Són Ignorants

Com cada any per aquestes dates arriben les parades de Nadal i els ja famosos caganers. Aquest any l'empresa http://www.caganer.com/ han decidit donar-nos l'oportunitat als pericos de poder tenir en els nostres pesebres, lleixes o en qualsevol lloc de la nostra casa un caganer perico. Aquest no és altre que el nostre gran capità Raul Tamudo.

Podem donar-lis les gràcies per haver-se decidit a donar aquest pas i fer el nostre caganer.

Jo suposo que les empreses dedicades a la venda de productes relacionats amb el mòn dels esports i clubs esportius, no ens donen gens de bola perque pensen que els pericos som "quatre gats", com reflexava el còmic del que va sortir el gat perico i més tard el nom de periquitos que portem amb molt d'orgull tots nosaltres. Ara bé, amb aquest caganer s'ha demostrat que quan els pericos tenim l'oportunitat de comprar algun objecte, emblema o qualsevol cosa relacionada amb l'Espanyol hi acodim amb massa. Segurament s'estan fent creus que el caganer Tamudo sigui molt més venut que qualsevol lider polític o que qualsevol altre jugador de fútbol d'algun altre equip.

Ara si s'en volen donar compte, veuran que vendre Espanyol també dona benefici, i el que m'agrdaria a mi és que a partir d'ara les botigues dedicdes a vendre el material que parlava en el paragraf anterior donessin el pas i possesin samarretes, bufandes o tota classe de material en els seus aparadors, igual que fan amb Barça o Madrid. Estic segur que s'endurien més d'una sorpresa.

Els pericos abans que res som fidels a uns colors, orgullosos del nostre club i per més que les coses vagin malament seguirem comprant tot el relacionat amb els nostres.

Per lo tant botiguers de Catalunya decidiu-vos d'una vegada a apostar per nosaltres!!!!!!! A Torroella ja fa uns quants anys que la Pastisseria Batlle fa mones de Pasqua amb l'escut de l'Espanyol i amb el periquito como a ninot de regal.

Molb bon any 2008 a tothom i ENDAVANT ESPANYOL!!!

Nadal de Champions

De moment anem pel bon camí i arribem a l'aturada nadalenca en zona Champions. Qui ens ho havia de dir quan vam començar la lliga contra el Valladolid i després de l'empat contra el Betis.

Tanquem un any el 2007 amb bon gust. Final de la lliga passada sense problemes, copa de la UEFA sensacional i ara un final d'any amb tres punts més en un camp difícil com és el Vicente Calderón.

Espero que de cares al 2008 les coses segueixin anant bé i a veure si podem acabar la lliga en aquesta posició o millor encara i no haver de fer fase previa de la Champions. De totes maneresn o tirem coets i anem partit a partit. A veure si contra el Villarreal segueix la super ratxa de 13 partits sense perdre; 14 contant els de copa, i anem agafant números per participar l'any vinent a la Champions.

Desitjo a tots felices festes i un bon any 2008.

Salut Pericos i Endavant Espanyol!!!!!!!!

Regust Amarg

Del partit de diumenge no sé si s'en poden treure gaires conclusions, i si és que s'en pot treure alguna, quasi totes les que em venen a la ment són negatives.

Podem començar dient que un partit que es té quasi finiquitat amb un 1 - 3 en el marcador, no s'hauria d'arribar al final sense els 3 punts al sarrò. Això és més important encara quan ja ha passat moltes vegades aquesta lliga i també en els minuts finals. Partits contra Betis, Mallorca, Recre en són una mostra. El dia del Sevilla ho vam salvar al final.

Però bueno, no podem només enumerar les coses negatives, per altra banda estic content perque es continua demostrant que aquest equip és capaç de remuntar partits que es posen d'esquenes només de començar; Barça, Bilbao, València... els vam començar perdent en els primers minuts de joc i finalment no n'hem perdut cap d'aquests.

També és de lloar el gran joc que va fer l'equip a la primera part i més encara els grans gols que va marcar en tan sols 15 minuts.

Cal dir que també hem guanyat alguns partits en els últims minuts, per lo tant potser la balança s'equilibra. Jo diria que l'any passat vam tenir força sort en els últims minuts d'alguns partits (això si, vam buscar els gols i no vam defallir en l'intent); ara de memòria em venen el partit contra Ath. Bilbao, Betis i segurament que algun altre, aquest any també amb l'Ath. Bilbao i Sevilla.

Nota negativa... després d'anar a Saragossa i despedir així els 29 anys, el dilluns vaig començar els 30 amb un costipat impresionant que encara em dura. Espero estar bé pel cap de setmana, que si bé no podré anar a Montjuic, que almenys em deixi celebrar amb els amics aquesta edat, que pel fet de ser un nº rodo sempre sembla més important que normalment. Jo dic que lo important és anar sumant i no importa els anys que facis si no com els aprofites i disfrutes.

Dissabte arriba el Levante... partit a priori senzill, però igual que a Saragossa després de marcar el 3er gol en volia més perque sabia el que podia passar, també aquest cop contra el Levante passa el mateix. Un equip a priori molt senzill, amb més estadistiques negatives cada dia que passa, però tots sabem que quan arriben partits com aquests a Montjuic les coses no són fàcils si no ho comenem a encarrilar des de bon principi.

A veure si les coses no es torcen i continuem fregant la linia de la Champions fins al final de la primera volta, només així podrem fer coses grans a final de temporada.

Que segueixi la ratxa!!!!!!

El Derbi

Content! Així és com estic després del derbi d'aquest vespre a Montjuic. Normalment no hagués celebrat un empat, però després de veure com ha anat el partit, hem obtingut un bon resultat. Ells són els que marxen amb la sensació d'haver deixat perdre dos punts i estar dos punts més lluny del lideratge.

Amb aquest ja són 3 derbis sense coneixer la derrota i esperem que continui la ratxa. La primera part ha sigut molt dolenta, mira que em costa reconeixer aquestes coses, però per moments semblava que estava veient un rondo del Barça. Això si, aquest equip sense Messi no és tan equip.

L'ambient a Montjuic... els moments abans de començar el partit m'ha recordat la final de Mestalla. Durant el partit una mica de tot, però s'ha de reconeixer que costa molt animar si l'equip no hi posa de la seva part i això ha fet que la primera part a la graderia (almenys la meva banda) hagi sigut una mica freda.

Les entrades a mitat de preu sembla que han fet efecte i que les han utilitzat pericos. Feia molts derbis que no veia tants pocs culers (no n'he vist cap) barrejats en mig de les grades dels pericos.

Boixos Nois; existeixen. Patètic el comportament de l'afició culé durant el minut de silenci i també patétic el llençament de objectes i de bangala des de la seva grada, cap a la zona on hi havia els pericos. Molt trist.

Jo estic content i la veritat és que vist lo vist ja en tinc prou. Ara anem a Saragossa; potser hi vaig. I allà s'ha d'anar a guanyar si seguir amb aquesta super ratxa que portem amb 10 partits sense perdre.

Endavant Espanyol!!! Endavant afició!!!

PD. Al arribar a Montjuic he tingut feina a trobar gent de qui tenia el seu carnet i m'ha sigut impossible voltar massa. Especialment per l'Emilio, nos vemos en otro partido si el ajetreo y los nervios de antes del partido lo permiten. Un abrazo.

Per mi és el DERBI

Aquest dissabte arriba el derbi. Aquell partit que no ens volem perdre per res del mòn i que fem els possibles i impossibles per anar-hi. Des de fa dies que no he compromés el dia 1 ni 2 de desembre perque és dia de derbi.

Aquesta setmana a la feina tothom farà la conya i dirà que a veure que fem... jo no m'ho agafo amb conya, per mi és vida o mort. Per mi és el tot. Per mi és veure el meu estimat equip per davant del Barça. Per mi és poder dir-lis de tot als culés tant bon punt saltin al camp. Per mi és un estat de nervis durant més de 90 minuts. Per mi és somiar amb el partit. Per mi és el DERBI.

Avui m'ha agradat que gent amb la que estava dinant em diguessin que cada cop són menys del barça i que cada cop senten més simpaties per l'Espanyol. El dvd i moltes altres pantomimes fan al Barça més gran, però també fa que gent més espavilada se n'adonin que no tot és el Barça i que s'està menys preant a molts altres clubs.

Per ells, per tots els anticulés que van sortint de l'armari, per tots els pericos que també fan sentir la seva veu, per tots nosaltres; aquest partit s'ha de guanyar.

Avui en Suke m'explicava que a l'Aplec de Sta. Caterina aquest matí li ha preguntat a un nen que de quin equip era i el nen tot decidit ha dit que de l'Espanyol. Es veu que el pare ha al.lucinat. Doncs el que hem d'intentar és que dissabte a la nit quedin al.lucinats i que diumenge al matí al veure la classificació vegin que estem per davant d'ells. Això és el que hem d'aconseguir que vegins.

No obstant si no ho podem aconseguir, nosaltres seguirem siguent igual de pericos que fins ara. Igual de pericos que abans i després de la final de Glasgow, igual de pericos que el dia de la Real Societat, igual de pericos que sempre, perque la força d'un sentiment és molt més que qualsevol derrota o victòria.

Per nosaltres i per tots; ENDAVANT ESPANYOL!!!!!!!!

Demà partit

Demà contra l'Athletic a Montjuic serà un partit diferent. Després d'uns 22 anys més o menys tornaré a veure un partit de l'Espanyol al nostre camp amb el meu pare. És reaci a anar a fútbol. Tot i ser pericu (no ho és tant com jo, ni molt menys) li costa molt i no li agrada massa això d'anar a bcn a veure l'Espanyol. La última vegada tenia jo uns 7 o 8 anys i va ser un Espanyol / Real Societat a Sarrià. Erem el pare, jo i el meu avi. Demà seran el meu pare, la meva mare i jo.

De totes maneres la de fa 22 anys no va ser l'última vegada que vaig veure l'Espanyol amb ell. L'última va ser a Vilatenim. El recordo com el partit de la tramuntana. Quin vent que feia, fins i tot va estar a punt fer caure a n'en N'Kono en un dels seus serveis de porteria. Vam perdre 1 a 0 amb el Figueras.

A veure si demà guanyem i s'animen a tornar.

GOL GOL GOL!!!!

Al final aquest dissabte han tornat a marcar els mateixos jugadors que el dissabte passat amb la selecció espanyola. Vaig llegir en un comentari del POL "Espanyol 2 Madrid 1". Qui ho havia de dir que serien els mateixos golejadors de la setmana passada.

Que dir del gol de TAMUDO. El mateix Valverde a peu de banqueta ja ho ha dit tot en veure el gol "GOLAZOOOOOO". Que collons i tant que ha sigut un golàs. Mare meva si això el fa no sé qui, aquest gol fa tres voltes el mòn. Però bueno perque emoinar-nos en si farà una, dues o tres voltes al món, si al final els qui l'hem pogut gaudir en directe a l'Estadi ja hem tingut prou per veure que acabava de fer el gran capità.

Avui hem disfrutat, no sense patir en els últims cinc o sis mintuts de descompte des del gol de Ramos. Però no és problema, al final ho hem aconseguit i hem marxat cap a casa contents.

Ah, i quina fred que fotia a Montjuic. He estat tres quarts d'hora abans de començar el partit a la porta 4 de l'estadi esperant un amic i ha sigut flipant. Vull anar a Cornellà!!!

Endavant Espanyol!

Què hem de fer "Sabio de Hortaleza"?

I ara què?

S'en donaran compte tota la premsa que segueix a la selecció, de qui han de ser els elegits per anar a l'eurocopa, sempre i quan Espanya s'hi classifiqui?

Crec que ha quedat clarissim que Tamudo no pot faltar a la cita, ni tampoc Riera si es troba en aquest estat de forma en el que està ara. I amb ells tampoc hi pot faltar Luís Garcia.

Amb aquesta tripleta atacant, està clar que Espanya no necessita ni Torres ni companyia. Gent que si, tenen qualitat, però si no fos per la prensa que hi ha darrera de la selecció, no tindrien un lloc en el combinat vermell.

No perdonaré mai a Iñaki Saez i companyia que Tamudo no anés a l'Eurocopa de Portugal. Espero que a la d'Austria ell sigui una pessa clau de l'equip.

Endavant pericos!!!

SOPAR POL

Divendres nit, sopar a Can Piqué! No era un sopar qualsevol, era un sopar molt esperat i que crec que ja hauriem d'haver celebrat amb gran massa fa un temps.

Per aquest sopar feia falta plegar de treballar 3 hores abans de la feina. Feia falta agafar el cotxe i fer un bon grapat de kms. Però el que no feia falta eren les ganes. Ganes de coneixer pericos que ja fa temps que veus escriure a la web. Ganes de compartir una nit amb la meva gent, gent perica com tu i com jo. Ganes de veure la nova web. I ganes de disfrutar d'un bon sopar al costat de molts pericos.

Vaig poder coneixer personalment a n'en Xavi de Montmelò, en Salvatella a qui ja havia saludat a Glasgow, en Perikator, Marucho i molts altres. A més de passar un bon rato amb en Màgic Jordi, al que vaig coneixer a Lisboa i en aquest sopar vam recordar les batelletes viscudes la temporada passada a la UEFA.

Al cap i a la fi un gran sopar. Vam cantar, vam riure i el més important, ens ho vam passar de conya.

Francesc & Co. per quan el pròxim?

Però al pròxim hem de ser molts més. La familia és gran i cada dia creix més. Tant que ja m'és totalment impossible llegir els comentaris de POL. Quasi només puc llegir les noticies que pengen i buscar entre els molts missatges els que en aquell moment em semblen més interesants.

SI SI SI

Hem aconseguit encadenar tres victòries seguides a la lliga. Una al camp del Sevilla i una altra al camp del València. Això a principis de temporada sembla impossible, però s'ha aconseguit. Si aconseguim fer punts contra els equips més febles i fer-nos més forts a casa, les coses aquest any poden anar molt bé.

He patit com un cabrò en el menjador de casa. Aquests minuts guanyant per 1 - 2 m'han passat molt lents. Lo únic que demanava era que no ens empatessin el partit i si més no, no perdre'l.

Hem tret tres punts d'un camp molt difícil. Ara vé el Madrid. Jo ja començo a cridar ara mateix "A POR ELLOS OEEEEEEEEEEEEEEEE"

Endavant Espanyol!!!!

Volem? Si, amb la radio a les orelles

Aquest cap de setmana no he pogut pujar a Montjuic. He aprofitat el finde per anar a Ubeda (Jaén) a la festa i a "las Casetas" de la feria. La veritat un cap de setmana genial, però la llastima és no haver sigut a Montjuic.

Avui a a la tarda a l'aeroport de Granada i a punt per agafar l'aviò he pogut celebrar el gol de Tamudo i més tard quan ja només quedaven 20 minuts per acabar el partit ja era dins l'aviò. L'hostesa m'ha dit que parés l'mp3, però sense fer cas a les seves ordres he esperat a que l'aviò comences a bellogar-se per parar la radio i deixar d'escoltar carrusel.

Finalment a cinc minuts del final he hagut de parar la radio. De totes maneres a la que hem agafat una mica d'altura he volgut provar si des d'allà dalt; el cel BLANC I BLAU es podia seguir escoltant la radio. Sorpresa la meva quan he continuat amb el carrusel. Així he estat fins que quedaven tres minuts de descompte, quan he perdut la senyal de la radio, no obstant anar buscant emisores n'he trobat una on han començat a recitar els resultats de la quiniela. Quan han dit que l'Espanyol - Depor ha sigut un 1, no m'he pogut agunatar i he aixecat els brassos amb senyal de victòria.

Per lo tant si; VOLEM!!!! però sempre amb una radio conectada i escoltant el nostre Espanyol. No sabia que des del cel també poguessim escoltar el nostre equip.

Ja era hora!!!

Per fi!!! M'agradaria tindre algun pericu o perica al costat per poder-lo abraçar, sobretot en el moment de fer el gol. A casa tots són a dormir i m'he hagut d'aguantar i no cridar quan hem fet el tercer. Per primer cop he vist el partit per internet, i l'experiencia ha sigut molt bona.

Ho hem aconseguit. Un partit que comencem guanyant, ens remunten el resultat amb dos gols, un en propia porta i per mi una errada de Kameni.

Però finalment ha aparegut St. Tamudo. Havia de ser ell qui fes el gol de la victòria. Aquest resultat a més de ser molt bo també dona molta moral a l'equip i anims per afrontar els següents partits.

Tres partits seguits empassagant amb la mateix pedra hagués sigut massa.

Endavant Espanyol.

SARRIÀ EN EL RECORD

Avui dia 20 de setembre fa 10 anys de la demolició de casa nostre. La que fou durant 74 anys la casa de tots els pericos. Recordo trist com aquella tarda de dissabte davant la tele vaig veure com el nostre estimat estadi es resistia a caure.

De Sarrià en tinc grans records. Quasi tots per la tele. La distancia en km que hi ha des de Torroella fins a Barcelona i la poca afició del meu pare a anar al fútbol van fer que tot ho visqués des de casa.

Recordo el meu primer partit a Sarrià, amb apenes 4 anys. Va ser un Espanyol - Real Sociedad. Si ús dic la veritat la meva visita a Sarrià va ser més fruit de poder veure l'aleshores porter "donostiarra" Arconada, que no pas el meu Espanyol. L'Arconada per mi era un idol. El primer idol fútbolistic que vaig tindre. També recordo que aquell dia defensant la porteria perica hi havia un porter ros i melenut. En Teo Custers. No recordo quasi res d'aquell porter ni d'aquell equip, però és un bon record del meu primer pas pel mític estadi de Sarrià.

Uns anys més tard van arribar més partits. Coincidencies de la vida van fer que tornés a vuere un Espanyol - Real Sociedad. Aquest cop si, que ja no anava a fútbol per veure l'Arconada, hi vaig anar per animar el meu equip. Recordo d'aquell dia que estava en el Gol Sur de Sarrià amb el meu pare i el meu avi, i voltat de Brigadas per tot arreu. Qui ens va manar ficar-nos allà mig. No per mal rollo ni molt menys, però que hi feien una criatura, un avi i un pare en mig de tot aquest jovent amb ganes d'animar i cantar.

Mols anys més tard hi vaig poder veure un Espanyol - Sevilla, just l'any que no vam anar a la UEFA per un punt de diferencia amb el Sevilla. Va ser una llàstima. D'aquell partit recordo els crits des de bon principi quan va sortir a escalfar en Jose Rojo "Pacheta" de: Pacheta Selección, Pacheta Selección, Pacheta Selecciónnnnn... Ell va fer el segon gol pericu. El de l'empat a 2.

Després va arribar el dia de la mandarina i el cabrò d'en CABrito Arceo. Aquell va ser el meu primer partit en el Gol Nord de Sarrià. El resultat va ser dolent 0 - 2 i cop de colze del Sr. López a n'en Moises Arteaga. El partit el vaig veure amb el meu avi. I l'altre anecdota del dia; no del partit, va ser que arribant a casa i ja havent baixat de l'autocar de la penya vaig agafar el meu cotxe i em van fer la meva primera prova d'alcolhemia. Per supusat el resultat va ser de 0,0.

I per últim i per recordar durant tota la vida va ser el meu últim partit a Sarrià. El derbi de la temporada 96/97. Vam triunfar. Vam arraconar i vam ridiculitzar al Barça, a n'en Figo i també a n'en Ronaldo. Un gran Pochetino va ser el rei de la defensa, amb en Raul sota els pals.

Aquests són els meus records viscuts a Sarrià. Els altres i viscuts des de la tele, la UEFA 88, l'ascens contra el Cadiz, el Mundial del 82 i els seus partits estelars, la promoció contra el Malaga, en Lauridsen, en N'Kono, en Lardín...

Per lo tant i des d'aquí puc dir que SARRIÀ NO MORIRÀ MAI!!!

Campiò de Copa a la Champions??

Acabo de llegir en el diari AS, que Michel Platini té pensat donar plaça Champions al campiò de Copa. Crec que és una idea bastant encertada. Per mi és molt més important guanyar la copa del rei que no pas ser el 4at equip de la lliga espanyola.

Sabem que guanyar una copa del rei no és gens fàcil, però és important que des d'un estament com la UEFA s'estigui parlant d'això, quan a la federació espanyola no els hi dona la gana reconeixer el mèrit d'un equip moltes vegades menys poderos que els anomenats grans de la lliga.

Aquesta reforma la volen incorporar a partir de la temporada 09/10. Després d'haver aconseguit dues copes en sis anys, perque no aconseguir-ne una altra?

Junts podem!

Fins quan hem d'aguantar?

Pobres equips catalans. Que ignorants que són amb la copa Catalunya. No ho veuen que aquesta copa és i està feta perque la guanyi cada any el Barça? La temporada passada qui va patir aquesta persecució arbitral va ser el Nàstic a semifinals i nosaltres l'Espanyol a la final. Aquest any ha sigut un equip que més molt simpàtic a mi. L'equip de la capital de la meva provincia. El Girona. Mare meva, quin penal que van pitar a favor del Barça i quin altre de tant clar van deixar de pitar en l'últim minut a favor dels gironins.

Fins quan? Fins quan haurem de patir aquesta persecució? Fins quan la federació catalana no obrirà els ulls i veurà el mal que està fent el Barça a la resta d'equips del nostre pais? Fins quan seguiran donant bola a n'en Laporta tot i no assistir a les reunions o assamblees de la federació? Quan se n'adonaran que Laporta i Villar són escoria del fútbol espanyol?

Tots els equips haurien de firmar un manifest on expresecin el seu mal estar pels arbitratges a favor dels culés. I fins que no es resolgués això, s'haurien de negar a jugar la copa Catalunya.

Estem farts de que ens prenguin el pèl!!!!!

Això no es pot repetir

Tot anava bé, anaven passant els minuts i guanyavem per 0 a 2. Luis Garcia ha perdonat el hat trick perque s'ha entretingut una mica massa a l'hora de rematar una pilota. Bueno, no passa res perque sempre es pot fallar una oportunitat, però el que no pot ser és que a 10 minuts del final et facin dos gols en tant sols 1 minut.

Això em posa de mala llet. S'em prometia un diumenge tarda vespre feliç amb una victòria al camp del Betis i poder tocar els pebrots als culers i dir-lis que nosaltres al menys guanyem legalment i sense regals, doncs no. Ens hem d'aguantar per un minut d'impresisió.

Avui l'equip ha estat més bé. Espero que contra el Getafe d'aquí a 15 dies les coses continuin millorant i no tornem a fallar d'aquesta manera.

Espero que no es giri la truita de l'any passat on erem nosaltres qui solucionavem els partits en els últims minuts. Avui el Betis ens ha tornat el resultat que vam aconseguir l'any passat en els dos partits jugats contra ells. Empats en els últims minuts.

Antonio Puerta

Dissabte passat a mitja tarda hora de Nicaragua, vaig entrar en un ciber de la ciutat de Masaya per veure com havien acabat els primers partits de la lliga espanyola i com es presentava el partit del nostre Espanyol contra el Valladolid.

Quina va ser la meva sorpresa quan la noticia principal de la tarda no era cap resultat de fútbol, si no una parada cardiaca que havia patit Antonio Puerta jugador del Sevilla.

En un principi i després de llegir la noticia a la pàgina web del diari AS, semblava que la cosa era greu però que per sort el jugador havia abandonat el terreny de joc pel seu propi peu. La putada és que més tard ja en el vestidor se li va repetir una altra parada cardiorespiratoria que va fer obligatori i super urgent el seu trasllat a l'hospital.

Més endavant vaig anar mirant per internet com seguia l'estat del jugador que mesos abans, ple de vida havia vist a Glasgow com transformava l'últim penal que va tirar el Sevilla. Si, una llastima mai més ens podrà tornar a fer un gol.

Ara ja a casa i podent seguir totes les noticies, em sap greu haver de tornar a començar a escriure el blog amb aquesta trista noticia.

Antonio Puerta, los periquitos también te queremos! Descanse en Paz. Y mi mas sentido pesame a toda la familia del juagador y a la gran masa social del Sevilla F.C

Ens tornem a veure al setembre

Arriba el mes d'agost i m'en vaig de vacances. Aquest any cap a Nicaragua amb plan ONG. Ens tornarem a trobar aquí al mes de setembre amb noves històries per explicar, ja amb l'equip totalment perfilat...

Marxo amb en Jonatas que sembla demanar una sortida del club. Amb Gorka encara defensant la porteria, Jonathan com a substitut de Tamudo a la davantera. Sergio Sanchez que diu que Valverde li ha dit que pot ser útil per l'equip.

Tot això i molt més ho sabré al mes de setembre quan em torni a conectar al mòn futbolistic. Ara i des de la distancia intentaré entrar algun dia a Pericosonline i assabantar-me d'algunes de les noticies o novetats al club.

Vull arribar a casa el dia 27 amb 3 punts a la classificació de la nova lliga.

Salut a tothom i VISCA L'ESPANYOL.

Aquest estiu posa't la samarreta

En aquest mon en el que estem acostumats a viure, som molts els que arribat l’estiu aprofitem per marxar de vacances. Els destins són múltiples i tot i haver viatjat per diferents comunitats Autònomes i per Europa, encara no he vist a ningú amb la samarreta de l’Espanyol. Fa dos anys vaig fer el camí de Santiago i ja portava una samarreta de les típiques de cotó. Una de les que es va fer en commemoració del centenari. La portava cada dia. Arribava a lloc, la rentava i el dia següent ja estava preparada per tornar-me-la a posar.

L’any passat va ser Finlàndia i també vaig aprofitar per portar-la.

Aquest any tampoc faltarà dins la meva motxilla un parell de samarretes, suadora i els pantalons de l’Espanyol. Vaig a Nicaragua i no soc massa optimista amb que les zones que visiti coneguin el nostre club, però ús asseguro que després del meu pas per diferents comunitats o pobles del país, sabran que a Catalunya hi ha un sentiment estès que representa tot un club i aquest club, no és altre que el nostre estimat Espanyol.

Per sort aquest any les coses sembla que estan canviant i ja he vist per l'Estartit alguns pericos lluint samarreta.

Per lo tant, no ho dubtem. Aquest estiu samarreta perica arreu.

Endavant Espanyol!!!

Temes diversos

Si les coses no es torcen, amb el fitxatge gairebé fet de Milan Smiljanic haurem aconseguit el que fa moltes temporades no haviem vist; tancar el periode de fitxatges abans del començament de la pretemporada i portar a Montjuic a tots els jugadors que ens haviem plantejat portar.

Ara per ara, a simple vista semblen tres bons fitxatges, tot i que caldrà veure en el transcurs de la temporada si donen el resultat que d'ells s'espera.

Pel que fa a les baixes de moment no hem canviat massa en respecte la temporada passada. Velasco és la baixa més significativa i ja es va anunciar al finalitzar la temporada. Caldrà veure si aconseguim colocar a Costa en algun club interessant per ell i que paguin la totalitat de la fitxa. També falta tancar el tema Gorka. Sembla ser que les eleccions a l'Ath. de Bilbao les ha guanyat l'únic candidat que no tenia lligat el fitxatge de Gorka, a partir d'ara que passarà? Entenc que Gorka vulgui marxar. És un bon porter i al ser porter no pot gaudir de les mateixes oportunitats que tindria un jugador de camp. Per mi ara per ara és millor Gorka que Kameni i m'agradaria que es quedés, però si no pot ser... que paguin la clausula i que marxi.

Costa és un jugador a tractar a part. Potser si té cualitat, però crec que els seus actes d'indiciplina, la poca integració en el grup i la poca involocració amb el club fan que molts de nosaltres preferim veure'l lluny de Montjuic la temporada vinent.

De totes maneres el mercat de fitxatges no està tancat i jo fins que no arribi el mes de setembre i s'hagi tancat no estaré segur de que segueixi Luis Garcia, Jarque o algun altre dels nostres.

Pel que fa als canterans, crec que Sergio Sánchez es va passar quan va deixar per terra Valverde i va dir que volia triunfar en el Madrid, però també crec que si el deixem escapar perdrem un bon central de present i encara més de futur. A n 'en Julian li vindrà vé anar cedit una temporada al Sevilla B, però espero que aquests no hagin posat una opció de compra per quatre xavos (3.5 milions d'euros). Robusté... no tinc clar que es farà amb ell, però encara li queden anys de contracte i jo intentaria cedir-lo a algun equip de segona o primera perque la temporada vinent torni amb nosaltres. I per últim Jonathan, que és l'eterna promesa. Jo ja no sé si és que no li hem donat prous oportunitats o si realmen el noi no serveix per un equip de primera.

Avui s'ha sortejat el calendari. Jo l'any passat després del partit contra el Nàstic vaig sortir tant emprenyat de Montjuic que em demanava un dels grans de la lliga per començar. Més que res amb la ironia de que si hem de perdre el primer partit; sigui amb el Getafe, Nàstic... doncs tant per tant perdre amb un dels bons. Ara ens ha tocat el Valladolid, i estic esperençat i crec que començarem la lliga amb bon peu.

Tenim equip, tenim entrenador, tenim sistema i tenim una afició i uns jugadors amb ganes de fer algu gran en aquesta lliga.

Ara des d'aquí aprofito per saludar a tots els blogers pericos. És maco veure com cada dia som més.

Dinar de pericos a Les Olives

Ahir diumenge vam fer el dinar final de temporada a Les Olives. Aquest dinar és el segon any que el fem, i ens reunim els pericos que més ferqüentem en els desplaçaments a Montjuic. Ahir vam ser 27 i la veritat és que va anar genial. En Brancós, gran cuiner per cites com aquesta ens va preparar una bona cassolada d'arròs.

També vam acordar data i lloc per fer el dinar de la penya. Serà el dia 11 de Setembre i el celebrarem en el mateix pavellò de Les Olives. Farem vindre un catering i esperem poder congregar forces pericos. I com a proposta de cares a les festes de Nadal, va sortir l'opció de fer un parell de quines.

A veure si tenim sort i tirem endavant aquestes propostes.
Llarga vida a la Penya Sempre Pericos l'Empordà.

PERICOSONLINE

Pericosonline és la pàgina on més pericos coincidim. Durant força temps va ser més important inclús que la web oficial del club. Crec que per sort la web del club s'ha posat les piles; potser per la competencia? A pericosonline sempre eren els primers en penjar qualsevol noticia referent al nostre estimat club i a més ens dona l'oportunitat de comentar-la i intercanviar opinions amb altres pericos.


Pericosonline i la seva gent m'han fet posar la pell de gallina, m'han fet emocionar... pericosonline ha sigut una de les novetats més importants dels últims anys en l'entorn del club. Crec que per un club com el nostre i ignorat totalment per gran part dels mitjans de comunicació catalans, pericosonline és un gran referent i un mitjà molt important per tota l'afició perica.


Gracies a tota la gent que fa possible que molts pericos estiguem molt més informats del que succeeix en el nostre club.

GRACIES POL!


També des d'aquest blog vull felicitar a la Uniò Esportiva l'Estartit pel seu acens a la Superlliga femenina. L'any que vé podré veure l'Espanyol femení aquí al costat de casa. Un desig: Espanyol femení campiò de lliga i copa 07/08 i l'Estartit que faci una bona temporada i aconsegueixi mantenir la categoria. Per cert el president de l'Estartit és un gran perico soci de la penya des de fa molts anys i també va ser amb tots nosaltres a Glasgow.

Felicitats Carles!

Carta en el diari El Punt

Dissabte quan va acabar el partit, a diferencia de molts periquitos, jo no estava del tot content. Veure com ens havien robat i com ens havien pres el pèl, em va posar de molta mala llet. Aquell partit el mereixiem guanyar. Amb fores de joc inexistents pitats en contra nostra, un gol amb la mà i elevat per tots els periodistes més coneguts de Catalunya, falta a Jarque en el segon gol, penalty de Zambrotta sobre Jarque a la segona part. Em poden dir que hi va haver un penal de Kameni a Etoo... que es queixin, però no més que nosaltres.

Tot això afegint comentaris que vaig buscar per la radio (sr. Basté, company del sr. Puyal...) i la portada del Punt del dia següent em van acabar de posar de mala llet.

Finalment vaig decidir escriure aquesta carta al diari El Punt.


FORESTER EN EL MEU PAÍS

“Final fatídic” titular inadequat pel diari de diumenge. No sé si sabeu que molts catalans periquitos, més dels que ús penseu i que no combreguem amb aquest pensament únic que es vol imposar a Catalunya, vam estar una mica més contents al finalitzar el partit.

Dic una mica més contents perquè l’alegria total l’haguéssim aconseguit si l’àrbitre no hagués donat el gol amb la mà del Sr. Messi. Això em sap greu, però encara és pitjor veure com en tots els mitjans aquest fet passa bastant desapercebut.

Em sap greu un cop més veure, com un gol en l’últim minut del meu equip, és mal vist per tota la premsa, ràdios, televisions públiques i privades del nostre país; Catalunya. Un equip lluitador, amb ganes, amb gent de la casa i que al cap i a la fi va posar més ganes en guanyar el derbi (per nosaltres encara és el derbi) que no pas el rival, qui s’hi jugava tot un títol de lliga. Sentir un company d’en Puyal dient a l’inici de la segona part que Messi hauria de fer un altre gol amb la mà ja és el colofó a tot això. Sentir dir que en Messi amb el seu gol ha sigut murri, no és menys trist que l’ho d’abans.

Estic molt orgullós de ser català, però em sap molt de greu que les minories en aquest país no se les tingui en compte i se les menyspreï.

Albert Olivé

Per què?

Som diumenge a la tarda i ja han passat forces hores des que va acabar el partit d'ahir a la nit. Tot això segueixo sense estar del tot content. La meva felicitat no és completa. Tots sabem que ahir mereixiem guanyar aquest partit i trencar així una mala ratxa que ja portava 25 anys de no guanyar a l'orinal.

Per què un àrbit ha de condicionar de tal manera un partit? Per què si veus que tot un equip amb 11 jugadors et vé a protestar airadament no pots entrar en raò i veure que l'has cagada? Per què si aquest gol el fa Tamudo ens l'haguessin anulat? Per què sempre ens putejen? Per què sempre passa el mateix? Per què fer un gol amb la mà és ser murri (eh, senyor Puyal)? Aquesta pregunta següent no me l'hauria de fer perque ja sé on visc, però: Per què no es canten igual uns i altres gols a la radio pública catalana? Per què després d'haver empatat al camp d'un aspirant al titol no estic content al 100 %?

Per què soc periquito? Això si. Perque és lo millor que hi ha. Perque és lluita constant. Perque tot i ser subcampions de UEFA seguim estant orgullosos de ser del nostre equip. Perque tot i les adeversitats que ens envolten veig que mai ens deixem vencer. Perque no ens rendim mai. Perque no som prepotents i les coses s'han de fer pas a pas. Perque mai donem res per perdut, però tampoc per guanyat. Perque som d'una pasta diferent. Perque els petits també tenim dret a existir. Perque no tot és blanc o negre.

Per tot això i molt més soc periquito. Però no puc parar de plantejar-me tots aquests perques.

Ens tenen por!

Si, ens tenen por. Dissabte és el derbi i ja són forces els culés que m'han preguntat sobre el partit.

Què, ireu primats? Ens fareu un favor?... Són bastantes les preguntes que m'han fet referent al partit de dissabte. A mi només se m'acut respondrels que, si no tenen memòria. L'any passat eren ells els que ens volien a segona. Tots recordem els crits de "a segunda a segunda" que ens van dirigir en el camp nou. Ara algu que ho reconeix diu que cridaven en català... això no s'ho creu ningú i si fa falta anem a als arxius. A més que ho cantin en català o en castellà m'és igual, al cap i a la fi volien que baixessim. I jo vull que no guanyin la lliga.

També els dic que no han de tindre por. Els contesto amb la seva propia prepotencia. Com pot ser que un equip carregat d'estrelles reconegudes i preuades internacionalment tingui por d'un equip fet amb gent de la casa i de pedrera. Com pot ser?

Encara ens teniu por?

Des d'aquí només demano als nostres jugadors que surtin amb l'esperit i les ganes que han sortit en tots els partits de UEFA i importants de la lliga. Segur que amb aquestes ganes de guanyar i de correr no podran amb nosaltres.

Fa 25 anys que no hi guanyem. La veritat que jo ni m'en recordo. Si tot això arriba acompanyat de la perdua del titol la mateixa nit del dissabte, estaré encantat de la vida.

Visca l'Espanyol!!!!

CATALUNYA MÉS QUE UN CLUB.

ANEM A MÉS

Després de veure l'alineació en el parti d'avui en el Colombino, n'hi ha per estar encara més orgullosos del nostre equip. Un onze inicial amb 9 jugadors de la cantera. Un onze inicial molt diferent del que venim acostumats. I una nova victòria molt treballada per part dels nostres. Ara tenim 15 dies per mentalitzar-nos i mentalitzar a tothom de que després de 25 anys, podem tornar a guanyar al Nou Camp.

Ara, que no em vinguin amb que fa 15 dies desitjaven que guanyessim la final de la UEFA. Jo també els puc dir que fa un any en el camp nou desitjaven i cantaven allò que hem escoltat tantes vegades de "A SEGUNDA OEEE". Ells no van aconseguir fotrens a segona. A veure si nosaltres aconseguim que no guanyin aquesta lliga.

ENDAVANT ESPANYOL!!!!

GRACIES JUGADORS

Ells s´ho mereixen, ells fan que em senti encara més orgullós de ser perico, ells són qui han fet que des de dimecres no m´hagi tret les meves samarretes de l´Espanyol i les hagi lluit per Torroella. Gracies a ells hem arribat a la final. Gracies a ells molts estem encara més orgullosos de ser pericos i gracies a ells hem reclutat algun que altre pericu nou. Per tot això: GRACIES PER HAVER-NOS FET SOMIAR. Amb aquest sentiment segur que hi tornarem. I sobretot, gracies a n´en Valverde per haver-nos fet gaudir de bon fútbol.

Demà és el gran dia!

Hem arribat a dimarts i queden molt poques hores per marxar cap a Glasgow. La veritat és que des de la tornada de semifinals fins ara m'han passat els dies volant. No he tingut temps per quasi res. Com ja vaig dir en el post anterior, a partir del dijous mateix acabant la semifinal contra el Werder Bremen el mòbil de la penya no va parar de sonar. Trucades i més trucades i començar a fer la llista de Glasgow.

Això va servir per no fer-me pensar massa en la final i en canvi pensar en com recollir els carnets de soci de la gent de la penya, dnis, etc. Una feinada bastant important, tot i que un la fa amb molt de gust.

Han sigut dies de km amunt a aball, trucades aquí i allà... Des d'aquí vull enviar el meu reconeixement a n'en Josep Sala de la penya de Banyolas per la gran tasca que ha realitzat organitzant el JUMBO que d'aquí a 11 hores ens portarà a Glasgow. Molta feina per ell i molt poc agraida.

Ara ja només falta arribar a l'aeroport, trobar a tots els de la penya, començar a organitzar el check in i anar apuntant els mòbils dels que em falten per si hi ha algun problema a Glasgow.

Hem arribat a la final. De veritat aquest any era com un somni poder-hi arribar, i les ganes que en teniem ja eren ben vives des de principi de temporada quan vam fitxar en Valverde i més tard quan m'en vaig assabentar que la final era a Glasgow, més ganes les meves pel tema Tamudo.

Som a la final sense haver perdut ni un partit. Tres empats i 11 victòries són el nostre balanç d'aquesta UEFA, quin millor premi que guanyar-la? Davant nostre tindrem el Sevilla, equip molt difícil de batre, però irem a totes per aconseguir-ho igual que ho vam fer el dia 3-12-06 a Montjuic amb la gran remuntada i gran gol de Tamudo.

No podem fallar. Els pericos que hi anem animarem fins a quedar sense veu, els que es quedaran a casa patiran com mai i els que ho vegin a les pantalles gegants despelgades per tot Catalunya animaran i cantaran com els que més.

Tenim molt a guanyar! Una UEFA. A perdre, si un campionat que per trajectoria mereixem, però per això mateix i per aquesta trajectòria que portem a la competició, en cas de derrota hem de tornar a casa amb el cap ben alt i orgullosos de ser pericos. Ni ara ni mai deixarem de ser periquitos.

ENDAVANT ESPANYOL!

QUIN VESPRE NIT DE SEMIS!

Tot i no tenir gens de gana havia de sopar. Tot i els nervis he aconseguit menjar. Quan he acabat he pujat a l’habitació i m’he disposat a mirar el partit. Quan han arribat la meva mare i la meva germana les he avisades de que em deixessin tranquil durant el partit. Estava molt nerviós i no volia ningú que em pogués distreure, al meu costat. Mentre veig l’Espanyol no soc conscient dels meus actes.

Assegut davant l’ordenador actualitzant cada dos per tres la pàgina de pericosonline i amb la televisió a dos pams de la meva cara, és com he viscut el partit de tornada de les semifinals de la copa de la UEFA. Pendent de la televisió i anar mirant en cada jugada important del partit els comentaris dels companys periquitos de pericosonline.

Ha arribat el gol. Més aviat quasi impossible. He recordat que en les dues finals que havíem jugat érem nosaltres qui marcàvem en els primers minuts i m’ha agafat por al pensar que aquest cop podia ser al revés. A part del gol, l’Espanyol no donava senyals de vida. Mal joc, de lo pitjor que recordo aquest any, i continues arribades dels alemanys. Per sort l’àrbit els tenia ben posats i ha tingut pebrots d’expulsar a Klose, l’estrella alemanya.

Anaven passant els minuts, no podia parar de queixar-me i remugar que això no podia seguir així.

Arriba la mitja part i en les imatges del plus veig en Suke parlant amb en Flavià i amb un dels companys de grada de Sarria Nord.

Comença la segona part i la cosa no millora. Sembla que la xerrada de Valverde no hagi fet efecte perquè l’equip ha sortit adormit igual que ha marxat als vestidors; però ha arribat el minut 5 i després d’una internada per banda de Riera fa la passada, la defensa no rebutja bé i li arriba la pilota a l’home de les grans nits Ferran Corominas “CORO” que no ha desaprofitat l’ocasió i ha fet arribar la pilota al fons de la xarxa. En aquest moment ja he estat tranquil. L’Espanyol ha començat a desplegar el joc que estem acostumats i era molt probable que el segon gol no tardés a arribar, tal com més tard s’ha demostrat. Ha sigut Lacruz que ha rematat amb el cap un còrner servit per Luís Garcia al segon pal, qui ha fet pujar un nou gol al marcador. Els últims minuts ja els he viscut a baix al menjador i gaudint de la classificació per la final.

També puc imaginar com haurà vist el partit l’Ivan de la Peña. Davant seu hi tenia el nostre amic Félix de la penya Sempre Pericos l’Empordà. Ja m’ha arribat l’informació de que l’abraçada amb el càntabre ha sigut de les que fan història. Avui l’Ivan ha sabut com es viu el partit amb en Félix al costat. Imagino cada cop que en Félix es posava dret... com veuria el partit l’Ivan i en Pandiani????

En fi amics pericos. Que som a la final. Ens veiem a Glasgow!!!!

SENSACIONS D'UN 3 A 0

3-0 a un altre equip alemany. La veritat és que és un gran resultat pel partit de tornada i que el que tots desitjavem era no encaixar cap gol i ho vam aconseguir. No obstant, parles amb els pericos i no n'he trobat ni un (jo el primer) de donar per passada l'eliminatoria de semis. Tots tenim molt present la final de l'any 88. Això crec que és important i encara ens farà més forts de cares a la tornada i la possible final. A la banqueta hi ha un damnificat d'aquella fita històrica del club. Ningú millor que ell recorda el que va passar. Segur que anem a Bremen amb ganes d'intentar aguantar el resultat però sense renunciar a l'atac.

Ahir va ser impresionant. La bogeria ja es va començar a palpar a les 5 quan vaig pujar a l'autocar. Vam anar cap a Verges, l'Escala, Viladamat... un llarg etc. de pobles fins arribar a la sortida de Girona Sur on ens esperaven companys pericos de la penya i d'altres que tambés es van unir a nosaltres en aquest desplaçament.

Dins l'autocar no paravem de cantar animar i fins i tot el nostre amic Jordi va radiar algun que altre gol des del micro del bus. Amb tot i això vam haver de fer una parada tècnica a l'autopista per descarregar bufetes. No havia passat gairebé mai però lo d'ahir va ser impresionant. Apa cap avall i a descarregar! La cervesa començava a fer els seus primers efectes. L'Antonio el xofer perico de la penya es començava a donar compte que havia fet curt de cerveses i que li sobraven coca coles a la nevereta del bus.

Anavem molt bé de temps, però al arribar a la ronda... cua i més cua. No sé perque però no em vaig posar nerviós en cap moment. Tenia clar que arriberiem a temps tot i que molt més tard de lo normal. Vam arribar al cementiri de Montjuic i la cua de cotxes era interminable. Finalment arribavem a Montjuic, reperteixo més carnets a amics socis de la penya que ja eren a Barcelona i entrem cap dins.

L'especte de l'Estadi impresionant. Viuriem una altre gran nit de joia i l'aficiò com sempre en aquestes ocasions no va fallar. La veritat és que amb els primers 15 minuts de partit em vaig acollonir, els alemans jugaven bé i no ens deixaven fabricar joc, però a partir del gol anul.lat a n'en Jarque, les coses van començar a canviar per bé. Bon joc, bona estrategia i gols!

Al final cap a casa i pensant amb la tornada a Alemanya. Aquest cop no hi podré anar. No puc demanar festa a la feina i 275 euros són masses calés si després vull anar a Glasgow en cas d'arribar a la final. Ho viuré des de casa i més tard ja des de la feina on ja m'he demanat començar a treballar una mica més tard, pel seu bé. De 10 a 11 de la nit, seria incapas de fer res bé. Qui pot treballar escoltant al nostre Espanyol? A partir de llavors, em fa por, però al mateix temps tinc moltes ganes que el meu mòbil comenci a sonar. Gent de la penya demanant places i entrades per anar a Glasgow.

Però bueno per tot això encara queda força i hem de passar una setmana. Una setmana tranquils i sense tanta por com fa 15 dies amb el Benfica. Ho tenim molt més fàcil; ho sabrem aprofitar????

Anims a tots i endavant Espanyol!!!!

DOS DESPLAÇAMENTS EN UNA SETMANA

Aquesta setmana posterior a la Setmana Santa vaig empalmar amb dos desplaçaments. Primer va ser Lisboa amb el ja històric partit a l'Estadi Da Luz del Benfica i més tard vaig passar el diumenge a Barakaldo i rematat amb un final no tant feliç a San Mamés.

Fa molts anys que esperava el moment per poder anar a San Mamés a veure l'Espanyol. Per una o altre cosa no ho he pogut aconseguir fins aquest any.

Mala sort la meva perque no vaig arribar al camp fins que ja s'havien disputat 20 minuts de la primera part, per lo tant em vaig perdre l'esplendid golàs d'en Jonatas. Diguem també que la meva posició al camp no era gens idonia per veure el fútbol. Estava just en un corner de l'estadi i per si això no fos prou, la meva ubicació era la tercera fila. De l'única cosa que em va servir això va ser per poder fotografiar a tots els reserves. Els tenia tots davant meu fent els exercisis d'escalfament; De la Peña, Luís Garcia, Marc Torrejon, Riera, Ito i Zabaleta van estar una bona estona davant meu. Hi havia estones que com que no veia massa bé el joc de l'equip em distreia mirant els exercisis d'aquests jugadors.Espero que demà davant del Betis les coses vagin més bé i aconseguim tirar endavant aquest partit.

JA ES PODRIA MORIR?

Avui veien la portada del diari el9 m'he quedat al.lucinat. En la portada hi tenen: "JA ES PODRIA MORIR" referint-se a Maradona, després del gol que es veu que va fer en Messi. Jo encara no he tingut "la sort" de veure'l. La veritat és que m'ha cabrejat llegir un titular així en un diari esportiu català. De fet jo crec que és culé i que escriuen en català i no pas un diari esportiu en català, De fet no es diferencia gens del que podria ser Sport o Mundo Deportivo. Potser aquests dos últims encara ens tracten una mica millor que no pas el 9. Després de llegir aquest comentari he pujat a l'ordenador i els hi he enviat un mail perque ho publiquin en el seu diari un dia d'aquests. A veure si tinc sort i ho fan.

La meva carta diu això:

JA ES PODRIA MORIR?

No sé si ús heu adonat de la portada que heu posat avui en el vostre diari. De veritat que em fa vergonya que un diari català pugui incloure aquestes frases en la seva edició. Llegint aquesta portada he arribat a la conclusió que si jo tinc un company a la meva feina que treballa millor que jo, ja em puc morir? El dia que un es jubili, estigui malalt i ja no serveixi per treballar ja es podrà morir? De veritat que el gol pot ser marevellòs, però arribar fins aquest punt... Crec que ús heu passat de rosca. De veritat ús recomano que intenteu canviar. Cada cop que parleu del Barça o d'algun dels vostres cracks perdeu els estreps.

Ara bé i ja deixant per tancat el tema, m'uneixo a la crida que fan els de pericosonline i he penjat la meva bufanda del centenari a la persiana de la meva habitació. A veure si demà puc anar al pis i penjar la bandera en el balcó. Ens hem de fer veure a Catalunya perque ens tinguin en compte. Des d'aquí animo a tothom a que també pengi la seva bandera al balcó.

Endavant Espanyol!!

Pacte de no agresió?

Ahir en un coloqui organitzat per la Diputació de Barcelona es van trobar els presidents de l'Espanyol i el del Bar$a. Dani vs Laporta. El que més sobte d'aquesta trobada és que el Sr. Laporta s'atreveixi a demanar un pacte de no agresió a la cantera dels dos clubs. Això és el que estem acostumats a veure els pericos dels culés. Són els primers en trencar pactes, posar traves en qualsevol materia referent als dos clubs i en canvi quan hi ha un coloqui, una trobada, una xerrada en mitjans de comunicació, són ells les victimes i qui fan el pas per tornar a portar les coses a la normalitat. Està clar, et donen la mà i amb l'altre et foten garrotada. Fa anys que el Barça aprofita el final de temporada per vindre a buscar jugadors del planté pericu, trencant tot pacte. I ara volen tornar a parlar d'un pacte de no agresió? Per què? No ho entenc. Que dolenta és la prepotencia i el voler quedar bé davant de tothom. Sort que alguns sabem més de la realitat que no pas la que ens mostren els mitjans de comunicació de casa "nostra".

PERIQUITO vs ÀGUILA

Tots els pericos estem esperant que arribi el dijous. Sembla que finalment l'afició periquita es va animant i hi haurà una bona entrada a Montjuic. Rebem el Benfica, un dels grans equips europeus, i per història el millor equip de Portugal. Estem tots animats i bastant optimistes de cares a aquests quarts de final de la UEFA. Si bé a casa i contra equips petits ens costa guanyar els partits, contra els equips denominats grans de la lliga espanyola hem aconseguit bons resultats. Victòria aplastant contra el Barça, victòria i gran partit contra el Sevilla, gran partit contra el València on vam aconseguir empatar jugant amb 10 jugadors i només la llastimosa derrota contra els merengues on sense fer ni un mèrit per part seva s'en van emportar els punts de l'Olímpic.

Els de l'aguilà vindran amb tots els seus efectius. Nosaltres tampoc tenim cap baixa relevant i només falta veure amb quin equip sortirà Valverde a jugar contra el Benfica.

Per culpa del treball no he pogut anar a cap partit de UEFA aquesta temporada, però ara aprofitant que som a setmana santa i que dijous no treballo, no fallaré a Montjuic. Estic content perque de moment ja m'ha trucat força gent per emplenar l'autocar de la penya. A més dels habituals de cada diumenge ara s'hi uneixen forces pericos de Torroella que s'han animat a venir. Aquest cop deixarem l'autocar de 26 places a casa i agafarem l'autocar de 55. Potser no l'emplanarem del tot per la coincidència amb la processò de Verges. Tots sabem que molts dels nostres socis són vergelitans i segurament es quedaran al poble per poder paticipar com cada any a la processó. Fa un any ja quasi ens juga una mala passada per la coincidencia amb la final de copa del rei i ara amb els quarts de la UEFA.

També som uns quants socis de la penya que la setmana que vé ens desplaçarem a Lisboa per veure el partit de tornada i intentar ajudar a l'equip per arribar a les semifinals.

Salut i Espanyol.

www.semprepericos.org 639011541

LLUÍS LLACH

Finalment he pogut trobar un parell d’entrades pel concert de Lluís Llach demà dissabte a Verges. No soc un seguidor d’en Lluís tot i que igual que a molts catalans em sonen moltes de les seves cançons.

En un principi tenia ganes d’aconseguir entrades perquè és l’última vegada que podria veure en Llach en concert i a més, aquí al costat en el seu poble natal; Verges.

Avui aquest matí he escoltat el programa d’en Bassas a Catalunya Radio. Hi havia en Lluís i encara m’ha fet venir més ganes de poder-hi anar. Ara passejant pel youtube estic veient vídeos de diferents concerts i moments de la trajectòria d’en Lluís. La veritat és que em posa la pell de gallina veure aquestes imatges i pensar que seré un dels pocs privilegiats que podrà assistir al concert encara em fa estar més content.

Suposo que passa el de sempre. Quan tens alguna persona important en el teu entorn no li dones la importància que mereix. De petit havia vist forces vegades voltar per Torroella a n’en Lluís. Amb algun amic dèiem, mira en Lluís Llach, però no havíem pensat mai lo important que era a nivell nacional.

Ara per fi podré veure’l en concert. Ha arribat el moment. La meva mare ja l’havia vist en el cine del centre fa molts anys a Torroella. Diu que va haver d’estalviar força per poder-hi anar. Ara hi podrà tornar.

Reventa de Bitllets?

Ahir divendres a les dues tant bon punt em vaig despertar, vaig posar la radio per saber quin rival ens havia tocat en els quarts de final de la UEFA. Vaig sentir que era el Benfica de Lisboa i vaig anar cap a dinar de seguida perque a les 3 havia de començar a treballar. Acabant de dinar encara em va donar temps a mirar un moment la pàgina www.pericosonline.com una pàgina dedicada unica i exclusivament a l'Espanyol i a on també pots opinar. Llegint els comentaris de la gent vaig veure que n'hi havia alguns que ja havien comprat un bitllet d'anada i tornada a Lisboa pel dia 12 d'abril. Em vaig engrescar i tal com vaig fer l'any passat per anar al camp del Shalke 04, també vaig comprar un bitllet per mi. Diguem que vaig tenir sort perque el vaig trobar a un preu bastant raonable. No obstant quan vaig tornar a casa a les 7 de la tarda vaig tornar a llegir la pàgina de pericosonline i vaig veure que la gent comentava que els bitllets ja estaven a 400 euros. Que ràpid que van les companyies aeries a pujar els preus si són dates amb bastanta demanda. Ah, i la companyia de la que estic parlant és Vueling. Per si no ho sabeu Vueling és del Sr. Lara també màxim accionista de l'Espanyol. Què ús sembla l'ajuda que ens dona aquest Sr. als aficionats i seguidors del nostre club; l'ESPANYOL? Trobo que s'estan passant amb els bitllets.

Espero que si algu de vosaltres té ganes d'anar a Lisboa a veure el partit, intenti buscar per Clikair, Iberia o alguna altre companyia, perque amb Vueling és totalment inaccesible per butxaques com la de la majoria de gent.

Una salutació a tots i Visca l'Espanyol. Ens trobem a Lisboa!!!

ESPANYOL A QUARTS

L'ESPANYOL ALS QUARTS DE FINAL DE LA COPA DE LA UEFA

Ja som a quarts!!! Qui ho havia de dir. Aquest any els periquitos tenim un somni, i no és altre que aquesta copa de la UEFA i les ganes que tenim tots d’anar a Glasgow al mes de maig. A Glasgow s’hi disputa la final i avui hem fet un pas molt important. Les coses s’han de fer pas a pas i avui aquesta nit a Montjuïc en una segona part per recordar, hem aconseguit passar eliminatòria.

Hem eliminat al Maccabi Haifa. Si, ja ho sé que potser no els coneix quasi ningú però si havien arribat als vuitens de final eliminant entre d’altres al CSKA de Moscú deu ser per alguna cosa. Ha sigut difícil foradar la portaria dels israelians. No vam poder fer-ho a Israel i tampoc avui en tota la primera part, però un gran xut de l’Ivan de la Peña ha obert el camí dels quarts. A partir de llavors ja tot ha sigut més fàcil.

Ara ens esperen set possibles rivals, entre ells el Bayer Leverkusen. Qui no recorda el Bayer? Tots els periquitos tenim en ment aquella final del 88. La millor fita aconseguida mai pel nostre equip. No sé si és millor que ens toqui de seguida el Bayer o guardar-lo per més endavant. Lo somiat per tots seria trobar el Bayer a la final.

De moment hem de tocar de peus a terra i a veure qui ens toca per la següent eliminatòria. Jo aquest any estic tenint molt mala sort perquè em coincideixen tots els partits de l’Espanyol a casa treballant en torn de nit. Hauré d’esperar a veure que m’espera a la propera eliminatòria. Espero poder anar a Montjuïc o almenys canviar de torn amb algun company i ajudar a l’equip a passar ronda.

M’estan arribant missatges al mòbil; com ho saben que estic més feliç que ningú. Estava a la feina cantant els gols, saltant i aplaudint igual que si fos al sector 115 de l’estadi. Un estadi en el que tot i que a quasi cap periquito ens agrada per veure futbol, hi hem viscut grans partits, grans nits i tardes de bon futbol. Espero que tot lo bo no ho haguem viscut ja i que d’aquí fins arribar a Cornellà, encara podem gaudir d’alguna gran tarda, nit de futbol.

De la Penya, Tamudo, Luís García i Walter Pandiani. Els tres taurons i el rifle han fet els quatre gols. No només ells tenen el mèrit, hem de tenir en compte la gran tasca del nostre entrenador Ernesto Valverde “Txingurri” que els ha sabut posar a tots quatre a l’equip titular. L’Ernesto és un gran tècnic i qui millor que ell per portar-nos fins a Glasgow. Ell sap que Europa té un deute amb l’Espanyol, la UEFA del 88 que va poder gaudir i va plorar com a jugador de l’Espanyol.

Animo Txingurri!!!!

Tots junts ho podem aconseguir.

RCD. Espanyol de Barcelona

LA FORÇA D’UN SENTIMENT

Lluis Llach

Jo no puc dir que estigui del tot cabrejat, tot i que crec que hi ha coses que no es fan com s'haurien de fer. Aquesta tarda es posaven a la venta per Servi Caixa les entrades pel concert que en Lluís Llach farà a Verges el dia 24 de març. Jo no soc un fidel seguidor, però com que visc al costat de Verges m'hauria agradat poder-hi anar. He probat de trucar al teléfon del servi caixa des d'abans de les cinc, amb la sort que m'han respòs la trucada dues vegades. A la primera trucada m'han dit que encara no estaven a la venta fins a les 5, però a la segona, realitzada a les 17:01 minuts i confirmat per la noia que m'ha agafat el teléfon, m'ha dit que encara no estaven activades en el seu ordenador i que no es podien vendre. Eren les 17:01, perque si es posen a la venta a les 17:00 no estan activades fins passades les 5? He intentat allargar al trucada al màxim possible però mentres ha durat la trucada, encara no les havien activat. Espero que els que tenien moltes ganes d'anar-hi hagin tingut sort. Jo ho he intentat i no he tingut sort. Ara hauré d'intentar si algun dels amics que tinc per Verges m'aconsegueixen una entrada d'algun veí que no hi hagi pogut anar.

'You'll Never Walk Alone'

Aquesta és la cançó amb la que reben els aficionats del Liverpool CF al seu equip. Una gran afició. En cas de derrota segueixen tots al camp i animant als jugadors. Això si és una afició. A veure si algun dia jo podré anar a Anfield (camp del Liverpool) a veure un partit del Liverpool. Ha de ser genial. Viuen el fútbol molt diferent que nosaltres aquí. Aquella gent si que és una afició. El dia que hi vagi ja ús explicaré com és tot alló. De moment avui des d'aquí a Catalunya, només puc dir i cridar ben fort:

COME ON LIVERPOOL!!!!!

When you walk through a storm,

Hold your head up high,

And don't be afraid of the dark.

At the end of a storm,

There's a golden sky,

And the sweet silver song of a lark.

Walk on through the wind, Walk on through the rain,

Though your dreams be tossed and blown..

Walk on, walk on, with hope in your heart,

And you'll never walk alone.......

You'll never walk alone.

Walk on, walk on, with hope in your heart,

And you'll never walk alone.......

You'll never walk alone.

ESPANYOL 3 - GAUUUUXU I CIA 1

Crònica de l'Espanyol - Barça del dissabte 13 de gener del 2007. Les coses estan canviant!!!

Bon dia a tothom!Som diumenge i segur que tots en aixequem amb una rialla a la cara. Sabem que s'ens presenta un diumenge de ressaca de bon fútbol i d'espectacle del nostre Espanyol. Ahir vam poder presenciar un gran partit on no varem deixar respirar als culés. Amb la prepotencia que els carecteritza pensaven arribar a Montjuic i guanyar sense fer gaire res. Els nostres es van proposar des d'un primer moment a portar el ritme del partit i jugar a l'ofensiva. Un equip amb Rufete, Riera, De La Peña, Luís Garcia i Tamudo deixa pocs espais al dubte. Les arribades a territori culé van ser bastant constants tot i que el brasileny de l'equip rival va avisar amb un xut al pal. Això només va ser un susto perque la presió periquita era bastant constant i els culés es quedaven sense recursos. En una jugada on Rufete deixa la banda dreta i s'en va seguint a Xavi fins a l'altre costat de camp, arriba el fora de banda que ens va posar per davant en el marcador. El fora de banda el treu Chica buscant la banda on toca Moises amb el cap i l'hi arriba la pilota a Tamudo que amb un bon control aprofita per marxar amb velocitat d'en Puyol i centrar a l'area on ja hi ha en Luís Garcia per rematar amb un xut creuat al fons de la xarxa. Ja anavem per davant en el marcador, i de veritat que no soc massa partidari de que a Montjuic hi vagin culés però veure per tv3 "la seva" la cara de pomes agres que s'els hi queda a tots els aficionats asseguts a les primeres files de Montjuic fa venir trempera i tot. La primera part va seguir amb total normalitat un espanyol molt ben posat a darrera i aprofitant els multiples contratacs, començats quasi tots als peus d'un De La Peña impresionant. La primera part va acabar amb una falta a favor d'ells que Kameni va saber rebutjar molt bé.

Després de forces temporades anem al descans d'un derbi per davant en el marcador i amb pistes prou clares com per esperar una bona segona part dels nostres jugadors.

La segona part va començar bastant més equilibrada. Sense jugades clares ni per un costat ni per l'altre durant els primers minuts. Passaven els minuts i seguiem guanyant i això ja és bo, però amb un 1 a 0 no et pots refiar mai ja que és un resultat molt curt i més a can pericu que ja sabem com van les coses normalment. Però al minut 15 va arribar el gol del pibito. Això per un petit instant ens va deixar una mica callats però es va tornar a repetir lo mateix que a la final de la copa del rei contra el Saragossa. Sense temps al barça per assaborir el gol de l'empat i només passats cinc minuts en Sergio Sanchez que havia entrat feia tan sols 4 minuts al camp s'obre per la banda dreta on rep la pilota dels peus d'en Rufete, marxa sol per la banda fins apurar la linea de fons on fa una gran passada al centre de l'area on gran Raul Tamudo tirant-se en planxa fa inútil l'estirada del porter rival. Aquest cop si, en Tamudo va venir a celebrar el gol al nostre còrner. Mentres nosaltres estavem abrassats a la grada i saltant com bojos, més aball a la banqueta de la prepotencia culé un entrenador desesperat fot cop de puny a la banqueta (ves quina culpa en tenia la pobre) i trenca el vidre lateral. Ho estavem aconseguint. Anar per davant en el marcador i fins i tot aquell que diuen que és un tècnic fred, amb seny... (és el que ens volen vendre tots els que ens envolten) perd els nervis i es torna boig de rabia. A partir d'ara i fins al final, el protagonisme només el van tenir dos protagonistes del partit. El nostre Espanyol i malauradament també en Daudén que tot i no fer un mal arbitratge ens ha cosit a targetes a quasi tots els jugadors. Això no tindria més importancia si no fos perque no va mesurar d'igual forma les faltes d'un i altre equip. Pandiani que havia substituit a Tamudo després del segon gol no va tenir el dia i després de quedar-se sol davant del porter remata un xic precipitat i envia la pilota fora arran de pal. Més tard tindria dues grans ocasions que no va arribar a materialitzar. Dos rematades de cap, una picada a terra i amb final al travasser i l'altre que treu el porter a la mateixa ratlla de gol. Ens tocaria patir encara una mica més. El barça no feia quasi res i nosaltres seguiem montant contratacs, De la Peña, Rufete... però no hi havia maneres de rematar el partit i posar a cada un al seu lloc. Va arribar el minut 90 i qui ho havia de dir quan ens lamentabem amb els companys de grada dels 5 minuts que va dir que s'havia d'allargar el partit, que encara en fariem un altre. Va ser un gran contratac començat per Pandiani que passa la pilota a Luís que puja tota la banda esquerra sol amb la pilota als peus. El segueixen pel mig Rufete i Jonatas. Luís arriba dins de l'area i fa la passada de la mort per Rufete que només ha d'empenyer la pilota i posar el definitiu 3-1 al marcador. D'aquí fins al final una festa blanc i blava a Montjuic. Gran partit del nostre estimat Espanyol i millor resultat. Es podrien destacar a tots els jugadors però s'ha de dir que en Rufete avui ha estat esplèndid. No havia fet un partit com aquest des de que és a casa nostre. I com no també la nostra defensa. Hem acabat el partit amb quatre homes de la casa i sense passar ni un ensurt.

Sense res més a dir.

SALUT I VISCA L'ESPANYOL!!!!!!

Patètiques Retransmisions a TV3

Sevilla / Barça
Paraules de Charly Reixach quan el seu Barça ha fallat el penalty: "Millor jugar amb 11 amb 0/2 al marcador que no pas jugar amb 10 amb 0/1". Al cap d'un moment marca el Sevilla i diu tot el contrari; "ja ho deia Helenio Herrera, és millor jugar amb 10 que jugar amb 11".
Aquesta gent de tv3 sempre neden a favor de corrent. Impossible escoltar una retransmisió amb cap i peus.
És patétic veure un partit de fútbol per TV3.

RCD ESPANYOL / REAL MURCIA

Era la temporada 03 / 04. Última jornada de lliga i amb final feliç.

He arribat a casa. Pujo a dalt a l'habitació. Deixo tots els trastos al cim del llit, tot arrogat lo de la bossa no ho he ni tocat, i el jersei de l'Inès em sap greu, però també està bastant rebregat. Conecto la tele. Ha acabat Gol a Gol, i tots els programes que fan de fútbol els diumenges a la nit. M'assec a la cadira davant de l'ordenador. En un principi he dit que no escriuria cap mail però ja veieu que aquí estic escrivint i que soc molt feliç.

Rebobino la cinta de video i la paro en el minut 45 de la segona part. M'interessa veure la celebració de després del partit. La invasió de camp... a la tele no es veu ni la meitat de bé que en el camp. Ara que ja he vist lo de l'invasió de camp, ja ús puc dir que en Tamudo ha sortit entre mig de moltissima gent. He vist al seu costat un noi de Verges que tenia a darrera meu. La gent estava boja (vaja com jo). Ara ja amb més tranquilitat vaig a buscar el primer gol. Rebobino una mica més i paro just quan el Murcia estavella la pilota al pal. Jugada següent pal de l'espanyol (que fàcil veure el partit quan ja saps el resultat) i la següent golllllllllll de l'Abert Lopo (Alberto). Continua tota la bojeria a l'estadi i atenció a la jugada següent quan tots estavem ves a saber on... celebrant el segon gol i tot plegat expulsen un jugador de l'Espanyol. En Claudiu Raducanu. El que ha fet veure que li feien penal, el mateix que ha tirat la pilota al pal... doncs si, es veu que ha fet una entrada molt forta i l'arbit li ha ensenyat la segona tarjeta groga, per lo tan l'expulsió. No passa res, ni ens anem enterat i en aquells moments ja no podiem pensar en res més que en saltar, cridar i fer la onada. Ja ho teniem tot al sac i lligat.

No ús podeu imaginar lo bé que m'ha entrat aquest entrepà de fuet. Si ara a les 2 de la nit i mentres ús estic escribint, me l'estic menjant..

Els ulls no s'em tenquen. Estic cansat, no ens enganyem. Les cuixes em fan mal de tan saltar (agulletes) la cama la tinc una mica pelada però gens d'importancia. Em giro, miro la tauleta de nit i veig el carnet, el rellotge una mica fotut després d'aquesta batalla i la bandera i bufandes tirades al cim del llit.

El primer que he de fer és començar a treure tot l’ho del llit, anar a fer un trago d'aigua i anar a domir. Si a dormir!!! Comença una setmana nova. Ja s'ha acabat el patir. Demà podré dir a uns quants que gracies per animar-me tant amb les seves histories com: "ja no teniu res a fer; ja sou a segona; sou molt dolents..." en part a ells també els hi dedico la meva alegria.

Avui ha sigut un partit memorable. Aquests partits són els que creen afició. No sempre és així, però em sembla que heu descobert com soc jo dins un camp de fútbol. Una mica diferent no? Ja ús dic, és algu que no es pot explicar amb paraules. És impresionant.

Betis / Sevilla

Que trist l'espectacle viscut ahir en el derbi sevillà de copa. No sé fins a quin punt fa falta arribar a aquests extrems. No només es greu veure un entrenador estés a terra per culpa d'un boig que va llançar una ampolla de coca cola, si no que mentres l'home estava estirat a terra inconcient el públic corejava allò de "Juande muerete, Juande muerete...". Jo em considero bastant forofo o fanàtic de l'Espanyol però seria incapaç d'arribar a aquests extrems. Els que acostumem a anar a fútbol diumenge rera diumenge sabem que a les grades d'un camp de fútbol un es pot arribar a transformar i encara més quan es tracta d'un derbi, però mai perdre els papers d'aquesta manera.
Vist des de lluny dona la sensació que a Sevilla els problemes comencen amb les directives, que tot i saber la gran rivalitat i odi que hi ha entre els aficionats d'un i altre equip de la ciutat, no fan res per refredar l'ambient previ al partit. En canvi si que l'escalfen més encara. Tant el Sr. Del Nido com el Sr. Lopera son dues persones que haurien de desapareixer del mòn del fútbol. El Sr. Del Nido és un gran negociant o almenys això és el que em sembla a mi després de les ventes que ha fet amb jugadors de la seva entitat, però com a president de club i saber estar, no en té ni idea.
Aquí hi ha molta rivalitat entre Espanyol i Barça. Més nosaltres els pericos cap als culés que no pas ells a nosaltres però mai s'ha arribat als extrems que han arribat a Sevilla i espero que mai succeeixi.
Jo seria partidari de tancar el camp del Betis una bona temporada i donar l'eliminatoria per perduda a l'equip local. Fer-ho com ho fan a la UEFA i no pas com aquesta merda federació espanyola comandada per l'inepte del Sr. Villar.

Camino de Santiago

Esto lo escribí una semana después de terminar mi camino. Es un pequeño resumen de lo que fue mi camino en verano del 2005.

Hace una semana que he terminado el camino de Santiago. Por cuestión de fechas solo he podido hacerlo desde Burgos.En un principio mi máximo objetivo era llegar a Santiago, pensaba y pensaba en como seria mi llegada, y la imaginaba lo mas maravilloso de todo; alegría, saltos, risas... Salí de Burgos solo, pero al llegar a Rabé de la Calzada ya había encontrado un par de compañeras para seguir mi camino. Luego fueron más y más los conocidos con quienes hice tramos de camino. Lo mejor además de andar, es la convivencia en los albergues y la planificación de la etapa del día siguiente. Pasaron los días y las caras que iba viendo cada día ya me empezaban a resultar familiares. Estuvimos andando yo con un muy buen compañero de camino un par o tres días solos, pero al llegar a Rabanal del Camino todo cambio. Allí conocimos a cinco magníficas personas con las que congeniamos muchísimo. A partir de Rabanal todo fue diferente. Ya fuimos hablando y preparando las etapas día a día y en cuanto llegábamos al albergue lo primero era mirar si estábamos todos. Así fue hasta Santa Irene. El punto y final de nuestra penúltima etapa. La última etapa ya seria en grupo. Todos cantando, riendo, pero también tristes por el hecho de que el camino estaba llegando a su fin.Llegar al Monte do Gozo fue bonito, pero a la vez muy triste. Ver la catedral desde allí no me alegro nada. Me supo mal que eso acabara tan pronto. Llegar a Santiago fue bonito y más entrando todos juntos a la plaza del Obradoiro. No reí, tampoco pegue saltos de alegría ni nada de todo lo que había imaginado. Me senté en medio de la plaza sin quitarme la mochila junto a mis amigos y amigas del camino. Ver la catedral delante de nosotros fue una sensación impresionante.Ahora cada vez que pase por la plaza del Obradoiro me veré allí sentado con todos ellos. Javi, Olga, Sira, Javi, Félix y Óscar. Ellos son lo mejor del camino. Y os aseguro que para mi, lo mas difícil del camino fue acabarlo. Os llevaré siempre en el corazón.