idea Ciutat Esportiva Dani Jarque. Porta 21 Dani Jarque...
És molt difícil d'assumir i més encara per la seva família, ells són qui més han perdut en tot això. Quina llastima veure'ls a la capella ardent. Espero que aquesta nena que ha de neixer els ajudi a passar millors estones i a tindre una mica de distracció i poder mirar cada dia endavant.
Per tots ells i per tots nosaltres els pericos, MOLTS ÀNIMS.
S'han proposat mil coses per retre-li homenatge al gran DANI JARQUE i veurem que decideix finalment la nostre directiva. Segur que pregui la desició que prengui, serà la correcta.
Per començar i que no depen del nostre club és poder retirar el dorsal nº 21 de les samarretes de l'Espanyol. Que mai més cap jugador porti aquest nº a l'esquena i que per sempre més quedi en la memòria com el dorsal d'en Dani Jarque. Això ho va voler fer el Sevilla amb el nº 16 d'Antonio Puerta i per fer la punyeta, la nostra estimada RFEF no ho ha concedit fent que aquest nº ja el porti un altre jugador. Arribo a entendre que no es pugui retirar un dorsal d'un jugador que ha deixat petjada i de la bona a un club, però en el cas de la mort d'un jugador, no puc entendre que no es permeti la retirada del dorsal.
No obstant i preveient que això no serà possible, demanaria al club que al més pur estil NBA penji una gran samarreta en algun punt visible de l'estadi amb el nº 21 i el nom de Dani Jarque. Que tothom ho pugui veure.
Llavors si aquest nº no es pot retirar, jo soc de l'opinió que l'agafés algun jugador que ja té una trajectòria a l'Espanyol i que ha sigut company i amic d'en Dani Jarque. Un nouvingut, crec que no mereix portar aquest nº. Més per la presió i el pes que tindrà a partir d'ara el 21 que no pas perque no pugui defensar els nostres colors amb tot l'honor i tota la força del mòn. Per lo tant si arriba el moment que som 25 jugadors a la plantilla crec que aquest nº seria bo que li proposessin a Coro, Moises, David Garcia, De la Peña, Luís García... només és una opinió, però em semblaria correcte.
Una altre cosa que m'agradaria que fessin des del club és colocar davant de la porta 21 o a la plaça que hi ha davant del gol nord de l'estadi una estatua de bronze tamany real d'en Jarque. Això o un "busto" (crec que es diu així). Ostra, no sé si m'explico.
El seu nom a l'estadi; també ho veig molt difícil, per això i tenint en compte que suposo volen buscar un patrocinador que aporti calers vaig voler crear el grup del facebook "una grada del nou estadi amb el nom de Dani Jarque", no obstant em sembla molt millor idea Ciutat Esportiva Dani Jarque. Porta 21 Dani Jarque...
És molt difícil d'assumir i més encara per la seva família, ells són qui més han perdut en tot això. Quina llastima veure'ls a la capella ardent. Espero que aquesta nena que ha de neixer els ajudi a passar millors estones i a tindre una mica de distracció i poder mirar cada dia endavant.
Per tots ells i per tots nosaltres els pericos, MOLTS ÀNIMS.
diumenge, 9 d’agost del 2009
DANI JARQUE
Aquesta tarda de dissabte ens ha deixat en DANI JARQUE. A la concentració de l'equip a terres italianes.
Només puc dir com m'he enterat de la noticia. Era l'Estartit, acabava de correr en una cursa de 10 km, un bany a la platja cap a la mitja nit i llavors un cop al cotxe agafo el mòbil. M'ha estrenyat veure tantes trucades perdudes i un missatge. El missatge deia això: "Hola Albert, m'acabo d'enterar de la mort de Dani Jarque. Ostres! Que fort!" Aquestes tres linies m'han deixat fet pols. M'ha vingut fred i poques ganes de fer res més aquesta nit.
Són noticies impossibles de creure. Estic escoltant un resum de El Larguero i estic flipant. No pot ser veritat. És dur, molt dur.
Pericos, estem de dol. Per si no és possible que el nou Estadi de Cornellà - El Prat porti el nom de Dani Jarque, demano des d'aquí que una de les graderies si que aconsegueixi dir-se Grada Dani Jarque.
Descansi amb pau Dani Jarque.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Ahir va ser el gran dia
Estic reventat, aquest diumenge ha sigut impresionant, i no tinc prous paraules per descriure tot el que vaig viure ahir.
L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.
No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.
Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.
El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.
Amics pericos:
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!
L'estadi és formidable, els cants de l'afició ressonen per tots costats, la ceremònia d'inauguració em va deixar sense paraules, i els bars que hi ha pel costat fan tornar a viure una tarda de fútbol de la millor manera.
No sé com explicar tot el que vaig viure ahir. Ara fa un moment he anat a comprar i gent que em trobava pel carrer em preguntaven que com m'havia anat. No sé si a vosaltres ús passa, però jo no tinc paraules per dir-ho. De fet és el que els hi dic; impresionant, sense paraules.
Tampoc sé com anirà la temporada, però de moment tenim casa, l'equip pinta prou bé i espero que l'afició respongui.
El meu blog es diu "De Sarrià a Cornellà". Un nom que va sortir després de forces hores pensant en com el podria titular. Estic contentissim de tindre aquest nom pel blog. I ara que per fi hem arribat a Cornellà, el nom del blog s'ha fet una realitat.
Amics pericos:
MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!!!
dissabte, 1 d’agost del 2009
Demà és el gran dia
Tant de temps esperant, des d'un 18 de gener de 2002 (parlo de memòria) en que es va fer oficial la noticia de que l'Espanyol construiria una nova casa, han passat ja molts anys. Per fi demà és el dia.
Demà tots els pericos ens reunirem a casa. Serà com un dinar de Nadal, com un casament, com una festa a la que no pot faltar cap dels fidels seguidors del nostre estimat Espanyol. Demà a Cornellà estic segur que rajaran llagrimes d'emoció i de felicitat. La felicitat que es despren després de poder veure realitzat un somni.
Quan vam vendre Sarrià, tot era negre, sense futur, por de la desaparició del club... ara després de cap a 12 anys ha arribat el dia en que tornem a estrenar casa. Una casa moderna on tots ens sentirem a gust. De moment per anar-hi la cosa no serà fàcil; com ve siguent de costum les autoritats no ens han tractat massa bé i no tenim fetes les carreteres ni els accesos per arribar comodament a casa, però encara que haguem de passar hores dins el cotxe, buscar-nos la vida amb tren, tranvia, bus... n0 tinc cap dubte que demà Cornellà farà goig.
El dijous va ser la meva última visita abans de la inauguració, a l'Estadi. Veure algun valcó dels pisos del davant amb la bandera perica; com dient "això és casa meva, a veure si s'atreveix a fer-hi algu que el vigilo", la piscina i gimnàs amb restaurant del davant amb banderes de l'Espanyol per rebrens a tots els pericos i que ens sentim com a casa, la gran pancarta que estaven desplegant a un dels corners de fora de l'estadi... tot això em va posar la pell de gallina. Com s'ens posarà la pell demà a la tarda????????
No soc l'amo de casa, però crec que puc donar la benvingua a tots.
Pericos!!!!!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!!
Demà tots els pericos ens reunirem a casa. Serà com un dinar de Nadal, com un casament, com una festa a la que no pot faltar cap dels fidels seguidors del nostre estimat Espanyol. Demà a Cornellà estic segur que rajaran llagrimes d'emoció i de felicitat. La felicitat que es despren després de poder veure realitzat un somni.
Quan vam vendre Sarrià, tot era negre, sense futur, por de la desaparició del club... ara després de cap a 12 anys ha arribat el dia en que tornem a estrenar casa. Una casa moderna on tots ens sentirem a gust. De moment per anar-hi la cosa no serà fàcil; com ve siguent de costum les autoritats no ens han tractat massa bé i no tenim fetes les carreteres ni els accesos per arribar comodament a casa, però encara que haguem de passar hores dins el cotxe, buscar-nos la vida amb tren, tranvia, bus... n0 tinc cap dubte que demà Cornellà farà goig.
El dijous va ser la meva última visita abans de la inauguració, a l'Estadi. Veure algun valcó dels pisos del davant amb la bandera perica; com dient "això és casa meva, a veure si s'atreveix a fer-hi algu que el vigilo", la piscina i gimnàs amb restaurant del davant amb banderes de l'Espanyol per rebrens a tots els pericos i que ens sentim com a casa, la gran pancarta que estaven desplegant a un dels corners de fora de l'estadi... tot això em va posar la pell de gallina. Com s'ens posarà la pell demà a la tarda????????
No soc l'amo de casa, però crec que puc donar la benvingua a tots.
Pericos!!!!!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!!
dimarts, 21 de juliol del 2009
Ja hi he estat
Va ser el dissabte dia 18 de juliol. Aquell dia estavem citats a l'Estadi de Cornellà - El Prat a una reunió de la FCPE, per parlar del nou emplaçament dels autocars.
No vaig tenir gaire sort, perque tot i que vaig poder veure l'estadi per dins, fer alguna foto... la reunió es va anar allargant i quan va ser l'hora de passar a veure els vestidors, el camp de gespa que hi ha sota la grada per l'escalfament dels jugadors, anar a peu de gespa... vaig haver de marxar a correcuita cap a Montjuïc a fer cinc nous carnets de soci.
M'hagués agradat poder acabar de fer tota la visita a casa nostre, però en aquell moment era més important acabar de fer les gestions com a president de penya. A vegades passen aquestes coses, tens la sort de poder veure l'Estadi abans que molta gent, però arribat el moment tampoc ho pots disfrutar al màxim perque vens de lluny i no et pots permetre el luxe de que et tanquin el punt d'atenció al soci i haver de tornar un altre dia.
En fi, ens hi veurem tots plegats el dia 2 d'agost. Aquell dia si que serà per disfrutar-ho, emocionar-nos... serà un dia especial i ja no tant pel Nou Estadi de Cornellà - El Prat, si no que veure tanta gent contenta, feliç... emocionarà a qualsevol.
Endavant Espanyol!
dijous, 9 de juliol del 2009
El mercat
Aquest any l'Espanyol m'està sorprenent positivament. Estem concretant els fitxatges que volem i sembla ser que aconseguim lligar totes les primeres opcions que tenim.
No obstant el problema està en les baixes que s'han de realitzar de cares a la temporada entrant. Estem a punt de començar la pretemporada i tenim una plantilla amb masses jugadors. De moment es parla bastant però no hi ha res concret. Això no crec que sigui massa positiu perque poc rendiment econòmic treurem de les possibles ventes. I pitjor quan haguem de donar baixes a jugadors que finalment marxaran amb la carta de llibertat.
No obstant, estic content em com s'estan fent les coses des del club. Si no han marxat jugadors és perque no han arribat ofertes importants. I; Sergio Sánchez o Luís García només poden marxar si es paga un preu raonable, si no... doncs que es quedin aquí que tenen qualitat per jugar al nostre Espanyol.
Estem a punt de començar una nova etapa en el nostre club i esperem sigui molt positiva.
Ara i sempre: ENDAVANT ESPANYOL!!!!
No obstant el problema està en les baixes que s'han de realitzar de cares a la temporada entrant. Estem a punt de començar la pretemporada i tenim una plantilla amb masses jugadors. De moment es parla bastant però no hi ha res concret. Això no crec que sigui massa positiu perque poc rendiment econòmic treurem de les possibles ventes. I pitjor quan haguem de donar baixes a jugadors que finalment marxaran amb la carta de llibertat.
No obstant, estic content em com s'estan fent les coses des del club. Si no han marxat jugadors és perque no han arribat ofertes importants. I; Sergio Sánchez o Luís García només poden marxar si es paga un preu raonable, si no... doncs que es quedin aquí que tenen qualitat per jugar al nostre Espanyol.
Estem a punt de començar una nova etapa en el nostre club i esperem sigui molt positiva.
Ara i sempre: ENDAVANT ESPANYOL!!!!
dijous, 18 de juny del 2009
Parlant del Nou Estadi
He estat escoltant el programa de Sergi Mas a la Com Radio. Fet des del Nou Estadi de Corenllà - El Prat. En el programa han entrevistat a n'en Dani i han parlat bastant del Nou Estadi i el que significarà per l'espanyolisme.
Han parlat de que segurament molta gent ploraria a l'entrar-hi... Jo he plorat molt poques vegades per l'Espanyol i només una en el camp de fútbol, no ha sigut presisament ni per cap salvació, cap ascens, consecució de copes del Rei, subcampionat de UEFA... les meves llagrimes sempre han sigut d'emoció, d'orgull... Just abans de començar el partit a Glasgow i veure tanta gent perica i aquella gran bandera que baixava des de l'ho més alt de la tribuna lateral cap a la gespa va fer que plorés com una magdalena... mai havia viscut alguna cosa així. Les altres llagrimes caigudes per l'Espanyol han sigut a casa veient algun video de la història del club, de l'afició... però estic segur que el dia que entri a Cornellà tornaré a plorar. Ja avui escoltant el programa i quan en Sergi Mas l'hi ha demanat a n'en Dani que definis diferents persones o coses amb poques paraules i ha dit: Cornella - El Prat: Casa nostre... els ulls ja se m'han tornat a humitejar.
El dia 2 d'agost serà un dels més recordats a la meva vida!
Han parlat de que segurament molta gent ploraria a l'entrar-hi... Jo he plorat molt poques vegades per l'Espanyol i només una en el camp de fútbol, no ha sigut presisament ni per cap salvació, cap ascens, consecució de copes del Rei, subcampionat de UEFA... les meves llagrimes sempre han sigut d'emoció, d'orgull... Just abans de començar el partit a Glasgow i veure tanta gent perica i aquella gran bandera que baixava des de l'ho més alt de la tribuna lateral cap a la gespa va fer que plorés com una magdalena... mai havia viscut alguna cosa així. Les altres llagrimes caigudes per l'Espanyol han sigut a casa veient algun video de la història del club, de l'afició... però estic segur que el dia que entri a Cornellà tornaré a plorar. Ja avui escoltant el programa i quan en Sergi Mas l'hi ha demanat a n'en Dani que definis diferents persones o coses amb poques paraules i ha dit: Cornella - El Prat: Casa nostre... els ulls ja se m'han tornat a humitejar.
El dia 2 d'agost serà un dels més recordats a la meva vida!
dimarts, 26 de maig del 2009
SALVATS!!!!
Des de dissabte al vespre que tenia ganes de penjar un comentari en el blog. Llastima no tenir l'ordenador en aquell moment perque amb calent aixó hauria pogut ser una bomba de rellotgeria. I la veritat que hagués molat.
Avui llegint tots els meus post des del partit al camp del F.C. Barcelona, torno a reviure tot el que em va passar pel cap en cada un d'aquests moments. Moments dolents, de patiment, de remuntada, de veure-ho quasi tot perdut, de veuren's prop de segona... però sempre amb una petita espurna d'esperança encaminada cap a la salvació. Una salvació que hagués firmat per l'últim partit i en l'últim segon del temps afegit de la lliga, però que fa un parell de setmanes ja no podia esperar més.
Tinc ganes de dedicar la salvació a tots els que volien el POKER. No sé si tindran trebol; espero amb tot el meu cor, ànima, cervell i el que faci falta, que no l'aconsegueixin. Però el que no tindran és el preuat descens de l'Espanyol. Aquesta l'han perduda. Un cop més i com és lògic en ells ho donaven tot per fet ja fa una colla de mesos. No sé si recordeu el flequer de davant del pis que als vols del mes de gener ja em va dir "no ús en sortireu pas". Tots ho donaven per fet. Tot ho donen per fet abans de passar. I un cop més es menjen una merda.
Els pericos que de patir en sabem, o si més no hi estem acostumats, vam anar amb massa cap a Villarreal, Pamplona (no vaig poder ser-hi), Sòria i Madrid. A Montjuïc hem fet bones entrades des del dia del Deportivo. I la cosa ha anat molt bé.
Impensable era aconseguir tot el que haviem previst per les últimes 10 jornades. 6 victòries, 2 empats i 2 derrotes. Guanyar tot el de casa. Pot semblar fàcil però jo pensava perdre algun punt; i treure dos empats a fora, cosa menys complicada, però com que també tenia previst fallar a casa feia falta sumar també alguna victòria. En fi, que ho hem aconseguit abans del que pensavem.
Acudits varis: Hi ha l'Espanyol??? Si ara baixa. (Culés!!!!!!!!!!! no s'ha complert; no podem baixar). L'Espanyol en una muntanya on ressona l'eco: Som de primera era era era... I una merda culés!!! Som de primera i ho seguirem siguent!!! A la Molina practicant descens???? Jajajajaja. Foteu-vos!
Grups de facebook: Per un Espanyol - Girona a l'Estadi de Cornellà. També haurà d'esperar a que el Girona puji a primera.
En fi que som dia 26 de maig, falta una jornada per acabar la lliga i estem salvats.
ENDAVANT ESPANYOL!!!!!
Avui llegint tots els meus post des del partit al camp del F.C. Barcelona, torno a reviure tot el que em va passar pel cap en cada un d'aquests moments. Moments dolents, de patiment, de remuntada, de veure-ho quasi tot perdut, de veuren's prop de segona... però sempre amb una petita espurna d'esperança encaminada cap a la salvació. Una salvació que hagués firmat per l'últim partit i en l'últim segon del temps afegit de la lliga, però que fa un parell de setmanes ja no podia esperar més.
Tinc ganes de dedicar la salvació a tots els que volien el POKER. No sé si tindran trebol; espero amb tot el meu cor, ànima, cervell i el que faci falta, que no l'aconsegueixin. Però el que no tindran és el preuat descens de l'Espanyol. Aquesta l'han perduda. Un cop més i com és lògic en ells ho donaven tot per fet ja fa una colla de mesos. No sé si recordeu el flequer de davant del pis que als vols del mes de gener ja em va dir "no ús en sortireu pas". Tots ho donaven per fet. Tot ho donen per fet abans de passar. I un cop més es menjen una merda.
Els pericos que de patir en sabem, o si més no hi estem acostumats, vam anar amb massa cap a Villarreal, Pamplona (no vaig poder ser-hi), Sòria i Madrid. A Montjuïc hem fet bones entrades des del dia del Deportivo. I la cosa ha anat molt bé.
Impensable era aconseguir tot el que haviem previst per les últimes 10 jornades. 6 victòries, 2 empats i 2 derrotes. Guanyar tot el de casa. Pot semblar fàcil però jo pensava perdre algun punt; i treure dos empats a fora, cosa menys complicada, però com que també tenia previst fallar a casa feia falta sumar també alguna victòria. En fi, que ho hem aconseguit abans del que pensavem.
Acudits varis: Hi ha l'Espanyol??? Si ara baixa. (Culés!!!!!!!!!!! no s'ha complert; no podem baixar). L'Espanyol en una muntanya on ressona l'eco: Som de primera era era era... I una merda culés!!! Som de primera i ho seguirem siguent!!! A la Molina practicant descens???? Jajajajaja. Foteu-vos!
Grups de facebook: Per un Espanyol - Girona a l'Estadi de Cornellà. També haurà d'esperar a que el Girona puji a primera.
En fi que som dia 26 de maig, falta una jornada per acabar la lliga i estem salvats.
ENDAVANT ESPANYOL!!!!!
dissabte, 16 de maig del 2009
Supersticions
Fa uns dies havia deixat les supersticions de banda i tant em feia quins pantalons, quina samarreta... en definitiva, que em posava per anar a Montjuïc. Pensava que tot això havia passat i que les supersticions m'havien abandonat. Tant em feia que portés, m'havia autoconvençut de que tant era, i en realitat crec que si, que tan és el que em posi el que resultat serà el que hagi de ser i punt.
Però nois, demà és un partit vital, un d'aquells on podem deixar-ho tot solucionat. Avui em volia posar uns pantalons curts de l'Espanyol, i no, no m'he atrevit. Amb aquests pantalons vam tenir molt mala ratxa i no m'atreveixo a posar-m'els ara. Ja estic pensant quina samarreta posar-me demà per anar a fútbol. La de la UEFA 2007 o la de la temporada passada. Dilemes.
Ja estic mirant quina gent ve a l'autocar i quins resultats hem aconseguit amb ells. Per una banda ve un noi que aquests últims partits no ha pogut venir i ell mateix no sap si venir, però clar, un dia així no pot fallar ningú. Sense ell hem encadenat la remontada impossible. Per altra banda venen els meus pares. Només han vingut una jornada a Montjuïc i va ser l'any passat i també pressisament contra l'Ath. de Bilbao. Coincidencies del destí i que si pot ser el resultat es repeteixi. Victòria perica.
Ai... no sé vosaltres però aquestes supersticions ens mataran i l'Espanyol encara més!
Però nois, demà és un partit vital, un d'aquells on podem deixar-ho tot solucionat. Avui em volia posar uns pantalons curts de l'Espanyol, i no, no m'he atrevit. Amb aquests pantalons vam tenir molt mala ratxa i no m'atreveixo a posar-m'els ara. Ja estic pensant quina samarreta posar-me demà per anar a fútbol. La de la UEFA 2007 o la de la temporada passada. Dilemes.
Ja estic mirant quina gent ve a l'autocar i quins resultats hem aconseguit amb ells. Per una banda ve un noi que aquests últims partits no ha pogut venir i ell mateix no sap si venir, però clar, un dia així no pot fallar ningú. Sense ell hem encadenat la remontada impossible. Per altra banda venen els meus pares. Només han vingut una jornada a Montjuïc i va ser l'any passat i també pressisament contra l'Ath. de Bilbao. Coincidencies del destí i que si pot ser el resultat es repeteixi. Victòria perica.
Ai... no sé vosaltres però aquestes supersticions ens mataran i l'Espanyol encara més!
divendres, 24 d’abril del 2009
Un Sant Jordi diferent
Estic treballant en torn de nit i per tant he anat a dormir a les 7 del mati del dia de St. Jordi. M’he hagut d’aixecar més aviat del compte perquè a la tarda tenia un curset de tres hores a la feina.
Sortint de la feina a 2/4 de 7 he anat cap a comprar la rosa per la mare i cap al pis. Tenia molta son, estava cansat i anava cap al pis pensant en que em tombaria en el sofà i dormiria un rato, si no la nit seria molt llarga i dura. Però clar jugava l’Espanyol a les 8 del vespre. Jo em deia que era igual i que a mitja part quan em despertes ja sabria el resultat momentani. Total que m’he emmerdat a mirar internet i he acabat entrant a rojadirecta per veure el partit.
De dormir... res de res. Juga l’Espanyol i no hi ha res més important en aquest moment. A mitja part si, he hagut de parar l’ordenador i cap a casa dels meus pares que em tenien preparat el sopar. Amb la radio a tot taco a la cuina de casa i esperant a veure si sentenciàvem el partit. Ha arribat el 0-2 i he anat cap a dalt tranquil a rentar-me les dents i creient que tot estava fet per avui. Mentre, he sentit el meu pare cridar gol, si el tercer.
A partir d’aquell moment he desconectat d’Sporting i ja he començat a pensar amb el Betis i l’ho important que seria aquesta victòria. Ja he començat a sumar punts, a veure quants ens en falten... suposo el que tots. Potser si que és trist que mentre estem acabant un partit solucionat ja estigui patint pel següent. Alguns donarien la salvació per feta, però jo encara no ho veig clar.
He escoltat el final del partit en el cotxe camí de la feina, on he arribat amb un somriure d’orella a orella i pensant que tot i no tenir-ho fet, ara ho tenim molt més a prop.
A la nit, la son que tenia a les 7 de la tarda, no ha aparegut en cap moment. Ara son les 6 i pico del mati i seguiria despert i saborejant la victòria i amb ganes de que arribi diumenge a les 5 de la tarda per poder cridar, animar i cantar tot el que faci falta pel nostre Espanyol.
No ens podem rendir. Ara segur que s’apuntaran al partit contra el Betis força gent que ha estat amagada durant tot aquest temps. Jo els hi preguntaria que on eren fins ara, però com que encara no tenim res fet i necessitem fins l’últim alé de l’últim perico, vull veure Montjuic ple a rebossar aquest diumenge i tot el que queda de lliga
Endavant Espanyol. Ja t-ho vaig dir i ho segueixo dient: Pots contar amb mi.
Sortint de la feina a 2/4 de 7 he anat cap a comprar la rosa per la mare i cap al pis. Tenia molta son, estava cansat i anava cap al pis pensant en que em tombaria en el sofà i dormiria un rato, si no la nit seria molt llarga i dura. Però clar jugava l’Espanyol a les 8 del vespre. Jo em deia que era igual i que a mitja part quan em despertes ja sabria el resultat momentani. Total que m’he emmerdat a mirar internet i he acabat entrant a rojadirecta per veure el partit.
De dormir... res de res. Juga l’Espanyol i no hi ha res més important en aquest moment. A mitja part si, he hagut de parar l’ordenador i cap a casa dels meus pares que em tenien preparat el sopar. Amb la radio a tot taco a la cuina de casa i esperant a veure si sentenciàvem el partit. Ha arribat el 0-2 i he anat cap a dalt tranquil a rentar-me les dents i creient que tot estava fet per avui. Mentre, he sentit el meu pare cridar gol, si el tercer.
A partir d’aquell moment he desconectat d’Sporting i ja he començat a pensar amb el Betis i l’ho important que seria aquesta victòria. Ja he començat a sumar punts, a veure quants ens en falten... suposo el que tots. Potser si que és trist que mentre estem acabant un partit solucionat ja estigui patint pel següent. Alguns donarien la salvació per feta, però jo encara no ho veig clar.
He escoltat el final del partit en el cotxe camí de la feina, on he arribat amb un somriure d’orella a orella i pensant que tot i no tenir-ho fet, ara ho tenim molt més a prop.
A la nit, la son que tenia a les 7 de la tarda, no ha aparegut en cap moment. Ara son les 6 i pico del mati i seguiria despert i saborejant la victòria i amb ganes de que arribi diumenge a les 5 de la tarda per poder cridar, animar i cantar tot el que faci falta pel nostre Espanyol.
No ens podem rendir. Ara segur que s’apuntaran al partit contra el Betis força gent que ha estat amagada durant tot aquest temps. Jo els hi preguntaria que on eren fins ara, però com que encara no tenim res fet i necessitem fins l’últim alé de l’últim perico, vull veure Montjuic ple a rebossar aquest diumenge i tot el que queda de lliga
Endavant Espanyol. Ja t-ho vaig dir i ho segueixo dient: Pots contar amb mi.
diumenge, 19 d’abril del 2009
L'autocar ha dit prou
Aquesta tarda en el partit viscut a Montjuïc contra el Ràcing tot ha anat molt bé, però al arribar al bus... no s'engegava. Es veu que ens hem quedat sense bateria i hem hagut d'estar a la Montanya Màgica fins a les 10 de la nit que han vingut els del servei 24 hores a fer el pont.
Mentre he vist el que mai havia vist, Montjuïc buidant-se de gent, autocars i més autocars de turistes amunt i avall, la montanya anant-se enfosquint amb el sol desapareixent poc a poc... i fins i tot les banderes que marquen la classificació a aquella hora del vespre encara seguien posades.
Sort de la victòria perque si no tot hagués fet molt de pal. Al principi ens ho hem pres amb resignació, amb "caxondeo" i fins i tot amb càntics de l'Espanyol. Alguns s'han assegut en una parada de bus turistic a fer la butifarra amb un joc de cartes que portava algu. Peró més tard han començat els nervis. El no entendre perque un servei 24 hores tarda 3 hores en assistir un autobus sense bateria...
En fi, ara prop de les 12 de la nit he arribat a casa i estic content perque a la classificació veig que l'equip està a tant sols 4 punts de la salvació.
Ojala l'aconseguim!!!
Mentre he vist el que mai havia vist, Montjuïc buidant-se de gent, autocars i més autocars de turistes amunt i avall, la montanya anant-se enfosquint amb el sol desapareixent poc a poc... i fins i tot les banderes que marquen la classificació a aquella hora del vespre encara seguien posades.
Sort de la victòria perque si no tot hagués fet molt de pal. Al principi ens ho hem pres amb resignació, amb "caxondeo" i fins i tot amb càntics de l'Espanyol. Alguns s'han assegut en una parada de bus turistic a fer la butifarra amb un joc de cartes que portava algu. Peró més tard han començat els nervis. El no entendre perque un servei 24 hores tarda 3 hores en assistir un autobus sense bateria...
En fi, ara prop de les 12 de la nit he arribat a casa i estic content perque a la classificació veig que l'equip està a tant sols 4 punts de la salvació.
Ojala l'aconseguim!!!
dilluns, 13 d’abril del 2009
Sensacions d'un cap de setmana a Sòria
Aquest cap de setmana com molts altres pericos, he estat a Sòria per veure el partit a "Los Pajaritos".
Vam marxar amb dos amics més de la penya el dissabte al matí. Després de dinar a casa d'un amic a Tudela, vam anar cap a Sòria on vam anar a fer uns pinxos i llavors de festa per la ciutat.
Allà una cosa mai vista per mi. Mai escoltada; l'himne de l'Espanyol en un pub. Això mai m'ha passat a Catalunya; MAI!!! Allà si, vam entrar en un pub, erem una quinzena de pericos de les comarques gironines i la noia de la barra que es veu ja ho tenia preparat, va posar el nostre himne. Sempre hem dit que és un himne que és de mal cantar... doncs si ens arribeu a veure allà dins cantant-lo... per flipar. En tota la nit un total de tres vegades!!!
El diumenge... ens vam aixecar tard després d'una nit llarga. I a ben dinat vam anar cap a "Los pajaritos". A partir d'aquí ja ho sabeu quasi tot. De fet el resultat. Suposo que vareu veure per la tele com animavem sense parar durant tot el partit. Al final; d'infart. Quatre ocasions en els últims minuts que em van deixar amb la moral per terra. Apunt de plorar. Una decepció total. Veient com tots els resultats ens anaven en contra i que a més el Getafe guanyava al camp del Sevilla.
Ho tenim molt complicat. No fallaré als partits de Montjuïc, tampoc fallaré al Calderón, però ara si que ho veig quasi perdut. La petacada d'ahir va ser molt gran. Tot i així mentre hi hagi vida hi haurà esperança.
I definitivament avui al matí quan m'he aixecat a Sòria, he fet la maleta i hem tornat cap a casa he pensat que aquesta directiva, aquest equip... no mereix aquesta afició.
Per si encara tenieu algun dubte, aquesta és:
UNA AFICIÓ DE CHAMPIONS!!!!
Vam marxar amb dos amics més de la penya el dissabte al matí. Després de dinar a casa d'un amic a Tudela, vam anar cap a Sòria on vam anar a fer uns pinxos i llavors de festa per la ciutat.
Allà una cosa mai vista per mi. Mai escoltada; l'himne de l'Espanyol en un pub. Això mai m'ha passat a Catalunya; MAI!!! Allà si, vam entrar en un pub, erem una quinzena de pericos de les comarques gironines i la noia de la barra que es veu ja ho tenia preparat, va posar el nostre himne. Sempre hem dit que és un himne que és de mal cantar... doncs si ens arribeu a veure allà dins cantant-lo... per flipar. En tota la nit un total de tres vegades!!!
El diumenge... ens vam aixecar tard després d'una nit llarga. I a ben dinat vam anar cap a "Los pajaritos". A partir d'aquí ja ho sabeu quasi tot. De fet el resultat. Suposo que vareu veure per la tele com animavem sense parar durant tot el partit. Al final; d'infart. Quatre ocasions en els últims minuts que em van deixar amb la moral per terra. Apunt de plorar. Una decepció total. Veient com tots els resultats ens anaven en contra i que a més el Getafe guanyava al camp del Sevilla.
Ho tenim molt complicat. No fallaré als partits de Montjuïc, tampoc fallaré al Calderón, però ara si que ho veig quasi perdut. La petacada d'ahir va ser molt gran. Tot i així mentre hi hagi vida hi haurà esperança.
I definitivament avui al matí quan m'he aixecat a Sòria, he fet la maleta i hem tornat cap a casa he pensat que aquesta directiva, aquest equip... no mereix aquesta afició.
Per si encara tenieu algun dubte, aquesta és:
UNA AFICIÓ DE CHAMPIONS!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
